{"id":7321,"date":"2012-12-19T19:42:54","date_gmt":"2012-12-19T17:42:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7321"},"modified":"2012-12-19T19:42:54","modified_gmt":"2012-12-19T17:42:54","slug":"conversa-entre-rocio-martinez-sampere-i-dolors-camats-no-nomes-es-tracta-de-corregir-les-desigualtats-sino-doriginar-ne-menys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/conversa-entre-rocio-martinez-sampere-i-dolors-camats-no-nomes-es-tracta-de-corregir-les-desigualtats-sino-doriginar-ne-menys\/","title":{"rendered":"Conversa entre Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere i Dolors Camats: “No nom\u00e9s es tracta de corregir les desigualtats sin\u00f3 d’originar-ne menys”"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Publiquem la primera part d’un debat que\u00a0Dolors Camats<\/a> i\u00a0Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere<\/a>, diputades al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA<\/strong> i PSC<\/strong> respectivament, van mantenir moderades per la nostra editora\u00a0Alg\u00e8ria Queralt<\/a>.<\/p>\n

La trobada, que es va celebrar durant la campanya electoral de les passades eleccions catalanes, es va plantejar al voltant de tres eixos tem\u00e0tics: (1) La crisi de l’esquerra, (2) Catalunya en el marc d’una Espanya en crisi i d’una Europa alemanya , i (3) el futur de l’esquerra a Catalunya despr\u00e9s de les eleccions.\u00a0A m\u00e9s, les preguntes que Alg\u00e8ria anava plantejant ens les van fer arribar alguns dels nostres col\u00b7laboradors.<\/p>\n

Agra\u00efm la participaci\u00f3 a les dues diputades, aix\u00ed com la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019Ignacio Escolar<\/a>,\u00a0Pau Sim\u00f3<\/a>,\u00a0D\u00eddac Queralt<\/a>,\u00a0Llu\u00eds Camprub\u00ed<\/a>,\u00a0Aida Guill\u00e9n<\/a>,\u00a0Manel Manch\u00f3n<\/a> i\u00a0N\u00faria Pumar<\/a>.\u00a0Tamb\u00e9 volem donar les gr\u00e0cies a\u00a0\u00c0ngela Vinent<\/a> i\u00a0la Contrasenya<\/a>, pel menjar i per crear un escenari idoni per al debat.<\/p>\n

Ho reconeixem, el text \u00e9s bastant llarg.\u00a0En la transcripci\u00f3 hem volgut ser el m\u00e9s fidels possible at\u00e8s que el nivell de les respostes aix\u00ed ho mereixia.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Alg\u00e8ria Queralt (AQ):<\/strong> Comencem.\u00a0Per qu\u00e8 l’esquerra pateix m\u00e9s quan governa que la dreta?<\/em> Per qu\u00e8 els ajustos de despesa p\u00fablica van tenir un cost electoral per al PSOE i per al tripartit catal\u00e0 i tan poc a CiU?<\/em><\/strong><\/p>\n

Dolors Camats (DC):<\/strong> Intu\u00eftivament per tres raons.\u00a0Primera, l’electorat d’esquerres \u00e9s m\u00e9s exigent amb els seus representants.\u00a0Reclama una defensa de valors, principis, actituds, de pol\u00edtiques concretes, d’inversions concretes.\u00a0Segona, quan ICV<\/strong> estava donant suport al govern d’esquerres a Catalunya jo, sovint, deia que “nom\u00e9s \u00e9s possible tenir contradiccions quan tens capacitat de govern i principis”.\u00a0Si no \u00e9s aix\u00ed no tens contradiccions.\u00a0Si nom\u00e9s gestiones i no hi ha principis que defensar o si nom\u00e9s est\u00e0s a l’oposici\u00f3, no hi ha contradicci\u00f3 possible.\u00a0Per tant, benvingudes les contradiccions si s\u00f3n perqu\u00e8 tens les dues coses.\u00a0L’esquerra es contradiu d’una manera recurrent amb les limitacions que arriben de la gesti\u00f3 p\u00fablica: limitacions pressupost\u00e0ries, limitacions relacionades amb no poder dur a terme tot el programa electoral, per tenir el govern per\u00f2 no tenir el poder, no controlar tots els ressorts econ\u00f2mics o medi\u00e0tics, etc.\u00a0a m\u00e9s dels propis errors evidentment.\u00a0I tercera, l’esquerra nom\u00e9s pot arribar a governar quan t\u00e9 el suport no nom\u00e9s pol\u00edtic sin\u00f3 social, \u00e9s a dir, que hi ha un acompanyament social important i massiu.\u00a0Aix\u00f2 requereix que hi hagi una alian\u00e7a que no es trenqui.\u00a0Quan la alian\u00e7a es trenca, perqu\u00e8 es defrauden les expectatives, aix\u00f2 genera frustraci\u00f3.\u00a0Aquesta alian\u00e7a \u00e9s la que s’ha trencat en algunes ocasions, \u00e9s evident.<\/p>\n

