{"id":7349,"date":"2012-12-23T00:26:01","date_gmt":"2012-12-22T22:26:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7349"},"modified":"2012-12-23T00:27:24","modified_gmt":"2012-12-22T22:27:24","slug":"taller-de-politica-10-llibres-per-comencar-el-2013","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/taller-de-politica-10-llibres-per-comencar-el-2013\/","title":{"rendered":"Taller de Pol\u00edtica: 10 llibres per comen\u00e7ar el 2013"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Tal com vam fer pel passat\u00a0Dia del Llibre<\/a>, us proposem una selecci\u00f3 de llibres per comen\u00e7ar el 2013. Es tracta d\u2019una selecci\u00f3 de deu d\u2019alguns dels llibres que hem llegit i d\u2019algunes novetats recents que ens han cridat l\u2019atenci\u00f3 i que no descartem com a properes lectures del Club.<\/p>\n

Primer
\nTony JUDT (amb Timothy Snyder). Pensar el segle XX. La Magrana. Barcelona, 2011 <\/strong>(publicat en castell\u00e0 per l\u2019editorial Taurus de Madrid; t\u00edtol original: \u201cThinking the Twentieth Century\u201d)<\/p>\n

Comencem\u00a0 per l\u2019impressionant obra p\u00f2stuma de Tony Judt, \u201cPensar el segle XX\u201d,\u00a0 fruit d\u2019una s\u00e8rie de converses amb el tamb\u00e9 historiador\u00a0Timothy Snyder<\/a> . Tot resseguint la hist\u00f2ria personal i professional de Judt, el\u00a0 llibre ens introdueix en\u00a0 els principals dilemes del segle XX\u00a0 i en com el pensament pol\u00edtic els ha interpretat i formulat: tot un cabal de lli\u00e7ons, de les que us en oferim una petita mostra:<\/p>\n

\u201cQualsevol comprom\u00eds amb una decisi\u00f3 pol\u00edtica ha de ser triangulat mitjan\u00e7ant tres q\u00fcestions diferents. Una \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de les conseq\u00fc\u00e8ncies. Estem segurs que les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019una determinada elecci\u00f3 no s\u00f3n perilloses -ja sigui directament o a trav\u00e9s d\u2019exemples i precedents? Fins i tot si la guerra de l\u2019Iraq hagu\u00e9s donat bons resultats en termes bushians, podria haver estat igualment \u2026 una idea p\u00e8ssima, fomentant que d\u2019altres actuessin sense obtenir \u00e8xit i per tant tenir unes conseq\u00fc\u00e8ncies terribles. Per tant, el simple fet d\u2019haver reeixit no seria una justificaci\u00f3 suficient.
\nEn segon lloc hi ha la conversa realista: qu\u00e8 en traiem nosaltres? Aix\u00f2 ha de formar part de qualsevol decisi\u00f3 pol\u00edtica, al capdavall,\u00a0 tracta del govern, i tracta de crear resultats que siguin suposadament d\u2019inter\u00e8s d\u2019aquells que han empr\u00e8s l\u2019acci\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s molt f\u00e0cil de creuar la fina l\u00ednia que separa el realisme pol\u00edtic del cinisme moral -i el preu de fer-ho, amb el temps, \u00e9s un espai p\u00fablic corrupte.
\nI aleshores la tercera q\u00fcesti\u00f3 ha de ser: \u00e9s una cosa bona, o correcta, o justa, per dur a terme -independentment de les meves anteriors consideracions? \u00c9s precisament la nostra incapacitat contempor\u00e0nia de mantenir aquests tres conjunts de consideracions en joc (per\u00f2 ben diferenciats) el que reflecteix el gran frac\u00e0s del raonament pol\u00edtic.\u201d (p. 390-391).<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Podeu llegir-ne alguns aven\u00e7os a:<\/em>
\n–\u00a0L\u2019Aven\u00e7 n\u00ba 379 (maig 2012)<\/em>
\n–\u00a0El Pa\u00eds Domingo (13-05-12): <\/em>\u201cViviendo en la era del miedo\u201d<\/a>
\n–\u00a0Claves n\u00ba 222 (mayo\/junio 2012): <\/em>\u201cLa banalidad del bien\u201d<\/a>.<\/em>
\n–\u00a0Primeres p\u00e0gines<\/a> i <\/em>dossier de premsa<\/a> a\u00a0 la p\u00e0gina web de l\u2019editorial Taurus
\nTamb\u00e9 els comentaris de:<\/em>
\n– Tereixa CONSTENLA, \u201c<\/em>Tony Judt dicta su ep\u00edlogo\u201d <\/a>a El Pa\u00eds (21-05-12)<\/em>
\n–\u00a0Enric S\u00d2RIA, <\/em>\u201cFins al final: l\u2019exig\u00e8ncia incoercible de la veracitat\u201d <\/a>a <\/em>Ara (7-07-12)<\/em><\/p>\n

