{"id":6988,"date":"2012-11-26T09:42:02","date_gmt":"2012-11-26T07:42:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6988"},"modified":"2012-11-27T23:45:09","modified_gmt":"2012-11-27T21:45:09","slug":"joan-tapia-obiols-enyora-el-psc-esponja","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-tapia-obiols-enyora-el-psc-esponja\/","title":{"rendered":"Joan Tapia: Obiols i el ‘PSC esponja’"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Raimon Obiols<\/strong> va ser l’home fort del socialisme catal\u00e0 durant m\u00e9s de 30 anys, de 1965 a 1996. Des del congr\u00e9s de Tolosa del clandest\u00ed Moviment Socialista de Catalunya, on amb Joan Revent\u00f3s<\/strong> va encap\u00e7alar el rebuig al full de ruta socialdem\u00f2crata de Josep Pallach<\/strong>, fins al congr\u00e9s del PSC<\/strong> de l’Hospitalet de 1996. Des de 1999 \u00e9s eurodiputat i passa part del seu temps entre Brussel\u00b7les i Estrasburg. Ara, pocs dies abans de les eleccions catalanesc-en les quals va ser tres vegades (1984, 1998 i 1992) candidat contra Jordi Pujol<\/strong> -segueix conven\u00e7ut que el PSC<\/strong> \u00e9s -malgrat tots els problemes- el partit que millor representa Catalunya. Admet no nom\u00e9s problemes, sin\u00f3 un cert risc de dispersi\u00f3, per\u00f2 est\u00e0 disposat a fer tot el possible per evitar-la. No des de la primera l\u00ednia -creu que ja no li toca-, per\u00f2 s\u00ed amb la m\u00e0xima dedicaci\u00f3.<\/p>\n

Obiols<\/strong> no dubta que la clau \u00e9s deixar fora de tot dubte que la prioritat pol\u00edtica \u00e9s Catalunya. Espanya, i la coordinaci\u00f3 amb el PSOE<\/strong>, s\u00f3n rellevants, per\u00f2 mai el primer. No s’ha de repetir que el grup parlamentari voti una cosa a Barcelona i els diputats a Madrid votin una altra diferent. \u00c9s donar munici\u00f3 als contrincants del PSC<\/strong>.<\/p>\n

Per qu\u00e8 hi ha dubtes sobre aquesta prioritat? Perqu\u00e8 la primera preocupaci\u00f3 del PSC<\/strong> ha estat, des de la seva fundaci\u00f3, catalanitzar el mapa pol\u00edtic, evitar que la societat catalana es divid\u00eds per raons d’origen o llengua. El PSC<\/strong> \u00e9s encara m\u00e9s un partit \u00abfederador\u00bb, de sensibilitats i tend\u00e8ncies, que federalista. La seva acci\u00f3 pol\u00edtica ha tingut tres eixos principals: el municipal, la pol\u00edtica catalana i l’espanyola. I aix\u00f2 ha condu\u00eft tant a una positiva especialitzaci\u00f3 com a una perillosa \u00abcompartimentaci\u00f3\u00bb entre les persones que treballaven en cada un dels tres fronts.<\/p>\n

Quin \u00e9s el balan\u00e7 dels 32 anys de la fusi\u00f3 amb la federaci\u00f3 catalana del PSOE<\/strong> i el PSC-Reagrupament [els seguidors de Pallach<\/strong>]? No dubtaria en tornar a fer-la. El balan\u00e7 \u00e9s \u00abcontrastat\u00bb, per\u00f2 globalment positiu. Res negatiu, tot i que tampoc plenament satisfactori. Han tingut grans \u00e8xits… per\u00f2 l’objectiu de ser la for\u00e7a majorit\u00e0ria capa\u00e7 de governar Catalunya… Potser perqu\u00e8 els dos presidents socialistes, Pasqual Maragall<\/strong> i Jos\u00e9 Montilla<\/strong>, han deixat el Govern amb clarobscurs. No tenien darrere una majoria parlament\u00e0ria cohesionada, sin\u00f3 una coalici\u00f3 de forces diverses que rivalitzaven.<\/p>\n

La gran transformaci\u00f3 de les ciutats catalanes es deu a la magn\u00edfica gesti\u00f3 socialista. I la pres\u00e8ncia en els governs de Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> (Narc\u00eds Serra<\/strong>, Ernest Lluch<\/strong> i Joan Maj\u00f3<\/strong>) va ser molt positiva. Ho creu tamb\u00e9 respecte dels governs de Jos\u00e9 Luis Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong>? El judici \u00e9s aqu\u00ed \u00abm\u00e9s contrastat\u00bb, per\u00f2 no responsabilitza els ministres catalans, sin\u00f3 al balan\u00e7 global de Zapatero<\/strong>.<\/p>\n