Roc\u00edo Mart\u00ednez (RM):<\/strong> En primer lloc, la dreta gestiona una suma m\u00e9s o menys \u00e0mplia d’interessos i l’esquerra t\u00e9 un projecte col\u00b7lectiu de transformaci\u00f3, de canvi, cap a un futur millor per a una majoria de ciutadans.\u00a0Aix\u00f2, necess\u00e0riament, \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil quan el\u00a0tempo<\/em> dels governs no coincideix amb el\u00a0tempo<\/em> necessari de les reformes i dels resultats i dels canvis que s\u00f3n molt m\u00e9s lents del que un pot fer en un per\u00edode de govern.\u00a0Aix\u00f2, clarament, genera unes contradiccions i un desafecci\u00f3 al ciutad\u00e0 que en el cas de la dreta no es produeix.\u00a0La demostraci\u00f3 que aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed \u00e9s que quan l’esquerra perd unes eleccions normalment es diu “l’esquerra ha entrat en crisi” i quan la dreta perd unes eleccions es diu “la dreta ha perdut el poder”.\u00a0Aix\u00f2 \u00e9s molt significatiu del que estem dient perqu\u00e8 significa que no et presentes a les eleccions pel mateix.<\/p>\n

En segon lloc hi ha un tema que percebo, encara que no s\u00e9 si \u00e9s demostrable o no, sobre l’exig\u00e8ncia de l’electorat o la menor fidelitat de l’electorat d’esquerres justament perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s cr\u00edtic i m\u00e9s exigent respecte a l’electorat de dretes.\u00a0Totes les eleccions ens demostren que la dreta sempre va a votar amb una fidelitzaci\u00f3 molt gran als seus partits, i sense que sembli tenir en compte les promeses no complertes.\u00a0Aix\u00f2 en l’esquerra \u00e9s, normalment, el contrari.\u00a0Per\u00f2 jo no trobo cap ra\u00f3 democr\u00e0tica, solvent, que em porti a pensar que aix\u00f2 hagi de ser aix\u00ed per necessitat. Haur\u00edem de veure, i \u00e9s una part important del futur de l’esquerra, amb quins sectors socials es cre\u00efn complicitats i com ets capa\u00e7 d’aglutinar i que t’acompanyin en el proc\u00e9s.<\/p>\n

I finalment, quan es defineix el projecte de l’esquerra es defineix d’acord amb uns valors i uns principis que s\u00f3n b\u00e0sicament igualtat, llibertat i solidaritat.\u00a0Quan governes no \u00e9s que no defensis aquests principis sin\u00f3 que tens problemes quan aquests principis entren en contradicci\u00f3.\u00a0I aquests principis, quan governes, entren en contradicci\u00f3.\u00a0La resoluci\u00f3 d’aquest conflicte no \u00e9s f\u00e0cil per a l’esquerra.\u00a0Ara b\u00e9, en el cas dels ajustos \u00e9s un altre tema.\u00a0\u00c9s veritat que la configuraci\u00f3, com tot el que hem dit, castiguen m\u00e9s a un govern d’esquerres i \u00e9s l\u00f2gic.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que castiguen perqu\u00e8 no vam saber explicar el gir del perqu\u00e8 est\u00e0vem fent aix\u00f2.\u00a0En el cas del govern Zapatero va ser un gir de 180 graus i ni es va explicar si era un gir conven\u00e7ut del tot ni es va conv\u00e8ncer de la negativa davant d\u2019aquestes pol\u00edtiques.\u00a0La narrativa del que s’estava fent va fallar per tot arreu.\u00a0En el cas del tripartit tamb\u00e9 crec que hi ha alguna cosa d’aix\u00f2.
\n<\/strong><\/p>\n

