{"id":7222,"date":"2012-12-13T11:52:06","date_gmt":"2012-12-13T09:52:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7222"},"modified":"2012-12-13T11:52:06","modified_gmt":"2012-12-13T09:52:06","slug":"lluis-maria-de-puig-nous-estats-a-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-maria-de-puig-nous-estats-a-europa\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Maria de Puig: Nous estats a Europa?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Sentim comunicar la mort del nostre company Llu\u00eds Maria de\u00a0Puig. Durant anys acoll\u00ed a la seva casa de Vilopriu les trobades\u00a0estiuenques de Nou Cicle. En record seu, publiquem un dels seus\u00a0darrers articles, aparegut a ‘El Guaita’, i enviem el nostre condol a\u00a0la seva fam\u00edlia, als companys i companyes gironins, i a tothom que\u00a0tingu\u00e9 la sort de compartir amb ell afanys i esperances.<\/em><\/p>\n

Un dels principis sagrats que es van instaurar a la pol\u00edtica europea despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial va ser el de la intangibilitat de les fronteres, que es va refor\u00e7ar en forma d’acord de la comunitat internacional el 1975 a H\u00e8lsinki, i que es va mantenir fins la caiguda del mur, el 1989.\u00a0Per\u00f2 l’esfondrament de l’ordre sovi\u00e8tic va canviar totes les perspectives i va comportar immediatament el canvi de fronteres: van desapar\u00e8ixer diversos estats (l’URSS, Iugosl\u00e0via, la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya, Txecoslov\u00e0quia) i en van apar\u00e8ixer altres nous: els b\u00e0ltics, Est\u00f2nia, Let\u00f2nia i Litu\u00e0nia, els cauc\u00e0sics , Arm\u00e8nia, Ge\u00f2rgia i Azerbaidjan, la pr\u00f2pia Federaci\u00f3 Russa, Ucra\u00efna, Bielor\u00fassia, Mold\u00e0via i el desmembrament dels Balcans amb l’aparici\u00f3 d’Eslov\u00e8nia, Cro\u00e0cia, Maced\u00f2nia, B\u00f2snia i Hercegovina, i es mantenia una Iugosl\u00e0via que no era sin\u00f3 S\u00e8rbia.<\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquells canvis es va produir tamb\u00e9 la separaci\u00f3 de com\u00fa acord d’Eslov\u00e0quia i la Rep\u00fablica Txeca i m\u00e9s endavant hem viscut la declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia de Montenegro, despr\u00e9s d’un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 avalat per Nacions Unides i la Uni\u00f3 Europea, i avui estem davant el proc\u00e9s d’independ\u00e8ncia de Kosovo, molt complicat, fruit d’una declaraci\u00f3 unilateral d’independ\u00e8ncia acceptada nom\u00e9s per una part de les Nacions Unides i amb una for\u00e7a militar internacional en el seu territori, que no forma part de la Uni\u00f3 Europea ni, pel que sap, de la qual ser\u00e0 membre en molt temps.<\/p>\n

\u00c9s innegable pel dit que no va prevaler aquell principi que semblava de ciment armat de la intangibilitat de les fronteres.\u00a0L’Europa total, la que avui ocupa el territori del Consell d’Europa, el 1989 era constitu\u00efda per 35 estats, avui ho \u00e9s per quaranta-nou, (els 48 membres del Consell d’Europa m\u00e9s Bielor\u00fassia). Han aparegut catorze nous estats. La major part eren rep\u00fabliques pertanyents a estats federals (Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, Iugosl\u00e0via), encara que va haver-hi processos diferents (Tx\u00e8quia i Eslov\u00e0quia o la unificaci\u00f3 alemanya). I ens queda pendent la decisi\u00f3 final sobre Kosovo que podria portar-nos a la xifra de 50 estats, quinze d’ells creats en els \u00faltims tres lustres.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que ha succe\u00eft, s\u00f3n dades incontestables del passat immediat. El proc\u00e9s obert sobre la hipot\u00e8tica independ\u00e8ncia de Catalunya ens obliga a ser prudents i rigorosos.\u00a0La realitat hist\u00f2rica que acabem de descriure nega rotundament la major d’aquells que afirmen que no pertoca la creaci\u00f3 de nous estats.\u00a0El que ha passat ha estat exactament el contrari.\u00a0I han de tenir molt en compte aquells que pensen que la Uni\u00f3 Europea no incorporar\u00e0 nous estats.<\/p>\n

