{"id":7341,"date":"2012-12-22T00:21:26","date_gmt":"2012-12-21T22:21:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7341"},"modified":"2012-12-22T00:21:56","modified_gmt":"2012-12-21T22:21:56","slug":"joan-majo-esforcos-de-dialeg-i-pactes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-esforcos-de-dialeg-i-pactes\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Esfor\u00e7os de di\u00e0leg i pactes"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La Societat Econ\u00f2mica Barcelonesa d’Amics del Pa\u00eds (SEBAP) va fer p\u00fablic, la setmana passada, l’informe anual sobre l’estat del pa\u00eds, que aquest any ha titulat significativament\u00a0Di\u00e0leg, pactes i sensibilitat social<\/em>. El document analitza molts aspectes concrets de l’actual situaci\u00f3 i formula diferents opinions. Per mi, el missatge central de l’informe crec que es pot condensar en unes frases destacades en el text: “Per sortir de la crisi caldr\u00e0 fer un gran esfor\u00e7 de di\u00e0leg i de pacte”, “Cal avantposar els interessos globals d’una societat que pateix socialment, econ\u00f2micament i institucionalment”, “No es pot posar en q\u00fcesti\u00f3 el dret democr\u00e0tic de poder decidir sobre el (nostre) futur”, “El pacte ha de venir presidit, enfortit i motivat per una molt forta sensibilitat social… (perqu\u00e8)… l’austeritat per si sola no ens permetr\u00e0 sortir de la crisi i pot tenir efectes devastadors en la cohesi\u00f3 social del pa\u00eds”<\/em>. Fins aqu\u00ed, frases de l’informe.<\/p>\n

A partir d’aqu\u00ed, dues reflexions personals sobre l’esfor\u00e7 que es demana, reflexions que nom\u00e9s em comprometen a mi, i que faig perqu\u00e8, com ja he dit altres vegades, estic conven\u00e7ut que, tant en el conflicte amb l’Estat, com en la crisi social, no hi ha altra sortida que els pactes. La nostra \u00e9s una societat madura, plural per\u00f2 sense enfrontaments, que ha volgut i acceptat molt majorit\u00e0riament la democr\u00e0cia, que se sent c\u00f2moda en ser identificada com a europea, i que ha millorat molt els seus nivells de benestar, encara que aquesta millora general s’hagi barrejat amb un fort augment de les desigualtats. En una societat com aquesta \u00e9s molt dif\u00edcil pensar que els conflictes s’hagin de resoldre per un cam\u00ed que no sigui el di\u00e0leg i el pacte. Per\u00f2 sovint no s’ent\u00e9n qu\u00e8 vol dir dialogar i qu\u00e8 significa pactar.<\/p>\n

1. Di\u00e0leg. Dialogar \u00e9s molt m\u00e9s que parlar. Dues persones que no es parlen, esclar que estan en l’extrem oposat del di\u00e0leg. Per\u00f2 \u00e9s que si es parlen per\u00f2 no s’escolten estem, de manera m\u00e9s educada, all\u00e0 mateix. No \u00e9s un di\u00e0leg. S\u00f3n dos mon\u00f2legs que nom\u00e9s porten a constatar les difer\u00e8ncies i mantenir-se en les postures inicials. Un veritable di\u00e0leg demana dos esfor\u00e7os molt concrets.<\/p>\n

El primer \u00e9s acceptar un punt com\u00fa de partida, \u00e9s a dir, coincidir en una mateixa visi\u00f3 de la realitat. En el m\u00f3n de la pol\u00edtica i m\u00e9s en la seva dimensi\u00f3 medi\u00e0tica, sovint aquest obstacle ja \u00e9s insalvable. Negar un problema real, o crear un problema artificial, s\u00f3n dues maneres molt corrents de boicotejar el di\u00e0leg, perqu\u00e8 els arguments d’una part o de l’altra, i de vegades de totes dues, queden faltats de prou fonament.<\/p>\n

El segon \u00e9s ser capa\u00e7 d’imaginar-se si, en la posici\u00f3 en qu\u00e8 est\u00e0 l’altre, un no faria seus algun dels arguments que ell utilitza, o no veuria les coses diferents de com ara les veu. Entendre les necessitats i els condicionants del dialogant ajuda molt a evitar les pures desqualificacions personals o intel\u00b7lectuals. Nom\u00e9s a partir d’aquesta comprensi\u00f3, que ha de ser m\u00fatua, el di\u00e0leg pot ser \u00fatil. Llevat de casos molt extrems, que n’hi ha, ni la veritat ni la ra\u00f3 estan del tot en una banda, i per tant un di\u00e0leg que no hagi fet canviar gens les posicions de cap dels dos, no ha estat un veritable di\u00e0leg.<\/p>\n

2. Pactes. Pactar, en pol\u00edtica o en economia, \u00e9s acordar dur a terme conjuntament una s\u00e8rie d’actuacions que no responen exactament als desigs de cada una de les parts que s’ajunten per fer-les i que s’acorden per un inter\u00e8s general. Com que la pol\u00edtica es mou sempre en l’esfera del poder, les seves inclinacions prim\u00e0ries estan m\u00e9s en la direcci\u00f3 de la imposici\u00f3. Per aix\u00f2 els pactes es fan dif\u00edcils, i la cultura de la negociaci\u00f3 i l’acord resulta poc corrent. No es pot oblidar que pactar \u00e9s renunciar i acceptar. En el camp pol\u00edtic \u00e9s renunciar a alguns objectius. I en el camp econ\u00f2mic \u00e9s acceptar alguns sacrificis. Aquestes ren\u00fancies o acceptacions no han de ser vistes com una debilitat sin\u00f3 com una grandesa.<\/p>\n

L’esfor\u00e7 que cal en aquest cas \u00e9s que totes les parts renunci\u00efn a alguns dels seus objectius i totes les parts acceptin un repartiment equitatiu dels sacrificis o dels costos. No cal dir que la situaci\u00f3 actual crea tant malestar perqu\u00e8 s’observen posicions que no admeten la ren\u00fancia (immobilistes o maximalistes) i tamb\u00e9 sectors que no participen en el repartiment dels costos. Aix\u00ed no hi haur\u00e0 pactes estables.<\/p>\n

Acabo amb una frase de l’informe. “El pacte, el comprom\u00eds i l’acord s\u00f3n eines patri\u00f2tiques que fan hist\u00f2ria. Hem de saber estar a l’altura del moment”<\/em>. I afegeixo jo: I cal exigir als altres que tamb\u00e9 hi estiguin.<\/p>\n

Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Societat Econ\u00f2mica Barcelonesa d’Amics del Pa\u00eds (SEBAP) va fer p\u00fablic, la setmana passada, l’informe anual sobre l’estat del pa\u00eds, que aquest any ha titulat significativament\u00a0Di\u00e0leg, pactes i sensibilitat social. El document analitza molts aspectes concrets de l’actual situaci\u00f3 i formula diferents opinions. Per mi, el missatge central de l’informe crec que es pot condensar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7341","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7341","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7341"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7341\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7344,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7341\/revisions\/7344"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7341"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7341"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7341"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}