{"id":7295,"date":"2012-12-18T20:51:25","date_gmt":"2012-12-18T18:51:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7295"},"modified":"2012-12-19T21:34:28","modified_gmt":"2012-12-19T19:34:28","slug":"raimon-obiols-dialeg-de-sords-xoc-de-trens","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-dialeg-de-sords-xoc-de-trens\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Di\u00e0leg de sords, xoc de trens?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>En el primer volum de les seves mem\u00f2ries, Aznar<\/strong> conta una entrevista que tingu\u00e9 amb Pasqual Maragall<\/strong>. \u201cMaragall me explic\u00f3<\/em>\u201d, diu Aznar<\/strong>,\u201dque hab\u00eda que cambiar todo el planteamiento de las obras p\u00fablicas en Espa\u00f1a: en lugar de un AVE Madrid-Barcelona, hab\u00eda que construir un AVE Barcelona-Bilbao y otro Barcelona-Valencia, porque eso era lo justo y lo conveniente (\u2026) Me dijo que ten\u00eda que \u201caumentar el respeto y el reconocimiento a la lengua catalana\u201d. Le pregunt\u00e9: \u201c\u00bfY eso qu\u00e9 significa?\u201d. Maragall me contest\u00f3: \u201cPues que hay que respetarla m\u00e1s\u201d. \u201c\u00bfY eso en qu\u00e9 consiste?\u201d. \u201cEn respetarla m\u00e1s.\u201d As\u00ed termin\u00f3 nuestra conversaci\u00f3n. Una conversaci\u00f3n circular, absurda, in\u00fatil, en la que Maragall no me dec\u00eda lo que realmente pretend\u00eda porque no me lo pod\u00eda decir (\u2026) Su verdadero planteamiento era \u201ccuatro a\u00f1os m\u00e1s de Aznar y hacemos que estalle Espa\u00f1a\u201d<\/em>.\u201d<\/p>\n

Quin relat m\u00e9s esgarrifosament simptom\u00e0tic! M\u00e9s que una \u00abconversaci\u00f3n circular, absurda, in\u00fatil<\/em>\u00bb all\u00f2 era un di\u00e0leg de sords i el sord era Aznar<\/strong>, no sols impermeable sin\u00f3 frontalment bel\u00b7lic\u00f3s envers tot plantejament sobre el futur d\u2019Espanya que no coincid\u00eds amb la seva visi\u00f3 imperial. Sarcasme petulant, sordesa i incomprensi\u00f3 absolutes, pors i prejudicis ancestrals.<\/p>\n

Despr\u00e9s van venir la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional contra l\u2019Estatut, les campanyes pol\u00edtiques i medi\u00e0tiques del nacionalisme espanyol fomentant la xenof\u00f2bia contra Catalunya; els continuats atacs furiosos contra el \u00abTripartit\u00bb i contra els seus protagonistes, que en alguns casos van prendre un car\u00e0cter de linxament moral; els silencis del m\u00f3n cultural i pol\u00edtic de les esquerres de fora de Catalunya, que van veure des del primer moment amb recel i ben escassa simpatia l\u2019exist\u00e8ncia dels governs d\u2019Entesa a la Generalitat, i van contribuir a difondre el mite d\u2019un Maragall<\/strong> il\u00b7luminat.<\/p>\n

A Espanya molts van pensar, amb una miopia notable, que el poble de Catalunya s\u2019empassaria aquell cop de porta hist\u00f2ric; que acceptaria resignadament que un Estatut aprovat pel Parlament, negociat en el Congr\u00e9s dels Diputats, votat per majoria en les Corts Generals i ratificat en refer\u00e8ndum pel poble de Catalunya, fos recorregut pel Partido Popular i declarat finalment anticonstitucional. En aquesta situaci\u00f3, la resposta fou la manifestaci\u00f3 de l\u2019Onze de Setembre de 2012.<\/p>\n

Jo crec que l\u2019amplitud extraordin\u00e0ria d\u2019aquella mobilitzaci\u00f3 s\u2019explica no sols pel cop de porta del Tribunal Constitucional, o per la pol\u00edtica envers Catalunya del govern de Rajoy<\/strong> \u2014que segueix la mateixa pauta d\u2019Aznar<\/strong>\u2014, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la tremenda situaci\u00f3 econ\u00f2mica i social que comen\u00e7\u00e0 a partir del 2008. Espanya apareix caient en el pou aparentment sense fons d\u2019una profunda crisi. Totes les costures del teixit social i institucional es tensen i semblen a punt de saltar: als sis milions de treballadors aturats, l\u2019augment de les desigualtats, la situaci\u00f3 deseperada de la joventut, s\u2019hi sumen sumen la multiplicaci\u00f3 dels casos de corrupci\u00f3, les crisis banc\u00e0ries i els emoluments multimilionaris dels seus causants, el desprestigi general de les institucions de l\u2019Estat.<\/p>\n

No \u00e9s estrany que la manifestaci\u00f3 de l\u201911-S del 2012, obr\u00eds, per primera vegada en la hist\u00f2ria del catalanisme, una oportunitat rellevant a la hip\u00f2tesi de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

