{"id":7058,"date":"2012-11-30T11:47:40","date_gmt":"2012-11-30T09:47:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7058"},"modified":"2012-11-30T11:48:39","modified_gmt":"2012-11-30T09:48:39","slug":"vicenc-navarro-que-va-passar-a-les-eleccions-catalanes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/vicenc-navarro-que-va-passar-a-les-eleccions-catalanes\/","title":{"rendered":"Vicen\u00e7 Navarro: Qu\u00e8 va passar a les eleccions catalanes?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Un comentarista ben conegut als mitjans de major difusi\u00f3 de les cadenes p\u00fabliques de la Generalitat i del diari ARA, l’independentista Toni Soler<\/strong>, encoratjava a les persones d’esquerra a Catalunya que votessin partits a favor de la independ\u00e8ncia de Catalunya, argumentant que aquesta i les seves institucions representatives (inclosa l’oferta electoral) estaven m\u00e9s a l’esquerra que la resta d’Espanya. Conclo\u00efa amb aix\u00f2 que, si Catalunya fos independent, podria realitzar el seu potencial reformador, oferint major capacitat d’influ\u00e8ncia a les esquerres catalanes que si continuaven sent part d’Espanya.<\/p>\n

Tal observaci\u00f3, per\u00f2, no es correspon a la realitat mostrada per les dades. L’arc ideol\u00f2gic parlamentari -\u00e9s a dir, la diversitat ideol\u00f2gica dins d’espectre pol\u00edtic representat al Parlament- \u00e9s m\u00e9s limitat que l’existent a les Corts Espanyoles. I les esquerres estan menys representades fins ara al Parlament que a les Corts Espanyoles.<\/p>\n

I definim primer qu\u00e8 vol dir ser de dretes i qu\u00e8 vol dir ser d’esquerres. I per aix\u00f2 hem de veure els instruments tradicionals que les diferents classes socials en la majoria de pa\u00efsos de l’Europa Occidental han tingut al seu abast per defensar els seus interessos. Les dretes a Europa s\u00f3n partits conservadors, partits cristianodem\u00f2crates o partits liberals fundats pels establishments<\/em> financers i empresarials i\/o per l’Esgl\u00e9sia per defensar els seus interessos intentant mobilitzar les classes populars a favor, mitjan\u00e7ant ideologies nacionalistes conservadores i\/o la ideologia cristiana.<\/p>\n

I Catalunya no \u00e9s una excepci\u00f3. Dividides entre el PP<\/strong> (d’ideologia espanyolista) i CiU<\/strong> (d’ideologia catalanista), les dretes han dut a terme, en les \u00e0rees econ\u00f2miques i socials, pol\u00edtiques basades en prioritzar els interessos econ\u00f2mics d’aquells establishments<\/em> econ\u00f2mics i financers. En realitat, els equips econ\u00f2mics del govern CiU<\/strong> avui estan fins i tot m\u00e9s compromesos en les seves pol\u00edtiques de reformes laborals regressives i retallades socials que el PP<\/strong>. L’ocupaci\u00f3 de la Conselleria de Sanitat pel qui fou cap de la patronal hospital\u00e0ria privada, \u00e9s un clar indicador d’aix\u00f2. No \u00e9s cap sorpresa, doncs, que aquesta formaci\u00f3 pol\u00edtica governant estigui clarament entrella\u00e7ada amb interessos financers i empresarials que financen aquest partit governant. Els suposats casos de corrupci\u00f3 que s’estan investigant s\u00f3n un clar indicador d’aix\u00f2.<\/p>\n