Dit aix\u00f2 cal recordar als de l’altre extrem que no existeix cap certesa sobre l’admissi\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea de parts escindides d’un altre estat. Ning\u00fa pot afirmar que puguin apar\u00e8ixer f\u00e0cilment nous estats a Europa. No es fa versemblant, per exemple que Kosovo pugui entrar a la Uni\u00f3 Europea durant anys.\u00a0En el cas brit\u00e0nic, acceptant la hip\u00f2tesi improbable de la proclamaci\u00f3 d’independ\u00e8ncia d’Esc\u00f2cia, que est\u00e0 ara per ara molt lluny d’obtenir una majoria favorable (i d’aqu\u00ed les facilitats de Londres per al refer\u00e8ndum), el govern del Regne Unit europesimista i a punt de saltar del projecte europeu, li donaria l’aval per a la seva integraci\u00f3 en la Uni\u00f3 Europea?\u00a0I en el cas catal\u00e0, a m\u00e9s del veto d’Espanya i els pa\u00efsos afins en aquest tema, que per si sol poden allargar el proc\u00e9s d’hipot\u00e8tica entrada d’Espanya a la Uni\u00f3 Europea ad calendas grecas<\/em>.\u00a0Hi ha una forta oposici\u00f3 a l’eventualitat de proliferaci\u00f3 de nous estats.\u00a0Molts s\u00f3n els que pensen que una Europa amb deu estats m\u00e9s dels 28 de la Uni\u00f3 Europea (per\u00f2 amb el mateix territori) \u00e9s dif\u00edcil d’imaginar.\u00a0D’altra banda sembla que si aix\u00f2 succe\u00eds ning\u00fa sap qu\u00e8 seria de la Uni\u00f3 Europea ja bastant dif\u00edcil de governar amb l’actual configuraci\u00f3.\u00a0Ara per ara a la Uni\u00f3 Europea hi ha una opini\u00f3 negativa a l’atomitzaci\u00f3 de les seves estructures pol\u00edtiques amb m\u00e9s estats.\u00a0I \u00e9s que la Uni\u00f3 Europea no es plantejar\u00e0 nom\u00e9s si Esc\u00f2cia o Catalunya individualment poden ser nous membres de la Uni\u00f3.\u00a0La Uni\u00f3 Europea t\u00e9 (i ha de tenir) una visi\u00f3 global de les potencials demandes en aquest camp, del nombre i naturalesa de les demandes i de les conseq\u00fc\u00e8ncies de les seves resolucions sobre aix\u00f2.\u00a0En llocs tan diferents com Voivodina, Esc\u00f2cia, Gal\u00b7les, Flandes, Catalunya, Euskalerria, Irlanda del nord, Gal\u00edcia, l’Alt Adigio, C\u00f2rsega, Madeira, nord de Xipre i altres zones europees m\u00e9s allunyades (Txetx\u00e8nia, Abkhasia, Oss\u00e8tia del Sud, Transnistria, el Kurdistan) existeixen tend\u00e8ncies nacionalistes de car\u00e0cter independentista.\u00a0Per no parlar de minories nacionals que reivindiquen la seva integraci\u00f3 a l’estat-mare, els hongaresos, per exemple.\u00a0El mapa de les minories a Europa \u00e9s d’una complexitat considerable.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 ens situa davant l’enorme dificultat que constitueix la creaci\u00f3 d’un nou estat malgrat els discursos il\u00b7lusoris d’alguns.\u00a0El desafiament \u00e9s fenomenal i exigeix \u200b\u200bmolta feina, d’anys, en m\u00faltiples direccions que no ha comen\u00e7at si m\u00e9s no.\u00a0Els que promouen la independ\u00e8ncia han de recordar que no estan sols a Europa i que la seva proposta pot topar amb el pes del context europeu, que al meu parer reaccionar\u00e0 desfavorablement a la possibilitat d’admissi\u00f3 de nous estats.\u00a0Amb aquest tel\u00f3 de fons cal comptar.\u00a0Com cal comptar amb un veto espanyol i dels seus aliats.\u00a0Aix\u00ed estan les coses. Per aix\u00f2 la improvisaci\u00f3 i la precipitaci\u00f3 s\u00f3n m\u00e8todes equivocats per operacions hist\u00f2riques d’aquesta envergadura.\u00a0No es pot jugar, diem, amb les coses de menjar.\u00a0Encara que tamb\u00e9 \u00e9s cert que tenim tot el dret d’anar col\u00b7lectivament a la frustraci\u00f3, que \u00e9s en el que sembla que estem.<\/p>\n

El Guaita<\/a><\/p>\n

Llu\u00eds Maria De Puig<\/strong>, un dels pol\u00edtics gironins m\u00e9s reconeguts i fundador del PSC, va ser escollit diputat per primera vegada l\u2019any 1979, quan va ser el n\u00famero 2 de la candidatura socialista encap\u00e7alada per Ernest Lluch. La seva incansable activitat parlament\u00e0ria es va prodigar durant tres d\u00e8cades, primer com a diputat i despr\u00e9s com a senador, fins el 2010. Tamb\u00e9 va ser primer secretari i president dels socialistes gironins, havia presidit el consell nacional del PSC i durant quinze anys va ser membre de l’executiva del partit.<\/p>\n

El dirigent socialista era conegut pel seu europeisme i la seva aposta pel regionalisme a Europa. Aix\u00ed, Va ser president de l\u2019Assemblea de la Uni\u00f3 Europea occidental i posteriorment president del Consell d’Europa, essent reconegut com a president d\u2019Honor de l\u2019Assemblea Parlament\u00e0ria l\u2019any 2011 en reconeixement a la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n

Articulista, autor de 18 llibres i gran especialista en la Guerra del Franc\u00e8s, a partir del 2010, en deixar la primera l\u00ednia pol\u00edtica, Llu\u00eds Maria de Puig va tornar a la doc\u00e8ncia i la investigaci\u00f3. Actualment era el president del Consell Catal\u00e0 del Moviment Europeu, President de la Fundaci\u00f3 Ernest Lluch i president del Bugs World University Service de la Universitat de Girona.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sentim comunicar la mort del nostre company Llu\u00eds Maria de\u00a0Puig. Durant anys acoll\u00ed a la seva casa de Vilopriu les trobades\u00a0estiuenques de Nou Cicle. En record seu, publiquem un dels seus\u00a0darrers articles, aparegut a ‘El Guaita’, i enviem el nostre condol a\u00a0la seva fam\u00edlia, als companys i companyes gironins, i a tothom que\u00a0tingu\u00e9 la sort …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7222","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7222","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7222"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7222\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7224,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7222\/revisions\/7224"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7222"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7222"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7222"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}