{"id":7254,"date":"2012-12-16T22:31:54","date_gmt":"2012-12-16T20:31:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7254"},"modified":"2012-12-16T22:31:54","modified_gmt":"2012-12-16T20:31:54","slug":"jordi-homs-memoria-fertil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-homs-memoria-fertil\/","title":{"rendered":"Jordi Homs: Mem\u00f2ria f\u00e8rtil&#8230;"},"content":{"rendered":"<div>\n<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/people.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5480\" title=\"people\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/people-300x187.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"187\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/people-300x187.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/04\/people.jpg 460w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>A voltes no cal m\u00e9s que activar la mem\u00f2ria i destacar paraules\u00a0s\u00e0vies, compromisos exemplars i accions determinants.<\/p>\n<p>Ara que la realitat ens supera, que el conflicte emergeix, que la societat s\u2019esquerda a cops de pobresa creixent i de trencadissa social, \u00e9s el moment de la mem\u00f2ria\u00a0f\u00e8rtil, de les conviccions fermes, \u00a0i de la rebel\u00b7lia\u00a0transformadora.<\/p>\n<p>L\u2019exemplaritat\u00a0d\u2019homes i dones que marcaren\u00a0cam\u00ed\u00a0, i que deixaren una her\u00e8ncia\u00a0\u00e8tica, moral i human\u00edstica de primer ordre, \u00e9s una refer\u00e8ncia imprescindible, en aquest moments.<\/p>\n<p>I si\u00a0mir\u00e9ssim, m\u00e9s sovint, cap a\u00a0l\u2019historia\u00a0del moviment socialista i catalanista? I si la\u00a0reivindiqu\u00e9ssim com a\u00a0l\u00ednia\u00a0de sortida, com a fonament\u00a0essencial\u00a0d\u2019un nou relat,\u00a0d\u2019un nou projecte, de una nova utopia social, la qual, avui,\u00a0pot semblar molt llunyana, per\u00f2 dem\u00e0, pot convertir-se en fruita madura.<\/p>\n<p>Segurament, entre tant conformisme i\u00a0tecnicisme\u00a0de curta volada, la socialdemocr\u00e0cia ha de variar el full de ruta, el llenguatge i l les formes d\u2019acci\u00f3\u00a0col\u00b7lectiva. No \u00e9s una decisi\u00f3 volunt\u00e0ria, \u00e9s la constataci\u00f3, que solament generant una nova\u00a0il\u00b7lusi\u00f3, una nova ambici\u00f3 pel canvi, es possible tornar a liderar la societat, en el nostre pa\u00eds.<\/p>\n<p>Intel\u00b7lig\u00e8ncia,\u00a0organitzaci\u00f3, i capacitat de\u00a0resoluci\u00f3,\u00a0mobilitzades,\u00a0s\u00f3n\u00a0la nostre millor\u00a0garantia, coneixedors com som, de la for\u00e7a d\u2019un moviment pol\u00edtic centenari, com \u00e9s el socialisme.<\/p>\n<p>Ara la paraula t\u00e9 poder.<\/p>\n<p><em>\u201c Trobar el cam\u00ed del socialisme, entre aquests esculls, superar alhora la crisi\u00a0econ\u00f2mica\u00a0i organitzar una societat de llibertat, en un\u00a0m\u00f3n\u00a0ple de tensions, \u00e9s la tasca que correspon als socialistes\u201d<\/em><\/p>\n<p><strong><em>Joan Revent\u00f3s<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Discurs de clausura del\u00a0Congr\u00e9s\u00a0d\u2019Unitat Socialista<\/p>\n<p>16 de juliol de 1978<\/p>\n<p><em>\u201c El nostre \u00e9s un projecte pol\u00edtic, un projecte nacional, amb una concepci\u00f3 diferent, de com\u00a0 ha de ser la gesti\u00f3 del Consell Executiu, en la construcci\u00f3 nacional de Catalunya, que veiem i volem centrada per els treballadors i les\u00a0classes\u00a0populars catalanes, en una perspectiva de progr\u00e9s i de canvi\u201d<\/em><\/p>\n<p><strong>Joan Revent\u00f3s<\/strong><\/p>\n<p>Debat d\u2019investidura<\/p>\n<p>Parlament de Catalunya, 22 d\u2019abril de 1980<\/p>\n<p><em>\u201c Que penso?