Segon
\nEdward de WAAL.\u00a0La llebre amb ulls d\u2019ambre. Una her\u00e8ncia oculta. Quaderns Crema. Barcelona, 2012 <\/strong>(publicat en castell\u00e0 per l\u2019editorial\u00a0 El Acantilado de Barcelona; t\u00edtol original: \u201cThe Hare with Amber Eyes\u201d)<\/em><\/p>\n

Per acompanyar la gran panor\u00e0mica del segle XX que ens ofereixen Judt i Snyder, no hem trobat res millor que la mirada micro que ens ofereix la narraci\u00f3 d\u2019Edmund de Waal<\/a> en un llibre delici\u00f3s sobre la seva fam\u00edlia, \u201cLa llebre amb ulls d\u2019ambre\u201d. El llibre\u00a0 ens ofereix un viatge per la hist\u00f2ria europea dels segles XIX i XX a trav\u00e9s de la saga\u00a0 familiar dels Ephrussi, origin\u00e0ria de Ucra\u00efna, amb el periple d\u2019una colecci\u00f3 de\u00a0\u00a0\u201cnetsukes\u201d <\/a>que ens transporta\u00a0 al Par\u00eds de Proust, la Viena de Karl Kraus \u2026 i d\u2019Adolf Hitler, al Toquio posterior a la Segona Guerra Mundial, per acabar al Londres d\u2019avui en dia en mans de l\u2019autor.
\nUn tast de les\u00a0\u00a0pri<\/em>meres p\u00e0gines<\/a> del llibre<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Alguns comentaris:<\/em>
\n–\u00a0\u00a0Xavi AY\u00c9N, \u201c<\/em>El hombre que hablaba con las miniaturas\u201d<\/a> a\u00a0La Vanguardia Magazine\u00a0(8-07-12)<\/em>
\n–\u00a0Jordi LLOVET,\u00a0 \u201c<\/em>Hist\u00f2ria i menudeses\u201d<\/a> al \u201cQuadern\u201d de\u00a0El Pa\u00eds Catalu\u00f1a\u00a0(12-09-12)<\/em><\/p>\n

Tercer
\nJoseph STIGLITZ.\u00a0\u00a0El precio de la desigualdad. El 1% de la poblaci\u00f3n tiene lo que el 99% necesita. Taurus. Madrid, 2012<\/strong>
\n(T\u00edtol original: \u201cThe Price of Inequality\u201d)<\/em><\/p>\n

Retornant al fil del llibre de Judt ens trobem amb un dels grans temes de la nostra crisi actual: l\u2019increment sostingut de la desigualtat. Joseph Stiglitz el tracta en el seu darrer llibre \u201cEl precio de la desigualdad\u201d, on denuncia les conseq\u00fc\u00e8ncies de la creen\u00e7a cega en els beneficis col\u00b7lectius dels mercats desregulats.
\n\u00cdndex i <\/em>prefaci<\/a> i <\/em>extractes seleccionats <\/a>a la p\u00e0gina web de l\u2019editorial Taurus<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Sobre el llibre pot llegir-se:<\/em>
\n–\u00a0Entrevista a Joseph STIGLITZ<\/a> a\u00a0El Pa\u00eds Semanal\u00a0(16-09-12)<\/em>
\n–\u00a0Justo BARRANCO a <\/em>La Vanguardia Diners<\/em> (23-09-12): <\/em>\u201cDiagn\u00f2stic: error del sistema\u201d<\/a>
\n–\u00a0Joaqu\u00edn ESTEFAN\u00cdA, <\/em>\u201cGanar la guerra de clases\u201d<\/a> al suplement \u201cBabelia\u201d deEl Pa\u00eds\u00a0(15-09-12)<\/em><\/p>\n

