{"id":7366,"date":"2012-12-27T12:35:06","date_gmt":"2012-12-27T10:35:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7366"},"modified":"2012-12-27T12:35:20","modified_gmt":"2012-12-27T10:35:20","slug":"milagros-perez-oliva-la-guerra-de-les-llengues","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/milagros-perez-oliva-la-guerra-de-les-llengues\/","title":{"rendered":"Milagros P\u00e9rez Oliva: La guerra de les lleng\u00fces"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La guerra de les lleng\u00fces promet grans r\u00e8dits electorals als qui la promouen, per\u00f2 l’\u00fas partidista d’una cosa tan important per a qualsevol ciutad\u00e0 com l’instrument que li serveix per expressar el que pensa o el que sent, \u00e9s jugar amb foc. El ministre\u00a0Jos\u00e9 Ignacio Wert<\/a> ha enc\u00e8s la foguera amb el projecte de llei de millora de la qualitat de l’educaci\u00f3, interpretat a Catalunya com un atac a la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en catal\u00e0. A la banda oposada, forces pol\u00edtiques contr\u00e0ries a la immersi\u00f3 han saludat que la nova llei trenqui el predomini del catal\u00e0 com a llengua vehicular de l’ensenyament i obligui a que el castell\u00e0 tamb\u00e9 ho sigui.\u00a0El pols entre Catalunya i el Govern central est\u00e0 al punt \u00e0lgid, i encara que el ministre tracta de treure ferro al seu envit, ning\u00fa oblida que en seu parlament\u00e0ria va expressar el seu prop\u00f2sit d\u2019”espanyolitzar als escolars catalans”<\/a>.\u00a0Amb aquesta frase proclamava que la llengua serveix per adoctrinar en un nacionalisme i que aix\u00f2 pot i s’ha de fer des de l’escola.\u00a0\u00c9s a dir, el mateix del que ell acusa la Generalitat.<\/p>\n

“Es pot adoctrinar en qualsevol llengua”<\/em>, afirma Albert Branchadell<\/strong>, professor de la Facultat de Traducci\u00f3 i Interpretaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.\u00a0“La frase de Wert<\/strong> implica una assimilaci\u00f3 entre llengua i naci\u00f3.\u00a0Aquesta assimilaci\u00f3 pot donar-se tamb\u00e9, i de fet es d\u00f3na, en sentit invers: hi ha tamb\u00e9 un discurs catal\u00e0 que tracta de convertir el castell\u00e0 en una llengua invasora, cosa que tampoc \u00e9s”<\/em>.\u00a0“La llengua \u00e9s un signe d’identitat, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot veure com a part d’un projecte de construcci\u00f3 nacional, com l’expressi\u00f3 d’un nacionalisme de signe oposat, i que s\u00f3n irreconciliables.\u00a0En aquests casos \u00e9s inevitable entrar en un joc acci\u00f3-reacci\u00f3”<\/em>, observa Xavier Vila<\/strong>, professor de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.<\/p>\n

En aquesta dial\u00e8ctica de nacionalismes enfrontats, el debat est\u00e0 tan polititzat que abunden les falsedats i es donen per certes premisses que no ho s\u00f3n.\u00a0Per exemple, que el castell\u00e0 est\u00e0 sent escombrat de Catalunya.\u00a0O que els escolars catalans no coneixen b\u00e9 la llengua de Cervantes.\u00a0“La parla \u00e9s una expressi\u00f3 de sistemes ideol\u00f2gics i quan se\u2019n fa un \u00fas partidista, sorgeixen problemes”<\/em>, assenyala Fernando Ramallo<\/strong>, professor de la Facultat de Filologia de la Universitat de Vigo.\u00a0“Haur\u00edem de buscar un consens b\u00e0sic, per\u00f2 a Espanya tenim un d\u00e8ficit de partida: que el centre no ha acceptat la diversitat ling\u00fc\u00edstica de la perif\u00e8ria com una riquesa, i aix\u00f2 ha provocat una reacci\u00f3 de defensa que en ocasions ha adoptat tamb\u00e9 formes dogm\u00e0tiques.\u00a0Ni el PP<\/strong> ni el PSOE<\/strong> han tingut una concepci\u00f3 clara d’aquesta diversitat.\u00a0El resultat \u00e9s que s’ha aplicat una pol\u00edtica que fa invisible la realitat ling\u00fc\u00edstica d’Espanya”<\/em>.<\/p>\n

