{"id":7141,"date":"2012-12-07T14:09:36","date_gmt":"2012-12-07T12:09:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7141"},"modified":"2012-12-07T14:09:36","modified_gmt":"2012-12-07T12:09:36","slug":"jordi-ortega-el-subjecte-politic-del-canvi-climatic-a-doha-i-diuen-que-aqui-no-podem-fer-ho","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-el-subjecte-politic-del-canvi-climatic-a-doha-i-diuen-que-aqui-no-podem-fer-ho\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: El subjecte pol\u00edtic del canvi clim\u00e0tic a Doha. I diuen que aqu\u00ed no podem fer-ho?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’estat naci\u00f3 contra una pol\u00edtica interior global<\/strong><\/p>\n

A la pregunta de quin paper han de jugar els govern subestatals en la lluita internacional contra el canvi clim\u00e0tic, Ramon Jauregi<\/strong> responia que no hi ha m\u00e9s subjecte en el dret internacional que els estats naci\u00f3. \u00c9s la idea que la sobirania \u00e9s indivisible o, dit en paraules del terrible Carl Schmitt,<\/strong> “sobir\u00e0 \u00e9s qui decideix l’estat d’excepci\u00f3”<\/em>. La crisi europea, per\u00f2 tamb\u00e9 clim\u00e0tica, \u00e9s una crisi de la democr\u00e0cia i el concepte de sobirania dominant.<\/p>\n

A la cimera de Copenhague, ja se li va fer escac<\/em> el multilateralisme de Nacions Unides. La impot\u00e8ncia per donar respostes a la lluita contra el canvi clim\u00e0tic, com passa tamb\u00e9 ambla crisi financera, resideix en l’abs\u00e8ncia de l’arquitectura d’una pol\u00edtica global contra el canvi clim\u00e0tic, que sigui capa\u00e7 de desplegar pol\u00edtiques m\u00e9s enll\u00e0 de l’estat naci\u00f3. Necessitem expedir nous passaports a una ciutadania que posi en joc a altres actors perqu\u00e8 actu\u00efn de manera coordinada en el govern de les interdepend\u00e8ncies m\u00fatues.<\/p>\n

Acords de dalt a baix, pol\u00edtiques de baix a dalt?<\/strong><\/p>\n

Nacions Unides no \u00e9s el poder imperial que es pinta. El poder de les Nacions Unides \u00e9s precari, n’hi ha prou amb comparar el seu pressupost amb el dels bombers de Nova York. Ni tan sols pot determinar amb autonomia la seva agenda pol\u00edtica. La for\u00e7a de Nacions Unides rau en el seu paper de “poder tou” (software<\/em>),\u00a0 enfront del qual cap “poder dur” (hardware<\/em>) no pot suplantar les seves funcions, per m\u00e9s hegem\u00f2nic que sigui.<\/p>\n

Aquelles funcions de seguretat, drets humans, etc., que inicialment va tenir Nacions Unides, s’han ampliat, condicionant les pol\u00edtiques internes dels estats. Els estats nacionals, arribats al segle XXI, formen part d’una densa xarxa d’acords internacionals i d’organismes amb compet\u00e8ncies que s\u00f3n pr\u00f2pies de la pol\u00edtica interna dels estats. Entretant, Nacions Unides ha de descarregar les grans tasques de la pol\u00edtica global en uns estats que no tenen una arquitectura de governan\u00e7a que els permeti actuar sobre xarxes horitzontals que integrin les accions d’una incipient societat global. Falten els global player.<\/em><\/p>\n

Els estats nacionals estan perdent oportunitats i una acci\u00f3 estrat\u00e8gica exterior, amb capacitat de legitimitat democr\u00e0tica, en\u00a0 estar atrinxerats darrera les fronteres nacionals. La desintegraci\u00f3 de la divisi\u00f3 institucional cl\u00e0ssica dibuixa una nova constel\u00b7laci\u00f3<\/em> per a una subpol\u00edtica global. Per a Ulrich Beck,<\/strong> estem en els esborranys per configurar un global citizenship<\/em>, <\/strong>que permeti assumir les grans tasques d’una policia interior global per a nous actors pol\u00edtics postestatals. Aquestes noves aliances, m\u00e9s enll\u00e0 de les institucions, han de permetre salvar el clima del planeta.<\/p>\n