Quart
\nPierre ROSANVALLON.\u00a0La sociedad de los iguales. RBA. Barcelona, 2012<\/strong>
\n(T\u00edtol original:\u201dLa soci\u00e9t\u00e9 des \u00e9gaux\u201d)<\/em><\/p>\n

Entorn de la idea d\u2019igualtat i de la seva reconquesta despr\u00e9s de la demolici\u00f3 efectuada pel neoliberalisme, tenim la proposta de refundaci\u00f3 de la filosofia de la igualtat que ens aporta\u00a0Pierre Rosanvallon<\/a> en el seu nou llibre \u201cLa sociedad de los iguales\u201d. Es tracta d\u2019un llibre major que fa un recorregut per la g\u00e8nesi i evoluci\u00f3 del concepte d\u2019igualtat fins arribar al z\u00e8nit de l\u2019Estat social redistribuidor i que analitza sense embuts la seva crisi en topar amb una societat m\u00e9s individualista i competitiva. Rosanvallon proposa superar la igualtat-distribuci\u00f3 per un nou concepte d\u2019igualtat-relaci\u00f3, per entendre la igualtat com una manera de fer societat, de considerar-la com una qualitat democr\u00e0tica i no solament com una mesura de distribuci\u00f3 de les riqueses:
\n\u201cLe projet de l\u2019\u00e9galit\u00e9-relation s\u2019\u00e9tait \u2026 declin\u00e9 sous les esp\u00e8ces d\u2019un monde de semblables, d\u2019une soci\u00e9t\u00e9 d\u2019individus autonomes et d\u2019une communaut\u00e9 de citoyens. L\u2019\u00e9galit\u00e9 \u00e9tait de la sorte pens\u00e9 comme position relative des individus, r\u00e8gle d\u2019interaction entre eux, et principe de constitution de leur commun; ce qui correspondait aux trois figures possibles du lien social. Les droits de l\u2019homme, le march\u00e9 et les suffrage universel \u2026\u201d.
\n\u201cL\u2019avenir de l\u2019id\u00e9e socialiste au XXIe si\u00e8cle se jouera autour de cet approfondisement soci\u00e9tal de l\u2019ideal d\u00e9mocratique \u2026\u201d (p.22-23)<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Sobre el llibre:<\/em>
\n–\u00a0Entrevista a Pierre ROSANVALLON<\/a> a\u00a0El Pa\u00eds\u00a0(24-10-12)<\/em>
\n–\u00a0Comentari de Jos\u00e9 Mar\u00eda RUIZ SOROA, <\/em>\u201cEl c\u00e1ncer de la democracia\u201d<\/a> a\u00a0El Pa\u00eds\u00a0(5-05-12)<\/em><\/p>\n

Cinqu\u00e8
\nJosep RAMONEDA.\u00a0La izquierda necesaria. RBA. Barcelona, 2012<\/strong><\/p>\n