Aquesta realitat \u00e9s que el 40% de la poblaci\u00f3 viu en territoris biling\u00fces, per\u00f2 una part del restant 60% que \u00e9s monoling\u00fce sent l’\u00fas de les altres lleng\u00fces com una agressi\u00f3.\u00a0Podent parlar tots en castell\u00e0, per qu\u00e8 parlar gallec o catal\u00e0, pensen.\u00a0“El problema”<\/em>, afegeix Ramallo<\/strong>, “\u00e9s que s’ha territorialitzat el biling\u00fcisme i amb aix\u00f2 s’ha despullat als biling\u00fces del seu dret quan surten del seu territori”<\/em>.\u00a0Luisa Mart\u00edn Rojo<\/strong>, catedr\u00e0tica de Ling\u00fc\u00edstica a la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid, ho explica aix\u00ed: “Hem optat per un model territorial com el de B\u00e8lgica, en qu\u00e8 cada llengua t\u00e9 el seu espai, en el nostre cas, es va recon\u00e8ixer el biling\u00fcisme d’algunes comunitats, per\u00f2 es va mantenir intacte el monoling\u00fcisme d’altres.\u00a0De manera que les lleng\u00fces d’un territori no s\u00f3n visibles a la resta i aix\u00f2 fa que una part de la poblaci\u00f3 pugui ignorar que Espanya \u00e9s una realitat multiling\u00fce.\u00a0Aix\u00f2 provoca un desequilibri en el prestigi d’aquestes lleng\u00fces i tensions innecess\u00e0ries amb el castell\u00e0”<\/em>, afirma.\u00a0Mart\u00edn Rojo<\/strong> ha investigat els paisatges ling\u00fc\u00edstics de Madrid -dels que ha fet un interessant v\u00eddeo- i ha comprovat que Madrid \u00e9s una ciutat multiling\u00fce, per\u00f2 curiosament, tenen molta m\u00e9s pres\u00e8ncia algunes lleng\u00fces europees i lleng\u00fces de la immigraci\u00f3, que les lleng\u00fces d’altres autonomies.<\/p>\n

Els experts consultats creuen que a Espanya hauria estat millor aplicar un model com el vigent al Canad\u00e0 o a Finl\u00e0ndia, on les lleng\u00fces que conviuen s\u00f3n oficials a tot el territori, encara que no s’exigeix \u200b\u200bel seu coneixement a tots els ciutadans.\u00a0Aqu\u00ed, la protecci\u00f3 de les altres lleng\u00fces dep\u00e8n exclusivament dels seus governs aut\u00f2noms.\u00a0Per\u00f2, com es protegeix una llengua?\u00a0“Un dels factors clau per recuperar i mantenir amb vitalitat una llengua \u00e9s que el seu \u00fas no es circumscrigui a la fam\u00edlia, a la llar, sin\u00f3 que estigui normalitzada en tots els \u00e0mbits, inclosos els de prestigi”<\/em>, explica Luisa Mart\u00edn Rojo<\/strong>.\u00a0“Totes les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques han buscat evitar la digl\u00f2ssia, situaci\u00f3 en la qual una de les lleng\u00fces es considera culta i gaudeix de privilegis socials, mentre l’altra t\u00e9 un \u00fas limitat i no t\u00e9 prestigi, de manera que s’associa a falta de cultura, i pot fins i tot arribar a avergonyir als seus parlants”<\/em>.<\/p>\n