La independ\u00e8ncia! Rellegint el llibre-conversa conversa que Mar\u00e7al Sintes<\/strong> f\u00e9u amb Ernest Lluch<\/strong> poc abans que aquest fos assassinat per ETA, m\u2019he trobat amb aquest di\u00e0leg:<\/p>\n

Mar\u00e7al Sintes<\/strong> : \u00abSi a la gent vost\u00e8 li garanteix que prement un bot\u00f3 Catalunya ser\u00e0 independent i no passar\u00e0 res, potser se sorprendria dels molts que el farien servir, el bot\u00f3\u00bb<\/p>\n

Ernest Lluch<\/strong>:\u00a0 \u00abAquesta \u00e9s la tesi d\u2019en Raimon Obiols, ja l\u2019he sentida\u2026\u201d<\/p>\n

Aquest llibre es public\u00e0 l\u2019any 2001, poc despr\u00e9s de la mort de l\u2019Ernest. Per\u00f2 aquella \u00abtesi del bot\u00f3\u00bb, que durant uns anys form\u00e0 part de l\u2019argot familiar en les discussions del PSC, \u00e9s de bastants anys abans. Ve d\u2019una reuni\u00f3 de l\u2019any 1988, en qu\u00e8 eren presents, entre d\u2019altres, Ernest Lluch <\/strong>i Pasqual Maragall<\/strong>.<\/p>\n

La meva \u201ctesi del bot\u00f3\u00bb no era res de l\u2019altre m\u00f3n, per\u00f2 tampoc no era una boutade<\/em>. Vaig dir aleshores que, en una situaci\u00f3 que garant\u00eds que la independ\u00e8ncia de Catalunya no tingu\u00e9s contrapartides negatives,\u00a0 una majoria dels ciutadans i ciutadanes hi estaria a favor. El meu pron\u00f2stic no era subjectiu, no derivava de la sentimentalitat privada d\u2019una persona que tingu\u00e9 Bac de Roda i l\u2019alcalde de Cork com a herois de la infantesa; era la constataci\u00f3 d\u2019una realitat evident: l\u2019exist\u00e8ncia en el poble de Catalunya d\u2019una majoria contr\u00e0ria a la depend\u00e8ncia i a la dominaci\u00f3. A favor, per tant, de governar-se lliurement, com \u00e9s el cas de tota realitat nacional.<\/p>\n

Una altra cosa em semblava evident: que la gent sabia perfectament que el bot\u00f3 d\u2019una independ\u00e8ncia sense hostilitats o hostilitat, sense costos ni efectes negatius, dins i fora de Catalunya, simplement no existia. Potser, afinant, es podria parlar a Catalunya d\u2019una majoria antidependentista m\u00e9s que independentista en el sentit tradicional.<\/p>\n

L\u2019assignatura continua pendent, i el repte es planteja ara amb m\u00e9s tensi\u00f3, amb m\u00e9s passi\u00f3, amb una correlaci\u00f3 de forces diferent, en una situaci\u00f3\u00a0 no exempta de risc: que es parli amb preocupaci\u00f3 d\u2019un perill de xoc de trens \u00e9s simptom\u00e0tic. A mi em sembla que la immensa majoria, a Catalunya i a Espanya, vol evitar la cat\u00e0strofe ferrovi\u00e0ria, per\u00f2 no diria el mateix dels nacionalismes instrumentals a Espanya i a Catalunya.<\/p>\n

Enmig de molts interrogants, crec tenir clares algunes coses b\u00e0siques, que \u2014ho reconec\u2014 poden sonar a obvietats. La primera \u00e9s que les decisions sobre les relacions que vol tenir amb Espanya corresponen al poble de Catalunya, que ha de tenir la llibertat de triar el seu futur. Ning\u00fa els la pot negar. Els nostres ciutadans i ciutadanes han de poder decidir el seu futur col\u00b7lectiu amb una visi\u00f3 clara de les alternatives i possibilitats que tenen al davant; amb una comprensi\u00f3 plena de la situaci\u00f3 espec\u00edfica en qu\u00e8 es troba Catalunya, que com tots els pa\u00efsos es troba inserit en un marc concret d\u2019interdepend\u00e8ncies creixents. La segona \u00e9s que la sortida ha de ser democr\u00e0tica, amb la m\u00e0xima unitat possible de les forces pol\u00edtiques catalanes i de la gran majoria del pa\u00eds. La tercera \u00e9s que nom\u00e9s podr\u00e0 ser una soluci\u00f3 negociada sobre una determinada correlaci\u00f3 de forces.<\/p>\n

Notes de Brussel\u00b7les<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En el primer volum de les seves mem\u00f2ries, Aznar conta una entrevista que tingu\u00e9 amb Pasqual Maragall. \u201cMaragall me explic\u00f3\u201d, diu Aznar,\u201dque hab\u00eda que cambiar todo el planteamiento de las obras p\u00fablicas en Espa\u00f1a: en lugar de un AVE Madrid-Barcelona, hab\u00eda que construir un AVE Barcelona-Bilbao y otro Barcelona-Valencia, porque eso era lo justo y …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[187,24],"class_list":["post-7295","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-politica-catalana","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7295","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7295"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7295\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7324,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7295\/revisions\/7324"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7295"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7295"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7295"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}