{"id":7219,"date":"2012-12-12T11:39:28","date_gmt":"2012-12-12T09:39:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7219"},"modified":"2012-12-12T11:39:28","modified_gmt":"2012-12-12T09:39:28","slug":"cesar-molinas-estenent-ponts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/cesar-molinas-estenent-ponts\/","title":{"rendered":"C\u00e9sar Molinas: Estenent ponts"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El paisatge despr\u00e9s de la batalla catalana del 25 de novembre \u00e9s desolador.\u00a0Despr\u00e9s de la seva caiguda paulina de l’11 de setembre i la seva autoinvestidura com a profeta de l’independentisme catal\u00e0, Artur Mas<\/strong> ha acabat fent l’\u00fanica cosa que un pol\u00edtic no pot fer mai: el rid\u00edcul.\u00a0Mas<\/strong> caur\u00e0 m\u00e9s tard o d’hora, per\u00f2 a la nit del 25 de novembre es va convertir en un llast per a les ambicions sobiranistes de bona part de la poblaci\u00f3 catalana.\u00a0Per aritm\u00e8tica parlament\u00e0ria, l’agenda del proc\u00e9s d’autodeterminaci\u00f3 ha passat a estar controlada per Esquerra Republicana de Catalunya<\/strong>.\u00a0Esquerra<\/strong> \u00e9s un partit de llargues i impecables credencials democr\u00e0tiques que mai ha recorregut, ni recorrer\u00e0, a la viol\u00e8ncia per aconseguir els seus objectius.\u00a0Aclarit aix\u00f2, en tota la resta s’assembla a Bildu.\u00a0Una consulta d’autodeterminaci\u00f3 condicionada per Esquerra<\/strong> t\u00e9 molt poques possibilitats de resultar en una majoria sobiranista clara.\u00a0Aquesta \u00e9s la meva lectura del 25 de novembre: el moviment proautodeterminaci\u00f3 catal\u00e0 est\u00e0, ara mateix, en un carrer\u00f3 sense sortida.<\/p>\n

A l’altre costat del front, les coses no pinten millor.\u00a0L\u2019establishment <\/em>madrileny va reaccionar a la fugida cap endavant de Mas<\/strong> com un plantador de Louisiana quan se li escapava un esclau: deixant anar als gossos i ordenant al capat\u00e0s que el port\u00e9s encadenat.\u00a0El tsunami d’amenaces, desqualificacions i insults provocat pel m\u00e9s goyesc de la cort de la Vila refor\u00e7a la convicci\u00f3 de molts catalans que per Madrid Catalunya no \u00e9s Espanya, sin\u00f3 que \u00e9s “d\u2019”Espanya.\u00a0El Rei va parlar de “quimeres”, Gallard\u00f3n<\/strong>, de “nazis”; Margallo<\/strong> va amena\u00e7ar amb l’exclusi\u00f3 d’Europa; Wert<\/strong> ha comen\u00e7at una – altra? – Creuada per “espanyolitzar” Catalunya, Esperanza Aguirre<\/strong>, conven\u00e7uda que els catalans pateixen una tara gen\u00e8tica que els impedeix autogovernar-se, va dir que una Catalunya independent seria “una rep\u00fablica bananera”, i, en el millor estil de Vlad\u00edmir Putin<\/strong>, Fern\u00e1ndez D\u00edaz<\/strong> – el capat\u00e0s? – i Rajoy<\/strong> van encoratjar o, si m\u00e9s no, tolerar un informe fantasma de la policia que acusava a Mas<\/strong> i a Pujol<\/strong> de tenir comptes a l’estranger i de beneficiar-se de la corrupci\u00f3.\u00a0Ni el ministre ni el president han confirmat o desmentit l’exist\u00e8ncia de l’informe, al qual han donat p\u00e0bul a la campanya electoral la majoria dels membres del Govern.\u00a0\u00c9s aterridor que, per satisfer objectius partidistes, aquests pol\u00edtics que ens governen no tinguin manies a posar a subhasta l’Estat de dret que tant li va costar a Espanya aconseguir.\u00a0Aquest succ\u00e9s aclareix m\u00e9s sobre la seva cara moral que mil discursos.\u00a0A mi em fa por, f\u00e0stic i vergonya, Aix\u00f2 \u00e9s el que hi ha i, en aquest lamentable estat de coses, hi ha qui parla de tendir ponts.\u00a0B\u00e9, sempre \u00e9s millor tendir ponts que esmolar baionetes.<\/p>\n

