{"id":7258,"date":"2012-12-17T15:49:43","date_gmt":"2012-12-17T13:49:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7258"},"modified":"2012-12-17T15:49:43","modified_gmt":"2012-12-17T13:49:43","slug":"lluis-bassets-aporia-congost-atzucac","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-aporia-congost-atzucac\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: Aporia, congost, atzucac…"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Estem davant d’una aporia.\u00a0\u00c9s una paraula professoral, d’origen grec, que significa dificultat per al pas.\u00a0\u00c9s el congost que d\u00f3na t\u00edtol a l’\u00faltim llibre de\u00a0Jordi Pujol,<\/strong> El Caminant Davant del congost (El caminante ante el desfiladero <\/em>en la seva versi\u00f3 castellana).\u00a0O fins i tot m\u00e9s, perqu\u00e8 al congost hi ha l’esperan\u00e7a que l’estrenyiment acabi amb un punt de llum que permet creuar la serralada.\u00a0L’aporia \u00e9s una paradoxa, una contradicci\u00f3 irresoluble.\u00a0\u00c9s el carrer\u00f3 sense sortida, el cul-de-sac franc\u00e8s o el catal\u00e0 atzucac, paraula d’origen \u00e0rab documentada des de 1238 segons\u00a0Joan Corominas,<\/strong> que s’ha mantingut sobretot en terres valencianes.\u00a0No hi ha cam\u00ed per on avan\u00e7ar i l’\u00fanica via expedita \u00e9s el retroc\u00e9s, tornar al passat.<\/p>\n

I ara que fem?\u00a0I ara qu\u00e8 fem?, Es va preguntar un dels assistents.\u00a0El professor Francisco Rubio Llorente<\/strong> va ser qui va donar el diagn\u00f2stic.\u00a0L’eminent constitucionalista t\u00e9 la f\u00f3rmula jur\u00eddica per sortir del pas, per\u00f2 dijous va quedar clar, per si no ho estava prou, que no hi ha govern espanyol ni majoria parlament\u00e0ria que acceptin la mera hip\u00f2tesi de la consulta als catalans sobre el seu futur que Rubio Llorente<\/strong> voldria facilitar.\u00a0Una part, la catalana ara majorit\u00e0ria, considera que no hi ha soluci\u00f3 al conflicte sense consulta als catalans, i l’altra, que qualsevol soluci\u00f3 que es pugui trobar ha d\u2019excloure de principi la possibilitat de la consulta, si m\u00e9s no nom\u00e9s als catalans.\u00a0\u00c9s una aporia.<\/p>\n

L’historiador\u00a0Jos\u00e9 \u00c1lvarez Junco<\/strong> va descriure la situaci\u00f3 com dos discursos paral\u00b7lels que no acaben de trobar-se i es va quedar curt.\u00a0S\u00f3n discursos divergents que van distanciant-se cada vegada m\u00e9s.\u00a0El debat que ens ocupa es va celebrar amb dos fons que inquieten, cadascuna a un costat diferent: la reforma de l’educaci\u00f3 i de la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica que proposa el ministre d’Educaci\u00f3,\u00a0Jos\u00e9 Ignacio Wert,<\/strong> i la negociaci\u00f3 entre CiU<\/strong> i Esquerra<\/strong> per a la investidura i el govern.\u00a0\u00c9s a dir, dues l\u00ednies divergents, que a m\u00e9s es retroalimenten.<\/p>\n

La iniciativa de\u00a0Wert<\/strong> eclipsa el debat sobre el significat dels resultats electorals per al nacionalisme, revigoritza a un president\u00a0Mas<\/strong> afectat per l’incompliment de les seves alt\u00edssimes expectatives i confirma al bloc sobiranista en la necessitat de fer pinya al voltant del Govern.\u00a0Nom\u00e9s des del punt de vista de la correlaci\u00f3 de forces,\u00a0Artur Mas<\/strong> t\u00e9 ara al seu costat a 107 diputats catalans, mentre que Wert<\/strong> en t\u00e9 28.\u00a0El pacte d’investidura entre CiU<\/strong> i ERC<\/strong>, que inclou el comprom\u00eds de tenir-ho tot a punt per a la consulta al gener de 2014, produeix l’efecte contrari a les files del PP<\/strong> i en bona part del PSOE<\/strong>.<\/p>\n

