{"id":7363,"date":"2012-12-27T12:14:05","date_gmt":"2012-12-27T10:14:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7363"},"modified":"2012-12-27T12:14:05","modified_gmt":"2012-12-27T10:14:05","slug":"gilles-dostaler-albert-hirschman-pensador-iconoclasta-del-capitalisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/gilles-dostaler-albert-hirschman-pensador-iconoclasta-del-capitalisme\/","title":{"rendered":"Gilles Dostaler: Albert Hirschman, pensador iconoclasta del capitalisme"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Albert Hirschman<\/strong>, home comprom\u00e8s, \u00a0ha deixat la seva empremta en les teories del desenvolupament i l’estudi de la societat capitalista.\u00a0Rebutjant les interpretacions econ\u00f2miques monocausals, s\u2019ha nodrit de diverses ci\u00e8ncies socials per explicar la transformaci\u00f3 del m\u00f3n.<\/p>\n

De molt jove Albert Hirschman <\/strong>va comen\u00e7ar a alimentar-se de moltes cultures.\u00a0Tamb\u00e9 va implicar-se en l’acci\u00f3 pol\u00edtica i, en particular, en la lluita contra el feixisme i el nazisme que va portar a terme, com a ciutad\u00e0 cosmopolita, sota diverses banderes. Als 16 anys, es va unir a les Joventuts Socialistes del Partit Social Dem\u00f2crata (SPD) alemany i va intercanviar alguns cops amb bandes de nazis.\u00a0Situat a l’ala esquerra del moviment, \u00e0vid lector de Marx i els seus seguidors, freq\u00fcentant als comunistes, el jove Hirschman<\/strong> va decidir no seguir als radicals dissidents de l’SPD que van fundar l’any 1931 el Partit Socialista dels Treballadors.\u00a0M\u00e9s tard va escriure:\u00a0“Va ser la primera vegada<\/em>(…)\u00a0on vaig haver de triar entre la deserci\u00f3 o l’expressi\u00f3 de la dissid\u00e8ncia, la cr\u00edtica des de dins” (La moral secreta de l\u2019economista,<\/em> p\u00e0gina 20).<\/p>\n

El 1933, despr\u00e9s de la presa del poder de Hitler i la prohibici\u00f3 dels partits pol\u00edtics, Albert Hirschman<\/strong> va decidir instal\u00b7lar-se a Fran\u00e7a.\u00a0Va ser a Espanya el 1936 per participar en la lluita contra la revolta franquista.\u00a0Va estudiar a It\u00e0lia entre 1936 i 1938, i es va dedicar a l’oposici\u00f3 clandestina al feixisme de Mussolini.\u00a0Va haver de deixar el pa\u00eds despr\u00e9s de l’aprovaci\u00f3 de les lleis racials per les que el van apuntar com a Jueu.<\/p>\n

Al comen\u00e7ament de la Segona Guerra Mundial, es trobava amb un grup de voluntaris alemanys i italians a l’ex\u00e8rcit franc\u00e8s.\u00a0Despr\u00e9s de la firma de l’armistici i el comprom\u00eds per part del govern de Vichy d\u2019oferir els ciutadans estrangers reclamats per Alemanya, va participar en la creaci\u00f3 i les activitats d’un grup que tenia com a missi\u00f3 organitzar la immigraci\u00f3 il\u00b7legal dels individus amena\u00e7ats.\u00a0Entre les 2000 persones que van protegir-se d\u2019aquesta manera de la repressi\u00f3 nazi hi havia Hannah Arendt i el seu marit Heinrich Bl\u00fccher, que era amic de Hirschman.\u00a0Sospit\u00f3s per les autoritats franceses, Hirschman va marxar als Estats Units el desembre de 1940.\u00a0Va tornar al nord d’\u00c0frica i It\u00e0lia a partir de 1943, aquesta vegada com un soldat de l’ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0.<\/p>\n

