{"id":7051,"date":"2012-11-29T10:39:15","date_gmt":"2012-11-29T08:39:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7051"},"modified":"2012-11-29T10:39:15","modified_gmt":"2012-11-29T08:39:15","slug":"fabian-mohedano-25n","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/fabian-mohedano-25n\/","title":{"rendered":"Fabian Mohedano: #25N"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Finalment el 25 de novembre ha arribat i ha passat i tots continuem igual de feli\u00e7os o de cabrejats amb el m\u00f3n, i sobretot igual de rics o de pobres. O no. A partir dels primers sondejos a la nit electoral comencen les m\u00faltiples interpretacions sobre els resultats. Es fa del tot impossible donar una \u00fanica resposta al que ha passat. Efectivament cadasc\u00fa escombra cap al seu costat, fet que cabreja al ciutad\u00e0 mig. Forma part, en gran mesura de la farsa informativa que ens ha portat a l’atzucat en el que avui es troba Catalunya. Per\u00f2 vaja no \u00e9s motiu d\u2019aix\u00f2 l’article. Es tracta d’analitzar qu\u00e8 li ha passat al PSC<\/strong>.<\/p>\n

Des de l’\u00f2ptica de l’esquerra nacional cal valorar que els resultats deixen una conclusi\u00f3 clara: no hi ha una alternativa progressista identificada, clara i potent que pugui assumir i fer front als nous reptes que el pa\u00eds requereix. El creixement espectacular d’Esquerra<\/strong>, Iniciativa<\/strong> i la CUP<\/strong> fins arribar a un mili\u00f3 de vots juntament amb la davallada progressiva de PSC<\/strong> amb la p\u00e8rdua de set cents mils vots en una d\u00e8cada deixa el panorama de l’esquerra m\u00e9s obert que mai. Ens sentirem a Navarro<\/strong> i Junqueras<\/strong> tota la legislatura erigint-se com els caps d’oposici\u00f3. No caiguem en la trampa de CiU<\/strong> quan deia que era el partit m\u00e9s votat i no governava. El cap de l’oposici\u00f3 \u00e9s el de Sant Vicen\u00e7 dels Horts.<\/p>\n

A la manca d’alternativa real se li afegeix la indefinici\u00f3 d’un projecte conjunt de l’esquerra plural, sobretot per la manca de discurs renovat i d’oferta electoral. De poc li serveix a ERC<\/strong> esdevenir per primer cop la primera for\u00e7a de l’esquerra si no pot liderar amb claredat la vertebraci\u00f3 d’una nova etapa de l’esquerra nacional. I ja coneixem les seves retic\u00e8ncies amb PSC<\/strong> per\u00f2 tamb\u00e9 amb ICV<\/strong>–EUiA<\/strong> i les que afloraran ara amb la irrupci\u00f3 de la CUP<\/strong>.<\/p>\n

No fujo d’estudi. Analitzem el PSC<\/strong>, partit que fins a aquestes eleccions ha exercit de cap de l’oposici\u00f3 mentre no ha ostentat la presid\u00e8ncia de la Generalitat. Cop molt dur per\u00f2 que no hauria de sorprendre a ning\u00fa. Des de la meva \u00f2ptica associativa puc ben assegurar que socialistes als esplais, als agrupaments escoltes, als casals de joves o als ateneus en queden ben poquets. El PSC<\/strong> als setanta i vuitanta eren les associacions de ve\u00efns, eren els mestres de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica encap\u00e7alats per Marta Mata<\/strong>, eren la cultura en maj\u00fascula i en min\u00fascula. Qu\u00e8, on i qui \u00e9s ara el PSC<\/strong>? Primera gran relaci\u00f3 de q\u00fcestions que hauria de respondre’s el partit.<\/p>\n

