{"id":7054,"date":"2012-11-29T11:17:41","date_gmt":"2012-11-29T09:17:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7054"},"modified":"2012-11-29T11:17:41","modified_gmt":"2012-11-29T09:17:41","slug":"ma-dolors-renau-ciutadania-politica-i-subjectivitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ma-dolors-renau-ciutadania-politica-i-subjectivitat\/","title":{"rendered":"Ma Dolors Renau: Ciutadania, pol\u00edtica i subjectivitat"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/gente.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5364\" title=\"gente\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/gente-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/gente-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/gente.jpg 425w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Sembla que calgui una gran desgr\u00e0cia, digna de l&#8217;atenci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3, perqu\u00e8 aquells que disposen del poder de canviar lleis i d&#8217;emprar el diner p\u00fablic s&#8217;adonin, aix\u00ed, d&#8217;una vegada per totes, de quelcom que la ciutadania experimenta en el seu dia a dia:<!--more--> que determinades decisions pol\u00edtiques i econ\u00f2miques tenen greus conseq\u00fc\u00e8ncies, no solament en all\u00f2 ja sabut: la feina, la sanitat, la casa, l&#8217;escola, la nutrici\u00f3, sin\u00f3 que arriben a destruir el nucli mateix de la subjectivitat: el que alimenta l&#8217;impuls vital, el desig de viure. I aix\u00f2 malgrat que la tal destrucci\u00f3 es produeix a la vista de tothom, en l&#8217;espai p\u00fablic. La mateixa esgarrifosa realitat, per\u00f2, genera respostes diferents. Una part de la ciutadania que sap d&#8217;on v\u00e9nen el mals protesta vigorosament, sovint posant en joc el propi cos per desobeir unes ordres tan legals com injustes, fent aix\u00ed pol\u00edtica de la bona. Mentrestant, la majoria dels pol\u00edtics\u00a0<em>oficials<\/em> es mantenen obedients o massa\u00a0<em>comprensius<\/em> amb els poders econ\u00f2mics que, impertorbables, segueixen avan\u00e7ant amb la mirada fixa en objectius tan llunyans com incerts, sense dignar-se a girar el cap per veure com van caient, una darrere l&#8217;altra, les seves v\u00edctimes a la vora del cam\u00ed. Fins que fets dram\u00e0tics i dramatitzats pels mitjans com el su\u00efcidi de l&#8217;exregidora del PSOE i d&#8217;altres de similars els obliguen a mirar de trascant\u00f3 i comen\u00e7ar a moure&#8217;s una mica, tampoc massa. Situacions l\u00edmit com aquestes exemplifiquen, a m\u00e9s, un fet inq\u00fcestionable: que la subjectivitat i la pol\u00edtica, malgrat que produeixin discursos, llenguatges, l\u00f2giques i pr\u00e0ctiques diferents, estan unides com per un cadenat i formen part de les nostres vides personals i col\u00b7lectives. Les decisions pol\u00edtiques afecten les subjectivitats de la ciutadania. I tamb\u00e9 les subjectivitats dels pol\u00edtics, els seus interessos, la seva \u00e8tica i els seus propis afanys i desviacions condicionen, per b\u00e9 i per mal, decisions que afecten la col\u00b7lectivitat. La hist\u00f2ria, la m\u00e9s recent tamb\u00e9, est\u00e0 plena d&#8217;exemples.<\/p>\n<p>Una darrera consideraci\u00f3: cert que com tant s&#8217;ha dit la\u00a0<em>pol\u00edtica institucionalitzada<\/em> ha de canviar de cap a peus en els seus continguts, formes i cultura si \u00e9s que vol ser digna del seu nom; fomentar la igualtat i cercar el b\u00e9 com\u00fa mitjan\u00e7ant la paraula de tots. Per\u00f2 tamb\u00e9 cal que la ciutadania, com comen\u00e7a ja a passar de forma exemplar, s&#8217;apoderi de la tasca col\u00b7lectiva, desenvolupi i enforteixi la dimensi\u00f3 subjectiva de la pol\u00edtica, el sentiment emp\u00e0tic de responsabilitat enfront de decisions que destrueixen persones. I \u00e9s tamb\u00e9, en aquest sentit, que cal una seriosa transformaci\u00f3. Perqu\u00e8 aquesta famosa crisi (de tot ordre) ha enxampat la societat molt habituada a la cultura del consum, a la privacitat m\u00e9s estricta, a un individualisme ferotge i competitiu que genera enormes d\u00e8ficits de comunicaci\u00f3, suport, empatia i \u00e9s causa de grans soledats. Una cultura social que, de retruc, ens ha anat allunyant de la consci\u00e8ncia subjectiva de pertinen\u00e7a a una comunitat de la qual depenem, que ens conforma i a la qual ens devem. Cal revitalitzar la dimensi\u00f3 pol\u00edtica de la nostra vida individual i personal. Cal construir\u00a0<em>ciutadania<\/em> amb els mateixos materials que ens constitueixen com a persones individuals. Potser aleshores, com en el cas dels desnonaments, els pol\u00edtics<em>oficials<\/em> es veuran obligats a prendre&#8217;s seriosament les accions d&#8217;una ciutadania no tan sols decebuda i desesperada, sin\u00f3 activa i solid\u00e0ria. I si no en fan cas, l&#8217;altra pol\u00edtica, la dels ciutadans, haur\u00e0 de seguir intensificant la desobedi\u00e8ncia i propiciant canvis de baix a dalt, mentre torna a gaudir de l&#8217;enyorat tresor perdut de la revoluci\u00f3 del qual ens parl\u00e0 Hannah Arendt.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/597590-ciutadania-politica-i-subjectivitat.html\">El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sembla que calgui una gran desgr\u00e0cia, digna de l&#8217;atenci\u00f3 dels mitjans de comunicaci\u00f3, perqu\u00e8 aquells que disposen del poder de canviar lleis i d&#8217;emprar el diner p\u00fablic s&#8217;adonin, aix\u00ed, d&#8217;una vegada per totes, de quelcom que la ciutadania experimenta en el seu dia a dia: que determinades decisions pol\u00edtiques i econ\u00f2miques tenen greus conseq\u00fc\u00e8ncies, no &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7054","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7054","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7054"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7054\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7055,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7054\/revisions\/7055"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7054"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7054"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7054"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}