Els interessos de classe que tots dos partits, PP<\/strong> i CiU<\/strong>, representen queden ocultats per la tem\u00e0tica nacionalista que tots dos utilitzen i per la l\u00ednia argumentativa que segueixen, \u00e0mpliament reprodu\u00efda en els mitjans p\u00fablics de la Generalitat (Catalunya R\u00e0dio i TV3), abusivament instrumentalitzats per la coalici\u00f3 governant de Catalunya, CiU<\/strong>. Ambd\u00f3s partits, CiU<\/strong> i PP<\/strong>, tenen escassa cultura democr\u00e0tica (escassetat m\u00e9s accentuada al PP<\/strong> que a CiU<\/strong>), que es reflecteix en la limitad\u00edssima diversitat ideol\u00f2gica d’aquests mitjans, els quals s\u00f3n finan\u00e7ats per la poblaci\u00f3 que paga impostos (la majoria de la qual no els vota). A Catalunya, CiU<\/strong> \u00e9s el partit m\u00e9s semblant que hi ha a Espanya a la democr\u00e0cia-cristiana i a la dreta italiana, tenint un arrelament a la societat civil a base de pol\u00edtiques clientelars. Veuen l’Estat de Catalunya com de la seva propietat. I t\u00e9 un enorme poder i influ\u00e8ncia sobre el sistema judicial, influ\u00e8ncia compartida a Catalunya amb el PP<\/strong>. Els endarreriments en la resoluci\u00f3 de casos de presumpta corrupci\u00f3, com el vergony\u00f3s cas Palau<\/em>, reflecteix aquesta influ\u00e8ncia. La seva influ\u00e8ncia tamb\u00e9 l’aconsegueix a base de pagaments i suports financers als mitjans, sent el cas m\u00e9s notori La Vanguardia<\/em>, de la fam\u00edlia God\u00f3, que ha rebut recentment, de nou, gaireb\u00e9 6 milions d’euros del govern Mas (segons ha informat l\u2019altament cre\u00efble El Triangle<\/em>) havent estat el diari m\u00e9s pro-Mas que existeix a Espanya, canviant la seva lleialtat editorial, passant del PP<\/strong> a CiU<\/strong>, resultat de tal abundant finan\u00e7ament p\u00fablic, percebut com donaci\u00f3 per serveis prestats.<\/p>\n

Els dos nacionalismes conservadors<\/em><\/strong><\/p>\n

Els dos partits dominants, PP<\/strong> i CiU<\/strong>, s\u00f3n profundament nacionalistes i conservadors. CiU<\/strong> \u00e9s, en realitat, una coalici\u00f3 de dos partits, CDC<\/strong> i UDC<\/strong>. UDC<\/strong> i PP<\/strong> (pr\u00f2xims els dos a l’Esgl\u00e9sia) pertanyen a la mateixa fam\u00edlia pol\u00edtica europea, el Partit Popular Europeu. CDC<\/strong> \u00e9s un partit liberal que pertany a la Internacional Liberal, que representa la sensibilitat m\u00e9s dretana en les esferes econ\u00f2miques de la UE. La majoria de personalitats que dirigeixen la governan\u00e7a de l’euro i del Banc Central Europeu, el BCE, pertanyen a aquest postura politico-econ\u00f2mica, desenvolupant les pol\u00edtiques que estan causant una gran recessi\u00f3 a l’Eurozona a for\u00e7a d’insistir en mesures de retallades i d’austeritat. Aquesta sensibilitat tamb\u00e9 es presenta en l’equip econ\u00f2mic del partit governant a Espanya, m\u00e9s pr\u00f2xim a la sensibilitat liberal (en l’\u00e0rea econ\u00f2mica, neoliberal) que a la dem\u00f2crata cristiana.<\/p>\n

