{"id":6980,"date":"2012-11-24T10:54:01","date_gmt":"2012-11-24T08:54:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6980"},"modified":"2012-11-24T10:54:03","modified_gmt":"2012-11-24T08:54:03","slug":"lluis-foix-periodisme-poder-i-llibertat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-foix-periodisme-poder-i-llibertat\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Foix: Periodisme, poder i llibertat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La relaci\u00f3 entre el poder i els mitjans de comunicaci\u00f3. La llibertat d\u2019informaci\u00f3 i la llibertat de premsa. La mentida. Elements empresarials, period\u00edstics i pol\u00edtics. Reflexions arran del paper de la premsa en la pol\u00edtica.<\/p>\n

El periodisme \u00e9s una pota fonamental dels sistemes democr\u00e0tics. No est\u00e0 previst en la estructura jur\u00eddica del Estat de Dret. Per\u00f2 hi \u00e9s fins al punt que sense llibertat d\u2019expressi\u00f3 les societats democr\u00e0tiques estarien coixes. El president\u00a0Jefferson<\/strong> deia que preferia diaris sense govern que govern sense diaris. De fet, el periodisme s\u2019ocupa d\u2019explicar el que passa, sense ocupar-se massa de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la realitat que explica.<\/p>\n

Un bon diari \u00e9s una naci\u00f3 parlant amb si mateixa, deia\u00a0Arthur Miller<\/strong> el 1961. Deu anys despr\u00e9s, dos reporters del\u00a0Washington Post <\/em>van\u00a0 escriure una s\u00e8rie d\u2019articles que van fer dimitir al president\u00a0Nixon<\/strong>. Aix\u00f2 va poder passar per que hi havia uns periodistes que treballaven amb rigor, que preguntaven, tenien bones fonts i publicaven el que sabien. Va passar per que hi havia un director que els donava suport. I, sobretot, per que hi havia una empres\u00e0ria,\u00a0Katherine Graham<\/strong>, que aguantava les pressions de la Casa Blanca i de tot el seu poder\u00f3s entorn.<\/p>\n

Eren temps en els que el diaris en les societats democr\u00e0tiques demanaven comptes als governs i les empreses. Els diaris marcaven l\u2019agenda de tots els mitjans de comunicaci\u00f3. Els sistemes democr\u00e0tics necessiten finestres per respirar. No n\u2019hi ha prou amb acudir peri\u00f2dicament a les urnes. L\u2019equilibri de poders, executiu, legislatiu i judicial no son mecanismes que funcionen de forma autom\u00e0tica.<\/p>\n

Aquestes finestres obertes porten refredats, especialment per aquells que es veuen en un gran titular o b\u00e9 son filmats mentre cometien una acci\u00f3 detestable.\u00a0G\u00fcnter Grass<\/strong> deia arran de les seves mem\u00f2ries que la escena medi\u00e0tica alemanya \u201cno \u00e9s superable en inf\u00e0mia\u201d.<\/p>\n

Manu Leguineche<\/strong>, corresponsal a la guerra de Iraq contra Iran, mostrava el seu pessimisme en una trobada amb altres periodistes pel c\u00famul de desgr\u00e0cies, morts, injust\u00edcies que es vivien a diari en aquell llarg conflicte. No puc m\u00e9s, els venia a dir. I un dels presents li va replicar: Tu explica el que veus que la hist\u00f2ria ja dir\u00e0 el que ha passat.<\/p>\n

La hist\u00f2ria no es fa, sin\u00f3 que es ref\u00e0, deia\u00a0Vicens Vives<\/strong>. Una bona guia per fer i entendre el periodisme es viatjar amb\u00a0Kapuscinski <\/strong>i les seves lectures d\u2019Herodot<\/strong>. Her\u00f2dot explicava el que veia i escrivia llargues cr\u00f2niques en forma de llibres.\u00a0Flavi Josef<\/strong> \u00e9s el que narra la destrucci\u00f3 de Jerusalem l\u2019any 70, al costat de\u00a0Tito<\/strong> que despr\u00e9s esdevindria emperador de Roma. Un dels primers casos que coneixem de periodista a sou del poder pol\u00edtic. Per\u00f2 les seves\u00a0Guerres Jueves<\/em> son imprescindibles per con\u00e8ixer la historia de Palestina en el primer segle.<\/p>\n