Desenvolupament i depend\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n

No \u00e9s sorprenent que, per Albert Hirschman<\/strong>, l’economia i la pol\u00edtica estiguin estretament vinculats, i en la vida social, els conflictes, les relacions de poder i els efectes de dominaci\u00f3 juguin un paper determinant. El seu primer llibre, escrit el 1942,\u00a0For\u00e7a nacional i l’estructura del comer\u00e7 exterior,<\/em> que parteix d’una reflexi\u00f3 sobre l’Alemanya nazi, \u00e9s un an\u00e0lisi dels aspectes pol\u00edtics del comer\u00e7 internacional i analitza l’\u00fas de les relacions econ\u00f2miques internacionals com un instrument de poder.\u00a0A partir d’aquest primer treball i al llarg de la seva carrera, les idees econ\u00f2miques, pol\u00edtiques, sociol\u00f2giques, hist\u00f2riques, filos\u00f2fiques, psicol\u00f2giques i hist\u00f2riques es posen a treballar per l\u2019autor amb una erudici\u00f3 impressionant.\u00a0Hirschman<\/strong> rebutja el que ell anomena les interpretacions econ\u00f2miques monocausals dels fen\u00f2mens socials, i en particular del desenvolupament.<\/em><\/p>\n

Amb\u00a0l’Estrat\u00e8gia del Desenvolupament Econ\u00f2mic<\/em> (1958), escrita durant la seva estada a Col\u00f2mbia, i en diverses publicacions posteriors, Hirschman<\/strong> es consolida com un dels principals contribuents al debat sobre el desenvolupament i la depend\u00e8ncia, ja que la idea ja estava present en el seu llibre de 1945.\u00a0Les teories neocl\u00e0ssiques basades en la racionalitat, el creixement equilibrat i harmoni\u00f3s de la industrialitzaci\u00f3, s\u2019oposen al creixement desequilibrat, una font de tensi\u00f3.\u00a0Posant de relleu el paper de l’aprenentatge acumulatiu, Albert Hirschman<\/strong> va crear els conceptes de connexions amunt i avall\u00a0per descriure els efectes que pot tenir en la formaci\u00f3 d’una ind\u00fastria els que proporcionen els seus inputs<\/em> o els que fabriquen els outputs<\/em> als quals contribueix.\u00a0Davant les pol\u00edtiques de desenvolupament, Hirschman<\/strong> t\u00e9 una visi\u00f3 pragm\u00e0tica que va anomenar “possibilista”: “Sempre he tingut una aversi\u00f3 als principis generals i les solucions abstractes. Crec indispensable \u201cexaminar el pacient” abans de determinar qu\u00e8 \u00e9s” (La moral secreta de l\u2019economista,<\/em> p\u00e0gina 81).<\/p>\n

La naturalesa i les mutacions de la societat capitalista<\/strong><\/p>\n

A partir dels anys 70, les reflexions de Hirschman<\/strong> van anar m\u00e9s enll\u00e0 del camp del desenvolupament, encara que hi seguia contribuint i prenent en mesura considerable en abordar diversos aspectes de l’evoluci\u00f3 del capitalisme.\u00a0La seva cr\u00edtica dels l\u00edmits a partir d\u2019un estret an\u00e0lisi econ\u00f2mic basat en la racionalitat de l’homo\u00a0economicus,<\/em> es va radicalitzar i aprofundir.<\/p>\n

\u00c8xit, veu i Lleialtat <\/em>\u00e9s sens dubte, junt amb L’estrat\u00e8gia<\/em> del\u00a0desenvolupament,<\/em> el seu llibre m\u00e9s influent. Donades les defici\u00e8ncies de les organitzacions, les empreses o els governs, els individus poden reaccionar per la deserci\u00f3, per exemple, deixant de comprar un producte.\u00a0Aquesta \u00e9s l’\u00fanica actitud que reconeix la teoria econ\u00f2mica.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 poden reaccionar parlant, desafiant l’interior, de diverses maneres, de les institucions que els van decebre.\u00a0Tamb\u00e9 s’ha de tenir en compte la lleialtat que decideixen mantenir malgrat aquestes decepcions.\u00a0Albert Hirschman<\/strong> mostra que aquest model es pot aplicar a un gran nombre de situacions en les que un individu s\u2019associa volunt\u00e0riament amb un grup.<\/p>\n

Hirschman<\/strong> dedica diversos escrits a estudiar el sorgiment i l’evoluci\u00f3 del capitalisme, analitzant les idees que acompanyen aquest proc\u00e9s.\u00a0L’autor mostra com, des del segle XVII, la idea d’inter\u00e8s ha superat l’oposici\u00f3 tradicional que els fil\u00f2sofs feien entre la ra\u00f3 i les passions, i la legitimitat d’un sistema social basat en l\u2019amor als diners i l’enriquiment personal.\u00a0Aquesta legitimitat, per\u00f2, comen\u00e7a a ser q\u00fcestionada al segle XIX, tant en el moviment rom\u00e0ntic pel marxisme com m\u00e9s tard pel freudisme.<\/p>\n