El nacionalisme espanyolista<\/em><\/strong><\/p>\n

El seu nacionalisme els serveix per intentar mobilitzar les seves bases electorals. El nacionalisme del PP<\/strong> \u00e9s l\u2019heretat de la dictadura, que va transmetre una visi\u00f3 d’Espanya uniforme i centrada a Madrid. Tal nacionalisme espanyolista \u00e9s intolerant a la diversitat i no accepta la plurinacionalitat d’Espanya. Es presenta com el defensor de la “unitat d’Espanya”, missatge que facilita la mobilitzaci\u00f3 electoral de sectors de la poblaci\u00f3 a Catalunya i molt en particular aquells sectors que procedeixen d’altres parts d’Espanya, percentatge molt elevat entre la classe treballadora a Catalunya. Tal mobilitzaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 recolzada en el missatge anti-immigrant, expl\u00edcitament utilitzat pel PP<\/strong>, per aconseguir el vot obrer. El PP<\/strong> es presenta sempre com el defensor de la unitat d’Espanya (i tamb\u00e9 de la seva “qualitat \u00e8tnica” volent expulsar l’immigrant). Aquesta estrat\u00e8gia est\u00e0 sent altament rendible electoralment, ja que el PP<\/strong> est\u00e0 creixent en els barris obrers de les ciutats catalanes. Una de les ciutats m\u00e9s importants de Catalunya, amb forta implantaci\u00f3 de la classe treballadora i amb un elevat percentatge de poblaci\u00f3 immigrant, Badalona, \u200b\u200best\u00e0 governada pel PP<\/strong> (amb el previsible suport de CiU<\/strong>). En les eleccions de diumenge passat, el PP<\/strong> va passar d’aconseguir el vot del 7,2% de l’electorat (que inclou la poblaci\u00f3 que va votar i la que podent votar no ho va fer) en les \u00faltimes eleccions auton\u00f2miques, al 9%, sent en els barris obrers, on hi ha major nombre d’immigrants, on va augmentar m\u00e9s el seu vot.<\/p>\n

L’altre grup nacionalista espanyol que va reproduir aquesta visi\u00f3 uninacional d’Espanya va ser Ciutadans, que va pujar d’un 2% de l’electorat a un 5,2%. Ciutadans<\/strong> \u00e9s l’altra visi\u00f3 del nacionalisme espanyolista, diferent de la del PP<\/strong>, al qual se li va identificar amb el conservadorisme social i pol\u00edtic poc atraient al treballador espanyolista, que sent hostilitat cap al sobiranisme que confon amb l’independentisme. No \u00e9s sorprenent, per tant, que C\u2019s<\/strong> creix\u00e9s m\u00e9s accentuadament en els barris obrers, com Nou Barris, de parla predominantment castellana. La seva presentaci\u00f3 (amb grans ambig\u00fcitats) com a partit progressista, amb tints pro-classe treballadora (va recolzar la darrera Vaga General, sense participar-hi) el fa atraient al votant que abans donava suport al PSC<\/strong>. \u00c9s el partit que utilitza amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia el castell\u00e0 en les seves intervencions p\u00fabliques, la qual cosa explica que atregui tamb\u00e9 vots als barris m\u00e9s benestants de les poblacions urbanes que es consideren liberals en el seu posicionament en temes socials i no es troben c\u00f2modes donant suport al PP<\/strong> a causa al seu profund conservadorisme. En total, el vot a favor del nacionalisme espanyolista (PP<\/strong> + Cs<\/strong>) va aconseguir nom\u00e9s el 14,2% de l’electorat.<\/p>\n

El nacionalisme catalanista<\/em><\/strong><\/p>\n

El nacionalisme, a CiU<\/strong>, li \u00e9s particularment \u00fatil, ja que li permet atribuir l’enorme subdesenvolupament de l’Estat del Benestar catal\u00e0 (la despesa p\u00fablica social per habitant \u00e9s de les m\u00e9s baixes de la UE-15) al fam\u00f3s “espoli” de Catalunya per part d’Espanya. El fet que la crisi estigui tenint un impacte devastador en el benestar de les classes populars a Catalunya (classe mitjana i classe treballadora) s’atribueix al creixement de l\u2019”espoli” i l’hostilitat cap a Catalunya per part de l’Estat espanyol, governat pel Partit Popular<\/strong>, missatge que \u00e9s constantment reprodu\u00eft en els mitjans p\u00fablics d’informaci\u00f3, controlats en la seva immensa majoria per CiU<\/strong>. La bateria d’intel\u00b7lectuals afins a aquest partit pol\u00edtic, com ara Joan B. Culla, Salvador Card\u00fas, Manel Fuentes, M\u00f2nica Terribas i una llarga llista de columnistes, constantment es refereixen a veus profundament conservadores espanyoles com Jos\u00e9 Bono, Fernando Savater, Mario Vargas Llosa, Federico Jim\u00e9nez Losantos, i un llarg etc\u00e8tera, com representatives d’Espanya. Aquestes \u00faltimes veus s\u00f3n les majors productores d’independentistes a Catalunya, veus que com es podia preveure tenen una gran visibilitat en els mitjans d’informaci\u00f3 influenciats pel nacionalisme catalanista. El fet que Izquierda Unida<\/strong>, el tercer partit d’Espanya, vot\u00e9s fa unes setmanes a les Corts a favor del “dret a decidir de Catalunya” va ser deliberadament ignorat per aquests columnistes i per aquells mitjans. L’Espanya presentada medi\u00e0ticament als mitjans p\u00fablics de la Generalitat \u00e9s l’Espanya centralista, ofensiva a Catalunya, antip\u00e0tica. Qualsevol altra Espanya diferent a aquesta Espanya no existeix a ulls del nacionalisme catalanista. Aquest silenci cap “l’altra Espanya” es deu, no nom\u00e9s a una manipulaci\u00f3, sin\u00f3 a un profund anti-esquerranisme que caracteritza les dretes catalanes. Les esquerres reformistes espanyoles (la g\u00e8nesi per desenvolupar una altra Espanya) no existeixen per a CiU<\/strong> ni per als seus intel\u00b7lectuals.<\/p>\n

