{"id":7354,"date":"2012-12-23T10:49:55","date_gmt":"2012-12-23T08:49:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7354"},"modified":"2012-12-23T10:49:55","modified_gmt":"2012-12-23T08:49:55","slug":"jordi-font-felipe-sisplau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-felipe-sisplau\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Felipe, sisplau&#8230;"},"content":{"rendered":"<p><strong><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/12\/felipe-gonzalez.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-7355\" title=\"felipe-gonzalez\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/12\/felipe-gonzalez-300x192.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"192\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/12\/felipe-gonzalez-300x192.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/12\/felipe-gonzalez.jpg 550w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> t\u00e9 el do de la paraula i, generalment, diu coses intel\u00b7ligents i convincents. Altres vegades, en canvi, sembla que estigui usant les seves arts comunicatives amb la intenci\u00f3 de fer passar bou per b\u00e8stia grossa. <!--more-->Aquest darrer ha estat l&#8217;efecte que han produ\u00eft les seves recents i reiterades declaracions sobre Catalunya. Ha vingut a dir: <em>\u201cSi voleu decidir, jo tamb\u00e9 vull votar, perqu\u00e8 afecta la meva identitat, que \u00e9s la d&#8217;una Espanya que inclou Catalunya.\u201d <\/em><strong>Felipe<\/strong> ens estima fins al punt de fer-nos part de la seva pr\u00f2pia identitat, cosa lloable i no gens freq\u00fcent, per\u00f2 es deixa veure un estrident llaut\u00f3, ja que resulta \u201cun argument\u201d per q\u00fcestionar el dret de Catalunya a decidir. \u00c9s, en realitat, l&#8217;atrinxerament en la \u201clegalitat vigent\u201d, \u00e9s a dir, en l&#8217;immobilisme pol\u00edtic. La mateixa \u201clegalitat vigent\u201d que el Tribunal Constitucional va ignorar en els procediments i en les interpretacions de la seva sent\u00e8ncia, esperonada p\u00fablicament pel <strong>PP<\/strong> i encaixada sense escarafalls pel <strong>PSOE<\/strong> i pel propi <strong>Felipe<\/strong>, que en aquella ocasi\u00f3 va optar per treure-hi ferro. Sisplau&#8230;<\/p>\n<p>El dret a decidir \u00e9s, ni m\u00e9s ni menys, all\u00f2 que resulta de la liquidaci\u00f3 del pacte constitucional de 1978 per la famosa sent\u00e8ncia. Catalunya va acudir a la negociaci\u00f3 constitucional amb el dret a decidir sota el bra\u00e7 (Assemblea de Catalunya). I, en unes condicions no pas \u00f2ptimes, sin\u00f3 amena\u00e7adores (soroll de sabres), va aconseguir rubricar un pacte constitucional molt mesurat que comportava importants potencialitats de futur. Passats els anys, no ha estat pas Catalunya, sin\u00f3 l&#8217;esmentada sent\u00e8ncia la que ha passat full. I no ha passat full cap endavant, sin\u00f3 que l&#8217;ha passat cap endarrere. \u00c9s per aix\u00f2 que, avui, el llibre est\u00e0 obert, vulgues que no, per la p\u00e0gina del dret a decidir.<\/p>\n<p>Per cert, no van ser nom\u00e9s Catalunya i Euskadi les que van acudir a la negociaci\u00f3 prove\u00efdes amb el dret a decidir. Tamb\u00e9 va fer-ho l&#8217;esquerra espanyola i, en concret, el <strong>PSOE<\/strong>, encap\u00e7alat per Felipe Gonz\u00e1lez. Deien les seves resolucions congressuals des de 1974: <em>\u201cLa definitiva soluci\u00f3 del problema de les nacionalitats (&#8230;) parteix indefectiblement del ple reconeixement del dret d&#8217;autodeterminaci\u00f3 (&#8230;). L&#8217;exercici d&#8217;aquest dret s&#8217;emmarca, per al PSOE, dins (&#8230;) del proc\u00e9s hist\u00f2ric de la classe treballadora en lluita per la seva completa emancipaci\u00f3. (&#8230;)\u201d<\/em>. Costa de recon\u00e8ixer aquella silueta airosa entre els greixos i sacsons d&#8217;ara.<\/p>\n<p><strong>Francisco Rubio Llorente<\/strong>, catedr\u00e0tic de dret constitucional i antic president del Consell d&#8217;Estat, no gens aficionat al\u00a0<em>sostenella y no enmendalla<\/em>, ha dictaminat una via legal per convocar els catalans en refer\u00e8ndum: bastaria una llei org\u00e0nica, aprovada per ampla majoria a les Corts Generals. No sembla, per\u00f2, que el nacionalisme espanyol es disposi a donar treva ni que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, corri cap risc de resultar ferida la identitat inclusiva de <strong>Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong>.<\/p>\n<p>Succeeix, per\u00f2, que la immensa majoria dels catalans \u2013a favor o en contra de la independ\u00e8ncia, nascuts a Catalunya o a Andalusia, m\u00e9s catalans que espanyols o viceversa\u2013 es consideren amb dret a decidir com a catalans. Recordo els Estopa, en una entrevista televisada on no se&#8217;ls veia gens independentistes, per\u00f2 on afirmaven el dret a decidir com si es tract\u00e9s del dret a respirar. \u00c9s una obvietat democr\u00e0tica i una voluntat col\u00b7lectiva que no admet pal\u00b7liatius. La comparativa mundial \u00e9s tamb\u00e9 concloent. D&#8217;una manera o altra, arribar\u00e0. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si Espanya, entretant, s&#8217;haur\u00e0 repensat prou a si mateixa per ser una opci\u00f3 v\u00e0lida per als catalans o b\u00e9 ens haur\u00e0 fet a tots independentistes.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/604306.html\">El Punt Avui<br \/>\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Felipe Gonz\u00e1lez t\u00e9 el do de la paraula i, generalment, diu coses intel\u00b7ligents i convincents. Altres vegades, en canvi, sembla que estigui usant les seves arts comunicatives amb la intenci\u00f3 de fer passar bou per b\u00e8stia grossa. Aquest darrer ha estat l&#8217;efecte que han produ\u00eft les seves recents i reiterades declaracions sobre Catalunya. Ha vingut &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7354","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7354","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7354"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7354\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7356,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7354\/revisions\/7356"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7354"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7354"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7354"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}