{"id":717,"date":"2009-10-19T19:32:37","date_gmt":"2009-10-19T17:32:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=717"},"modified":"2009-10-26T14:55:22","modified_gmt":"2009-10-26T12:55:22","slug":"uruguai-laboratori-del-mon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/uruguai-laboratori-del-mon\/","title":{"rendered":"Uruguai, “laboratori del m\u00f3n”"},"content":{"rendered":"

\"ordinateur_xo_oplc_46_7440b\"<\/a>A la sortida de les escoles, els carrers de Montevideo s\u00f3n plens d’escolars que porten orgullosament unes curioses maletes d’un verd esclatant. No s\u00f3n carteres sin\u00f3 ordinadors port\u00e0tils de pl\u00e0stic, no gaire m\u00e9s voluminosos que un manual escolar. La mateixa escena ins\u00f2lita es repeteix a totes les poblacions, fins al poble m\u00e9s a\u00efllat.<\/p>\n

Petit pa\u00eds de tres milions i mig d’habitants, l’Uruguai \u00e9s el primer del m\u00f3n que proporciona gratu\u00eftament als alumnes de les escoles prim\u00e0ries p\u00fabliques i als ensenyants aquest ordinador port\u00e0til.\u00a0“Una capsa m\u00e0gica<\/em>“, s’exclama Tom\u00e1s, que\u00a0maneja amb entusiasme el seu teclat, assegut en un banc. Als 12 anys, navega per internet, ha creat un bloc i es troba amb els seus companys a Facebook.<\/p>\n

Resistent a l’aigua, equipat amb un sistema Linux, amb una connexi\u00f3 sense fils i una\u00a0 Web Cam, el port\u00e0til, anomenat XO, consumeix poca energia. Pot funcionar amb energia solar i tamb\u00e9 es carrega manualment amb una manivela. Va ser inventat el 2005 per Nicholas Negroponte, professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i president de la fundaci\u00f3 et pr\u00e9sident de la fondation humanit\u00e0ria One Laptop per Child (OLPC, Un ordinador per infant). L’ambici\u00f3 d’OLPC, que es beneficia de financament\u00a0\u00a0de gegants de la inform\u00e0tica, \u00e9s distribuir milions d’aquests ordinadors port\u00e0tils, robustosi poc costosos, als infants m\u00e9s pobres del planeta.<\/p>\n

El govern uruguai\u00e0 f\u00f3u el primer a fer-ne demanda, el 2006. Per Tabar\u00e9 Vazquez, premier president d’esquerra de\u00a0\u00a0 l’Uruguai, que va assumir funcions el 2005, aquesta iniciativa, anomenada “pla Ceibal”, \u00e9s un mitj\u00e0 per a afavorir la equitat social aix\u00ed com l’educaci\u00f3. El president socialista, que deixar\u00e0 el c\u00e0rrec l’endem\u00e0 de l’elecci\u00f3 presidencial del 25 d’octubre, va lliurar el 13 d’octubre els darrers ordinadors als alumnes de 6 a 12 anys d’una escola d’un barri\u00a0desafavorit de\u00a0Montevideo. M\u00e9s de 360.000 ordinadors port\u00e0tils han estat distribuits aquests \u00faltims anys a\u00a02.332 escoles.\u00a0El president ha\u00a0aconseguit que\u00a0la societat nacional de telecomunicacions faciliti l’acc\u00e9s a internet de totes les escoles d’ac\u00ed a finals d’any.<\/p>\n

“L’ XO afavoreix l<‘integraci\u00f3 de les fam\u00edlies” diu <\/em>Juan Morales, director de l’escola\u00a0n\u00b0 157 de Villa Garcia, una zona rural prop de\u00a0Montevideo. Els 1.200 alumnes de prim\u00e0ria utilitzen l’ordinador durant els cursos, per\u00f2 poden tamb\u00e9 dur-lo a casa i compartir-lo amb la seva familia. “Hem format\u00a0desenes de pares, fascinats per poder-se comunicar amb el m\u00f3n sencer, cercar informacions, mirar fotos”. Morales explica que despr\u00e9s de les classes, i els caps de setmana, els nens es congreguen amb el\u00a0 XO davant l’escola, per accedir a la connexi\u00f3 a internet.<\/p>\n

Per part dels\u00a042 professors, hi ha hagut retic\u00e8ncies. La majoria no havien tingut mai ordinador. Pr\u00f2xim a jubilar-se, Juan Salgueiro admet que li ha costat adaptar-se. El mestre rondina: “El govern hauria d’invertir els diners per a cuidar les necessitats de nutrici\u00f3 de molts infants<\/em>“. Es queixa dels baixos salaris i records que l’ XO \u00e9s m\u00e9s car del previst: prop de\u00a0200 d\u00f2lars.<\/p>\n

“La meitat dels infants\u00a0de l’\u00a0Uruguai viuen sota el llindar de la pobresa”<\/em>, assenyala l’enginyer\u00a0 Juan Grompone, que ha participat en el llancament\u00a0\u00a0del pla Ceibal. En la seva o^pini\u00f3, “el pa\u00eds ja no pot comptar amb una economia essencialment agr\u00edcola, s’ha de preparar per a la nova economia del coneixement<\/em>“<\/em>.\u00a0 Considera que l’Uruguai \u00e9s “el pa\u00eds ideal per a provar l’efic\u00e0cia d’aquesta iniciativa, perqu\u00e9 t\u00e9 una poblaci\u00f3 envellida i nom\u00e9s compta amb\u00a0300.000 alumnes de prim\u00e0ria”<\/em>. Els infants en edat escolar nom\u00e9s representen el\u00a010 \u00a0% de la poblaci\u00f3. Al Brasil “representen un habitant de cada tres, cosa que fa el projecte molt m\u00e9s car”<\/em>. A l’Uruguai, el programa ha representat menys del\u00a0pressupost de l’educaci\u00f3 nacional.<\/p>\n

“L’Uruguai \u00e9s el laboratori del m\u00f3n”<\/em>, llenca l’enginyer.\u00a0\u00a0 Els primers estudis mostren un impacte educatiu variable segons el medi social. Segon el Sr.\u00a0Grompone, una avaluaci\u00f3 precisa ser\u00c0 possible a partir del\u00a02011. Una part dels escolars formats amb els XO tindr\u00e0\u00a015 anys i es presentar\u00e0 a un ex\u00e0men de final de cicle.\u00a0“Els resultats, fins ara mediocres, haurien de millorar”<\/em>, preveu. Optimista, l’Uruguai preveu, d’aqu\u00ed a finals d’any, el lliurament d’ordinadors port\u00e0tils als alumnes de primer any de batxillerat p\u00fablic i, despr\u00e9s, als establiments privats.<\/p>\n

\n
Christine Legrand<\/strong><\/div>\n<\/div>\n
Article a Le Monde del 18.10.09<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A la sortida de les escoles, els carrers de Montevideo s\u00f3n plens d’escolars que porten orgullosament unes curioses maletes d’un verd esclatant. No s\u00f3n carteres sin\u00f3 ordinadors port\u00e0tils de pl\u00e0stic, no gaire m\u00e9s voluminosos que un manual escolar. La mateixa escena ins\u00f2lita es repeteix a totes les poblacions, fins al poble m\u00e9s a\u00efllat. Petit pa\u00eds …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[36,31],"class_list":["post-717","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-ensenyament","tag-internet"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/717","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=717"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/717\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":795,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/717\/revisions\/795"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=717"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=717"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=717"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}