Aquesta intel\u00b7lectualitat nacionalista conservadora t\u00e9 un gran poder a causa del control que els partits nacionalistes tenen en els aparells medi\u00e0tics p\u00fablics de la Generalitat i afins. Tal establishment<\/em> medi\u00e0tic-pol\u00edtic \u00e9s el que en angl\u00e8s es diu “clubish”, \u00e9s a dir, molt tancat en si mateix i amb poc contacte amb la realitat popular del pa\u00eds. Va ser tal establishment<\/em> el que es va emportar la major patacada diumenge, ja que tots ells havien profetitzat la gran vict\u00f2ria del president Mas<\/strong> en la seva aposta per la independ\u00e8ncia, com si fos un xec en blanc. En realitat, la major p\u00e8rdua de vots l’ha patit CiU<\/strong>, perdent 90.489 vots (passant de rebre 1.202.830 el 2010 a 1.112.341 el 2012), passant d’un 22,4% de l’electorat el 2010 a un 21,2% el 2012.<\/p>\n

Les esquerres a Catalunya<\/em><\/strong><\/p>\n

El partit majoritari de les esquerres a Catalunya ha estat hist\u00f2ricament el PSC<\/strong>, que \u00e9s un partit federat amb el PSOE<\/strong>. La seva fundaci\u00f3 \u00e9s resultat d’una alian\u00e7a dels instruments pol\u00edtics existents en la clandestinitat antidictatorial, caracteritzats per un reformisme socialdem\u00f2crata entre sectors professionals i un socialisme de classe treballadora arrelada al sindicat socialista UGT, aleshores clandest\u00ed, i en la secci\u00f3 catalana del PSOE<\/strong>, tamb\u00e9 clandestina. El PSC<\/strong>, fruit d’aquesta alian\u00e7a convertida en uni\u00f3, ha estat el major instrument de la classe treballadora a Catalunya durant el per\u00edode democr\u00e0tic i va arribar al seu zenit en el per\u00edode de govern tripartit, quan va governar a Catalunya aliada amb ICV<\/strong>–EUiA<\/strong> i ERC<\/strong>.<\/p>\n

El seu descens electoral no es deu, com constantment indica el seu component professional (definit com catalanista) pel seu suposat abandonament de la seva sensibilitat catalanista, sin\u00f3 al seu abandonament dels seus principis socialdem\u00f2crates, a l\u2019incorporar, en la seva resposta a la crisi, les pol\u00edtiques neoliberals tamb\u00e9 desenvolupades pel govern Zapatero. Aquesta \u00e9s la major causa del declivi del socialisme espanyol, incloent el catal\u00e0, a tota Espanya. I tal partit, sorprenentment, no ha fet cap cr\u00edtica de les pol\u00edtiques que van dur a terme i que van danyar a les classes populars. Cadascuna de les pol\u00edtiques que est\u00e0 seguint el govern de Rajoy van ser iniciades pel govern de Zapatero. El fet que el govern de Rajoy hagi aprofundit enormement en cadascuna d’aquestes pol\u00edtiques, no nega que van ser comen\u00e7ades moltes d’elles en l’\u00e8poca Zapatero. El socialisme espanyol ha perdut suport popular per la seva identificaci\u00f3 amb aquestes pol\u00edtiques. En aquest sentit, sorprenen diversos fets:<\/p>\n