Espanya no \u00e9s la FAES<\/strong>.\u00a0Catalunya tampoc \u00e9s Converg\u00e8ncia<\/strong>.\u00a0Tots d’acord en ambdues q\u00fcestions, despr\u00e9s de no poc tr\u00e0fec conceptual, habitual en aquests casos, sobre el significat dels pronoms: nosaltres, vosaltres, ells, sobre les identitats col\u00b7lectives i el dret a prendre la paraula en nom de, o sobre la veu col\u00b7lectiva i intemporal que permet que alg\u00fa parli en nom dels catalans de 1640 o de 1714 o dels espanyols de 1492 o de 1812.\u00a0Aquestes identificacions essencialistes, en qu\u00e8 incorren amb molta facilitat els nacionalistes de m\u00e9s llarg al\u00e8, no s\u00f3n gratu\u00eftes i fan un bon servei a l’hora d’agrupar adhesions i separar el gra de la palla, \u00e9s a dir, els tebis i els cr\u00edtics dels entusiastes i creients.<\/p>\n

Per\u00f2 el pitjor que tenen \u00e9s que hi ha un moment, com l’actual, en qu\u00e8 s’acosten perillosament a una veritat pol\u00edtica: entre les idees de la FAES sobre Espanya i els projectes d’independ\u00e8ncia del sobiranisme catal\u00e0 queda molt poc espai o no queda res.\u00a0Aix\u00ed ho percep\u00a0Jordi Pujol:<\/strong> la FAES no \u00e9s Espanya per\u00f2 \u00e9s qui t\u00e9 a Espanya. Li faltava dir, per\u00f2 se l\u2019entenia perfectament: i no vost\u00e8s els socialistes.\u00a0I aix\u00ed ho percep el PP<\/strong>, que tampoc veu per cap costat altre projecte per a Catalunya que no sigui, en el millor dels casos, deixar les coses com estan o, en el pitjor, recuperar compet\u00e8ncies centrals com vol\u00a0Wert.<\/strong><\/p>\n

Tot aix\u00f2 va quedar demostrat en el debat, en totes i cadascuna de les taules sobre economia<\/a>,\u00a0llengua<\/a> i\u00a0pol\u00edtica<\/a>, i tamb\u00e9 en el\u00a0di\u00e0leg<\/a> entre\u00a0Pujol<\/strong> i\u00a0Gonz\u00e1lez.<\/strong> L’\u00fanic punt d’acord sense fissures \u00e9s que cal seguir parlant.\u00a0Tota soluci\u00f3, si de cas hi ha soluci\u00f3, passa pel di\u00e0leg i el pacte.\u00a0Fins i tot la pitjor soluci\u00f3, tamb\u00e9 aquesta passa pel di\u00e0leg.\u00a0No pot haver-hi ni tan sols independ\u00e8ncia si no hi ha finalment di\u00e0leg i pacte amb Espanya.<\/p>\n

Hi ha una altra paradoxa, un altre atzucac, en la q\u00fcesti\u00f3 del pacte.\u00a0S’ent\u00e9n que Catalunya ha rebut des de les institucions de l’Estat tres negatives contundents a les seves propostes: no a l’Estatut del 2006 tal com va ser aprovat per les Corts i pels catalans, no al pacte fiscal que compta amb una majoria social i pol\u00edtica, i no al dret a decidir que ara ha polaritzat les eleccions catalanes.\u00a0Aquesta triple i gradual negativa suscita dos interrogants de molt diferent ordre.\u00a0Alg\u00fa t\u00e9 una proposta interessant per Catalunya o nom\u00e9s hi ha una m\u00e0quina que diu no a tot?\u00a0Com poden esperar els nacionalistes catalans que el Govern espanyol parli i al final pacti el m\u00e9s, la independ\u00e8ncia, sin\u00f3 hi ha disposici\u00f3 per parlar i pactar per menys?<\/p>\n

L’optimisme antropol\u00f2gic no va clausurar el seu cicle amb\u00a0Zapatero.<\/strong> N’hi ha en els dos camps polaritzats, al sobiranisme o independentisme i en l’immobilisme o regressisme espanyolista.\u00a0Per\u00f2 el com\u00fa dels pol\u00edtics, empresaris i intel\u00b7lectuals que van assistir al debat viuen l\u2019aporia com el que \u00e9s, una angoixant paradoxa o un nus gordi\u00e0 que nom\u00e9s restituir\u00e0 la determinaci\u00f3 i el coratge dels gegants pol\u00edtics. Potser fossin aquestes virtuts heroiques, avui tan absents, les que van permetre l’\u00e8xit de la Transici\u00f3.<\/p>\n