Obiols<\/strong> vol ser prudent -per responsabilitat- en jutjar l’actuaci\u00f3 d’Artur Mas<\/strong>. Creu que la situaci\u00f3 t\u00e9 aspectes positius: emerg\u00e8ncia del sentiment nacional, mobilitzaci\u00f3 ciutadana i augment de l’inter\u00e8s pol\u00edtic dels joves. Per\u00f2 tem que tot pugui acabar en una gran frustraci\u00f3 perqu\u00e8 estem en un moment molt convuls i Mas<\/strong> no t\u00e9 un projecte clar. Segons la seva opini\u00f3, el rumb \u00e9s insensat i conduiria a una mena d’insurrecci\u00f3 c\u00edvica. I no veu els dirigents de CDC<\/strong> de seguidors de Gandhi.<\/p>\n

Un nou encaix<\/p>\n

Cal anar a un nou encaix de Catalunya a Espanya, per\u00f2 s’ha d’arribar sense xoc de trens, amb molta negociaci\u00f3 i transacci\u00f3. I el pa\u00eds ha d’estar unit. Obiols<\/strong> cita una confer\u00e8ncia de Llu\u00eds Foix<\/strong>, a Lleida, demanant amplis consensos. I a Nicolau D’Olwer, un prestigi\u00f3s pol\u00edtic d’Acci\u00f3 Catalana que va ser governador del Banc d’Espanya amb Juan Negr\u00edn durant la guerra. Deia que una Catalunya dividida no podia guanyar. Constata conats de divisi\u00f3 en la societat, en el si mateix de les fam\u00edlies, des de la sent\u00e8ncia de l’Estatut, i no descarta retrocessos en la unitat civil de Catalunya. El pitjor: que per falta d’unitat tot acabi en un coitus interruptus.<\/p>\n

Pot forjar la unitat d’acord amb un gran partit central –CDC<\/strong>– amb altres grups petits de suport, comen\u00e7ant per Uni\u00f3<\/strong>, en part\u00absatelitzats\u00bb? Creu que podria passar en un moment molt puntual, que no descarta, per\u00f2 que despr\u00e9s les coses es reequilibrarien.<\/p>\n

Per qu\u00e8 el PSC<\/strong> no ha guanyat mai amb claredat-com en les legislatives o en les municipals- les eleccions catalanes? No hi ha una \u00fanica causa. Obiols<\/strong> no es remunta als 80, sin\u00f3 que creu que des dels congressos de Sitges (1994) i l’Hospitalet (1996) l’evoluci\u00f3 va ser negativa. El PSC<\/strong> va perdre components de transversalitat i porositat. Va deixar d’estar orgull\u00f3s de ser un partit esponja, que digeria els impulsos socials, i va preferir ser un partit m\u00e9s “seguidista” de l’aparell. La unitat de comandament t\u00e9 avantatges, per\u00f2 a la llarga ha desconnectat al partit de molts sectors socials… S\u00ed, Pasqual Maragall<\/strong> va trencar aquesta din\u00e0mica, per\u00f2 no sobre la base de l’obertura del partit, a la tornada al partit esponja, sin\u00f3 pactant amb l’aparell l’eclosi\u00f3 d’una plataforma nova i fresca, Ciutadans pel Canvi<\/strong>.<\/p>\n

Ara s’ha tancat el cicle obert a Sitges i el PSC<\/strong> ha de tornar a ser un gran partit esponja, amb estructures m\u00e9s \u00e0gils, un partit amb m\u00e9s xarxes i menys Nicaragua, i que els candidats surtin d’eleccions prim\u00e0ries. Ha de canviar i la transformaci\u00f3 vindr\u00e0 de plataformes internes… i de grups externs. \u00c9s un model el Partit Dem\u00f2crata d’Obama? No li atrau l’exc\u00e9s de disparitat ideol\u00f2gica, per\u00f2 s\u00ed la gran porositat organitzativa. I les prim\u00e0ries, s\u00f3n compatibles amb un aparell fort i centralitzat? Rotunda negativa.<\/p>\n

CDC<\/strong> \u00e9s un partit amb una c\u00fapula redu\u00efda. La dreta pot tenir un partit empresa, professionalitzat i al servei del l\u00edder. Per\u00f2 l’esquerra i el centreesquerra catalans no poden seguir aquest cam\u00ed. Obiols<\/strong> sentencia que ha acabat un temps (el de Sitges) i comen\u00e7a un \u00abnou cicle\u00bb. I \u00e9s (cautament) optimista.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Raimon Obiols va ser l’home fort del socialisme catal\u00e0 durant m\u00e9s de 30 anys, de 1965 a 1996. Des del congr\u00e9s de Tolosa del clandest\u00ed Moviment Socialista de Catalunya, on amb Joan Revent\u00f3s va encap\u00e7alar el rebuig al full de ruta socialdem\u00f2crata de Josep Pallach, fins al congr\u00e9s del PSC de l’Hospitalet de 1996. Des …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,7,1],"tags":[187,82,24,186],"class_list":["post-6988","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espaisocialista","category-general","tag-politica-catalana","tag-psc","tag-raimon-obiols","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6988","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6988"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6988\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7033,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6988\/revisions\/7033"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6988"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6988"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6988"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}