1) L’exist\u00e8ncia de veus econ\u00f2miques del PSC<\/strong>, que van donar suport les pol\u00edtiques de retallades de CiU<\/strong> (al primer any de mandat del govern Mas), donant-los una legitimitat que la coalici\u00f3 governant va utilitzar h\u00e0bilment. Una d’aquestes veus socialistes va arribar fins i tot a acusar de “demagogs” a aquelles veus d’autors d’esquerra que criticaven aquestes retallades.<\/p>\n

2) Que no hi hagi hagut un canvi en l’equip que lidera el PSOE<\/strong>, i el seu dirigent, el senyor Rubalcaba, la mateixa persona que va dirigir el desenvolupament d’aquestes pol\u00edtiques summament impopulars. La proximitat del PSC<\/strong> al PSOE<\/strong> i la manca de cr\u00edtica del primer al segon han contribu\u00eft al seu declivi electoral.<\/p>\n

3) Que el necessari canvi al PSC<\/strong> s’hagi malent\u00e8s com un canvi predominantment generacional, mantenint, per\u00f2, les pol\u00edtiques econ\u00f2miques neoliberals que van causar el seu declivi. En les primeres declaracions \u00a0a El Pa\u00eds<\/em> l’economista Maurici Lucena<\/strong> (segon a la llista per Barcelona del PSC), procedent de l’establishment socialista basat a Madrid, aquest economista, dirigent de la secci\u00f3 econ\u00f2mica del PSC<\/strong>, es va declarar com un liberal, parlant de les excel\u00b7l\u00e8ncies del socioliberalisme. Quan vaig llegir aquestes declaracions, vaig pensar en el treball de l’economista Jordi Sevilla sobre el Nuevo Socialismo (la guia de la Tercera Via o Zapaterisme), i que era un cant al liberalisme (veure la cr\u00edtica que vaig fer d’aquesta postura en el meu llibre El Subdesarrollo Social de Espa\u00f1a. Causas y Consecuencias<\/em>. Anagrama. 2006). Aquestes pol\u00edtiques van ser responsables del declivi electoral del PSOE<\/strong> i del PSC<\/strong>. No hi ha consci\u00e8ncia a l’establishment<\/em> socialista espanyol (incl\u00f2s el catal\u00e0) que la situaci\u00f3 desesperada en qu\u00e8 es troben les classes populars a Catalunya i a la resta d’Espanya no es deu nom\u00e9s a la crisi, sin\u00f3 a la manera neoliberal com s’ha respost a la crisi (veure l’article El impacto de la crisis en familias e infantes<\/em>. P\u00fablico. 22.11.12), i aix\u00f2 com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la incorporaci\u00f3 del pensament liberal en l’ideari dels partits socialistes governants a Espanya i a Catalunya (en el seu segon mandat). El fet que els governs de Rajoy i Mas hagin aprofundit en aquestes pol\u00edtiques no elimina, en la mem\u00f2ria popular, el record que aquestes pol\u00edtiques es van iniciar en l’\u00e8poca de crisi pel socialisme espanyol, incloent el catal\u00e0.<\/p>\n

No \u00e9s sorprenent, doncs, que el PSC<\/strong> continu\u00e9s el seu declivi, perdent 50.900 vots, passant de recollir el 10,7% de l’electorat a un 10% (baixant de 575.233 el 2010 a 523.333 el 2012). Tampoc \u00e9s sorprenent que els dos partits que van perdre m\u00e9s vots en aquestes eleccions fossin CiU<\/strong> (per haver desenvolupat les pol\u00edtiques neoliberals) i el PSC (per no haver-se distanciat del seu passat i no haver fet un canvi significatiu en les seves propostes pol\u00edtiques). No hi ha dubte que el PSC<\/strong> continuar\u00e0 aquest declivi en haver-se desarmat ideol\u00f2gicament davant d’un adversari pol\u00edtic carregat d’ideologia -el nacionalisme-. L’estrat\u00e8gia pol\u00edtica del socialisme catal\u00e0 i espanyol no hauria d’haver estat lluitar al territori ideol\u00f2gic de l’adversari -el nacionalisme-, sin\u00f3 en la den\u00fancia del que l’adversari representa. \u00c9s el que els pol\u00edtics del Partit Dem\u00f2crata dels Estats Units anomenen l’estrat\u00e8gia de “lluita de classes” presentant a les dretes pel que s\u00f3n, els portaveus d’aquells grups f\u00e0ctics que manen al pa\u00eds. Ni el PSC<\/strong> ni el PSOE<\/strong> van seguir aquesta estrat\u00e8gia, en part perqu\u00e8 estan excessivament lligats i s\u00f3n dependents d’aquests grups f\u00e0ctics, i en part al no haver fet una autocr\u00edtica i haver realitzat un canvi en les seves pol\u00edtiques.<\/p>\n

