{"id":7178,"date":"2012-12-09T22:40:40","date_gmt":"2012-12-09T20:40:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7178"},"modified":"2012-12-09T22:40:40","modified_gmt":"2012-12-09T20:40:40","slug":"carles-ferreira-lalternativa-progressista-saltar-els-murs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/carles-ferreira-lalternativa-progressista-saltar-els-murs\/","title":{"rendered":"Carles Ferreira: L’alternativa progressista, saltar els murs"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El resultat de les eleccions del passat vint-i-cinc de novembre confirmen el que ja s’esperava: vict\u00f2ria aclaparadora del centre-dreta nacionalista davant de l’abs\u00e8ncia d’una alternativa d’esquerres capa\u00e7 de ser majorit\u00e0ria. I utilitzo el terme de “vict\u00f2ria aclaparadora” malgrat la p\u00e8rdua de 12 diputats, ja que tot i aix\u00ed,\u00a0CiU<\/strong> obt\u00e9 m\u00e9s del doble de seients que la segona for\u00e7a, 50 a 21.<\/p>\n

Crec que aquesta \u00e9s una reflexi\u00f3 que s’ha de fer -que ens hem de fer-: \u00e9s normal que una formaci\u00f3 que ve d’uns resultats excel\u00b7lents, per\u00f2 no espectaculars, perdi un total de dotze escons i segueixi desmarcada, molt lluny, de la principal alternativa de govern? I una segona reflexi\u00f3: tot i sabent que la freda suma de sigles no \u00e9s el m\u00e9s desitjable, cal seguir regalant el govern de la Generalitat\u00a0ad eternum<\/em> al centre-dreta, quan les opcions progressistes en conjunt s\u00f3n majorit\u00e0ries -57 diputats-, \u00e9s a dir; tinguent en compte que a Catalunya existeix una majoria social de caire progressista? Aquesta \u00e9s la conclusi\u00f3: tenim la majoria per\u00f2 no l’instrument que l’aglutini.<\/p>\n

Est\u00e0 clar que qualsevol de les quatre formacions d’esquerres hauria de realitzar una feina gegantina per convertir-se a curt o a mig termini, en solitari, en una s\u00f2lida alternativa de govern tal i com ho va ser el\u00a0PSC<\/strong> durant les seves millors \u00e8poques. Avui per\u00f2, \u00e9s normal que cadascun dels partits progressistes del mapa pol\u00edtic catal\u00e0, de pes relativament similar, atresori la leg\u00edtima aspiraci\u00f3 de convertir-se en el pal de paller del catalanisme progressista.<\/p>\n

Catalunya a l’esquerra: les alternatives<\/strong><\/p>\n

D’una banda, la\u00a0CUP<\/strong> est\u00e0 intentant trenar un discurs de radicalitat democr\u00e0tica i social que la pugui acostar, en la seva versi\u00f3 catalana, a la coalici\u00f3 grega “Syriza”;\u00a0en defensa d’un projecte destituent, antisist\u00e8mic i amb vocaci\u00f3 de sumar a tot aquell indignat -hagi participat o no en el 15M- al carro d’un projecte rupturista fortament bel\u00b7ligerant amb l’statu quo<\/em>. Tot i aix\u00ed, en termes discursius, la\u00a0CUP<\/strong> encara ha de treballar molt si no vol operar \u00fanicament en uns marcs interpretatius propis de l’extrema esquerra independentista, que els condemnarien a la marginalitat pol\u00edtica i -segurament- a l’extraparlamentarisme. Superada aquesta debilitat interna, n’apareixeria una altra que brolla de la pr\u00f2pia realitat material: malgrat l’evident proc\u00e9s hel\u00b7lenitzador de la pol\u00edtica catalana i espanyola, Catalunya (encara) no \u00e9s Gr\u00e8cia.<\/p>\n