\u00a0Penso que en la vida social i pol\u00edtica s\u2019han de tenir pocs valors per\u00f2 molt s\u00f2lids, i que un cop adoptats a l\u2019adolesc\u00e8ncia m\u00e9s madura,\u00a0s\u2019ha de procurar no modificar-los amb el pas del temps, m\u00e9s que quan els fets ens portin a modificar-los globalment. Els que en l\u2019adolesc\u00e8ncia<\/em> <em>pens\u00e0vem\u00a0que els valor de la llibertat, igualtat i fraternitat tenien una\u00a0immensa\u00a0validesa en el pol\u00edtic, per\u00f2 que tamb\u00e9 tenien que ser traslladats al pla econ\u00f2mic i social,\u00a0vam\u00a0tenir la sort d\u2019optar per uns principis que la hist\u00f2ria posterior ha confirmat. Si alguna\u00a0actitud\u00a0funciona es mant\u00e9,\u00a0sin\u00f3\u00a0funciona es corregeix\u00a0 immediatament. L\u2019\u00fanic inamovible\u00a0ser\u00e0\u00a0la defensa d\u2019aquells grans principis que han de dur-nos a una\u00a0situaci\u00f3\u00a0millor dins de l\u2019humanament possible, per a que la llibertat pol\u00edtica, l\u2019efic\u00e0cia\u00a0econ\u00f2mica\u00a0i la\u00a0just\u00edcia social avancin\u201d<\/em><\/p>\n<p><strong><em>Ernest Lluch<\/em><\/strong><\/p>\n<p>La Vanguardia, 21 d\u2019abril de 1994<\/p>\n<p><em>\u201c\u00a0De fet, el llibre: Catalanisme i revoluci\u00f3 burgesa (1969), \u00a0era una mena de s\u00edntesi i de culminaci\u00f3 de les esperances i els interrogants sobre Catalunya i el seu dest\u00ed, que m\u2019havia plantejat des d\u2019anys enrere. M\u00e9s exactament era un intent de resposta al dilema que em preocupava: \u00a0Amb qui pod\u00edem comptar en la lluita per l\u2019autonomia i les llibertats de Catalunya, en aquella Espanya \u00a0franquista que en les negava brutalment?\u00a0 Ser\u00edem capa\u00e7os d\u2019unir-nos tots o ser\u00edem v\u00edctimes dels interessos de grup i de\u00a0classe\u00a0social?. \u00a0En definitiva,\u00a0 qui\u00a0dirigiria\u00a0el canvi? Quin paper hi tindria una\u00a0classe\u00a0treballadora que en la seva\u00a0immensa majoria era castellanoparlant?\u00a0 Era possible una reconquesta de l\u2019autonomia sense la\u00a0participaci\u00f3\u00a0en primera fila d\u2019aquest sector social?\u00a0 Ho deixar\u00edem tot en mans d\u2019una burgesia, \u00a0que ja ens havia demostrat les seves febleses i les seves tra\u00efcions?\u201d<\/em><\/p>\n<p><strong><em>Jordi Sol\u00e9 Tura<\/em><\/strong><\/p>\n<p>Mem\u00f2ries, 1999<\/p>\n<p>Textos farcits de pol\u00edtica gran i de consci\u00e8ncies al servei d\u2019una majoria progressista catalana, molt plural i potent, \u00a0que ara, reclama als socialistes catalans, una nova proposta, que converteixi la radicalitat democr\u00e0tica, un nou model de desenvolupament econ\u00f2mic i \u00a0l\u2019enfortiment definitiu de Catalunya, com a realitat nacional, cohesionada socialment, unida civilment, en les grans fites d`un futur proper.<\/p>\n<p>Avui, dem\u00e0 i sempre, l\u2019esquerra o \u00e9s capacitat de generar canvi, o \u00e9s\u00a0conservadorisme. Els seus partits, o s\u00f3n\u00a0eines\u00a0col\u00b7lectives\u00a0\u00fatils, o esdevenen estructures endog\u00e0miques\u00a0retro alimentades. O els seus dirigents saben traduir les necessitats de la gent i\u00a0defensar-les, o es converteixen en professionals del poder\u00a0eg\u00f2latra,\u00a0auto justificatiu\u00a0i calculador.<\/p>\n<p>Avui m\u00e9s que mai, siguem continuadors lleials del \u00a0llegat de socialistes catalans com <strong>Revent\u00f3s<\/strong>, <strong>Lluch<\/strong> i <strong>Sol\u00e9\u00a0Tura<\/strong>.<br \/>\n<strong><em><br \/>\nConstru\u00efm\u00a0l\u2019alternativa\u00a0 d\u2019esquerres per a Catalunya!<\/em><\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/jordihomsl.blogspot.com.es\/?m=1\">Sentir Pensar Actuar<\/a>, bloc de Jordi Homs<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A voltes no cal m\u00e9s que activar la mem\u00f2ria i destacar paraules\u00a0s\u00e0vies, compromisos exemplars i accions determinants. Ara que la realitat ens supera, que el conflicte emergeix, que la societat s\u2019esquerda a cops de pobresa creixent i de trencadissa social, \u00e9s el moment de la mem\u00f2ria\u00a0f\u00e8rtil, de les conviccions fermes, \u00a0i de la rebel\u00b7lia\u00a0transformadora. L\u2019exemplaritat\u00a0d\u2019homes &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7254","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7254","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7254"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7254\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7257,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7254\/revisions\/7257"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7254"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7254"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7254"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}