El prop\u00f2sit de reconstruir l\u2019esquerra sobre noves bases \u00e9s tamb\u00e9 compartit per Josep Ramoneda, amb el seu llibre \u201cLa izquierda necesaria\u201d. Ramoneda vincula la crisi de l\u2019esquerra a l\u2019aven\u00e7 imparable i subtil del nou autoritarisme postdemocr\u00e0tic, afavorit per la cultura de la indifer\u00e8ncia. I proposa una idea de l\u2019esquerra com a afirmaci\u00f3 i no com a negaci\u00f3, tot\u00a0 desgranant set raons que la fan necess\u00e0ria: per defensar la pol\u00edtica, per civilitzar el capitalisme, per promoure el reconeixement, per trencar les fronteres, per combatre les desigualtats, per defensar un nou humanisme i per reinventar l\u2019espai com\u00fa.
\n\u201c\u2026 la izquierda tiene que renovar las ideas, el lenguaje, los h\u00e1bitos y las personas. Ideas: empezando por rechazar que no hay alternativa; lenguaje: renovar las palabras no significa mimetizar el lenguaje de la derecha, sino encontrar respuestas nuevas a problemas nuevos; h\u00e1bitos: abandonando los comportamientos de casta y osando poner en cuesti\u00f3n la forma de partido, que necesita una renovaci\u00f3n a fondo; personas, capaces de inseminar la tradici\u00f3n de izquierda desde horizontes culturales nuevos.\u201d (p. 132-133)<\/em><\/p>\n

Sobre el llibre:<\/em>
\n–\u00a0Entrevista a Josep Ramoneda<\/a> al programa \u201cManeres de viure\u201d de La Xarxa (6-11-12)<\/em>
\n–\u00a0Eduard G\u00dcELL, <\/em>\u201cRenovar la izquierda, defender la pol\u00edtica\u201d<\/a> al blog \u201cAgenda P\u00fablica\u201d de\u00a0eldiario.es\u00a0(23-11-12)<\/em><\/p>\n

Sis\u00e8
\nRichard SENNETT.\u00a0Juntos. Rituales, placeres y pol\u00edtica de cooperaci\u00f3n. Anagrama. Barcelona, 2012<\/strong>
\n(T\u00edtol original: \u201cTogether. The Rituals, Pleasures and Politics of Co-operation\u201d)<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Aquest llibre \u201cJuntos\u201d \u00e9s el segon de la trilogia que Sennett dedica a la cultura material, despr\u00e9s d\u2019un primer dedicat a\u00a0l\u2019artes\u00e0<\/a> (la moral de les coses ben fetes) i d\u2019un tercer que estar\u00e0 dedicat a la construcci\u00f3 de la ciutat. El prop\u00f2sit de l\u2019autor es aprofundir sobre la cooperaci\u00f3 com una habilitat pr\u00e0ctica que fa possible l\u2019acci\u00f3 col\u00b7lectiva i que requereix d\u2019un aprenentatge i del respecte a una certa \u00e8tica basada en la comprensi\u00f3 rec\u00edproca i en la voluntat de respondre a les necessitats dels altres. No queda lluny aquest enfocament de la necessitat de canviar els h\u00e0bits de la pol\u00edtica que,\u00a0 en tant que acci\u00f3 col\u00b7lectiva, ha de recuperar la cultura i la pr\u00e0ctica de la cooperaci\u00f3.<\/p>\n

\u201cLa cooperaci\u00f3n lubrica la maquinaria necesaria para hacer las cosas y la coparticipaci\u00f3n puede compensar aquello de lo que tal vez carezcamos individualmente. Aunque inserta en nuestros genes, la cooperaci\u00f3n no se mantiene viva en la conducta rutinaria; es menester desarrollarla y profundizarla (\u2026) La modernidad puede reprimir y distorsionar nuestra capacidad de vivir juntos, pero no puede borrar esta capacidad. Como animales sociales somos capaces de cooperar m\u00e1s profundamente que lo que el actual orden social imagina\u201d.<\/em><\/p>\n

Prefaci i introducci\u00f3: <\/em>\u201cEl marco mental de la cooperaci\u00f3n\u201d<\/a>
\nComentaris<\/em>
\n–\u00a0Jos\u00e9 L\u00d3PEZ PONCE, <\/em>\u201cLectura del \u00faltimo libro de Sennett sobre la cooperaci\u00f3n\u201d<\/a> al blog \u201cRizom\u00e1tica\u201d (23-05-12)
\n<\/em>
\nSet\u00e8
\nRobert SKIDELSKY y Edward SKIDELSKY.\u00a0\u00bfCu\u00e1nto es suficiente? Qu\u00e9 se necesita para una buena vida. Cr\u00edtica. Barcelona, 2012<\/strong>
\n(T\u00edtol original: \u201cHow Much is Enough? The Love of Money, and the Case for the Good Life\u201d)<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