L’esquerra radical<\/em><\/strong><\/p>\n

Un problema greu a Catalunya i que demostra que el ventall electoral estigui m\u00e9s esbiaixat a la dreta que l’espanyol \u00e9s que no hi ha un partit de l’esquerra radical com \u00e9s IU<\/strong>. Avui no hi ha una for\u00e7a equivalent a IU<\/strong> a Catalunya. Se\u2019m dir\u00e0 que hi ha Esquerra Unida i Alternativa<\/strong>, per\u00f2 tal grup pol\u00edtic \u00e9s, a la pr\u00e0ctica, un ap\u00e8ndix d’Iniciativa per Catalunya<\/strong> (IC) sense tenir cap visibilitat pr\u00f2pia. IC<\/strong> \u00e9s un partit verd, que pertany al Partit Verd Europeu del Parlament Europeu. No \u00e9s part de l’Esquerra Europea, el grup de partits d’esquerra. S\u00ed que ho \u00e9s EUiA<\/strong>, per\u00f2 no t\u00e9 cap visibilitat. De fet, el vermell d’aquesta coalici\u00f3 no es veu per enlloc, ja que el seu color \u00e9s el verd. I quan va venir Alexis Tsipras<\/strong>, el dirigent de la coalici\u00f3 radical d’esquerres grega, Syriza, per la seva relaci\u00f3 amb Esquerra Alternativa, membre de l’Esquerra Europea a la qual pertany Esquerra Alternativa, va apar\u00e8ixer en plataformes acolorides de verd, sense que aparegui cap vermell.<\/p>\n

El tema no s\u00f3n nom\u00e9s els colors, sin\u00f3 la visi\u00f3 pol\u00edtica. ICV<\/strong> va decidir canviar la seva pertinen\u00e7a a les esquerres arrelades en l’espl\u00e8ndida hist\u00f2ria del PSUC<\/strong>. Va ser un error que ara, i en aquests moments de crisi, apareix amb tota claredat. Cap for\u00e7a ha defensat amb m\u00e9s intensitat Catalunya, durant la dictadura, que el PSUC<\/strong>. I \u00e9s injust i un profund error que el partit de coalici\u00f3 ICV-EUiA<\/strong>, que es presenta com a hereu del PSUC<\/strong>, exclogui la visibilitat del vermell. El fet que aquesta coalici\u00f3 s’hagi distingit per la seva cr\u00edtica a les pol\u00edtiques neoliberals del govern CiU<\/strong> explica el seu notable creixement. I tot i que el creixement d’ICV-EUiA<\/strong> \u00e9s notable (un augment de 128.033, a causa de la campanya social d’ICV-EUiA<\/strong>, m\u00e9s vermella que verda, passant de recollir el 4,3% de l’electorat a un 6,8%) el potencial de creixement d’aquesta coalici\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s gran si es centr\u00e9s en el conflicte social i (sense diluir la seva verdor) conjugant-ho amb la defensa de la personalitat i especificitat catalanes, tal com sempre va fer el PSUC<\/strong>. Avui la lluita de classes \u00e9s m\u00e9s viva que mai a Catalunya, en el seu per\u00edode democr\u00e0tic, una lluita de classes que no nom\u00e9s inclou la tradicional conflicte entre el capital i el m\u00f3n del treball que continua existint, sin\u00f3 tamb\u00e9 la d’una minoria de la poblaci\u00f3 (els establishments financers, empresarials, medi\u00e0tics i pol\u00edtics) davant d’una gran majoria de la poblaci\u00f3, les classes populars.<\/p>\n