Hi havia\u00a0Pujol<\/strong> i\u00a0Gonz\u00e1lez<\/strong> per evocar els vells bons temps en qu\u00e8 hi havia confian\u00e7a, projecte com\u00fa i connexi\u00f3 emocional, objectes tots ells avui absents segons la cartesiana descripci\u00f3 del president\u00a0Mas.<\/strong> Per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia l\u00edders capa\u00e7os de conv\u00e8ncer en lloc de v\u00e8ncer i enderrocar l’adversari, com ho van ser Pujol<\/strong> i\u00a0Gonz\u00e1lez.<\/strong> Cal esperar que apareguin uns nous gegants que ens ajudin a passar el congost?<\/p>\n

El temps juga a favor de la diverg\u00e8ncia, per\u00f2 el resultat de les eleccions catalanes i la fragilitat de la nova majoria de Govern donaran un petit respir, una finestra d’un o dos anys.\u00a0Des de Barcelona est\u00e0 molt clar qui ha de moure fitxa.\u00a0Despr\u00e9s de tres negatives a les propostes que van sortir de Catalunya toca fer propostes constructives des del Govern d’Espanya.\u00a0Si el que entra a la finestra d’oportunitat est\u00e0 en la l\u00ednia de\u00a0Wert,<\/strong> en les pr\u00f2ximes eleccions, en dos anys potser, hi haur\u00e0 una major polaritzaci\u00f3 i potser les majories sobiranistes s’eixamplin i radicalitzin.<\/p>\n

No \u00e9s el cas de la proposta de reforma federal de la Constituci\u00f3\u00a0d’Alfredo P\u00e9rez Rubalcaba,<\/strong> malgrat la seva expl\u00edcita exclusi\u00f3 del dret a decidir.\u00a0No val ara la resposta estereotipada de cert sobiranisme: a bones hores, m\u00e0nigues verdes.\u00a0\u00c9s a dir, ja \u00e9s tard.\u00a0Josep Anton Duran i Lleida<\/strong> va ser expl\u00edcit.\u00a0Millor tard que mai.\u00a0No s\u00e9 si \u00e9s tard, per\u00f2 \u00e9s imprescindible dialogar.<\/p>\n

Artur Mas<\/strong> fa veure que els resultats electorals del 25-N no han canviat res en el seu full de ruta.\u00a0Per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed.\u00a0No t\u00e9 una legislatura sencera davant seu.\u00a0No ha aconseguit el plebiscit personal al seu pla i a la seva negociaci\u00f3 de tu a tu amb\u00a0Rajoy, <\/strong>des d’una majoria absoluta enfront d’una altra majoria absoluta.\u00a0La pluralitat de les urnes, lluny del plebiscit, \u00e9s un mandat als pol\u00edtics perqu\u00e8 facin pol\u00edtica, \u00e9s a dir, que parlin, que dialoguin, que pactin.\u00a0I tamb\u00e9, per tant, que es donin una segona oportunitat.\u00a0Que obrin de nou les portes que havien donat per tancades per sempre.\u00a0Que no menyspre\u00efn les propostes federalistes.\u00a0No es converteix el carrer\u00f3 sense sortida en un congost fins que no s’aconsegueix trobar el pas que s’obre al nou paisatge.\u00a0I aix\u00f2 requereix const\u00e0ncia, paci\u00e8ncia, obstinaci\u00f3 fins i tot.<\/p>\n

(Aquest article es va publicar el diumenge al suplement especial sobre el debat Cataluanya-Espanya celebrat el dijous 13 de desembre al MACBA de Barcelona, \u200b\u200bdel qual Joaqu\u00edn Prieto va rendir compte en aquesta\u00a0cr\u00f2nica<\/a>).<\/p>\n

Bloc de Llu\u00eds Bassets a El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Estem davant d’una aporia.\u00a0\u00c9s una paraula professoral, d’origen grec, que significa dificultat per al pas.\u00a0\u00c9s el congost que d\u00f3na t\u00edtol a l’\u00faltim llibre de\u00a0Jordi Pujol, El Caminant Davant del congost (El caminante ante el desfiladero en la seva versi\u00f3 castellana).\u00a0O fins i tot m\u00e9s, perqu\u00e8 al congost hi ha l’esperan\u00e7a que l’estrenyiment acabi amb un …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7258","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7258","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7258"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7258\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7260,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7258\/revisions\/7260"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7258"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7258"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7258"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}