DC:<\/strong> El que diu la Roc\u00edo reflecteix all\u00f2 de les expectatives que deia abans.\u00a0Tu aconsegueixes un resultat generant unes expectatives en el teu electorat, en aquells que et decideixen recolzar.\u00a0La gent pot entendre que part del teu comprom\u00eds no puguis fer-lo per\u00f2 hi ha un problema quan no ho expliques (que no pots fer all\u00f2 que voldries per\u00f2 que continues volent-ho fer) i sobretot quan la gent sent que el que has fet \u00e9s canviar, deixar de defensar all\u00f2 que havies prom\u00e8s.\u00a0Aqu\u00ed el relat no \u00e9s l’\u00fanica cosa important sin\u00f3 que ho s\u00f3n les pol\u00edtiques concretes.\u00a0La gent va entendre molt b\u00e9 la Llei de la Depend\u00e8ncia, fins i tot podia entendre les dificultats que suposava posar-la en marxa en una situaci\u00f3 de crisi econ\u00f2mica.\u00a0Per\u00f2 no va entendre altres decisions econ\u00f2miques que eren completament contradict\u00f2ries amb el que un govern d’esquerres se suposava que havia de fer.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

RM:<\/strong> S\u00ed per\u00f2 tamb\u00e9 haur\u00edem de veure qu\u00e8 proposem les esquerres perqu\u00e8 de vegades fem programes a qu\u00e8 jo dic “la llista de la compra”.\u00a0No tinc tan clar que la gent entengu\u00e9s la dificultat de l’aplicaci\u00f3 de la Llei de la Depend\u00e8ncia.\u00a0Vivim en una societat molt immediata i el temps de les reformes no \u00e9s immediat.\u00a0La gent estava contenta amb la Llei de la Depend\u00e8ncia per\u00f2 els resultats no eren per al dia seg\u00fcent.\u00a0Hem de fer una reflexi\u00f3 sobre quin tipus de programes fem.<\/p>\n

DC:<\/strong> No hi estic d’acord perqu\u00e8 crec que, entre altres coses, els programes electorals d’esquerres s\u00f3n, sempre, molt m\u00e9s detallats perqu\u00e8 tamb\u00e9 reflecteixen que els nostres militants i simpatitzants tenen expectatives de transformaci\u00f3 a partir de la nostra capacitat d’incidir, perqu\u00e8 no tenen capacitat d’incidir d’una altra manera.\u00a0Jo entenc que hi hagi un electorat que no espera que el seu partit li resolgui segons quines situacions perqu\u00e8 t\u00e9 altres mitjans per fer-ho.\u00a0Perqu\u00e8 t\u00e9 capacitat econ\u00f2mica, perqu\u00e8 t\u00e9 poder d’influ\u00e8ncia, perqu\u00e8 t\u00e9 capacitat de poder, etc.\u00a0No espera programes electorals detallats perqu\u00e8 ja t\u00e9 capacitat d’incidir.\u00a0El militant d’esquerres no t\u00e9 altra capacitat d’incidir.\u00a0Aix\u00f2 fa que moltes vegades la discussi\u00f3 en les esquerres sigui per la coma.<\/p>\n

AQ:<\/em><\/strong> En aquest sentit, creieu que potser el problema \u00e9s que l’esquerra no se sap vendre b\u00e9?<\/em><\/strong><\/p>\n

DC:<\/strong> Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un cl\u00e0ssic, un tema recurrent.\u00a0Segurament hi ha una part d’aix\u00f2.\u00a0Tamb\u00e9 \u00e9s veritat que cal aprendre.\u00a0Jo no vull vendre fum encara que sigui rendible electoralment.\u00a0Vendre fum no em d\u00f3na capacitat de transformar.\u00a0La nostra capacitat de comunicar no pot ser la mateixa, perqu\u00e8 no som el mateix tipus d’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica que s\u00f3n les organitzacions pol\u00edtiques de dretes.\u00a0Hem de tenir molt m\u00e9s en compte, tamb\u00e9, la capacitat de permeabilitzar, de proximitat, de tu a tu amb el propi electorat.\u00a0\u00c9s una de les coses en qu\u00e8 hem d’incidir perqu\u00e8 \u00e9s una de les coses en qu\u00e8 en els \u00faltims anys no ho hem fet prou b\u00e9.<\/p>\n

Jo he anat a les places a veure quines s\u00f3n les peticions del 15M i s\u00f3n peticions que comparteixo i que en molts casos ja hem presentat al Parlament.\u00a0No \u00e9s un problema dels continguts.\u00a0En canvi cap de les persones que ha escrit aquestes peticions t\u00e9 la meva acci\u00f3 pol\u00edtica com a referent.\u00a0O no ho sap o ho sap i no es reconeix en ella.<\/p>\n