Quan s’arriba a aquest punt, la llengua est\u00e0 en perill de desaparici\u00f3 imminent.\u00a0Per recuperar-se, ha de tornar a les esferes de prestigi: l’escola, l’Administraci\u00f3, la just\u00edcia, la producci\u00f3 cient\u00edfica.\u00a0Que pugui mantenir-se viva no dep\u00e8n tant del nombre de parlants, encara que \u00e9s important, com del paper que t\u00e9 en el projecte sociocultural de la seva comunitat.\u00a0Mart\u00edn Rojo<\/strong> assenyala l’hebreu com un cas paradigm\u00e0tic: els jueus parlaven jiddisch o parlaven la llengua del pa\u00eds on vivien i utilitzaven l’hebreu nom\u00e9s en les celebracions religioses.\u00a0Quan es va crear l’Estat d’Israel, l’hebreu va ser revitalitzat en el marc d’un proc\u00e9s de construcci\u00f3 nacional i avui \u00e9s una llengua absolutament viva.<\/p>\n

En la batalla per la superviv\u00e8ncia estan el catal\u00e0, el gallec i el basc.\u00a0I en tots els casos, el sistema educatiu \u00e9s un instrument essencial.\u00a0Gal\u00edcia, Val\u00e8ncia, Balears i Catalunya, apliquen models universals, \u00e9s a dir, que no segreguen els alumnes en funci\u00f3 de la llengua d’aprenentatge, per\u00f2 Catalunya \u00e9s l’\u00fanica que ha implantat un model d’immersi\u00f3, en qu\u00e8 la llengua vehicular \u00e9s el catal\u00e0.\u00a0La resta apliquen models biling\u00fces.\u00a0El del Pa\u00eds Basc \u00e9s l’\u00fanic model que segrega els alumnes en tres opcions: immersi\u00f3 en castell\u00e0, immersi\u00f3 en basc i l\u00ednia biling\u00fce, amb assignatures en ambdues lleng\u00fces.\u00a0Aquest model est\u00e0 ara en revisi\u00f3. En qualsevol cas, el basc no \u00e9s comparable al catal\u00e0 o al gallec, que tenen una gran proximitat al castell\u00e0.\u00a0I no obstant aix\u00f2, tot i la dificultat del basc, la l\u00ednia d’immersi\u00f3 en castell\u00e0 no \u00e9s l’opci\u00f3 m\u00e9s demandada, la qual cosa indica que els pares, a excepci\u00f3 dels que estan molt de pas, volen donar eines als seus fills per a una vida social i professional plena en una societat que \u00e9s biling\u00fce.<\/p>\n

El model catal\u00e0 d’immersi\u00f3 no ha estat una imposici\u00f3 de les esferes de la pol\u00edtica.\u00a0El va proposar al principi de la Transici\u00f3 el moviment de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica que liderava la fundaci\u00f3 Rosa Sensat.\u00a0L’objectiu era garantir la igualtat d’oportunitats a tots els nens perqu\u00e8 el desenvolupisme franquista havia provocat la concentraci\u00f3 de la poblaci\u00f3 immigrant en barris perif\u00e8rics, i corrien el risc de convertir-se en guetos socials. Permetre dues vies d’escolaritzaci\u00f3 en funci\u00f3 de la llengua hagu\u00e9s podia provocar una fractura social que restaria oportunitats als fills dels immigrants.\u00a0Amb la immersi\u00f3, s’aconseguia en canvi un doble objectiu: protegir el catal\u00e0, fent que fos tamb\u00e9 una llengua de prestigi, i garantir la cohesi\u00f3 social donant a tots els nens l’oportunitat de dominar les dues lleng\u00fces per igual.<\/p>\n

