{"id":7273,"date":"2012-12-17T16:46:26","date_gmt":"2012-12-17T14:46:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7273"},"modified":"2012-12-17T16:47:45","modified_gmt":"2012-12-17T14:47:45","slug":"jordi-ortega-doha-els-governs-hipocrites-contra-els-pioners-es-juguen-el-futur-del-clima","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-doha-els-governs-hipocrites-contra-els-pioners-es-juguen-el-futur-del-clima\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: Doha, els governs hip\u00f2crites, contra els pioners, es juguen el futur del clima"},"content":{"rendered":"
\n

\"\"<\/a>El colonialisme tard\u00e0 al segle XXI.<\/strong><\/p>\n

Quan els negociadors del clima s’enfronten a esculls insalvables, la manca de voluntat, de compromisos i d’ambici\u00f3, apareixen els diplom\u00e0tics. “Entenc l’humor dels pa\u00efsos desenvolupats”, li deia Meena Rahma<\/strong> a John Vidal<\/strong>, corresponsal de Guardian<\/em>: “\u00e9s molt preocupant un text sense fer refer\u00e8ncies a finances, reducci\u00f3 d’emissions, per\u00f2 ple de tallers, entrevistes i tendes”<\/em>.<\/p>\n

“La fi de la diversi\u00f3 despr\u00e9s de Copenhaguen”<\/em>, que vaig escriure a Canvi clim\u00e0tic i lluita contra la pobresa,<\/em> recopilat per Mercedes Pardo i Maribel Rodr\u00edguez,<\/strong> continua vigent. Citava una conversa de Bernardina Castro<\/strong> Muller<\/strong>, del grup de treball de cooperaci\u00f3 a llarg termini, amb John Vidal<\/strong> que li senyalava<\/a> el Protocol de Kyoto: “mira, article 4, haur\u00e0, aix\u00f2 \u00e9s jur\u00eddicament vinculant, les paraules no hi s\u00f3n per casualitat; aqu\u00ed posa plenament; diu ara que no s’apliquen? Aquestes negociacions no s\u00f3n serioses\u201d<\/em>.<\/p>\n

Per primera vegada, es reconeixen ajudes “per les p\u00e8rdues i danys”<\/em> causats pel canvi clim\u00e0tic. Estats Units va evitar la paraula compensacions<\/em>, per a possibles litigis derivats d’una responsabilitat. Tamb\u00e9 un comprom\u00eds sense costos, doncs es podran comptabilitzar les ajudes als desastres naturals. La diversi\u00f3 amb desviaci\u00f3 de fons -el que d\u00f3na per fer jocs de paraules- continua.<\/p>\n

Un altre acord a dos?<\/strong><\/p>\n

No se n’haurien d’extreure conclusions pessimistes. Alguns van veure en la cimera de Copenhaguen el nou ordre del segle XXI. En realitat va ser la suma de dues debilitats: uns Estats Units que no volien perdre el seu poder del segle XX i una Xina que no volia assumir les seves responsabilitats del segle XXI. Amb una Europa en un paper de comparsa feble i dividida, en un carrer\u00f3 sense sortida i, el m\u00e9s greu, sense entendre all\u00f2 que est\u00e0 passant.<\/p>\n

Occident no ent\u00e9n les claus de l’ordre del segle XXI. La Uni\u00f3 Europea no \u00e9s conscient de que el seu lideratge no ser\u00e0 ni demogr\u00e0fic, ni econ\u00f2mic, ni pol\u00edtic, com ho va ser en el vell m\u00f3n (post)colonial. La seva fortalesa estar\u00e0 en ser capa\u00e7 de liderar la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, en establir una intensa cooperaci\u00f3 tecnol\u00f2gica que, gr\u00e0cies a que els pa\u00efsos en desenvolupament siguin m\u00e9s ambiciosos,\u00a0 podran ser factors de la seva recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

Avui les pot\u00e8ncies emergents, sobretot la Xina, est\u00e0 assumint, sense compet\u00e8ncia, el lideratge del segle XXI. Xina no substituir\u00e0 els Estats Units en el seu paper de pot\u00e8ncia dominant del segle XX. Ha passat de ser la f\u00e0brica a ser el banc d’Europa i Estats Units. No seran les eleccions alemanyes del 2013 les que facin canviar l’estrat\u00e8gia alemanya, sin\u00f3 que acabin trencant la porcellana xinesa -tenen un ter\u00e7 del seu deute per imposar una o altra pol\u00edtica. Xina es centrar\u00e0 en la tasca de modernitzaci\u00f3 ecol\u00f2gica interna de la seva economia, tal i com assenyala<\/a> Josafat Fiscorn<\/strong>; deixar\u00e0 que els Estats Units mantinguin l’ordre mundial – ser\u00e0 la policia global de la Xina.<\/p>\n