RM:<\/strong> S\u00ed per\u00f2 en pol\u00edtica no val tenir ra\u00f3.\u00a0Alg\u00fa te l’ha de recon\u00e8ixer perqu\u00e8 pots arribar a tenir tota la ra\u00f3 per\u00f2 ser completament irrellevant.\u00a0I la irrellev\u00e0ncia no ajuda a canviar res.\u00a0El pas de tenir la ra\u00f3 a que te la atorguin va molt relacionat amb la nostra capacitat de comunicar-nos.\u00a0Aqu\u00ed hi ha un parell de coses a tenir en compte.\u00a0Primer, el ciutad\u00e0 percep m\u00e9s del que ens creiem.\u00a0La il\u00b7lusi\u00f3 que va generar un nou govern socialista amb tota la revoluci\u00f3 de drets civils era resultat d’una percepci\u00f3 que anava m\u00e9s enll\u00e0 del que deien els mitjans de comunicaci\u00f3.\u00a0El ciutad\u00e0 \u00e9s m\u00e9s sobir\u00e0. I segon, un altre tema \u00e9s com entenem l’estrat\u00e8gia de comunicaci\u00f3.\u00a0A nosaltres ens sembla que aquesta \u00e9s la part lletja de la pol\u00edtica i ens equivoquem.\u00a0Jo he dedicat molt m\u00e9s temps a pensar un programa electoral que no a l’estrat\u00e8gia de comunicaci\u00f3 que necessito.\u00a0La capacitat comunicativa no \u00e9s el nostre fort.\u00a0I llavors com no ho \u00e9s, quan et sents feble en un terreny acabes fent els pitjors pactes amb el poder possibles.<\/p>\n

AQ:<\/em><\/strong> En un moment en qu\u00e8 no hi ha diners, quines mesures est\u00e0 disposada a prendre l’esquerra en cas que accedeixi al poder i quines mesures que no ha pres el PP podrien prendre?<\/strong><\/em><\/p>\n

RM:<\/strong> El primer \u00e9s recon\u00e8ixer que la sortida d’aquesta crisi no \u00e9s f\u00e0cil, no dep\u00e8n nom\u00e9s de Catalunya i no \u00e9s d’avui per dem\u00e0.\u00a0Dit aix\u00f2, “resignaci\u00f3 i no es pot fer res”, doncs tampoc.\u00a0S’ha d’actuar a dos nivells.\u00a0El primer \u00e9s Europa.\u00a0Combatre aquesta pol\u00edtica su\u00efcida d’entendre l’austeritat com una asf\u00edxia o com el que podr\u00edem anomenar “la dieta de l’espinac”: tens un nen malalt, prim, i li est\u00e0s donant de menjar alguna cosa que l\u2019aprima m\u00e9s i a sobre no li agrada.\u00a0Cal canviar l’orientaci\u00f3 d’aquestes pol\u00edtiques econ\u00f2miques i tamb\u00e9 de les reformes m\u00e9s profundes perqu\u00e8 el bastiment institucional de l’Euro no pot seguir aix\u00ed.\u00a0Per fer aquests canvis no podem seguir pensant que Europa no va amb nosaltres, com si no f\u00f3ssim europeus.\u00a0Hi ha exemples molt ximples per\u00f2 rellevants: per qu\u00e8 al Parlament de Catalunya la Comissi\u00f3 d’Afers Europeus \u00e9s la m\u00e9s oblidada de totes?\u00a0Per qu\u00e8 en la campanya europea qualsevol militant nostre li dedica menys temps que en unes catalanes?\u00a0Si diem m\u00e9s Europa s’ha de comen\u00e7ar per creure-s’ho i practicar-ho en el que depengui de nosaltres.<\/p>\n

I hi ha un segon nivell que \u00e9s utilitzar el marge que tenim de manera diferent: reformes i no perdre l’essencial, la cohesi\u00f3.\u00a0Hem de fer algunes reformes…\u00a0curiosament quan les coses van malament \u00e9s el moment per reformar certes coses.\u00a0Reformes que van de coses concretes com solucionar d’una vegada el tema entre la sanitat p\u00fablica i les m\u00fatues laborals d’accidents, ja que es podrien obtenir ingressos, fins a la reforma de les administracions p\u00fabliques que caldria plantejar.<\/p>\n