Ponts entre qu\u00e8?\u00a0En la meva inf\u00e0ncia hi havia un pont sobre una escarpada torrentera entre Mora de Rubielos i Rubielos de Mora, a la prov\u00edncia de Terol, que tenia la peculiaritat que no havia cap carretera que port\u00e9s al pont per cap dels seus dos extrems.\u00a0Alg\u00fa havia cobrat per fer-ho -la corrupci\u00f3 no \u00e9s cosa d’ara mateix- i all\u00e0 va quedar. Les tardes d’estiu, les fam\u00edlies caminaven pel sender per anar a berenar al pont, sobre l’asfalt, perqu\u00e8 era pla i havia bona vista.<\/p>\n

Ponts entre qu\u00e8?\u00a0Espanya com a naci\u00f3 i Catalunya com a naci\u00f3 s’assemblen en que tant una com l’altra no tenen projecte nacional. Espanya el va tenir una vegada, per\u00f2 el va abandonar al segle XVII i, llevat del breu i reeixit par\u00e8ntesi de la Transici\u00f3, no l’ha tornat a tenir. Catalunya, m\u00e9s enll\u00e0 del\u00a0siau qui sou<\/em> de Costa i Llobera, no n\u2019ha tingut mai.\u00a0Ortega, a\u00a0Espanya invertebrada,<\/em> defineix una naci\u00f3 com un projecte de futur amb capacitat integradora.\u00a0Una naci\u00f3 \u00e9s una ambici\u00f3 compartida, capa\u00e7 de motivar la poblaci\u00f3 perqu\u00e8 accepti penalitats en el curt termini per poder assolir objectius importants a termini m\u00e9s llarg. Quins s\u00f3n aquests objectius en el cas d’Espanya?\u00a0Quins en el cas de Catalunya?\u00a0T\u00e9 Espanya un projecte per sortir de la crisi?\u00a0No, no el t\u00e9. T\u00e9 un projecte per mantenir-se unida com a naci\u00f3?\u00a0No, tampoc el t\u00e9.\u00a0\u00c9s m\u00e9s, la classe pol\u00edtica espanyola sembla incapa\u00e7 de trobar sentit a aquestes preguntes.\u00a0Tenen sentit a Catalunya?\u00a0Em temo que tampoc. Em temo tamb\u00e9 que els ponts que es construeixin, si es construeixen, entre\u00a0l’establishment<\/em> espanyol i el catal\u00e0 seran com el que estava entre Mora de Rubielos i Rubielos de Mora: no portaran enlloc.\u00a0Les classes pol\u00edtiques d’Espanya i de Catalunya, que s\u00f3n molt semblants, han utilitzat la picabaralla ocasionada per la\u00a0fugida<\/em> d’Artur Mas<\/strong> per tapar les seves vergonyes respectives.\u00a0Com deia l’acudit d’El Roto, el millor de les banderes \u00e9s que ho tapen tot.\u00a0I en aquest tapar-ho tot coincideixen els interessos particulars de les dues.\u00a0Unides per un pont, sense anar enlloc i escenificant una baralla de banderes per distreure l’atenci\u00f3 de la ciutadania, es justifiquen m\u00fatuament.<\/p>\n