En unes coordenades no massa allunyades,\u00a0ICV-EUiA<\/strong> aspira a liderar l’oposici\u00f3 d’esquerres al Parlament amb tres diputats m\u00e9s que a l’anterior legislatura. Sense la frescor de la\u00a0CUP<\/strong> per\u00f2 tampoc amb l’actitud de partit majoritari,\u00a0ICV<\/strong> malda per recuperar l’empenta d’un PSUC combatiu, del qual en s\u00f3n hereus, combinat amb una nova marca “verda” que fins fa relativament poc mancava a l’escena pol\u00edtica catalana.\u00a0L’actitud de partit protesta per\u00f2 no proposta, sumat a un “verd” que a voltes dilueix el “roig” i al poc pes espec\u00edfic dels seus l\u00edders dins de la societat catalana, dificulten un hipot\u00e8tic futur on l’anomenat\u00a0ecosocialisme<\/em> vagi m\u00e9s enll\u00e0 del seu tradicional (i fidel) p\u00fablic de sempre.<\/p>\n

Amb un accent marcadament m\u00e9s nacionalista,\u00a0ERC<\/strong> ha estat la gran triomfadora d’aquestes eleccions, al\u00e7ant-se com a segona for\u00e7a. Els republicans han de demostrar que aquesta etiqueta no els hi ve grossa, defensant esquerra i pa\u00eds de forma copulativa i no disjuntiva, malgrat que tradicionalment han com\u00e8s l’error de presentar la independ\u00e8ncia com una soluci\u00f3 m\u00e0gica, parlant m\u00e9s de d\u00e8ficit fiscal que de d\u00e8ficit social i criminalitzant m\u00e9s a “Espanya” en abstracte (Espanya ens roba) que als verdaders culpables de la crisi (els mercats financers ens roben). En el marc de les negociacions per a l’estabilitat parlament\u00e0ria, ERC<\/strong> ha de decidir si vol ser una mera comparsa del govern Mas, cedint la “E” a canvi del refer\u00e8ndum; o si revisa a fons la pol\u00edtica econ\u00f2mica de CiU<\/strong> m\u00e9s enll\u00e0 de les previsibles concessions simb\u00f2liques d’aquests (com la retirada de l’euro per recepta o la reinstauraci\u00f3 de successions). ERC<\/strong> ha de decidir si vol seguir essent un partit b\u00e0sicament independentista amb tints socials o el pal de paller del que alguns anomenen l’esquerra nacional<\/em>.<\/p>\n

Per \u00faltim, la desfeta sense paliatius del\u00a0PSC<\/strong> requereix, com a m\u00ednim, una soluci\u00f3 refundacional. El socialisme democr\u00e0tic nom\u00e9s podr\u00e0 tornar a ser majoritari si t\u00e9 clar a qui vol representar, si sap llegir la societat actual i adaptar-s’hi.\u00a0A m\u00e9s, a la crisi global del paradigma socialdem\u00f2crata s’hi ha de sumar la indefinici\u00f3 del\u00a0PSC<\/strong> en aquelles q\u00fcestions estrictament nacionals. La societat catalana no sap, encara, si el\u00a0PSC<\/strong> estar\u00e0 al costat d’aquells que promouran una consulta per a qu\u00e8 els ciutadans de Catalunya puguin decidir lliurement el seu futur, o per contra; es situar\u00e0 amb els que per damunt de tot defensen la unitat d’Espanya a capa i espasa. En aquest sentit, voldria recordar que per governar Catalunya (l’experi\u00e8ncia aix\u00ed ens ho demostra) cal ser un partit n\u00edtidament catal\u00e0, sense m\u00e9s adjectius. Molts catalans i catalanes tenen dubtes sobre si el\u00a0PSC<\/strong> pot defensar la sobirania de Catalunya si no \u00e9s capa\u00e7 ni de defensar, a vegades, la seva pr\u00f2pia sobirania davant del\u00a0PSOE<\/strong>.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

De\u00a0les<\/em> alternatives a\u00a0la <\/em>alternativa<\/strong><\/p>\n

El dibuix que m’he perm\u00e8s realitzar de les diferents alternatives d’esquerres que avui trobem en l’arc parlamentari, segur que incomplet i discutible, denota tanmateix una absoluta incapacitat de qualsevol de les quatre opcions analitzades d’esdevenir majorit\u00e0ria a curt termini. I quan utilitzo el terme “majorit\u00e0ria” no em refereixo a convertir-se en el mascle alfa de l’espai progressista -el pitjor que podria passar \u00e9s que assist\u00edssim a una batalla de galls per veure qui obt\u00e9 m\u00e9s diputats en comparaci\u00f3 a la resta de forces d’esquerra-, sin\u00f3 que amb l’\u00fas del mot “majoritari” vull referir-me a una alternativa s\u00f2lida de govern al nacionalisme conservador; actualment unit, i malgrat la patacada electoral indiscutiblement hegem\u00f2nic.<\/p>\n