Tamb\u00e9 s’hauria de plantejar una reforma fiscal de cert calat.\u00a0Podr\u00edem referir-nos a no eliminar successions, recuperar el tram reformat, augmentar el m\u00ednim exempt de l’impost del patrimoni que es va recuperar i es podrien canviar els tipus i aix\u00f2, combinat, podria ser un impost a les grans fortunes.\u00a0Impostos verds, que els tenen en altres comunitats aut\u00f2nomes, una lluita molt m\u00e9s intensa contra el frau.\u00a0Tot aix\u00f2 m\u00e9s les reformes et donaria un paquet d’ingressos que et pot servir per a dues coses que s\u00f3n fonamentals.\u00a0Una, facilitar la reactivaci\u00f3 en certs \u00e0mbits que poden generar ocupaci\u00f3 i riquesa.\u00a0Jo s\u00f3c d’una esquerra que no vol repartir la mis\u00e8ria.\u00a0El meu tema \u00e9s com es crea riquesa.\u00a0I dos, no fracturar socialment a aquest pa\u00eds.\u00a0I aix\u00f2 significa no desmantellar uns serveis p\u00fablics que s\u00f3n fonamentals per a la cohesi\u00f3 social i a m\u00e9s, com en el cas de la sanitat, \u00e9s eficient.\u00a0Catalunya gasta per c\u00e0pita 1200 euros enfront a 1700 euros de mitjana a Europa i 2500 de mitjana als Estats Units.\u00a0\u00c9s p\u00fablic, eficient, genera activitat econ\u00f2mica que \u00e9s de valor afegit, etc. Aix\u00f2 no es pot desmuntar, ja vam veure l’experi\u00e8ncia de Thatcher quan va desmantellar els serveis p\u00fablics: destruir \u00e9s molt f\u00e0cil, reconstruir \u00e9s dificil\u00edssim.<\/p>\n

Aquestes dues coses donarien a aquest pa\u00eds una cosa que Rajoy i Mas li estan negant: una narrativa social del sacrifici, dels moments dif\u00edcils.\u00a0No hi ha narrativa social que digui que volem sortir tots junts i no trencats, que farem els sacrificis que hem de fer, que alguns els hem de fer i jo no ho nego, farem els que es puguin i aportin perqu\u00e8 els altres no es quedin enrere.\u00a0Sense aquesta narrativa no es generar\u00e0 confian\u00e7a en aquest pa\u00eds.\u00a0Rajoy es pensava que nom\u00e9s per arribar ell al govern baixaria la prima de risc.\u00a0Generar confian\u00e7a tamb\u00e9 \u00e9s generar aquesta narrativa social de l’esfor\u00e7.\u00a0La dreta fa el contrari: retalla, genera m\u00e9s injust\u00edcies i el relat subjacent \u00e9s resignaci\u00f3 i que s’espavilin els que puguin.<\/p>\n

DC:<\/strong> Els anys de creixement econ\u00f2mic en aquest pa\u00eds no van servir per a les transformacions profundes a nivell productiu que podien permetre deixar de dependre del petroli, del totxo, i generar models d’ocupaci\u00f3 amb valor afegit amb llocs de treball menys volubles a les crisis econ\u00f2miques. En els moments de creixement es va preferir baixar impostos, es va preferir descapitalitzar l’Estat amb reformes fiscals que suposaven privilegis precisament a les rendes m\u00e9s altes.\u00a0Espanya ha inventat les SICAV.<\/p>\n

Respecte a altres pa\u00efsos europeus tenim un avantatge: la pressi\u00f3 fiscal, l’esfor\u00e7 que es pot demanar als que m\u00e9s tenen t\u00e9 molt recorregut.\u00a0\u00c9s dif\u00edcil que a Su\u00e8cia, Dinamarca o Noruega les pol\u00edtiques d’est\u00edmul vinguin per una pol\u00edtica m\u00e9s redistributiva perqu\u00e8 han arribat a l\u00edmits de redistribuci\u00f3 molt importants.\u00a0Aqu\u00ed les rendes del treball continuen pagant m\u00e9s que les rendes del capital.\u00a0El camp per avan\u00e7ar \u00e9s enorme.\u00a0I el problema \u00e9s que quan l’esquerra ha governat aqu\u00ed aix\u00f2 no s’ha fet.\u00a0A l’inrev\u00e9s, s’ha perm\u00e8s que la bretxa s’ampli\u00e9s i que es creessin productes de privilegi fiscal pel qui t\u00e9 patrimoni, pel qui \u00e9s propietari incentivant la compra i no el lloguer, etc.\u00a0Aix\u00f2 tamb\u00e9 crea un imaginari.\u00a0\u00c9s molt dif\u00edcil imaginar que en aquest pa\u00eds hi ha marge per demanar m\u00e9s perqu\u00e8 a la gent li sembla que ja paga molt i \u00e9s veritat perqu\u00e8 des de CiU no han tingut cap problema per imposar taxes p\u00fabliques.\u00a0Aqu\u00ed no s’ha tingut cap problema per demanar esfor\u00e7os.\u00a0\u00c9s igual si \u00e9s en l’educaci\u00f3, la just\u00edcia, l’euro per recepta, etc.<\/p>\n