En llibres anteriors han anat apareixent peces per a la reconstrucci\u00f3 d\u2019un projecte alternatiu al desordre establert: la igualtat entesa com a relaci\u00f3 social, el reconeixement com a nou valor central en una societat plural, la cooperaci\u00f3 com a habilitat imprescindible per viure en la complexitat. En aquest llibre deLord Skidelsky<\/a> (el gran bi\u00f2graf de Keynes) i del seu fill, s\u2019hi afegeix la perspectiva de la qualitat de vida, desvinculada del creixement quantitatiu i desordenat.
\n\u201cEl fil\u00f3sofo del siglo XIX, John Stuart Mill, ten\u00eda una visi\u00f3n m\u00e1s civilizada: \u2018Confieso que no me fascina el ideal de vida que adoptan aquellos que piensan \u2026que atropellar, aplastar, dar codazos y obstaculizarse mutuamente, que en s\u00ed constituye el tipo de vida social existente, sea el destino m\u00e1s deseable para la humanidad \u2026El mejor estado de la naturaleza humana es uno en el que si bien nadie es pobre tampoco nadie desea ser m\u00e1s rico y nadie tiene motivos para temer que los esfuerzos de otros para progresar lo hagan retroceder\u2019\u201d.<\/em><\/p>\n

Materials sobre el llibre:<\/em>
\n–\u00a0Confer\u00e8ncia de Lord Skidelsky <\/a>a la London School of Economy (4-07-12)<\/em>
\n–\u00a0Robert SKIDESLKY<\/em>,\u00a0\u201cLa felicidad es igualdad\u201d<\/a> a\u00a0Project-Syndicate\u00a0(19-10-12)<\/em>
\n–\u00a0Entrevista a Robert i Edward Skidelsky<\/a> a\u00a0El Huffington Post<\/em> (26-10-12): \u201c<\/em>Tenemos los bienes materiales suficientes para llevar una buena vida, pero nos hemos olvidado de lo que es\u201d<\/em>
\n–\u00a0Andr\u00e9s ORTEGA, <\/em>\u201cNosotros los insaciables\u201d<\/a> al blog \u201cLuces Largas\u201d de\u00a0El Pa\u00eds\u00a0(11-08-12)<\/em><\/p>\n

Vuit\u00e8
\nJ\u00fcrgen HABERMAS.\u00a0La constituci\u00f3n de Europa. Trotta. Madrid, 2012<\/strong>
\n(T\u00edtol original: \u201cZur Verfassung Europas. Ein Essay\u201d)<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

El fantasma del frac\u00e0s del projecte hist\u00f2ric de la construcci\u00f3 europea va cam\u00ed de convertir-se en realitat.\u00a0J\u00fcrgen Habermas<\/a>, un dels gegants vius del pensament europeu, es veu en cor d\u2019assajar una narrativa nova del projecte europeu des de la perspectiva de constitucionalitzar el dret internacional i apuntar aix\u00ed a una democr\u00e0cia transnacional, com alternativa al federalisme executiu postdemocr\u00e0tic al que tendeixen les elits pol\u00edtiques europees.<\/p>\n

\u201cEl estallido de las ilusiones neoliberales ha promovido la comprensi\u00f3n de que los mercados financieros, es m\u00e1s, los sistemas funcionales de la sociedad mundial que traspasan las fronteras nacionales, dan origen a problemas que ya no pueden ser controlados individualmente por los Estados o por coaliciones de Estados. En cierto modo, la pol\u00edtica como tal, la pol\u00edtica en singular, se ve desafiada por esta necesidad de regulaci\u00f3n: la comunidad internacional de Estados tiene que desarrollarse en el sentido de una comunidad cosmopolita de Estados y ciudadanos del mundo.\u201d<\/em>
\nArticles de J\u00fcrgen Habermas<\/a> publicats al diari\u00a0El Pa\u00eds<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