L’evoluci\u00f3 d’aquest sistema es caracteritza tamb\u00e9 per l’esperit de Hirschman<\/strong>, per l’alternan\u00e7a de fases en empreses privades que superen les preocupacions del p\u00fablic, i viceversa.\u00a0Per exemple, els moviments socials que van culminar el 1968 en els pa\u00efsos occidentals van succeir-se per una desacceleraci\u00f3 en el sector privat.\u00a0Hirschman<\/strong> intenta explicar aquestes fluctuacions c\u00edcliques utilitzant el concepte d’engany, l’engany de les frustracions dels consumidors derivats de la participaci\u00f3 de la vida p\u00fablica.<\/p>\n

La ret\u00f2rica reaccion\u00e0ria<\/strong><\/p>\n

Cr\u00edtic amb el discurs econ\u00f2mic dominant, Albert Hirschman<\/strong> es situa a l\u2019esquerra de l\u2019espectre de la pol\u00edtica nord-americana, definint-se com\u00a0a “liberal”.<\/em> Es nega, per\u00f2, a les malediccions i tracta de mantenir el di\u00e0leg amb l’ortod\u00f2xia.\u00a0Aix\u00ed mateix, s\u2019esfor\u00e7a a comprendre la interacci\u00f3, al llarg de la hist\u00f2ria, entre el progr\u00e9s i l’oposici\u00f3 que suscita.\u00a0Basant-se en el treball del soci\u00f2leg Thomas H.\u00a0Marshall, distingeix tres fases en l’evoluci\u00f3 de la ciutadania: civil en el segle XVIII, amb la proclamaci\u00f3 dels drets humans; pol\u00edtica al segle XIX amb la conquesta del sufragi universal; social al segle XX, amb l’aparici\u00f3 dels drets econ\u00f2mics i socials garantits per l’Estat.<\/p>\n

Aquests avan\u00e7os han portat sempre oposici\u00f3 i resist\u00e8ncia.\u00a0Per analogia amb la llei de Newton, les podrem qualificar de reacci\u00f3.\u00a0Hirschman<\/strong> mostra que el discurs que aquestes reaccions produeixen a partir d’un per\u00edode a un altre, tenen la mateixa estructura i es basen en el mateix tipus d’arguments.\u00a0En virtut de la teoria de l\u2019efecte pervers, mostra que les mesures progressives tenen l’efecte contrari al desitjat.\u00a0Aix\u00ed ajudar als pobres augmentaria la pobresa, el salari m\u00ednim faria augmentar la desocupaci\u00f3.\u00a0D’acord amb la teoria del buit, ser\u00e0 pr\u00e0cticament impossible canviar\u00a0l’status quo <\/em>arrelat en la naturalesa humana inamovible.\u00a0D’acord amb la tesi de posar en perill, les reformes s\u00f3n perilloses, fins i tot si s\u00f3n desitjables, ja que poden desafiar les conquistes pr\u00e8vies.\u00a0Fent \u00e8mfasi en que els defensors del progr\u00e9s solen utilitzar arguments similars, Albert Hirschman<\/strong> afirma\u00a0“per superar les posicions extremes, intransigents, que es troben als dos costats amb l’esperan\u00e7a que el debat p\u00fablic sigui a poc a poc, m\u00e9s “filodemocr\u00e0tic”<\/em> [la democr\u00e0cia amistosa]\u00a0“(Dos segles de ret\u00f2rica reaccion\u00e0ria,<\/em> p\u00e0gines 266-267).\u00a0Tot i que influent, el seu treball encara no ha donat lloc a una escola de pensament, que sens dubte, rebutjaria aprofundir en totes les ortod\u00f2xies.<\/p>\n

Alternatives Economiques<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Albert Hirschman, home comprom\u00e8s, \u00a0ha deixat la seva empremta en les teories del desenvolupament i l’estudi de la societat capitalista.\u00a0Rebutjant les interpretacions econ\u00f2miques monocausals, s\u2019ha nodrit de diverses ci\u00e8ncies socials per explicar la transformaci\u00f3 del m\u00f3n. De molt jove Albert Hirschman va comen\u00e7ar a alimentar-se de moltes cultures.\u00a0Tamb\u00e9 va implicar-se en l’acci\u00f3 pol\u00edtica i, en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7363","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7363","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7363"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7363\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7365,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7363\/revisions\/7365"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7363"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7363"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7363"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}