Tal for\u00e7a pol\u00edtica requereix d’un major radicalisme, trencant amb aquesta imatge tan injusta, clarament manipulada per les dretes quan es refereix a ICV<\/strong> de “bona gent, que van en bicicleta”. El seu radicalisme, amb un llenguatge m\u00e9s de den\u00fancia de la lluita de classes, no centrant-se \u00fanicament en les pol\u00edtiques sin\u00f3 en els perpetradors de tals pol\u00edtiques, \u00e9s el que ampliaria el seu suport popular. L’enuig popular exigeix \u200b\u200bun radicalisme que encara no apareix en les seves pr\u00e0ctiques i en la seva narrativa.<\/p>\n

Una nova esquerra com una alenada d’aire fresc amb l’esperan\u00e7a que es converteixi en vendaval<\/em><\/strong><\/p>\n

Omplint aquest buit ha aparegut la CUP<\/strong> (Candidatura d’Unitat Popular), una alenada d’aire fresc, que t\u00e9 caracter\u00edstiques comunes amb el 15-M. Un moviment radical de clara orientaci\u00f3 socialista anticapitalista, de gran atractiu entre els sectors m\u00e9s explotats al pa\u00eds, que va decidir presentar-se a \u00faltima hora (nom\u00e9s un mes abans de les eleccions) i, malgrat el boicot medi\u00e0tic, va aconseguir ni m\u00e9s ni menys que 126.219 vots, que van representar un 2,4% de l’electorat. Un dels components del seu ideari, el de l’independentisme, pot frenar la seva connexi\u00f3 amb amplis sectors de la classe treballadora catalana que no s’identifiquen com a tal. I tal independentisme pot tamb\u00e9 dificultar la seva connexi\u00f3 amb altres moviments antiestablishment que estan florint al llarg del territori espanyol, i la complicitat \u00e9s necess\u00e0ria per a qualsevol canvi profund que pugui passar a Catalunya. Per\u00f2 la seva aparici\u00f3 en la vida parlament\u00e0ria \u00e9s un gran desenvolupament i avan\u00e7, ja que la seva radicalitat es necessita (com l’aire que es respira) a la vida pol\u00edtica catalana.<\/p>\n

El perill seria que la faceta independentista (diferent a la sobiranista), dilueixi la seva radicalitat social, perill que no \u00e9s hipot\u00e8tic i que podria tenir lloc amb ERC<\/strong>, anteposant el seu independentisme al proc\u00e9s de canvi profund de l’ordre (en realitat desordre) social existent a Catalunya. ERC<\/strong> va ser la for\u00e7a pol\u00edtica que millor canalitzar el desig independentista, conservant la seva vocaci\u00f3 transformadora, que seria de desitjar que mantingu\u00e9s. Va augmentar el seu suport en 277.119 vots, passant de recollir un 4,1% del vot de l’electorat a un 9,4%, passant a ser la tercera for\u00e7a pel que fa al vot.<\/p>\n

Les grans limitacions de la democr\u00e0cia a Catalunya i a Espanya: el seu caire profundament conservador<\/em><\/strong><\/p>\n

El fet que ERC<\/strong> hagi passat a ser la segona for\u00e7a parlament\u00e0ria es deu a l’enorme biaix conservador del proc\u00e9s electoral. En realitat, si el sistema electoral catal\u00e0 hagu\u00e9s estat proporcional (el sistema en qu\u00e8 cada ciutad\u00e0 hagu\u00e9s tingut el mateix poder de decisi\u00f3), CiU<\/strong> hauria tingut 43 escons en lloc de 50, ERC<\/strong> hagu\u00e9s tingut 19 en lloc de 21, el PSC<\/strong> hagu\u00e9s tingut els mateixos escons, 20 (passant a ser la segona for\u00e7a pol\u00edtica al pa\u00eds), el PP<\/strong> hagu\u00e9s tingut 18 escons en lloc de 19, Iniciativa hagu\u00e9s tingut 14 en lloc de 13, Ciutadans<\/strong> hagu\u00e9s tingut 11 en lloc de 9, i la CUP<\/strong> hagu\u00e9s tingut 5 en lloc de 3, podent fer grup propi. En general, aquest biaix electoral ha desfavorit m\u00e9s a les esquerres que a les dretes, com tamb\u00e9 passa a Espanya.<\/p>\n

