{"id":6986,"date":"2012-11-25T20:17:40","date_gmt":"2012-11-25T18:17:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6986"},"modified":"2012-11-25T20:17:40","modified_gmt":"2012-11-25T18:17:40","slug":"xavier-vidal-folch-incerta-aventura-a-la-independencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/xavier-vidal-folch-incerta-aventura-a-la-independencia\/","title":{"rendered":"Xavier Vidal-Folch: Incerta aventura a la independ\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’elecci\u00f3 catalana<\/a> d’avui pot -o no- iniciar una incerta aventura cap a la “independ\u00e8ncia”.\u00a0Amb racons com aquests:<\/p>\n

\u00bbQui convoca un refer\u00e8ndum?<\/strong> El Rei,”mitjan\u00e7ant proposta del President del Govern, pr\u00e8viament autoritzada pel Congr\u00e9s dels Diputats”, diu l’article 92 de la Constituci\u00f3.\u00a0Els refer\u00e8ndums s\u00f3n consultius (per\u00f2 influeixen molt), excepte per ratificar reformes estatut\u00e0ries o de la pr\u00f2pia Carta Magna.\u00a0El cens el constitueixen “tots els ciutadans” espanyols, encara que s’obriria una aixeta a les consultes en una autonomia per analogia als de ratificaci\u00f3.\u00a0La via legal consisteix en qu\u00e8 la Generalitat convenci al Govern de la conveni\u00e8ncia de la convocat\u00f2ria.\u00a0Opci\u00f3 dif\u00edcil vistos els antecedents (recurs del PP<\/strong> contra l’Estatut; pseudo consulta popular en contra), segurament m\u00e9s complicada que la, \u00e0rdua, opci\u00f3 auton\u00f2mica\/federal.<\/p>\n

\u00bbPot fer-ho la Generalitat?<\/strong> El Govern de la Generalitat<\/a>, un 20% dels diputats auton\u00f2mics o un 10% dels municipis que representin almenys mig mili\u00f3 de ciutadans o una gestora avalada per un 3% de la poblaci\u00f3 podran impulsar una consulta popular “per via de refer\u00e8ndum”, segons la llei catalana 4\/2010, de 17 de mar\u00e7.\u00a0Per\u00f2 per complir la legalitat catalana s’ha d\u2019honorar l\u2019espanyola, ja que aquella remet a aquesta.\u00a0L’article 13 de la 4\/2010 estipula que “una vegada” que el Parlament catal\u00e0 “ha aprovat la proposta de consulta popular”, s’envia “la sol\u00b7licitud d’autoritzaci\u00f3 al Govern de l’Estat”.\u00a0Passa, per\u00f2, que aquesta llei va ser recorreguda davant el Tribunal Constitucional (TC) pel Govern el passat 23 de desembre, al\u00b7legant que enva\u00efa les compet\u00e8ncies centrals.\u00a0El TC va suspendre, fins que pronunci\u00ef la sent\u00e8ncia, 32 dels seus 59 articles, incl\u00f2s el clau article 13.\u00a0Si per sortejar aquest obstacle el nou\u00a0Parlament<\/em> aprov\u00e9s una altra llei diferent, passaria previsiblement una cosa semblant.<\/p>\n

\u00bbPot emparar el sobiranisme en la legislaci\u00f3 internacional?<\/strong> La Carta de Nacions Unides reconeix gen\u00e8ricament el dret d’autodeterminaci\u00f3 (articles 1 i 55).\u00a0Una majoria de textos legislatius internacionals limita el seu exercici a pa\u00efsos colonials, sotmesos a ocupaci\u00f3 militar, a situacions no democr\u00e0tiques o “opressives”, sense dret a participar.\u00a0L’Acta d’H\u00e8lsinki (1975) el limita amb les normes internacionals sobre “la integritat territorial dels Estats”.\u00a0L’apel\u00b7laci\u00f3, doncs, a una legalitat internacional \u00e9s impracticable.<\/p>\n

\u00bbPot apel\u00b7lar a la UE?<\/strong> El Tractat de la UE remet a l’ordenament intern dels estats membres.\u00a0Tenen la compet\u00e8ncia exclusiva per organitzar-se, encara que les modificacions de fronteres a calibrar ja afecten el conjunt.\u00a0“La Uni\u00f3 respectar\u00e0 la igualtat dels Estats membres… Respectar\u00e0 les funcions essencials de l’Estat, especialment les que tenen per objecte garantir la seva integritat territorial” (Tractat UE, article 4.2).<\/p>\n