Es tracta, doncs, de no retallar i de redistribuir.\u00a0En l’\u00e0mbit europeu vam veure la vict\u00f2ria d’Hollande com un “anem a donar-li la volta a la pol\u00edtica europea”, per\u00f2 s’ha quedat a mitges.\u00a0El que ha aplicat a nivell franc\u00e8s t\u00e9 elements positius perqu\u00e8 tenen aquesta c\u00e0rrega de redistribuci\u00f3 per\u00f2 hi ha una incapacitat per plantar cara al que est\u00e0 passant a nivell europeu.\u00a0Hi ha una gran docilitat de la pol\u00edtica en general, o per complicitat ideol\u00f2gica o per debilitat pol\u00edtica, per assumir el que avui representa la pol\u00edtica europea.\u00a0Que la pol\u00edtica europea canvi\u00ef constitucions en una setmana o que canvi\u00ef governs demostra la debilitat de la pol\u00edtica enfront de l’economia, la debilitat i la complicitat d’algunes pol\u00edtiques i d’alguns pol\u00edtics i d’algunes ideologies davant aquest sistema.\u00a0Jo el que reivindico \u00e9s que des de l’esquerra el que es faci \u00e9s, no nom\u00e9s dir no, sin\u00f3 regirar-se contra aquestes pr\u00e0ctiques.\u00a0Per aix\u00f2 crec que aix\u00f2 de la vaga general europea t\u00e9 de positiu no nom\u00e9s que va ser massiva sin\u00f3 que va ser europea.<\/p>\n

RM:<\/strong> Fins que els Estats-naci\u00f3 no estiguin disposats a cedir poder de veritat…\u00a0Quan una moneda funciona amb 17 governs econ\u00f2mics?<\/p>\n

Ella i jo discrepem en el tema impostos.\u00a0Zapatero va dir: “baixar impostos \u00e9s d’esquerres”.\u00a0I jo dic “I pujar-los”.\u00a0Dep\u00e8n.\u00a0Aqu\u00ed hi ha un debat molt engany\u00f3s amb els impostos.\u00a0Rajoy va pujar l’IRPF en el mateix moment que va posar una deducci\u00f3 que el que guanyava amb la pujada de la taxa marginal era menys que el que perdia amb la deducci\u00f3 sobre l’habitatge.<\/p>\n

El sistema fiscal espanyol \u00e9s ple de vies d’aigua.\u00a0L’impost \u00e9s un instrument.\u00a0Jo no crec en l’impost com a objectiu.\u00a0L’objectiu no \u00e9s posar impostos.\u00a0L’impost \u00e9s la taxa que pagues per viure en una societat decent i jo crec que el canvi que ha de fer l’esquerra \u00e9s a dir quant vol recaptar.\u00a0Est\u00e0 demostrad\u00edssim que la redistribuci\u00f3 de veritat es fa via la despesa.\u00a0Deixem el debat pujar-baixar impostos i farem un sistema fiscal en qu\u00e8 parlem d’una vegada per totes del que volem recaptar, i quin nivell de despesa p\u00fablica volem tenir.<\/p>\n

DC:<\/strong> La fiscalitat continua sent el millor instrument per a la redistribuci\u00f3 de riquesa.\u00a0En canvi des de la pol\u00edtica moltes vegades s’ha utilitzat com un element de bonificaci\u00f3 al ciutad\u00e0 dient “t\u2019abaixar\u00e9 els impostos”, sense explicar que si pagar\u00e0s menys el que tindr\u00e0s \u00e9s menys serveis p\u00fablics ja que el govern tindr\u00e0 menys capacitat de despesa i menys capacitat de redistribuir la riquesa.<\/p>\n

RM:<\/strong> S\u00ed, per\u00f2 la redistribuci\u00f3 no es fa nom\u00e9s\u00a0post<\/em> sin\u00f3 tamb\u00e9 es fa\u00a0present.<\/em> La regulaci\u00f3 de molts \u00e0mbits implica tamb\u00e9 la redistribuci\u00f3 i no \u00e9s un impost.\u00a0Es tracta d’un element necessari per\u00f2 no \u00e9s l’\u00fanic que tenim.\u00a0Si vols viure en una societat decent cal pagar impostos perqu\u00e8 necessites tenir un sector p\u00fablic que corregeixi les desigualtats i rectifiqui els privilegis per\u00f2 no \u00e9s l’\u00fanic que existeix. A Agenda P\u00fablica heu publicat un parell d’articles (\u00a0I<\/a> i\u00a0II<\/a> ) sobre predistribuci\u00f3 i aix\u00f2 \u00e9s un canvi que cal fer tamb\u00e9.\u00a0No nom\u00e9s es tracta de corregir les desigualtats sin\u00f3 d\u2019originar-ne menys.<\/p>\n