Abs\u00e8ncia de lideratge a Doha.<\/strong><\/p>\n

El que vam veure a Copenhague va ser l’alian\u00e7a de dues debilitats, Xina que no assumeix les responsabilitats del segle XXI i Estats Units que vol perdre el seu paper hegem\u00f2nic del segle XX. Michel<\/strong> Rocard <\/strong>lamentava la manca d’un lideratge pol\u00edtic<\/a>. Els governs s\u00f3n conscients de la necessitat de cooperar per salvar el planeta, per\u00f2 alimenten la dem\u00e8ncia d’aquells que estan disposats a\u00a0 destruir-lo.<\/p>\n

En la pol\u00edtica nacional, esta instal\u00b7lat l'”egoisme nacional”. L’escull no \u00e9s acceptar o no acceptar una legislaci\u00f3 internacional vinculant. Sense lideratge, els governs no s\u00f3n capa\u00e7os de sortir de les trinxeres nacionals i d’actuar m\u00e9s enll\u00e0 dels estats.<\/p>\n

El paper de subnations.<\/em>
\n<\/strong>
\nA la cimera de Canc\u00fan el 2010 es reconeix, per primera vegada, el paper actiu de les subnacions<\/em>. \u00c9s la coneguda com a “esmena catalana”, que va idear Josep Garriga <\/strong>(director de l’Oficina de Canvi Clim\u00e0tic) i va tenir el suport de Teresa Ribera <\/strong>(en aquell temps, Secret\u00e0ria d’Estat de Canvi Clim\u00e0tic).<\/p>\n

Les paraules de Christiana Figueres<\/strong>, Secret\u00e0ria de la Convenci\u00f3 del Clima, costa-riquenya d’origen catal\u00e0, reconeixia que la lluita contra el canvi clim\u00e0tic no es pot abordar de dalt a baix<\/a>, nom\u00e9s comptant amb els estats; cal un concepte que englobi la societat mundial global i que incorpori els governs locals, els regionals, el sector privat i la societat.<\/p>\n

A Durban, es va recon\u00e8ixer que les subnations<\/em> (governs locals i subestatals) puguin assumir compromisos dins de la convenci\u00f3, amb la mateixa vinculaci\u00f3 jur\u00eddica que pa\u00efsos com M\u00e8xic, Brasil o Xina. T\u00e9 sentit que els governs subestatals siguin reconeguts a nivell internacional i seguim jugant alhora amb un concepte indissoluble d’ unitat de la naci\u00f3?<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de l’estat naci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

Quebec, tot i que Canad\u00e0 no vol assumir compromisos a partir de 2013, es planteja metes m\u00e9s ambicioses per al 2020. Seguir\u00e0 en les negociacions com a subestat. Demana perm\u00eds a Canad\u00e0? Tampoc Calif\u00f2rnia i altres Estats Federats dels Estats Units demanen permisos per jugar a la sorra de la pol\u00edtica internacional com a nous ciutadans d’un m\u00f3n que amplia els seus horitzons.<\/p>\n

Alex Salomond <\/strong>es reunia amb el president de Baixa Sax\u00f2nia. No per presentar el seu pla sobiranista. Tancava un acord amb universitats de Hannover; m\u00e9s tard, per impulsar un sector energ\u00e8tic sostenible i segur al voltant del mar del Nord. Va tornar amb un acord<\/a> per crear unes super xarxes (super grid) al mar del Nord que d\u00f3na el tret de sortida a massives inversions en e\u00f2lica marina. Esc\u00f2cia i Baixa Sax\u00f2nia volen superar el 100% de renovables el 2020.<\/p>\n

L’acord busca “atraure grans beneficis, no nom\u00e9s per a la Baixa Sax\u00f2nia i Esc\u00f2cia, tamb\u00e9 per la Uni\u00f3 Europea en el seu conjunt”. Valdria la pena que Catalunya, a m\u00e9s de participar en jornades de The Climate Group<\/strong>, sigui capa\u00e7 de descobrir el potencial estrat\u00e8gic de treballar en xarxes horitzontals amb altres actors subnation<\/em>. I diuen que no podem fer-ho?<\/p>\n

Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’estat naci\u00f3 contra una pol\u00edtica interior global A la pregunta de quin paper han de jugar els govern subestatals en la lluita internacional contra el canvi clim\u00e0tic, Ramon Jauregi responia que no hi ha m\u00e9s subjecte en el dret internacional que els estats naci\u00f3. \u00c9s la idea que la sobirania \u00e9s indivisible o, dit en …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49],"tags":[],"class_list":["post-7141","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7141","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7141"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7141\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7144,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7141\/revisions\/7144"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7141"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7141"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7141"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}