En segon lloc, no s’ha sabut llegir per una banda la Manifestaci\u00f3 de l’11 de setembre. La voluntat de la ciutadania \u00e9s l’exercici del dret a decidir, un anhel que nom\u00e9s \u00e9s capa\u00e7 de capitalitzar l’esquerra emergent. El PSC<\/strong> s’ha quedat al marge d’aquesta onada. El frac\u00e0s de discurs sobre la q\u00fcesti\u00f3 nacional t\u00e9 una arrel en la dimensi\u00f3 democr\u00e0tica. El federalisme \u00e9s uni\u00f3 en llibertat. Uni\u00f3 en llibertat \u00e9s assumir el dret a decidir com a q\u00fcesti\u00f3 irrenunciable sense por ni complexos de la ciutadania. Uni\u00f3 en llibertat del PSC<\/strong> per decidir i del PSOE<\/strong> per assumir que el di\u00e0leg \u00e9s necessari. Una llan\u00e7a a favor del PSOE<\/strong>: el problema probablement no \u00e9s el partit germ\u00e0 sin\u00f3 una part de dirigents catalans amb interessos contraposats a Madrid i a Barcelona.<\/p>\n

Aquestes dues idees entronquen amb l’anhel de regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica i de rebuig a l’status quo espanyol per\u00f2 tamb\u00e9 catal\u00e0, que tamb\u00e9 lliga amb la imatge dels grans partits PP<\/strong>, CiU<\/strong> i PSC<\/strong> sobre corrupci\u00f3, manca de transpar\u00e8ncia, etc.<\/p>\n

En definitiva, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s esbrinar si el PSC<\/strong> no ha sabut o no ha volgut encaixar els canvis de valors i prioritats de la ciutadania.<\/p>\n

El futur requereix d’una entesa entre generacions, que des de la pluralitat, des del radicalisme democr\u00e0tic, des de la capacitat d’entendre’s des de la toler\u00e0ncia i la diversitat, des dels projectes activistes compartits a l’esquerra social, des de la necessitat d’alternan\u00e7a davant la tercera legislatura de CiU<\/strong> al govern. Aquesta entesa ha de generar il\u00b7lusi\u00f3, evitant que se separi definitivament la societat civil dels partits pol\u00edtics, deixant a la CUP<\/strong> el protagonisme de cosidor de l’esquerra social amb l’esquerra pol\u00edtica. Ho vaig dir a l’Executiva del PSC<\/strong>. Estic content que la CUP<\/strong> hagi entrat al Parlament de Catalunya. Ara mateix s\u00f3n gran part del motor associatiu del pa\u00eds. I no ho han buscat. \u00c9s la seva forma d’entendre la pol\u00edtica. I aix\u00f2 no es pot menysprear.<\/p>\n

Cal construir una alternativa electoral de l’esquerra nacional, aix\u00f2 vol dir que sigui estrictament d’obedi\u00e8ncia catalana, que ofereixi una resposta cre\u00efble, que faci emergir un catalanisme radical, que revolucioni la pol\u00edtica i les formes d’organitzaci\u00f3 activista, europeista, ecologista i contr\u00e0ria a qualsevol forma de temptaci\u00f3 corrupta. Voldr\u00e0 el PSC<\/strong> ser part\u00edcip del canvi de paradigma? Voldr\u00e0 el PSC<\/strong> assumir que necessita un nou comen\u00e7ament per a una nova \u00e8poca? El debat est\u00e0 servit.<\/p>\n

Article publicat a El Triangle<\/p>\n

Bloc de Fabian Mohedano<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Finalment el 25 de novembre ha arribat i ha passat i tots continuem igual de feli\u00e7os o de cabrejats amb el m\u00f3n, i sobretot igual de rics o de pobres. O no. A partir dels primers sondejos a la nit electoral comencen les m\u00faltiples interpretacions sobre els resultats. Es fa del tot impossible donar una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7051","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7051","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7051"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7051\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7053,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7051\/revisions\/7053"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7051"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7051"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7051"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}