\u00c9s tan decebedor Doha?<\/strong><\/p>\n

Roland Jumeau<\/strong>, ex-ambaixador de Tanz\u00e0nia a les Nacions Unides i negociador de l’ag\u00e8ncia Seychelles, retreia als Estats Units la seva estupidesa: “si hagu\u00e9ssim tingut ambici\u00f3 en reduir les nostres emissions de CO2, no haur\u00edem d’haver demanat tants diners per a l’adaptaci\u00f3 al canvi clim\u00e0tic; si ens hagu\u00e9ssim gastat aquests diners en adaptaci\u00f3, ara no estar\u00edem buscant diners per als danys i cobrir les p\u00e8rdues”<\/em>. 50.000 milions de d\u00f2lars \u00e9s el que li ha costat Sandy. Irena, 14 mesos enrere, era l’hurac\u00e0 del segle. Com per negar el canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n

A Doha, per primera vegada, es reconeix<\/a> que els pa\u00efsos pobres rebran “ajudes per les p\u00e8rdues i les destroces causades pel canvi clim\u00e0tic”.<\/p>\n

Evitar qualsevol refer\u00e8ncia a compensaci\u00f3<\/em> que soni a responsabilitats i que poguessin obrir litigis. S’assumeixen compromisos sense costos, sense ser responsables de la manca de lideratge en qu\u00e8 es troba el m\u00f3n.<\/p>\n

Resulta un esc\u00e0ndol que el Fons Verd del Clima, que tenia una dotaci\u00f3 expressa de 30.000 milions, despr\u00e9s de quatre anys, no s’ha fet encara efectiva. La ironia s\u00f3n els bilions expr\u00e9s que serveixen per rescatar la banca. Pot ser el cost l’excusa per a una major ambici\u00f3? Es requereix una inversi\u00f3 addicional del 1,6% del PIB. Ni tan sols ens situa en la inversi\u00f3 anterior a la crisi. No es tracta de continuar amb un model d’inversi\u00f3 mal planificat (construir habitatges en primera l\u00ednia de la costa per dedicar els fons a pagar els danys i p\u00e8rdues). Invertir en efici\u00e8ncia energ\u00e8tica d’edificis (t\u00e9 un factor multiplicador de quatre per cada euro), no hauria creat l’actual endeutament. Falten senyals de ponts entre el que \u00e9s p\u00fablic i el que \u00e9s privat per abordar el canvi clim\u00e0tic; el que potser no esperen \u00e9s que es postuli<\/a> per a aquesta tasca Goldman Sachs.<\/strong><\/p>\n

Com continua despr\u00e9s de Doha?<\/strong><\/p>\n

Parlar de “pr\u00f2rroga” del protocol de Kyoto no \u00e9s adequat. S’aprova una esmena<\/a> de l’annex I, segons l’article 3.9. No caduca Kyoto sin\u00f3 nom\u00e9s l’annex I.<\/p>\n

En paral\u00b7lel, abans del 2015, s’ha d’abordar Durban<\/em> Platform<\/em>; <\/em>es tracta d’una llan\u00e7adora, m\u00e9s que d’una plataforma, per a les accions del clima en m\u00faltiples direccions. Es van equivocar els qui donaven per mort el Protocol de Kyoto.<\/p>\n

Nicolas Stern <\/strong>va oferir una visi\u00f3 del canvi clim\u00e0tic com una equaci\u00f3 de costos i beneficis. Va tenir la virtut de situar el canvi clim\u00e0tic en la pol\u00edtica d’Estat. No va comptar amb que els caps d’estat s\u00f3n com \u201celefantes en una chatarrer\u00eda\u201d. Hermann Scheer<\/strong> va criticar aquest enfocament de les negociacions, que afavoreix l’estrat\u00e8gia del poliss\u00f3: aprofitar-se de la butxaca dels altres, que paguen el passatge i evitar rascar-se la pr\u00f2pia butxaca en lloc d’abordar el problema amb un enfocament ambici\u00f3s, realista i pragm\u00e0tic capa\u00e7 d’olorar les oportunitats del canvi clim\u00e0tic.<\/p>\n

Si \u00e9s una oportunitat, per qu\u00e8 marcar-se objectius m\u00ednims en lloc de buscar objectius cada vegada m\u00e9s ambiciosos? Les tasques de Doha s\u00f3n: (i) segon per\u00edode de compliment, (ii) desenvolupar la plataforma Durba per a un acord global abans del 2015, (iii) mesures de cooperaci\u00f3 per iniciar la reducci\u00f3 de les emissions globals, (iv) discutir l’ escletxa entre els 2 graus i els compromisos, (v) enteniment com\u00fa per abordar problemes globals amb equitat.<\/p>\n

La novetat de Doha \u00e9s l’aparici\u00f3 de pa\u00efsos disposats a anar m\u00e9s enll\u00e0 dels compromisos. Mentrestant, el negociador d’Estats Units, Tood Stern<\/strong>, ha posat<\/a> en dubte l’objectiu de 2 graus i el principi de responsabilitats comunes per\u00f2 diferenciades<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