AQ:<\/em><\/strong> Quina pol\u00edtica d’est\u00edmul implementar\u00edeu dem\u00e0 si estigu\u00e9ssiu al capdavant de la Generalitat? D’on traur\u00edeu els fons per executar-les, quants llocs de treball crearien i en quins terminis de temps es veurien els fruits?<\/em><\/strong><\/p>\n

DC:<\/strong> Primer, q\u00fcestionament de la pol\u00edtica d’austeritat a nivell europeu.\u00a0Segon,\u00a0un canvi en la pol\u00edtica fiscal.\u00a0No nom\u00e9s encarar la crisi des del punt de vista de la retallada de la despesa sin\u00f3 de l’augment dels ingressos.\u00a0S\u00ed que s’ha apostat per l’augment d’ingressos, com les taxes, per\u00f2 aix\u00f2 no genera reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica.\u00a0El cas de l’IVA \u00e9s flagrant.\u00a0I tercer, part de la situaci\u00f3 de crisi econ\u00f2mica est\u00e0 en el model de creixement econ\u00f2mic que ten\u00edem.\u00a0O canviem el model de creixement econ\u00f2mic o el que fem \u00e9s posar pegats sense contemplar altres crisis com pot ser l’energ\u00e8tica.<\/p>\n

Es tractaria de prendre totes aquelles mesures que acompanyin la creaci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 per\u00f2 en sectors econ\u00f2mics que no siguin susceptibles de ser deslocalitzats, volubles a les crisis econ\u00f2miques. Estem parlant d’economia social, estem parlant de convertir els instruments<\/p>\n

RM:<\/strong> La recepta general ja l’hem dit: canviar aquesta cultura de l’asf\u00edxia.\u00a0Jo ja no li dic ni austeritat perqu\u00e8 l’austeritat \u00e9s un valor que jo defenso, el problema \u00e9s quan l’entens malament com ja vam fer en els anys 30.\u00a0El gran drama a Espanya \u00e9s la transformaci\u00f3 del model productiu per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s veritat que ning\u00fa sap com substituir el 16% del PIB que ocupava el sector de la construcci\u00f3. Aix\u00f2 encara no t\u00e9 resposta.\u00a0Jo no crec que la soluci\u00f3 hagi de venir d’un sol sector, ni d’una sola aposta, ni d’una sola pol\u00edtica sin\u00f3 per la combinaci\u00f3 de diferents elements.<\/p>\n

L’enfocament general \u00e9s tornar a cr\u00e9ixer, \u00e9s la millor manera de reduir el d\u00e8ficit i el deute.\u00a0Hi ha un numerador i un denominador per\u00f2 tamb\u00e9 es pot reduir augmentant el denominador que significa creixement, que \u00e9s PIB.\u00a0Per\u00f2 com tornar a cr\u00e9ixer, i d’on, \u00e9s una cosa que vindr\u00e0 de diferents sectors.\u00a0Catalunya en aquest sentit t\u00e9 una base industrial potent i diversa, i crec que \u00e9s erroni apostar per un o per un altre sin\u00f3 per una combinaci\u00f3 d’ells.<\/p>\n

Des del sector p\u00fablic crec que s\u00ed que cal apostar perqu\u00e8 aquest 16% del PIB que representava el sector immobiliari es reconverteixi.\u00a0Un exemple \u00e9s el programa que es va llan\u00e7ar per part del govern progressista a Catalunya que \u00e9s el canvi de les finestres per aconseguir estalviar energia.<\/p>\n

D C:<\/strong> L’oposat va ser el Pla E de Zapatero que no condicionar a donar suport a la reconversi\u00f3 de sectors econ\u00f2mics determinats.<\/p>\n

RM:<\/strong> El Pla E era un pla de xoc.\u00a0En aquell moment tots pens\u00e0vem que la crisi era q\u00fcesti\u00f3 de poc temps.<\/p>\n

