{"id":7183,"date":"2012-12-10T17:41:34","date_gmt":"2012-12-10T15:41:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7183"},"modified":"2012-12-10T17:41:58","modified_gmt":"2012-12-10T15:41:58","slug":"jordi-del-rio-psc-estat-general-de-confusio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-del-rio-psc-estat-general-de-confusio\/","title":{"rendered":"Jordi del R\u00edo: PSC, estat general de confusi\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Crec no descobrir res afirmant que el PSC<\/strong> ha estat, almenys fins ara, el partit que millor i de manera gaireb\u00e9 contagiosa ha sintetitzat i fins i tot representat els anhels de la societat catalana. Sovint escolto a Fabi\u00e1n Mohedano<\/strong>, secretari general del Moviment la\u00efc i progressista<\/em>, jove activista i amic, dir que anys enrere el PSC<\/strong> no necessitava penetrar en la societat perqu\u00e8 \u2018el PSC era la societat\u2019<\/em>, estava en la societat. Segurament va ser aquesta consideraci\u00f3 la que va portar a Mohedano<\/strong> a apropar-se generosament als socialistes catalans. Una esp\u00e8cie de contagi tan evident i f\u00e8rtil per a Catalunya que fins i tot\u00a0 el mateix \u00a0Jordi Pujol<\/strong> ho ha reconegut. Contagi que cont\u00ednua avui per\u00f2 per desgr\u00e0cia en sentit contrari: l’estat general de confusi\u00f3 en el qual sembla immers la societat catalana \u00e9s el mateix en el qual sembla trobar-se el partit que tan ben van dissenyar, entre d\u2019altres, els Revent\u00f3s<\/strong>, Obiols<\/strong> i Maragall<\/strong>. I del que avui amb prou feines s’aconsegueix albirar alguna cosa. En 1984, Raimon Obiols <\/strong>encap\u00e7alava una candidatura que obtenia m\u00e9s del 30 % dels vots. En 1999 Pasqual Maragall<\/strong> obtenia 52 diputats. Ara 20 escons i poc m\u00e9s del 14% dels vots. No \u00e9s d’estranyar les enormes coincid\u00e8ncies en els diagn\u00f2stics i necessitats: la urgent reconstrucci\u00f3 del projecte socialista. Curiosament tamb\u00e9 ara fa un any i entre les diferents candidatures a liderar el PSC<\/strong> els diagn\u00f2stics eren coincidents. He arribat a la conclusi\u00f3 , llegits fins a la sacietat aquests dies i des de diferents posicions, que tal vegada del que emmalalteixen aquestes an\u00e0lisis \u00e9s de l’abs\u00e8ncia d’explicar com afrontar, amb que calendaris, amb que gestos i mesures concretes, aquesta reconstrucci\u00f3 perqu\u00e8 el PSC<\/strong> no esdevingui un partit d\u2019exmilitants i exsimpatizants.<\/p>\n

Diuen els experts que el lideratge s’obt\u00e9 quan s’aconsegueix la disculpa dels errors propis. Segur que en aquesta inapel\u00b7lable derrota sabr\u00edem trobar cre\u00efbles atenuants: poc recorregut de la nova executiva triada ara fa un any, eleccions molt anticipades, prim\u00e0ries interruptus<\/em>, exist\u00e8ncia d’interessos f\u00e0ctics que voldrien veure al PSC<\/strong> com alguna cosa residual, pen\u00faries pressupost\u00e0ries\u2026 Per\u00f2 resulta cruel comparar tals atenuants amb el fet que, per exemple, just ara fa ara sis setmanes les CUP<\/strong> (Candidatura d\u2019Unitat Popular), poc alineades amb el status quo<\/em> catal\u00e0, encara debatien sobre la necessitat o no de presentar-se a les eleccions. Els excel\u00b7lents resultats obtinguts i la seva efica\u00e7 campanya electoral ens estalvien qualsevol comentari. Resulta evident que el president Mas<\/strong> es va passar \u2018excepcionalment\u2019 de frenada intentant liderar com un messies, que no interpretar, la voluntat d’un poble que massivament va sortir al carrer la passada Diada nacional. En part el mateix poble que poc despr\u00e9s tamb\u00e9 l’ocuparia v\u00edctima d’unes retallades socials sense precedents. Per\u00f2 aquesta, la interpretaci\u00f3 que no es va fer, era tamb\u00e9 la urg\u00e8ncia del PSC<\/strong>. El reconeixement de la influ\u00e8ncia ciutadana en les agendes pol\u00edtiques i de la demanda d’un partit m\u00e9s horitzontal, m\u00e9s permeable, menys jer\u00e0rquic i de menys obedi\u00e8ncies ocultes. Estic conven\u00e7ut de poder arribar a coincidir en aquesta consideraci\u00f3 amb Daniel Fern\u00e1ndez<\/strong>, home intel\u00b7ligent v\u00edctima injusta aquests dies d’un d’aquests intents f\u00e0ctics de fulminaci\u00f3 del PSC<\/strong>.<\/p>\n

Les urg\u00e8ncies socials i el manteniment de la unitat civil del poble catal\u00e0, necessiten un PSC<\/strong> fort, \u00fatil, representatiu social i generacionalment. Un partit que \u00e9s incapa\u00e7 de col\u00b7locar entre els quinze primers llocs de la seva candidatura al candidat de la seva organitzaci\u00f3 juvenil mentre en ella trobem a pol\u00edtics clarament amortitzats, \u00e9s un partit amb almenys un problema. Per\u00f2 m\u00e9s de mig mili\u00f3 de catalans mantenen l’esperan\u00e7a en els socialistes catalans. Un grup important de joves dirigents, Laia Bonet<\/strong>, Roc\u00edo Mart\u00ednez-Sampere<\/strong>, Joan Ignasi Elena<\/strong>, Jordi Mart\u00ed<\/strong>, Fabi\u00e1n Mohedano<\/strong>, Toni Com\u00edn<\/strong>, Jaume Collboni<\/strong>, entre uns altres, configuren un grup cridat a liderar aquesta reconstrucci\u00f3 i obligats per la seva capacitat a imaginar noves respostes en un proc\u00e9s de Rinascita<\/em> socialista. Humilment ho he batejat en itali\u00e0. Em sona excitant, gaireb\u00e9 sexual.<\/p>\n

ABC<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Crec no descobrir res afirmant que el PSC ha estat, almenys fins ara, el partit que millor i de manera gaireb\u00e9 contagiosa ha sintetitzat i fins i tot representat els anhels de la societat catalana. Sovint escolto a Fabi\u00e1n Mohedano, secretari general del Moviment la\u00efc i progressista, jove activista i amic, dir que anys enrere …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7183","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7183","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7183"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7183\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7186,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7183\/revisions\/7186"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7183"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7183"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7183"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}