Ponts entre qu\u00e8?\u00a0En els segles XIX i XX la compet\u00e8ncia entre formes d’Estat i la lluita per l’hegemonia es va resoldre mitjan\u00e7ant una llarga escalada militar que va acabar el 1989 amb la derrota de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica en la guerra freda.\u00a0Pel cam\u00ed van quedar el comunisme, el feixisme i l’autoritarisme de les monarquies absolutes.\u00a0Des de llavors, la globalitzaci\u00f3 ha transformat aquesta escalada militar a una escalada de capital hum\u00e0.\u00a0Aquest \u00e9s el fet transcendental amb qu\u00e8 cal comptar: la competici\u00f3 per l’hegemonia del segle XXI no ser\u00e0 militar -no pot ser-ho amb tantes pot\u00e8ncies nuclears al mapa- sin\u00f3 d’investigaci\u00f3, desenvolupament, educaci\u00f3, innovaci\u00f3 i emprenedoria.\u00a0Aquest \u00e9s l’I + D + i + E + i al qual m’he referit en aquestes p\u00e0gines el passat 25 de mar\u00e7 en un article en qu\u00e8 vaig proposar un\u00a0pla Marshall<\/em> per millorar el capital hum\u00e0 espanyol.\u00a0Ni Espanya ni Catalunya sortiran de la crisi sense un projecte a llarg termini per millorar la seva capital hum\u00e0 i posar-lo a l’al\u00e7ada del dels pa\u00efsos del nord d’Europa.\u00a0El que es dirimeix en aquesta escalada \u00e9s si la converg\u00e8ncia en capital hum\u00e0 ser\u00e0 amb el nord d’Europa o, per posar un exemple, amb l’Argentina.\u00a0L’opci\u00f3 per defecte, si no es fa res, \u00e9s Argentina, tant en el capital hum\u00e0 com en el seu resultant, que s\u00f3n les institucions del pa\u00eds.\u00a0\u00c9s m\u00e9s, si els pa\u00efsos del sud d’Europa no convergeixen en capital hum\u00e0 i productivitat amb els del nord, l’euro \u00e9s inviable a mig termini, llevat que s’estructurin unes transfer\u00e8ncies permanents nord-sud o es permetin devaluacions solapades, coses que semblen encara m\u00e9s inviables.<\/p>\n

Els ponts que cal tendir han de portar a un projecte nacional renovat, tant a Espanya com a Catalunya, a un projecte per arribar a estar en un termini de dues generacions entre els pa\u00efsos amb millor capital hum\u00e0 del m\u00f3n.\u00a0L’alternativa, no fer res, porta a sortir de l’euro, a seguir perdent posicions en l’escala de competitivitat, a ser cada vegada m\u00e9s dependents del turisme, de l’hostaleria i d’atendre la neteja, les taules i el contactes dels casinos que s’instal\u00b7len als ports francs fora de la llei que estem dissenyant a mida.\u00a0No \u00e9s casualitat que aquests casinos de dubtosa reputaci\u00f3 hagin tingut un lloc preeminent en els projectes nacionals tant d’Esperanza Aguirre <\/strong>com d’Artur Mas<\/strong>.\u00a0Com he dit abans, les classes pol\u00edtiques espanyola i catalana s’assemblen molt.\u00a0Tant, que fins i tot comparteixen una determinada idea d’Espanya.<\/p>\n

No hi ha un altre projecte nacional per al segle XXI que no sigui l’aposta seriosa, expl\u00edcita i programada pel capital hum\u00e0.\u00a0Aquests projectes no poden basar-se nom\u00e9s en el nacionalisme.\u00a0Aix\u00f2 podia fer-se potser al segle XIX, per\u00f2 no ara en un m\u00f3n global.\u00a0Espanya i Catalunya han de tendir ponts per abordar aquest projecte, millor juntes que separades perqu\u00e8 tindr\u00e0 menys costos.\u00a0Per\u00f2 si no pot ser juntes, perqu\u00e8 la classe pol\u00edtica espanyola no aconsegueix entendre res de tot aix\u00f2, al meu entendre Catalunya estaria legitimada per fer-ho per separat, fent del projecte del capital hum\u00e0 el nucli d’un programa independentista. Deixant anar llast.\u00a0Sempre i quan el Consell de Cent acabi tenint m\u00e9s llums que la cort de Madrid, cosa que est\u00e0 per veure.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El paisatge despr\u00e9s de la batalla catalana del 25 de novembre \u00e9s desolador.\u00a0Despr\u00e9s de la seva caiguda paulina de l’11 de setembre i la seva autoinvestidura com a profeta de l’independentisme catal\u00e0, Artur Mas ha acabat fent l’\u00fanica cosa que un pol\u00edtic no pot fer mai: el rid\u00edcul.\u00a0Mas caur\u00e0 m\u00e9s tard o d’hora, per\u00f2 a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7219","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7219","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7219"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7219\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7221,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7219\/revisions\/7221"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7219"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7219"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7219"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}