\u00bbHi ha una via a trav\u00e9s de la reforma constitucional?<\/strong> La Constituci\u00f3 espanyola actual estableix el car\u00e0cter” indissoluble “de la unitat espanyola (article 2) i que la sobirania” resideix en el poble espanyol” i no en els seus diferents components (article 1 ), per la qual cosa exclou la secessi\u00f3, fins i tot la possibilitat de votar-la.\u00a0De manera que el refer\u00e8ndum nom\u00e9s podria versar sobre si els votants volen una reforma de la Constituci\u00f3 que possibiliti la independ\u00e8ncia de Catalunya.\u00a0Amb una pregunta clara, no del tipus de la confusa proposta oficial\u00a0“Voleu que Catalunya es converteixi en un nou Estat de la Uni\u00f3 Europea?”<\/a>: que seria “nou” \u00e9s obvi; “europeu”, igual, per no afric\u00e0; de la UE, no dep\u00e8n dels catalans, “Estat”, de quin tipus, independent, confederal, federal?<\/p>\n

\u00bb\u00c9s \u00fatil l’exemple del Canad\u00e0?<\/strong> El Tribunal Suprem del Canad\u00e0 va establir en el seu dictamen de 20 d’agost de 1998 que tampoc la seva Constituci\u00f3 autoritzava la “secessi\u00f3 unilateral” d’un Estat federat (Quebec).\u00a0Per\u00f2 va assentar que gr\u00e0cies al “principi democr\u00e0tic” subjacent al text, “l’ordre constitucional canadenc existent no podria quedar indiferent davant l’expressi\u00f3 clara, per part d’una majoria clara de quebequesos, de no seguir formant part del Canad\u00e0”, i va estipular que en aquest cas que sigui procedent seria obrir “negociacions”, dif\u00edcils, “entre dues majories leg\u00edtimes”.<\/p>\n

\u00bbSortiria Catalunya de la UE?<\/strong> Si\u00a0la independ\u00e8ncia de Catalunya fos a costa d’haver de sortir de la Uni\u00f3 Europea<\/a>, la majoria dels catalans la rebutjarien.\u00a0La Comissi\u00f3 Prodi va contestar aix\u00ed, el 2004, a una pregunta parlament\u00e0ria sobre la perman\u00e8ncia o exclusi\u00f3 d’un territori secessionista: “Una nova regi\u00f3 independent, pel fet de la seva independ\u00e8ncia, es convertiria en un tercer Estat en relaci\u00f3 a la Uni\u00f3 i des del dia de la seva independ\u00e8ncia dels tractats ja no s\u00f3n aplicables en el seu territori”.\u00a0El president Dur\u00e3o Barroso<\/strong> va manifestar el passat dia 17 que “la situaci\u00f3 jur\u00eddica no ha canviat des de 2004, ja que el Tractat de Lisboa no ha introdu\u00eft cap canvi sobre aix\u00f2.\u00a0Puc confirmar que la posici\u00f3 segueix sent la mateixa”.<\/p>\n

\u00bbRomandria a l’OTAN sense Ex\u00e8rcit?<\/strong> El l\u00edder de CiU<\/strong> ha dit que la Catalunya independent romandria a l’OTAN, per\u00f2 no tindria Ex\u00e8rcit.\u00a0\u00c9s impossible.\u00a0Cal llegir.\u00a0Les nacions de l’Alian\u00e7a “convenen que un atac armat” contra d’elles es considera “com un atac dirigit contra totes” i totes les ajudaran amb tota mena de mesures, “compr\u00e8s l’\u00fas de les forces armades”, diu l’article 5 del Tractat de Washington que regeix l’organitzaci\u00f3.\u00a0Per complir-lo, cal tenir Ex\u00e8rcit, que costaria uns 3.000 milions d’euros anuals, inversi\u00f3 inicial en equipament a part.<\/p>\n

\u00bbHauria Catalunya de demanar el “reingr\u00e9s”?<\/strong> Un cop sortida, el retorn a la casa d\u2019Europa no seria autom\u00e0tic.\u00a0Hauria proposar la seva candidatura i acreditar que compleix amb els criteris de Copenhaguen (Conclusions de la cimera de 22 juny de 1993, 7-A-iii; SN 180\/1\/93).\u00a0Els principals s\u00f3n l\u2019”estabilitat d’institucions que garanteixi la democr\u00e0cia”, l’exist\u00e8ncia d'”una economia de mercat en funcionament”, la “capacitat de fer front a la pressi\u00f3 competitiva”.\u00a0De ben segur, t\u00e8cnicament, aquests criteris podrien certificar-se sense massa problema.\u00a0Per\u00f2 cal recordar que la UE no ha endossat en conjunt l\u2019exist\u00e8ncia de l’Estat de Kosovo, una independ\u00e8ncia h\u00edbrida entre la declaraci\u00f3 unilateral i l’autodeterminaci\u00f3 legal de pa\u00eds sotm\u00e8s a dictadura.\u00a0Cinc membres s\u2019hi van oposar el 2008, per temor al contagi o al rebot i aqu\u00ed est\u00e0 l’expedient, empantanegat. Aquest tipus de vetos no \u00e9s descartable en altres casos.<\/p>\n

