{"id":7203,"date":"2012-12-11T13:09:43","date_gmt":"2012-12-11T11:09:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7203"},"modified":"2012-12-11T13:10:44","modified_gmt":"2012-12-11T11:10:44","slug":"jordi-vaquer-despres-de-la-tecnocracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-vaquer-despres-de-la-tecnocracia\/","title":{"rendered":"Jordi Vaquer: Despr\u00e9s de la tecnocr\u00e0cia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>It\u00e0lia s’encamina cap eleccions despr\u00e9s del doble desafiament de Silvio Berlusconi<\/strong> i Mario Monti<\/strong>.\u00a0El seu Govern de t\u00e8cnics haur\u00e0 durat poc m\u00e9s d’un any i \u00e9s inevitable preguntar-se qu\u00e8 vindr\u00e0 darrere, no nom\u00e9s en relaci\u00f3 a qui hagi de governar sin\u00f3, sobretot, pel que fa a l’estat de la democr\u00e0cia italiana. Hi ha raons per preocupar-se, en particular tenint en ment la salut democr\u00e0tica de dos pa\u00efsos amb recents experi\u00e8ncies tecnocr\u00e0tiques: Hongria i Gr\u00e8cia.\u00a0Considerant nom\u00e9s aquests dos casos, sobren motius d’alarma, per\u00f2 no cap obviar que no s\u00f3n els \u00fanics precedents.\u00a0Sense oblidar que un Govern tecnocr\u00e0tic de durada limitada, m\u00e9s que causa primordial de l’erosi\u00f3 en la legitimitat democr\u00e0tica, sol ser el seu s\u00edmptoma.<\/p>\n

A Hongria, el Govern tecnocr\u00e0tic encap\u00e7alat per Gordon Bajnai<\/strong> entre l\u2019abril de 2009 i el maig de 2010 va donar pas a una aclaparadora majoria del partit Fidesz<\/strong> de Viktor Orban<\/strong>, que est\u00e0 minant els principis de la separaci\u00f3 de poders, ja que el partit ultradret\u00e0 Jobbik<\/strong>, equipat amb una violenta mil\u00edcia, ha guanyat pres\u00e8ncia al Parlament i als carrers. Despr\u00e9s de for\u00e7ar Berl\u00edn i Par\u00eds la caiguda del Govern de Yorgos Papandreu<\/strong>, Gr\u00e8cia va tenir, de novembre de 2011 a juny de 2012, un Govern tecnocr\u00e0tic presidit per Lucas Papademos<\/strong>, que havia estat vicepresident del Banc Central Europeu i governador del Banc de Gr\u00e8cia.\u00a0En els mesos que va durar i, en particular, ja amb el nou Govern, la situaci\u00f3 pol\u00edtica grega s’ha deteriorat visiblement, amb la caiguda als abismes de la confian\u00e7a ciutadana en el sistema i l’ascens d’una perillosa ultradreta que no dubta a utilitzar el matonisme al carrer per assolir els seus objectius.<\/p>\n

Tots dos precedents s\u00f3n alarmants, per\u00f2 no cal concloure precipitadament que aquest hagi de ser el dest\u00ed d’It\u00e0lia.\u00a0La pr\u00f2pia Gr\u00e8cia ja tenia una experi\u00e8ncia de Govern tecnocr\u00e0tic a la cap\u00e7alera entre el 1989-1990 per un altre exgovernador del Banc de Gr\u00e8cia, Xenophon Solotas<\/strong>, que despr\u00e9s va tenir un relleu relativament tranquil.\u00a0Hi va haver altres governs tecnocr\u00e0tics a l\u2019Europa Central i de l’Est, l’\u00faltim a la Rep\u00fablica Txeca liderat durant un any a partir de maig de 2009 pel fins llavors director del servei d’estad\u00edstica, Jan Fischer<\/strong>.\u00a0Sense anar tan lluny, B\u00e8lgica va arribar a estar 18 mesos no ja amb Govern tecnocr\u00e0tic sin\u00f3, directament, sense Govern.\u00a0No tots aquests par\u00e8ntesis t\u00e8cnics van acabar en pujades espectaculars de la ultradreta ni en crisi terminal d’institucions clau de la democr\u00e0cia.\u00a0Les particulars situacions de Gr\u00e8cia i Hongria no poden ser-les atribu\u00efdes als seus experiments tecnocr\u00e0tics m\u00e9s que en una proporci\u00f3 molt petita i tenen molt m\u00e9s a veure amb problemes estructurals propis, encara que de cap manera exclusius, d’aquests dos pa\u00efsos.<\/p>\n