L’objectiu de cohesi\u00f3 social s’ha assolit plenament.\u00a0Aix\u00f2 ning\u00fa ho discuteix.\u00a0I el catal\u00e0 ha progressat per\u00f2, contra el que molts creuen, segueix estant per darrere del castell\u00e0.\u00a0Respecte de l’inici de la Transici\u00f3, els progressos s\u00f3n evidents.\u00a0El 1986 sabien parlar el catal\u00e0 el 64% i escriure\u2019l el 31,6%.\u00a0Malgrat l’esfor\u00e7 de la immersi\u00f3, la radiografia que ofereix l’Informe de pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica de 2010 encara mostra un clar predomini de la llengua\u00a0del Quixot<\/em> sobre la de\u00a0Tirant lo Blanc.<\/em> Aix\u00ed, mentre el castell\u00e0 l’ent\u00e9n i el parla m\u00e9s del 99% de la poblaci\u00f3, el catal\u00e0 l’ent\u00e9n el 94,6% i el parla el 78,3%.\u00a0I mentre el 95,6% dels residents saben escriure en castell\u00e0, nom\u00e9s el 61,8% sap escriure en catal\u00e0.\u00a0Si l’objectiu \u00e9s el biling\u00fcisme efectiu, no est\u00e0 tan a prop com sembla, i no perqu\u00e8 el castell\u00e0 retrocedeixi, com creuen molts, sin\u00f3 per la dificultat que, malgrat tot, t\u00e9 el catal\u00e0 per assolir l’estatus d’igualtat a qu\u00e8 aspira.<\/p>\n

Hi ha un gran equ\u00edvoc sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3.\u00a0La premissa que el biling\u00fcisme en l’aprenentatge garanteix al final l’equilibri entre les dues lleng\u00fces no \u00e9s certa.\u00a0Aix\u00ed ho afirmen tots els socioling\u00fcistes consultats. Quan es reclama que els escolars tinguin tantes assignatures en castell\u00e0 com en catal\u00e0 no s’est\u00e0 afavorint el biling\u00fcisme.\u00a0La diferent posici\u00f3 de partida en la vida social i en els mitjans de comunicaci\u00f3 fa que la llengua m\u00e9s forta, en aquest cas el castell\u00e0, s’imposi a costa de la reculada de la m\u00e9s feble.\u00a0Aplicar un biling\u00fcisme estricte a l’aula no garanteix l’equilibri ni el biling\u00fcisme en el resultat educatiu.\u00a0“Aix\u00f2 perjudica especialment a les classes m\u00e9s baixes, que no tenen altres instruments que l’escola per formar-se”<\/em>, adverteix Luisa Mart\u00edn Rojo<\/strong>.\u00a0“Si en acabar el col\u00b7legi no s\u00f3n competents en ambdues lleng\u00fces, tindran menys oportunitats de treball.\u00a0I si s\u00f3n fills d’immigrants, aix\u00f2 suposar\u00e0 que hauran d’ocupar les mateixes posicions subordinades al mercat de treball que van ocupar els seus progenitors nouvinguts”<\/em>.<\/p>\n

Aquest component \u00e9s especialment important en un moment en qu\u00e8 Catalunya ha d’integrar nous contingents d’immigrants estrangers. Tot i la primacia del catal\u00e0 com a llengua vehicular de l’ensenyament i l’Administraci\u00f3, l’habilitat per entendre, parlar i llegir en catal\u00e0 s’ha mantingut estable, per\u00f2 el percentatge de poblaci\u00f3 que sap escriure catal\u00e0 ha augmentat 10 punts des de 1996.\u00a0S’ha aconseguit contrarestar el retroc\u00e9s que hagu\u00e9s significat la incorporaci\u00f3 de m\u00e9s de 1,5 milions d’immigrants que no coneixien la llengua i aix\u00f2 ha estat gr\u00e0cies, sobretot, al model d’immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica.\u00a0“En els \u00faltims 10 anys, Val\u00e8ncia ha rebut tamb\u00e9 m\u00e9s d’un mili\u00f3 d’immigrants.\u00a0Amb el sistema rigorosament biling\u00fce que all\u00e0 s’aplica, entre 2000 i 2009 el coneixement del catal\u00e0 ha retrocedit 10 punts mentre que a Catalunya s’ha mantingut, tot i la immigraci\u00f3”<\/em>, indica Xavier Vila<\/strong>.<\/p>\n