El grup dels escapats,\u00a0 enfront de la majoria dels d\u00f2cils.
\n<\/strong>
\nJ\u00fcrgen Trittin<\/strong>, ex ministre alemany de medi ambient, acusava, en el Frankfurt Rundschau<\/em>, l’alian\u00e7a dels governs hip\u00f2crites que frenen qualsevol aven\u00e7 de les negociacions. Angela Merkel<\/strong> combat les energies renovables per formar part de la injuriada pol\u00edtica Vermella i Verda. Una alian\u00e7a entre els pa\u00efsos pioners “ha de proporcionar beneficis als seus participants\u201d<\/em>; aquesta alian\u00e7a permet<\/a> distribuir les inversions necess\u00e0ries entre m\u00e9s espatlles i compartir, entre\u00a0 tots, els beneficis i estalvis en les importacions de mat\u00e8ries primeres, generar milers de llocs de treball i afavorir les transfer\u00e8ncies de tecnologies entre aquest club de pa\u00efsos, col\u00b7laborant els seus investigadors i afavorint les sinergies de projectes conjunts en sectors d’energia i transport.<\/p>\n

L’SPD i Els Verds van presentar una resoluci\u00f3 al Bundestag que insta el govern a establir una alian\u00e7a dels pa\u00efsos pioners mitjan\u00e7ant la cooperaci\u00f3, enfront de la par\u00e0lisi dels hip\u00f2crites. Si la Uni\u00f3 Europea no acaba de passar del 20% al 30% els seus objectius de reducci\u00f3 de CO2 o restringeix l’\u00fas de l’arrossegament dels permisos d’emissions, s’enfonsaria el comer\u00e7 de carboni. Aix\u00f2 compromet totes les pol\u00edtiques vinculades a aquest, per exemple, el programa alemany<\/a> d’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica d’edificis amb finan\u00e7ament d’un banc p\u00fablic.
\nLa transici\u00f3 energ\u00e8tica no \u00e9s nom\u00e9s un desafiament tecnol\u00f2gic, \u00e9s un desafiament pol\u00edtic i democr\u00e0tic. “La lluita contra l’escalfament global es va integrant progressivament a l’exig\u00e8ncia ciutadana d’un altre model de desenvolupament, d’una altra manera de fer pol\u00edtica per garantir m\u00e9s seguretat i m\u00e9s benestar de forma duradora, amb menys desigualtats” <\/em>escrivia<\/a> Cristina Narbona.<\/strong><\/p>\n

Pa\u00efsos en desenvolupament, pioners.<\/strong><\/p>\n

Ivonne Bakin<\/strong> va defensar a Doha la Iniciativa Yasun\u00ed<\/em> de l’Equador; una taxa sobre el barril de petroli per a un fons de mitigaci\u00f3, compensaci\u00f3 i adaptaci\u00f3, i un mecanisme de compensaci\u00f3 d’emissions netes evitades. A Doha, la iniciativa Yasun\u00ed<\/em> -preservar la biodiversitat, en no extreure\u00a0 petroli- va comptar amb el suport financer de Qatar, Ar\u00e0bia Saudita, Fran\u00e7a, Finl\u00e0ndia, It\u00e0lia, Gran Bretanya i d’Achim<\/strong> Steiner<\/strong> del PNUMA. Resulta ir\u00f2nic que entretant els Estats Units vol explotar els combustibles no convencionals per seguir amb la seva addicci\u00f3 als combustibles f\u00f2ssils.<\/p>\n

L’arquitectura de les negociacions del canvi clim\u00e0tic ha adquirit una enorme complexitat. En paral\u00b7lel, ha tingut lloc la confer\u00e8ncia de les parts de la convenci\u00f3 (COP 18), la reuni\u00f3 de membres de Protocol (MOP 8), les reunions dels grups de treball (AWG-LCA 15.2 i AWG-KP 17.2), els organismes subsidiaris (OSE 37, OSACT 37), etc. M\u00e9s que un Kyoto II o un post Kyoto haur\u00edem d’esperar alguna cosa\u00a0 molt m\u00e9s modesta, no tant una segona part de Kyoto sin\u00f3 un nou cap\u00edtol. I a partir de 2015. No hi ha un punt final, sin\u00f3 un punt i seguit d’unes negociacions que han de ser la llan\u00e7adora (Platform) de noves accions.<\/p>\n

Nacions Unides descarrega les tasques d’una pol\u00edtica interna del clima global als estats individuals. L’error \u00e9s construir aquesta arquitectura per a una governan\u00e7a comuna, basada en una \u00e0mplia cooperaci\u00f3 de baix a dalt, amb estructures horitzontals, etc. \u00c9s oportuna la proposta d’una alian\u00e7a dels pioners; la manera d’estirar del grup dels endarrerits. M\u00e9s quan el canvi clim\u00e0tic est\u00e0 carregat d’enormes oportunitats.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El colonialisme tard\u00e0 al segle XXI. Quan els negociadors del clima s’enfronten a esculls insalvables, la manca de voluntat, de compromisos i d’ambici\u00f3, apareixen els diplom\u00e0tics. “Entenc l’humor dels pa\u00efsos desenvolupats”, li deia Meena Rahma a John Vidal, corresponsal de Guardian: “\u00e9s molt preocupant un text sense fer refer\u00e8ncies a finances, reducci\u00f3 d’emissions, per\u00f2 ple …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-7273","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7273","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7273"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7273\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7276,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7273\/revisions\/7276"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7273"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7273"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7273"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}