Sobre el llibre<\/em>
\n–\u00a0Comentari de Jos\u00e9 Mar\u00eda Ridao, \u201c<\/em>El fin del optimismo\u201d <\/a>a \u201cBabelia\u201d de\u00a0El Pa\u00eds(26-05-12)
\n<\/em>
\nNov\u00e8
\nEmilio ONTIVEROS y Mauro GUILL\u00c9N.\u00a0Una nueva \u00e9poca. Los grandes retos del siglo XXI. Galaxia Gutenberg. Barcelona, 2012<\/strong>
\n(T\u00edtol original: \u201cGlobal Turning Points\u201d)<\/p>\n

Les dificultats europees s\u00f3n en bona part conseq\u00fc\u00e8ncia dels canvis de tend\u00e8ncies mundials que estan definint com ser\u00e0 el segle XXI. Emilio Ontiveros\u00a0 i Mauro Guill\u00e9n analitzen aquestes noves tend\u00e8ncies: desequilibris de l\u2019economia mundial entre les economies avan\u00e7ades i les emergents, de les que la r\u00e0pida expansi\u00f3 de les multinacionals d\u2019aquests pa\u00efsos n\u2019\u00e9s una manifestaci\u00f3 evident; noves condicions demogr\u00e0fiques, amb l\u2019envelliment dels pa\u00efsos avan\u00e7ats i el creixement de la poblaci\u00f3 urbana arreu del m\u00f3n; compet\u00e8ncia pels recursos naturals; incertesa pol\u00edtica i riscos d\u2019ingovernabilitat i caos; desigualtat creixent a l\u2019interior dels pa\u00efsos, acompanyada d\u2019una disminuci\u00f3 de la desigualtat global; la sostenibilitat passa a ser la principal prioritat; i mutaci\u00f3 de l\u2019equilibri mundial de poder.<\/p>\n

Transcripci\u00f3 parcial del cap\u00edtol primer: <\/em>\u201cUna nueva \u00e9poca\u201d<\/a>.
\nBlog d\u2019Emilio Ontiveros: <\/em>\u201cPaseo Global\u201d<\/p>\n

Des\u00e8
\nJordi GR\u00c0CIA. Burgesos imperfectes. L\u2019\u00e8tica de l\u2019heterod\u00f2xia a les lletres catalanes del segle XX. La Magrana. Barcelona, 2012<\/strong><\/p>\n

Per tancar aquesta selecci\u00f3 fem un canvi de registre per endinsar-nos en la lectura del canon de la literatura catalana del segle XX que ens proposa Jordi Gr\u00e0cia. L\u2019autor reivindica la tradici\u00f3 il\u00b7lustrada -i l\u2019escepticisme atemperat que comporta-\u00a0 de Josep Pla, Gaziel, Joan Oliver, Josep Ferrater Mora, Joan Ferrat\u00e9, Josep Maria Castellet, Pere Gimferrer i Joan Margarit:<\/p>\n

\u201cS\u00f3n rebels resignats, o s\u00f3n corcs emprenyadors, o s\u00f3n insolents lleg\u00edvols, o s\u00f3n \u00e0cids sense efecte destructiu: s\u00f3n homes disposats a l\u2019exercici lliure de les seves vocacions i conviccions, per\u00f2 no creuen en la llibertat integral o sense condicions, il\u00b7limitada, de l\u2019exercici literari. No s\u00f3n rom\u00e0ntics de pa sucat amb oli ni s\u00f3n idealistes banals, s\u00f3n, m\u00e9s aviat, tots ells, homes coherents amb una dimensi\u00f3 sensata i il\u00b7lustrada de l\u2019art, i li reclamen la dosi insubstitu\u00efble de rebel\u00b7lia i disson\u00e0ncia, de dissid\u00e8ncia i heterod\u00f2xia sense trencar les regles del joc. Ni les d\u2019una societat complexa i moderna ni de les respectives esferes d\u2019actuaci\u00f3: saben que no hi ha un p\u00fablic, sin\u00f3 p\u00fablics; saben que els prejudicis s\u00f3n necessaris i saben que els prejudicis canvien, i marxen i tornen. Saben que cadasc\u00fan d\u2019ells ha canviat i canviar\u00e0 al llarg dels anys per\u00f2 no associen el canvi amb una tra\u00efci\u00f3 innoble sin\u00f3 amb la maduraci\u00f3 i la lucidesa adquirida; no se senten lleials a la ret\u00f2rica de la P\u00e0tria ni de la Cultura ni de cap Ess\u00e8ncia immaculada sin\u00f3 fidels a la veritat moral lentament assolida i molt sovint massa aclaparadora per callar-la, i massa colpidora per escopir-la en cru. Han estat perfectament burgesos, per dir-ho aix\u00ed, per\u00f2 burgesos exigents amb la pr\u00f2pia classe; se senten m\u00e9s a prop del moralista del segle XVIII que del preceptista; s\u00f3n m\u00e9s ir\u00f2nics que dogm\u00e0tics, m\u00e9s justos que sectaris\u201d. (p.11)<\/em><\/p>\n