Si pens\u00e9ssim, per\u00f2, que la manca d’una alternativa progressista \u00e9s quelcom nou, que sorgeix despr\u00e9s de les darreres eleccions, ens equivocar\u00edem. Simplement les \u00faltimes conteses electorals han explicitat un problema end\u00e8mic de l’esquerra catalana: sin\u00f3, preguntem-nos perqu\u00e8 el centre-dreta ha governat Catalunya durant vint-i-cinc anys i, quan ho ha fet l’esquerra, ha necessitat d’un pacte aritm\u00e8tic a tres bandes per sumar i formar govern.<\/p>\n

L’experi\u00e8ncia ens demostra, per\u00f2, que la soluci\u00f3 a aquesta mancan\u00e7a no \u00e9s un nou tripartit. Malgrat l’evident impuls social que van suposar els governs d’entesa de\u00a0Maragall<\/strong> i\u00a0Montilla<\/strong>; la freda suma aritm\u00e8tica de sigles, combinada amb d’altres factors tan de gesti\u00f3 com sobretot de relat, van evidenciar que la f\u00f3rmula utilitzada per formar aquelles majories no va ser la m\u00e9s ideal.<\/p>\n

Si no \u00e9s un nou tripartit, per\u00f2 tampoc es basa en al\u00e7ar en un pedestal a una de les opcions existents (perqu\u00e8 una majoria d’esquerres, per definici\u00f3, ha de ser plural), quina \u00e9s, doncs, la soluci\u00f3?<\/p>\n

El\u00a0manifest d’octubre<\/a> per\u00a0una esquerra catalana forta i majorit\u00e0ria<\/em>, que\u00a0porta la firma inicial d’una cent-cinquantena de ciutadans d’arreu del territori catal\u00e0, insinua en un pl\u00e0nol m\u00e9s te\u00f2ric que pr\u00e0ctic que la construcci\u00f3 d’aquesta alternativa ha de basar-se en una conflu\u00e8ncia d’espais. M\u00e9s natural per aglutinar complicitats que no pas artificial per sumar seixanta-vuit diputats, m\u00e9s po\u00e8tica que prosaica per\u00f2 sense perdre la racionalitat necess\u00e0ria que requereix la voluntat de governar un moment hist\u00f2ric.<\/p>\n

L’alternativa progressista, saltar els murs<\/strong><\/p>\n

Si parlem d’espais, el que ocupa la socialdemocr\u00e0cia \u00e9s cabdal i segurament -en termes d’espai per\u00f2 avui no d’instrument- \u00e9s el m\u00e9s majoritari de les opcions d’esquerres. Per\u00f2 tampoc podem obviar l’espai del republicanisme progressista, el de l’ecologisme pol\u00edtic o el de l’esquerra alternativa. Valorant proximitats i llunyanies, l’esquerra catalana ha de ser capa\u00e7 de posar-se d’acord en uns punts program\u00e0tics que necess\u00e0riament han de passar per:<\/p>\n

– El comprom\u00eds per a la construcci\u00f3 de la Catalunya-Estat tot exercint pr\u00e8viament el dret a decidir. En q\u00fcestions de fons, cal recon\u00e8ixer Catalunya com a subjecte pol\u00edtic dotat de sobirania pr\u00f2pia amb plena capacitat de decisi\u00f3. En termes formals, que la futura Catalunya-Estat es constitueixi com a independent o no ser\u00e0 el resultat de tot un proc\u00e9s que ja hem engegat, i encotillar-nos en un model tancat de forma pr\u00e8via (independ\u00e8ncia, federalisme, confederalisme, etc.) \u00e9s tancar-nos portes com a pa\u00eds per\u00f2 tamb\u00e9 com a alternativa amb vocaci\u00f3 de ser majorit\u00e0ria. Cal una esquerra sobirana i sobiranista, a partir d’aqu\u00ed ser\u00e0 la pr\u00f2pia realitat qui concreti a la pr\u00e0ctica uns motllos conceptuals que avui vaguen per un pl\u00e0nol te\u00f2ric.<\/p>\n