En realitat, sumant tots els vots als partits d’esquerra (hi ha molts partits d’esquerra que no aconsegueixen representaci\u00f3 parlament\u00e0ria), aquests vots superen en vots als partits de dreta. La poblaci\u00f3 de Catalunya est\u00e0 m\u00e9s a l’esquerra que els seus representants, una situaci\u00f3 que, per cert, es d\u00f3na tamb\u00e9 a Espanya.<\/p>\n

El futur pol\u00edtic de Catalunya (i d’Espanya)<\/em><\/strong><\/p>\n

De tal observaci\u00f3 pot derivar-se que falta una coalici\u00f3 \u00e0mplia d’esquerres que, sense complexos, expliciti un discurs de classe enfront de l\u2019establishment<\/em> financer, econ\u00f2mic, pol\u00edtic i medi\u00e0tic catal\u00e0, el major responsable del subdesenvolupament social de Catalunya. Que aquesta coalici\u00f3 es porti a terme dependr\u00e0 d’una profunda transformaci\u00f3 dels partits existents, estimulats per l’aparici\u00f3 del moviment radical CUP<\/strong>. Aquest moviment -sorgit de les classes populars a Catalunya- ha sorgit com a part del cansament existent cap a l\u2019establishment<\/em> catal\u00e0 i tamb\u00e9 espanyol. \u00c9s l’\u00fanica for\u00e7a que parla del conflicte de classes a Catalunya, i presenta l’establishment pol\u00edtic i medi\u00e0tic pel que \u00e9s: la defensora a ultran\u00e7a d’uns interessos de classe. La seva pres\u00e8ncia als mitjans, per\u00f2, ha estat nul\u00b7la. Un boicot i veto dignes d’una dictadura mostrant la gran estafa que \u00e9s avui el que s’anomena democr\u00e0cia a Catalunya. Ara b\u00e9, el seu gran potencial d’atracci\u00f3, sensible al gran enuig popular, pot actuar com a element estimulador de canvi entre les forces pol\u00edtiques amb representaci\u00f3 parlament\u00e0ria.<\/p>\n

En relaci\u00f3 a les esquerres a Espanya, el seu major repte \u00e9s democratitzar l’Estat espanyol. Sense aquesta democratitzaci\u00f3, ni Catalunya ni Espanya sortiran de la crisi. Per aix\u00f2 les esquerres espanyoles haurien d’exigir que la insuficient democr\u00e0cia representativa existent al nostre pa\u00eds es transform\u00e9s en una democr\u00e0cia proporcional, aut\u00e8nticament representativa juntament amb una democr\u00e0cia directa amb ampli desenvolupament de refer\u00e8ndums que permetessin decidir les seves poblacions sobre qualsevol tema. El “poder de decisi\u00f3” s’ha d’aplicar a Catalunya i a la resta d’Espanya, sobre tots els temes que la pr\u00f2pia poblaci\u00f3 desitgi.<\/p>\n

I, igualment important, s’ha d’exigir una aut\u00e8ntica pluralitat dels mitjans (els quals utilitzen un b\u00e9 com\u00fa i p\u00fablic, l’aire), trencant amb la limitad\u00edssima diversitat medi\u00e0tica existent a Catalunya i a Espanya.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un comentarista ben conegut als mitjans de major difusi\u00f3 de les cadenes p\u00fabliques de la Generalitat i del diari ARA, l’independentista Toni Soler, encoratjava a les persones d’esquerra a Catalunya que votessin partits a favor de la independ\u00e8ncia de Catalunya, argumentant que aquesta i les seves institucions representatives (inclosa l’oferta electoral) estaven m\u00e9s a l’esquerra …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7058","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7058","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7058"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7058\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7063,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7058\/revisions\/7063"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7058"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7058"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7058"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}