El llibre es tanca amb un ep\u00edleg amb voluntat pol\u00e8mica sobre l\u2019actual situaci\u00f3 pol\u00edtica de Catalunya del que us deixem un petit tast:\u00a0\u201cPer\u00f2 l\u2019escepticisme una mica ir\u00f2nic i desdramatitzador, t\u00e8biament c\u00ednic, no s\u2019adiu amb els usos atrafegats i barroers de l\u2019actualitat, que sempre t\u00e9 pressa i necessita impacte r\u00e0pid. Ara som un altre cop davant d\u2019un d\u2019aquests miratges gr\u00e0cies a la reactivaci\u00f3 programada i program\u00e0tica d\u2019un somni catal\u00e0 minoritari, mai esva\u00eft del tot per\u00f2 mai hegem\u00f2nic tampoc, i tampoc mai desactivat o abandonat. El producte ideol\u00f2gic m\u00e9s fresc del mercat medi\u00e0tic dels \u00faltims tres o quatre anys \u00e9s la independ\u00e8ncia com a medicina regeneradora dels mals del pa\u00eds, fins a l\u2019extrem que ni tan sols cal prendre\u2019s la mol\u00e8stia de ponderar el que pot tenir de metzina destructiva \u2026\u201d (p.247)<\/em><\/p>\n

Articles de Jordi Gr\u00e0cia<\/a> publicats a\u00a0El Pa\u00eds<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

<\/em><\/p>\n

* * * * *<\/p>\n

Fins aqu\u00ed les nostres recomanacions, a les que volem algunes de les moltes que proliferen en acabar l\u2019any, com per exemple:
\n– Jos\u00e9 Antonio ZARZALEJOS,\u00a0\u201cOnce lecturas (y relecturas) par entender nuestro tiempo\u201d<\/a> a\u00a0El Confidencial\u00a0(20-12-12)
\n– Antonio CA\u00d1O,\u00a0\u201cLos diez libros del a\u00f1o en Estados Unidos\u201d<\/a> al blog \u201cAla Oeste\u201d de\u00a0El Pa\u00eds\u00a0(18-12-12)
\n– Ignacio OROVIO,\u00a0\u201cLos mejores ensayos de 2012\u201d<\/a> a\u00a0La Vanguardia\u00a0(18-12-12)
\n<\/a>–\u00a0\u201cPage turners. Books of the year\u201d<\/a> a\u00a0The Economist\u00a0(8-12-12)<\/p>\n

Post publicat a Taller de Pol\u00edtica<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tal com vam fer pel passat\u00a0Dia del Llibre, us proposem una selecci\u00f3 de llibres per comen\u00e7ar el 2013. Es tracta d\u2019una selecci\u00f3 de deu d\u2019alguns dels llibres que hem llegit i d\u2019algunes novetats recents que ens han cridat l\u2019atenci\u00f3 i que no descartem com a properes lectures del Club. Primer Tony JUDT (amb Timothy Snyder). …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-7349","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7349","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7349"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7349\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7353,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7349\/revisions\/7353"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7349"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7349"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7349"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}