– La construcci\u00f3 d’un model econ\u00f2mic i de sortida de la crisi diferent al de la dreta conservadora. A curt termini necessitem aturar l’austerici<\/em> i les retallades a l’estat del benestar, que estan ofegant a la majoria de pa\u00efsos del sud d’Europa impedint la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i malmenant la cohesi\u00f3 social. L’equilibri pressupostari no pot produir-se nom\u00e9s per la via d’ajustament de la despesa, sin\u00f3 que s’ha d’obrir el debat d’ingressos concretat en una ambiciosa reforma de la fiscalitat per fer-la m\u00e9s justa i progressiva: qui m\u00e9s t\u00e9 m\u00e9s paga. Tot plegat ha d’anar acompanyat de pol\u00edtiques d’est\u00edmul -tal i com ha fet el president Obama als EUA- per recuperar la senda del creixement i tornar a crear ocupaci\u00f3. A llarg termini, cal repensar un model econ\u00f2mic que no pot pivotar entorn de l’especulaci\u00f3 i el diner f\u00e0cil. S’han de crear les bases per a una economia productiva, de valor afegit i que respecti el medi ambient.<\/p>\n

– La redemocratitzaci\u00f3 de la nostra democr\u00e0cia, per millorar-ne la qualitat, com a pas imprescindible per tornar a dignificar la funci\u00f3 p\u00fablica i regenerar l’espai p\u00fablic. Cal comen\u00e7ar per la confecci\u00f3 d’una llei electoral pr\u00f2pia que aposti per les llistes obertes i\/o desbloquejades i per una major\u00a0accountability<\/em>, acostant la figura de representant i representat. Els pol\u00edtics es deuen als ciutadans que els han votat i no a les c\u00fapules dels seus respectius partits. M\u00e9s enll\u00e0 dels processos electorals i d’una necess\u00e0ria reforma dels partits pol\u00edtics, cal institucionalitzar la figura d’una mena de “poder ciutad\u00e0” basat en una concepci\u00f3 de la democr\u00e0cia molt m\u00e9s participativa i contestat\u00e0ria, per el qual haurien d’existir mecanismes de control directe dels ciutadans respecte les decisions pol\u00edtiques preses pels seus representants, a tots els nivells.<\/p>\n

Totes aquestes tres q\u00fcestions b\u00e0siques (la nacional, la social i la democr\u00e0tica) poden ser un punt de partida i de consens entre les diferents sensibilitats progressistes del nostre pa\u00eds. Em costa d’imaginar que aquest breu esb\u00f3s sigui patrimoni d’un sol espai pol\u00edtic, o que qualsevol de les diverses opcions d’esquerres estiguin expl\u00edcitament en desacord amb les idees generals aqu\u00ed exposades.<\/p>\n

Si estem m\u00e9s o menys d’acord en all\u00f2 program\u00e0tic, qu\u00e8 ens separa?<\/p>\n

Segurament unes estructures de partit fortament arrelades socialment i en el territori. Si ning\u00fa t\u00e9 la generositat pol\u00edtica d’abandonar la seva particular trinxera per formar-ne una de nova, m\u00e9s gran i compartida amb la resta de companys d’idees; seguirem regalant el govern de la Generalitat a un centre-dreta que s\u00ed que ha ent\u00e8s aquesta q\u00fcesti\u00f3 perfectament. Potser la soluci\u00f3 \u00e9s aquesta: visi\u00f3 i generositat pol\u00edtiques. Saltar els murs.<\/p>\n

El bloc d’en Carles Ferreira<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El resultat de les eleccions del passat vint-i-cinc de novembre confirmen el que ja s’esperava: vict\u00f2ria aclaparadora del centre-dreta nacionalista davant de l’abs\u00e8ncia d’una alternativa d’esquerres capa\u00e7 de ser majorit\u00e0ria. I utilitzo el terme de “vict\u00f2ria aclaparadora” malgrat la p\u00e8rdua de 12 diputats, ja que tot i aix\u00ed,\u00a0CiU obt\u00e9 m\u00e9s del doble de seients que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[187,82],"class_list":["post-7178","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-politica-catalana","tag-psc"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7178","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7178"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7178\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7180,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7178\/revisions\/7180"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7178"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7178"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7178"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}