{"id":6984,"date":"2012-11-24T10:58:23","date_gmt":"2012-11-24T08:58:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6984"},"modified":"2012-11-24T10:58:23","modified_gmt":"2012-11-24T08:58:23","slug":"josep-ramoneda-el-dia-despres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-el-dia-despres\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: El dia despr\u00e9s"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Tal com estan les coses, a partir de dilluns s’obren tres escenaris possibles: el de la pol\u00edtica amb grandesa, el de la pol\u00edtica min\u00fascula i el de la pol\u00edtica d\u2019escombraries. La pol\u00edtica amb grandesa seria la via del reconeixement que passa pel refer\u00e8ndum.\u00a0\u00c9s tasca per estadistes, material hum\u00e0 del que anem escassos.\u00a0Per\u00f2 realment un acord entre el Parlament catal\u00e0 i el Parlament espanyol que permet\u00e9s celebrar el refer\u00e8ndum amb unes condicions degudament pactades, seria un salt de qualitat en la democr\u00e0cia espanyola, punt de partida d’un veritable di\u00e0leg entre iguals.<\/p>\n

El professor Rubio Llorente<\/strong> ja es va encarregar d’explicar en aquest mateix diari que no hi ha impediment constitucional per a aix\u00f2.\u00a0L’\u00fanic requisit \u00e9s la voluntat del PP<\/strong> i del PSOE<\/strong>.\u00a0Per\u00f2 em temo que \u00e9s un escenari impossible.\u00a0Per una ra\u00f3 ideol\u00f2gica, pr\u00f2pia de la cultura org\u00e0nica que caracteritza tot nacionalisme: des d’Espanya no es pot acceptar que Catalunya sigui un tot i no una part d’ella.\u00a0I, en conseq\u00fc\u00e8ncia, els ide\u00f2legs del nacionalisme espanyol entenen que convocar un refer\u00e8ndum \u00e9s recon\u00e8ixer per endavant la condici\u00f3 nacional de Catalunya.\u00a0I per una ra\u00f3 humana, no s’albira a Madrid un l\u00edder amb autoritat per a un envit de tal risc i envergadura.<\/p>\n

La segona via \u00e9s la de sempre: despr\u00e9s del soroll, l’arranjament.\u00a0Que el Govern catal\u00e0 accepti alguns canvis en el finan\u00e7ament i algun gest simb\u00f2lic i aix\u00ed passin uns quants anys m\u00e9s.\u00a0\u00c9s el pacte dels despatxos, per\u00f2 que despr\u00e9s cal explicar a la ciutadania.\u00a0At\u00e8s el punt al que Artur Mas<\/strong> ha portat la seva aposta, donat les expectatives existents en la societat catalana, no \u00e9s f\u00e0cil imaginar quin podria ser un pacte que el president pogu\u00e9s presentar als catalans sense perdre la cara.\u00a0No he trobat encara ning\u00fa que m’ho expliqui.\u00a0Hi ha qui parla d’una devoluci\u00f3 de compet\u00e8ncies de l’Estat de les autonomies, amb l’excepci\u00f3 de Catalunya i el Pa\u00eds Basc, per\u00f2 sembla impossible que la resta d’Espanya ho accept\u00e9s.\u00a0Si al final s’impos\u00e9s la via del arranjament, Artur Mas<\/strong> seria la primera v\u00edctima del proc\u00e9s, i hauria de anar-se’n a casa.<\/p>\n

La hip\u00f2tesi de la pol\u00edtica escombraries \u00e9s la m\u00e9s probable, sobretot tenint en compte la naturalesa de qui presideix el Govern d’Espanya. L’estrat\u00e8gia seria dir que no a qualsevol proposta catalana i deixar que la situaci\u00f3 es podreixi amb l’objectiu que la pressi\u00f3 independentista es desinfli per fatiga, per\u00f2 b\u00e9 podria tenir l’efecte contrari.\u00a0Em temo que aquest \u00e9s el gui\u00f3 que ens espera a partir de dilluns: una llarga i esgotadora fase de propostes i rebutjos, d’humiliacions i indignacions, i de deteriorament generalitzat, amb final imprevisible: la gran frustraci\u00f3 o la ruptura unilateral, despr\u00e9s d’un enorme desgast per a tots.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tal com estan les coses, a partir de dilluns s’obren tres escenaris possibles: el de la pol\u00edtica amb grandesa, el de la pol\u00edtica min\u00fascula i el de la pol\u00edtica d\u2019escombraries. La pol\u00edtica amb grandesa seria la via del reconeixement que passa pel refer\u00e8ndum.\u00a0\u00c9s tasca per estadistes, material hum\u00e0 del que anem escassos.\u00a0Per\u00f2 realment un acord …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6984","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6984","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6984"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6984\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6985,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6984\/revisions\/6985"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6984"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6984"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6984"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}