{"id":7045,"date":"2012-11-28T11:13:30","date_gmt":"2012-11-28T09:13:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=7045"},"modified":"2012-11-28T11:14:40","modified_gmt":"2012-11-28T09:14:40","slug":"jordi-ortega-si-que-hi-ha-alternatives","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-ortega-si-que-hi-ha-alternatives\/","title":{"rendered":"Jordi Ortega: S\u00ed que hi ha alternatives!"},"content":{"rendered":"
\n

\"\"<\/a>Europa en un carrer\u00f3 sense sortida.<\/strong><\/p>\n

“Els caps d’estat de la Uni\u00f3 Europea pel que sembla no saben el que Europa necessita” escrivia a Facebook el president de l’SPD<\/strong>, Sigmar Gabriel<\/strong>. El m\u00e9s greu no \u00e9s que Europa doni respostes equivocades a la crisi europea, \u00e9s que ni tan sols es plantegin la pregunta. “No tenim res m\u00e9s que estats individuals”, declarava a ARD Sigmar Gabriel<\/strong>. El m\u00e9s preocupant \u00e9s que, en la reuni\u00f3 dels l\u00edders europeus, ning\u00fa no veu la gravetat d’una Europa que es troba en un carrer\u00f3 sense sortida.
\n
\nJ\u00fcrgen Habermas<\/strong> i Peter Bofinguer<\/strong>, en un esb\u00f3s del programa per a l’SPD<\/strong>, titulat \u201cContra la fa\u00e7ana democr\u00e0tica\u201d, reconeixien que nom\u00e9s des d’una democr\u00e0cia postnacional, amb una governan\u00e7a comuna d’Europa, es pot abordar la crisi i recuperar la sobirania usurpada pels mercats. Una Europa Federal, tot i ser la resposta, com a estrat\u00e8gia pol\u00edtica \u00e9s err\u00f2nia: nom\u00e9s aconseguir\u00e0 unir en contra a tots els estats gelosos de la seva sobirania nacional. \u00c9s el que hi ha.<\/p>\n

\u201cEstic fins als collons de tots nosaltres\u201d.<\/p>\n

\u00c9s la frase pronunciada per Estanislau Figueres, president de la primera rep\u00fablica federal, el 10 de juny de 1874, en el Consell de Ministres. Una frase que escenifica la cat\u00e0strofe del frac\u00e0s dels pressupostos europeus per al 2020. El programa Erasmus sense fons \u00e9s nom\u00e9s una gota en un pressupost que s’ha assecat. La retallada pressupost\u00e0ria de la Uni\u00f3 Europea, suposa acomiadar-se de la innovaci\u00f3, de l’ocupaci\u00f3 i del creixement.<\/p>\n

El PSC<\/strong> hauria de mostrar una major dosi de pragmatisme en afrontar una Europa que est\u00e0 en un carrer\u00f3 sense sortida. El federalisme com a soluci\u00f3 demostra una manca de realisme pol\u00edtic. Contra la fa\u00e7ana democr\u00e0tica advoca, en lloc de per un estat europeu federal, per una doble sobirania -una ciutadania europea que no suplanta, sin\u00f3 complementa, la ciutadania nacional; la manera d’obrir el cam\u00ed a una democr\u00e0cia supranacional europea.<\/p>\n

En lloc de federalisme, abans cal enfrontar-se a l'”egoisme nacional” (aquelles pol\u00edtiques que busquen generar super\u00e0vit exterior a base de retallades…, buscant una soluci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres, solid\u00e0ria), i buscar ponts amb aquells que encara identifiquen les pol\u00edtiques socials amb el vell estat naci\u00f3 (unint aquells amb voluntat de recuperar la sobirania nacional, avui en mans dels mercats, en unes respostes m\u00e9s enll\u00e0 dels estats). En lloc d’abordar la construcci\u00f3 d’una arquitectura pol\u00edtica europea, es planteja construir estructures pr\u00f2pies d’estat nacional quan urgeix retornar a Europa una finalit\u00e8.<\/p>\n

El dilema al qual s’enfronta Europa \u00e9s avan\u00e7ar cap a una Europa Federal o, per contra, tornar al nacionalisme monetari. El substrat que alimenta les posicions sobiranistes \u00e9s la desintegraci\u00f3, a c\u00e0mera lenta, d’Europa; el resultat d’una eurozona n\u00e8ciament dissenyada -per les capitals europees que no volien perdre sobirania, per\u00f2 la regalen als mercats- i p\u00e8ssimament gestionada pels bur\u00f2crates de la Troica. Europa ni vol, ni sap jugar a l’escala europea en la que juguen els mercats especulatius.<\/p>\n

No \u00e9s una crisi econ\u00f2mica, \u00e9s una crisi ideol\u00f2gica, on l’epicentre est\u00e0 en la debilitat de les institucions pol\u00edtiques -tal i com assenyalava<\/a> Josep Borrell<\/strong> abans de la presentaci\u00f3 de \u201cNo \u00e9s economia, \u00e9s ideologia\u201d, escrit per economistes davant la crisi
\nUna pol\u00edtica al servei de la demosc\u00f2pia.<\/p>\n

Gr\u00e8cia \u00e9s l’exemple m\u00e9s dram\u00e0tic dels efectes d’un estat depenent del poder financer. Gr\u00e8cia per si sola no \u00e9s capa\u00e7 de resoldre la crisi, per\u00f2 tampoc en una Europa com l’actual, constru\u00efda per les elits pol\u00edtiques i financeres. L’esquerra hauria de trobar aquell pathos<\/em> dels ciutadans constitucionalistes que al segle XVII van ser capa\u00e7os de transferir sobirania dels estats a la federaci\u00f3.<\/p>\n