\u00bbSeria Espanya el millor padr\u00ed de la independ\u00e8ncia catalana?<\/strong> Per sortejar aquests vetos a la UE, el millor mediador i padr\u00ed imaginable de la independ\u00e8ncia catalana seria, doncs, Espanya.\u00a0Una cosa que es correspondria amb un proc\u00e9s negociat (incl\u00f2s un repartiment de la pres\u00e8ncia a les institucions comunit\u00e0ries) a la canadenca i amb la seq\u00fc\u00e8ncia id\u00edl\u00b7lica que somien els propagandistes del proc\u00e9s secessionista.\u00a0Acceptaria aquest paper un pa\u00eds estripat i acusat de practicar l\u2019”espoliaci\u00f3” econ\u00f2mica?\u00a0I si ho accept\u00e9s, potser no demostraria amb aix\u00f2 una empatia que soscavaria els arguments per separar-se d’ell?\u00a0No \u00e9s m\u00e9s practicable i menys dolorosa la millora de l’autogovern per la via de l’aprofundiment auton\u00f2mica i la federalitzaci\u00f3?<\/p>\n

\u00bbQu\u00e8 significa “Estat propi “?<\/strong> \u00c9s el neologisme emprat pel nacionalisme conservador per evitar l’\u00fas de la paraula “independ\u00e8ncia”, denotant-lo.\u00a0Obre pas a diferents significats.\u00a0Artur Mas<\/a> va adoptar el concepte polivalent encunyat pel seu conseller m\u00e9s brillant, Ferran Mascarell<\/strong>, responsable de Cultura: “Necessitem m\u00e9s societat i molt m\u00e9s Estat -exclusiu o compartit-, per\u00f2 propi.\u00a0Volem un Estat que s’adapti a Catalunya com un guant a una m\u00e0”.\u00a0“\u00danic o no, ja es veur\u00e0” (Catalanisme deucentista, La Magrana, Barcelona, \u200b\u200b2011).<\/p>\n

\u00bbQuina \u00e9s l’opci\u00f3 econ\u00f2mica m\u00e9s viable?<\/strong> Per descomptat que una Catalunya independent seria econ\u00f2micament viable: ho s\u00f3n Dinamarca i Uruguai.\u00a0La discussi\u00f3 rau en si \u00e9s el que m\u00e9s li conv\u00e9.\u00a0El debat econ\u00f2mic des de la Diada de l’11-S apunta que el d\u00e8ficit fiscal (la seva contribuci\u00f3 neta) amb la resta d’Espanya \u00e9s “excessiu”, per\u00f2 no expropiatori, i que el seu super\u00e0vit comercial ho compensa en bona part.\u00a0Jordi Pujol <\/strong>el qualifica d\u2019”espoli que perjudica greument Catalunya i la seva gent”, justificant el secessionisme.\u00a0(El caminant davant del congost, Destino, Barcelona, \u200b\u200b2012).<\/p>\n

S\u2019hauria de corregir.\u00a0Per\u00f2 fins i tot amb aquest obstacle, no hi ha cat\u00e0strofe: Catalunya ha anat guanyant als seus parells europeus, els anomenats quatre motors: “El PIB de Catalunya ha avan\u00e7at des del 113,3% de la mitjana europea el 2002 al 120% de 2009”, ha recopilat Andreu Miss\u00e9<\/strong>, mentre que “en el mateix per\u00edode, Rh\u00f4ne-Alps (Li\u00f3) ha patit un retroc\u00e9s del 141% al 108,8% i tamb\u00e9 ha retrocedit Llombardia (Mil\u00e0) des el 141% al 133,4%.\u00a0La poderosa Baden-W\u00fcrttemberg (Stuttgart) es mant\u00e9 al voltant del 125%, nom\u00e9s ja a cinc punts per sobre de Catalunya”.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’elecci\u00f3 catalana d’avui pot -o no- iniciar una incerta aventura cap a la “independ\u00e8ncia”.\u00a0Amb racons com aquests: \u00bbQui convoca un refer\u00e8ndum? El Rei,”mitjan\u00e7ant proposta del President del Govern, pr\u00e8viament autoritzada pel Congr\u00e9s dels Diputats”, diu l’article 92 de la Constituci\u00f3.\u00a0Els refer\u00e8ndums s\u00f3n consultius (per\u00f2 influeixen molt), excepte per ratificar reformes estatut\u00e0ries o de la pr\u00f2pia …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6986","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6986","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6986"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6986\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6987,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6986\/revisions\/6987"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6986"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6986"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6986"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}