Hem de reciclar el sector de la construcci\u00f3.\u00a0Cal reconvertir-lo per\u00f2 no demonitzar-lo.\u00a0Segurament no ha d’ocupar mai m\u00e9s el 16% del nostre PIB per\u00f2 tampoc el 0 o l’1%.\u00a0Catalunya \u00e9s un pa\u00eds amb base industrial i amb petita i mitjana empresa.\u00a0L’Administraci\u00f3 hauria d’acumular coneixement dels centres universitaris i transferir-lo a aquesta petita i mitjana empresa perqu\u00e8 el cost per aquestes d’accedir a la investigaci\u00f3 i poder innovar producte \u00e9s molt alt.\u00a0L’Administraci\u00f3 ha de fer millor de front office<\/em> i tractar de facilitar l’activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n

Per\u00f2 s\u00f3n necessaris tamb\u00e9 plans de xoc.\u00a0El drama m\u00e9s greu \u00e9s la descapitalitzaci\u00f3 i el sentiment d’exclusi\u00f3 d’una persona a l’atur.\u00a0Mantenir a la gent en formaci\u00f3 \u00e9s molt important perqu\u00e8 quan es torni a cr\u00e9ixer a uns nivells del 2% el pa\u00eds estigui preparat per tirar endavant.<\/p>\n

DC:<\/strong> Hem de parlar de la reforma laboral.\u00a0CiU i PP creuen que com hi ha tanta desocupaci\u00f3 el que cal fer \u00e9s que les empreses puguin contractar m\u00e9s i per aix\u00f2 ha de ser m\u00e9s f\u00e0cil poder acomiadar. Segons la reforma laboral el contracte de per vida i la indemnitzaci\u00f3 de 40 dies s\u00f3n el que desmotiva a les empreses a contractar i per tant ho eliminen.\u00a0De nou, tampoc serveix.<\/p>\n

RM:<\/strong> La dreta ent\u00e9n els drets laborals com una trava a l’activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n

DC:<\/strong> Sembla com si hi hagu\u00e9s una aposta estrat\u00e8gica del sector econ\u00f2mic espanyol (i especialment catal\u00e0), d’una banda com a m\u00ednim, que ha fet la seg\u00fcent reflexi\u00f3: el nou n\u00ednxol de riquesa poden ser els serveis socials.\u00a0Tot all\u00f2 que avui \u00e9s sector p\u00fablic, que \u00e9s dret universal, anem a mercantilitzar-lo.\u00a0La gesti\u00f3 de l’aigua ja ha passat de p\u00fablica a privada.\u00a0Estan ampliant l’espai de negoci de la salut per la depauperaci\u00f3 de la qualitat del p\u00fablic, tamb\u00e9 en l’educaci\u00f3.\u00a0Molt m\u00e9s camp per al sector privat que t\u00e9 capacitat d’arribar a unes classes mitjanes que havien apostat per la qualitat del p\u00fablic.\u00a0Si li trec la qualitat al p\u00fablic, les classes mitjanes aniran al privat i s’eixampla l’espai de negoci.\u00a0Qui ha entrat a ATLL (Aig\u00fces Ter-Llobregat)?\u00a0Entrecanales.\u00a0Qui est\u00e0 entrant en el mercat dels serveis socials (educaci\u00f3 0-3, atenci\u00f3 a les persones dependents, atenci\u00f3 a la gent gran)?\u00a0Foment de Construccions i Contractes i grans grups que fins avui estaven fent carreteres o fent barris i habitatges.<\/p>\n

Quina \u00e9s la nostra aposta per cr\u00e9ixer?\u00a0La soluci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s cr\u00e9ixer.\u00a0La soluci\u00f3 \u00e9s cr\u00e9ixer d’una altra manera.\u00a0No s\u00e9 si \u00e9s tornar al creixement econ\u00f2mic per se.\u00a0Nosaltres parlem de decreixement encara que entenem que fer-ho en una \u00e8poca de crisi \u00e9s complicat.\u00a0Es tracta de cr\u00e9ixer d’una manera diferent.\u00a0Produir diferent, treballar d’una altra manera i repartir el treball.<\/p>\n

Eldiario.es<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Publiquem la primera part d’un debat que\u00a0Dolors Camats i\u00a0Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere, diputades al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA i PSC respectivament, van mantenir moderades per la nostra editora\u00a0Alg\u00e8ria Queralt. La trobada, que es va celebrar durant la campanya electoral de les passades eleccions catalanes, es va plantejar al voltant de tres eixos tem\u00e0tics: (1) La crisi …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[72,1],"tags":[],"class_list":["post-7321","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7321","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7321"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7321\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7323,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7321\/revisions\/7323"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7321"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7321"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7321"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}