{"id":7225,"date":"2012-12-13T12:39:27","date_gmt":"2012-12-13T10:39:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7225"},"modified":"2012-12-13T12:39:47","modified_gmt":"2012-12-13T10:39:47","slug":"merce-ibarz-el-doctor-tosquelles","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/merce-ibarz-el-doctor-tosquelles\/","title":{"rendered":"Merc\u00e8 Ibarz: El doctor Tosquelles"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Com qui no vol la cosa, sense escarafalls, a la seva manera subtil i sense ostentacions, el psiquiatre Francesc Tosquelles<\/strong> (Reus 1912-Granges-sur-Lot 1994) i el seu ric llegat estan reapareixent, just quan tant del que ens envolta est\u00e0 la mar d\u2019alterat i certes coses embogides.\u00a0El curi\u00f3s \u00e9s que no reapareix des de la instituci\u00f3 m\u00e8dica, sin\u00f3 des d’altres mons.<\/p>\n

La Fundaci\u00f3 Andreu Nin el va recordar a l’octubre com a membre sempre molt intel\u00b7ligent de l\u2019antiestalinista POUM<\/strong> (Partit Obrer d’Unificaci\u00f3 Marxista) i al Macba pot veure\u2019s fins al 6 de gener “Pr\u00e0ctica pol\u00edtica, art i cl\u00ednica” el videoassaig que fa un any van realitzar l’artista visual Angela Melitopoulos<\/strong> i el psiquiatre Maurizio Lazzarato<\/strong> a partir d’una entrevista de 1985, obra que han titulat amb una paraula molt estimada al doctor Tosquelles, “D\u00e9connage”, l’efecte de la paraula francesa (“d\u00e9conner”) que podem traduir com “desbarrar” en catal\u00e0, dir disbarats.<\/p>\n

En paral\u00b7lel, sense que ni uns ni altres s’hagin posat d’acord m\u00e9s enll\u00e0 del que l’atzar decideix, el doctor Tosquelles tamb\u00e9 apareix per l’exposici\u00f3 “L’art en guerre.\u00a0Fran\u00e7a 1938-1947”, que fins a mitjans de febrer es pot veure al Museu d’Art Modern de Par\u00eds.<\/p>\n

No \u00e9s que els museus “desbarrin” sin\u00f3 que alguna cosa li deu l’art des de fa molt al doctor Tosquelles<\/strong> i la seva etapa al manicomi de Saint-Alban, a on va anar a treballar despr\u00e9s de la fugida en acabar la guerra aqu\u00ed.\u00a0All\u00e0 va tractar al poeta Paul \u00c9luard<\/strong> i pintors surrealistes i de tot tipus que es feien passar per pacients per no ser ingressats en camps de concentraci\u00f3 com els passava a tants jueus francesos i refugiats.<\/p>\n

Escoltar el doctor Tosquelles<\/strong> \u00e9s apassionant.\u00a0Per a ell, “d\u00e9conner”, dir disbarats, \u00e9s el millor que el terapeuta pot fer per acostar-se al pacient i aconseguir no ja comprendre\u2019l sin\u00f3 que la persona desorientada deixi d’estar a\u00efllada.\u00a0La psiquiatria, indica, nom\u00e9s \u00e9s acceptable si mira el m\u00f3n d’una altra manera, sense regular segons l’ordre present.\u00a0Per poc que un s’interessi per aquestes coses, no \u00e9s estrany que l’imaginatiu i coratj\u00f3s metge fora a Fran\u00e7a el primer a valorar la tesi del psiquiatre que en aquest terreny acabaria per revolucionar tantes coses, Jacques Lacan<\/strong> (“parlar cura”), tesi que Tosquelles<\/strong> va fer imprimir per primera vegada, a Saint-Alban.<\/p>\n

Per\u00f2 mai va ser un terapeuta privat, sempre va estar interessat en reformar la instituci\u00f3.\u00a0Resumint, el doctor Tosquelles<\/strong> va impulsar de manera decisiva, a partir d’entendre la salut mental des de fora del sistema, canvis important\u00edssims en els manicomis de l’\u00e8poca, llocs aterridors.<\/p>\n

Nascut a Reus, es va formar amb el doctor Emili Mira<\/strong>, un dels primers traductors europeus de Freud<\/strong>.\u00a0A l’hospital Pere Mata el jove Tosquelles<\/strong> va comprendre que el que cura no \u00e9s tant escoltar l’altre sin\u00f3 sentir: deixar parlar, estar atent a la cad\u00e8ncia de les seves frases, silencis, to de veu, paraulotes, blasf\u00e8mies.\u00a0Per aix\u00f2 no va voler mai parlar b\u00e9 el franc\u00e8s, a prop\u00f2sit.\u00a0I va seguir parlant el seu macarr\u00f2nic argot.\u00a0Era la seva manera de presentar-se davant el pacient, de dir-li que ell mateix estava fora de lloc, era un refugiat que havia perdut la seva terra i la seva llengua, que no podia sin\u00f3 dir aparents disbarats i que per aix\u00f2 sabia de qu\u00e8 anava la cosa, tamb\u00e9 ell coneixia el que \u00e9s sentir-se perdut.<\/p>\n

\u00c9s la mateixa actitud que, en plena guerra civil, li havia perm\u00e8s transformar la pr\u00e0ctica m\u00e8dica.\u00a0Va aconseguir fer, per primera vegada, ter\u00e0pia a soldats i policies, i que prostitutes fossin acceptades com a personal sanitari.\u00a0El vaig entrevistar en els meus anys de periodisme, sense saber res d’ell, nom\u00e9s que acabava de publicar un llibre bon\u00edssim, Funci\u00f3 po\u00e8tica i psicoter\u00e0pia.\u00a0Una lectura de In memoriam de Gabriel Ferrater (1985), avui descatalogat.\u00a0“Les guerres s\u00f3n curioses”<\/em>, em va dir amb ironia davant del meu desconcert, “molt m\u00e9s del que podem imaginar”<\/em>, i des de llavors que li dono voltes.\u00a0Revivint el seu llegat, em pregunto com \u00e9s que sabem tan poc avui del que succeeix en els abans anomenats manicomis i despr\u00e9s centres de salut mental.<\/p>\n

In memoriam, doctor Tosquelles<\/strong>, vull confiar que el seu llegat no s’hagi quedat en exclusiva al museu, encara que m’alegro de trobar-lo de nou ni que sigui aix\u00ed, en exposicions sobre l’art en guerra o en desvari.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com qui no vol la cosa, sense escarafalls, a la seva manera subtil i sense ostentacions, el psiquiatre Francesc Tosquelles (Reus 1912-Granges-sur-Lot 1994) i el seu ric llegat estan reapareixent, just quan tant del que ens envolta est\u00e0 la mar d\u2019alterat i certes coses embogides.\u00a0El curi\u00f3s \u00e9s que no reapareix des de la instituci\u00f3 m\u00e8dica, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[],"class_list":["post-7225","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7225","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7225"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7225\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7228,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7225\/revisions\/7228"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}