Monti<\/strong> \u00e9s el quart en presidir un Consell de Ministres format per t\u00e8cnics a It\u00e0lia, ho van fer en els noranta Amato<\/strong>, Ciampi<\/strong> i Dini<\/strong>.\u00a0No obstant aix\u00f2, la imposici\u00f3 externa del canvi de Govern a It\u00e0lia en el context de la crisi de l’euro va ser una cosa molt diferent de les situacions anteriors.\u00a0No est\u00e0 clar quina hagi de ser l’her\u00e8ncia d’aquests mesos de Govern t\u00e8cnic: atribuir al Govern Monti la pujada del populisme antipol\u00edtic que ja va florir en oposici\u00f3 a Berlusconi<\/strong> seria injust i la combinaci\u00f3 de retalls impopulars amb reformes \u00e0mpliament reclamades no ha generat el tipus de rebuig experimentat, per exemple, pels governs de Gr\u00e8cia.\u00a0Pot ser precisament la manera com cau el Govern Monti, no la seva acci\u00f3, el que al final catalitzi una transformaci\u00f3 substancial en les relacions de forces entre partits.<\/p>\n

Els governs de t\u00e8cnics actuen sota l’assumpci\u00f3 que hi ha una sola manera correcte o, si m\u00e9s no, responsable de governar.\u00a0Per\u00f2 no va ser precisament un tecn\u00f2crata, sin\u00f3 la hiperideol\u00f3gica Margaret Thatcher<\/strong>, qui va fer famosa la frase There is no alternative (no hi ha alternativa) que els alemanys s’han atipat de sentir de llavis de la seva cancellera, Angela Merkel<\/strong>, una altra pol\u00edtica de ra\u00e7a.\u00a0Ni les solucions t\u00e8cniques estan lliures d’ideologia, ni s\u00f3n les persones presentades com tecn\u00f2crates els \u00fanics a encoratjar aquesta fal\u00b7l\u00e0cia.\u00a0Mentre a Europa creixen les cr\u00edtiques a una Comissi\u00f3 Europea que actua de tecnocr\u00e0cia permanent, mentre compadim a Gr\u00e8cia i It\u00e0lia pels seus governs imposats des de fora, el vern\u00eds tecnocr\u00e0tic en pol\u00edtiques fonamentals, en particular en l’econ\u00f2mic, no aconsegueix amagar una operaci\u00f3 ideol\u00f2gica que est\u00e0 transformant els fonaments de les pol\u00edtiques fiscals i econ\u00f2miques a tot el continent.\u00a0L’amena\u00e7a profunda a les democr\u00e0cies a Europa resideix en aquesta versi\u00f3 de la tecnocr\u00e0cia, qu\u00e8 estreta fins a l’asf\u00edxia al camp del factible en pol\u00edtica econ\u00f2mica, i no en els curts par\u00e8ntesi de Governs t\u00e8cnics en sistemes pol\u00edtics disfuncionals.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

It\u00e0lia s’encamina cap eleccions despr\u00e9s del doble desafiament de Silvio Berlusconi i Mario Monti.\u00a0El seu Govern de t\u00e8cnics haur\u00e0 durat poc m\u00e9s d’un any i \u00e9s inevitable preguntar-se qu\u00e8 vindr\u00e0 darrere, no nom\u00e9s en relaci\u00f3 a qui hagi de governar sin\u00f3, sobretot, pel que fa a l’estat de la democr\u00e0cia italiana. Hi ha raons per …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7203","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7203","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7203"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7203\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7206,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7203\/revisions\/7206"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7203"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7203"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7203"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}