Els qui apel\u00b7len a la “indissoluble” unitat d’Espanya o que la “sobirania… resideix en el poble” (article 1 i 2 de la Constituci\u00f3) parteixen de la premissa falsa que qualsevol resposta a la crisi nom\u00e9s \u00e9s possible en el marc de l’estat naci\u00f3. El que m\u00e9s molesta no \u00e9s la sobrietat i manca d’ambici\u00f3. \u00c9s aquesta d\u00f2cil pol\u00edtica defensiva, atrinxerada en l’estat naci\u00f3, incapa\u00e7 d’abordar una resposta m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres nacionals.<\/p>\n

Els estats d’Europa redescobreixen l’estat naci\u00f3 que porten dins. La cimera sobre el canvi clim\u00e0tic que s’inicia a Doha (COP 18) pot fracassar per la falta d’acord a compartir un risc global -ni el primer pagament inicial de 30.000 milions de d\u00f2lars s’ha efectuat. \u00c9s el s\u00edmptoma d’una manca de lideratge pol\u00edtic per afrontar una pol\u00edtica global contra el canvi clim\u00e0tic. M\u00e9s lluny est\u00e0 domesticar els mercats financers o recuperar la sobirania sobre un deute en mans d’especuladors. Nom\u00e9s cal esperar acords entre febles i d\u00f2cils. Ning\u00fa surt dient: prou!<\/p>\n

Un dur rev\u00e9s electoral a la demosc\u00f2pia i a l’oportunisme electoral.<\/strong><\/p>\n

El gran derrotat a les eleccions ha estat la demosc\u00f2pia. Despr\u00e9s de la vict\u00f2ria, a l’alcaldia d’Stuttgart, dels Verds<\/strong> -van obtenir un 53% de vots a la capital de Baden-W\u00fcrttemberg-, la CDU<\/strong> va plantejar<\/a> quins havien estat els errors.<\/p>\n

La CDU<\/strong> alerta que la majoria de la seva clientela electoral a grans ciutats est\u00e0 per sobre dels 60 anys. Com mantenir una pol\u00edtica familiar sense tenir en compte els canvis demogr\u00e0fics? No tenen una pol\u00edtica per llars unifamiliars que es veuen desprotegides. El document critica que la CDU<\/strong> ofereixi un perfil tradicional, basat en la pol\u00edtica de guarderies, jubilacions, etc… i eviti afrontar els desafiaments i els reptes urbans de futur.<\/p>\n

El gui\u00f3 de l’oportunisme demosc\u00f2pic, que privilegia la pragm\u00e0tica del poder en lloc d’ampliar la capacitat de decidir, ha anat reduint l’espai de maniobra del nou parlament. Artur Mas<\/strong> ha sembrat el seu propi calvari per governar; ha fet \u201cpan con tortas\u201d. La tasca m\u00e9s dif\u00edcil del pr\u00f2xim parlament no ser\u00e0 aconseguir una majoria estable, ser\u00e0 recompondre un full de ruta per al pa\u00eds. La premissa \u00e9s formular les preguntes correctes, encara que aquestes semblen massa inc\u00f2modes per a tots els partits.<\/p>\n

Lideratge i pol\u00edtica postnacional.<\/strong><\/p>\n

La soluci\u00f3 f\u00e0cil \u00e9s atrinxerar-se en les conviccions pol\u00edtiques, la t\u00e0ctica demosc\u00f2pica, tot i que redueixi l’oferta pol\u00edtica a pur m\u00e0rqueting. El resultat \u00e9s una pol\u00edtica que ha vist redu\u00efda la seva capacitat de maniobra. En aquestes circumst\u00e0ncies el nou parlament no sembla que hagi de ser capa\u00e7 de donar resposta al desvergonyiment del capitalisme financer, capa\u00e7 d’aprofitar les oportunitats econ\u00f2miques soterrades darrera del canvi clim\u00e0tic etc., recuperar la sobirania.<\/p>\n

No es percep aquest “lle\u00f3 pol\u00edtic” que s’amaga darrere d’una pol\u00edtica m\u00e9s enll\u00e0 de les institucions -modificant les regles i les fronteres d’all\u00f2 que \u00e9s pol\u00edtic. La capacitat d’esdevenir actor, al costat d’altres actors, d’una acci\u00f3 pol\u00edtica global capa\u00e7 de governar les interdepend\u00e8ncies m\u00fatues.<\/p>\n

Michel Rocard<\/strong> lamentava<\/a> aquesta din\u00e0mica que est\u00e0 al darrere del frac\u00e0s de les confer\u00e8ncies sobre el canvi clim\u00e0tic -aquests dies de Doha. \u00c9s el cinisme de pa\u00efsos la cooperaci\u00f3 dels quals \u00e9s clau per salvar el planeta, per\u00f2 preval la dem\u00e8ncia dels qui estan decidits a destruir-lo per falta de lideratge. S’imposa aquest discurs provinci\u00e0 de sense vosaltres, sols, la crisi desapareixeria.
\nI hi ha alternatives!<\/p>\n

Bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Europa en un carrer\u00f3 sense sortida. “Els caps d’estat de la Uni\u00f3 Europea pel que sembla no saben el que Europa necessita” escrivia a Facebook el president de l’SPD, Sigmar Gabriel. El m\u00e9s greu no \u00e9s que Europa doni respostes equivocades a la crisi europea, \u00e9s que ni tan sols es plantegin la pregunta. “No …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7045","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7045","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7045"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7045\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7047,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7045\/revisions\/7047"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7045"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7045"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7045"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}