“Qui pot discutir els resultats de la immersi\u00f3?”<\/em>, Pregunta Fernando Ramallo<\/strong>.\u00a0“Si s’ha explicat b\u00e9, la immersi\u00f3 en una llengua seria acceptada, perqu\u00e8 garanteix el domini de les dues lleng\u00fces, aporta recursos addicionals per als parlants, afavoreix la cohesi\u00f3 i \u00e9s m\u00e9s efectiu en la protecci\u00f3 de la llengua minoritzada.\u00a0Si no tingu\u00e9s avantatges, tindria contestaci\u00f3 social, i tamb\u00e9 cient\u00edfica.\u00a0I ni una ni l’altra es produeixen a Catalunya”<\/em>, conclou.\u00a0Tampoc \u00e9s cert, com de vegades es diu, que els nens escolaritzats en catal\u00e0 tinguin un menor coneixement del castell\u00e0 que els de Valladolid o Pal\u00e8ncia.\u00a0Ho demostren tant les proves d’acc\u00e9s a la Universitat com les avaluacions que realitza el Ministeri d’Educaci\u00f3, en qu\u00e8 els resultats dels nens catalans s\u00f3n similars a les dels nens de comunitats de parla castellana.<\/p>\n

L’oposici\u00f3 ha crescut en els \u00faltims anys per la insistent campanya dels mitjans nacionalistes espanyols amb pres\u00e8ncia pol\u00edtica i medi\u00e0tica a Madrid.\u00a0Albert Branchadell <\/strong>situa el seu origen el 1995, quan el PP<\/strong> va decidir incorporar la defensa del castell\u00e0 en el seu programa com a reclam electoral sota el lideratge d’Alejo Vidal-Quadras <\/strong>quan la immersi\u00f3 ja es considerava consolidada.\u00a0En l’inici de la Transici\u00f3, forces residuals del franquisme i algunes fam\u00edlies havien reclamat als tribunals el dret a escolaritzar els seus fills en castell\u00e0, per\u00f2 el Tribunal Constitucional havia avalat el model d’immersi\u00f3 en 1994.\u00a0“Les posicions de Vidal-Quadras no van tenir llavors m\u00e9s transcend\u00e8ncia”<\/em>, recorda Branchadell<\/strong>. “El 1996 es va produir el pacte del Majestic entre CiU<\/strong> i PP<\/strong>.\u00a0Eren els temps en qu\u00e8 Aznar<\/strong> parlava ‘catal\u00e0 en la intimitat’ i en cap moment es va q\u00fcestionar la pol\u00edtica d’immersi\u00f3.\u00a0Ni tan sols quan el PP<\/strong> va obtenir la majoria absoluta en la seg\u00fcent legislatura.\u00a0Ha estat despr\u00e9s, en irrompre en l’escena pol\u00edtica partits que han fet del nacionalisme espanyol i de la defensa del castell\u00e0 el seu cavall de batalla.\u00a0Ara el PP<\/strong> ha descobert que la guerra de la llengua li d\u00f3na r\u00e8dits electorals fora de Catalunya”<\/em>.<\/p>\n

I aqu\u00ed estem, en un nus que costar\u00e0 desfer.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La guerra de les lleng\u00fces promet grans r\u00e8dits electorals als qui la promouen, per\u00f2 l’\u00fas partidista d’una cosa tan important per a qualsevol ciutad\u00e0 com l’instrument que li serveix per expressar el que pensa o el que sent, \u00e9s jugar amb foc. El ministre\u00a0Jos\u00e9 Ignacio Wert ha enc\u00e8s la foguera amb el projecte de llei …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7366","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7366","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7366"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7366\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7369,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7366\/revisions\/7369"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}