La historia i la cr\u00f2nica periodista caminen juntes, a vegades de forma indestriable en el moment dels fets, despr\u00e9s el temps posa cada cosa al seu lloc. La Rep\u00fablica i la guerra civil espanyoles en son un bon exemple. Milers de llibres, milions de cr\u00f2niques recullen visions contraposades. Cap d\u2019elles fixa la hist\u00f2ria, per\u00f2 ajuda a entendre el moment determinat. Encara avui busquem la mem\u00f2ria i el memorial democr\u00e0tic. El que deia la\u00a0Veu de Catalunya<\/em>o l\u2019Humanitat<\/em>,\u00a0La Vanguardia<\/em> i el\u00a0Sol<\/em> o el\u00a0Debate<\/em> no ens serviria com a referent \u00fanic, per\u00f2 no en podem rebutjar cap.\u00a0Joan Sales, Orwell i Arturo Barea<\/strong> escriuen tres cr\u00f2niques en forma de llibre que son una aproximaci\u00f3 al que va passar.<\/p>\n

El periodisme i la historia, a vegades, viuen el fets junts.\u00a0Churchill <\/strong>era protagonista i relator. Escrivia el seu propi segrest i el seu propi alliberament en la guerra dels\u00a0Boers.<\/em><\/p>\n

Stanley<\/strong> busca a\u00a0Livingstone<\/strong> per enc\u00e0rrec del\u00a0Daily Herald<\/em> de Nova York. I el troba a les cataractes Vict\u00f2ria i diu una frase que ha passat a la hist\u00f2ria:\u00a0Dr. Livingstone I presume<\/em>. Una moment hist\u00f2ric, conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un enc\u00e0rrec period\u00edstic. Mirant la hist\u00f2ria mundial dels \u00faltims dos segles es veu que aquells pa\u00efsos en els que hi ha hagut m\u00e9s llibertat de premsa son els que m\u00e9s han prosperat en tots els sentits. A vegades es pot pensar que el periodisme pot assemblar-se als estols d\u2019estornells que s\u2019apoderen d\u2019un arbre, el plomen dels seus fruits i a continuaci\u00f3 es traslladen a un altre sense soluci\u00f3 de continu\u00eftat.<\/p>\n

No \u00e9s el periodisme que fa hist\u00f2ria sin\u00f3 el que mant\u00e9 a una societat en estat de permanent excitaci\u00f3. Un fet insignificant pot arribar a ser molt rellevant. Diaris, r\u00e0dios i televisions el comenten, l\u2019analitzen i el magnifiquen. Sembla que no passi res m\u00e9s. Tots volen augmentar les seves audi\u00e8ncies satisfent la curiositat insaciable de la opini\u00f3 p\u00fablica. Quan un tema s\u2019esgota en surt un de nou. No s\u2019acaba mai de viure una exist\u00e8ncia que podria ser temer\u00e0ria. Quan els diaris arribaven tard, al dia seg\u00fcent, s\u2019esperava la cr\u00f2nica, sempre vertadera i aut\u00e8ntica.<\/p>\n

Lord Beaverbrook<\/strong>, un dels grans empresaris de premsa brit\u00e0nics, va fer penjar a les seves redaccions de Fleet Street un cartell que deia:\u00a0Feu com si el m\u00f3n s\u2019hagu\u00e9s creat aquest mat\u00ed<\/em>. \u00c9s impossible saber totes les claus de les actuacions p\u00fabliques que tenen repercussi\u00f3 en la vida de les persones. Una de les qualitats m\u00e9s valorades del informador o del creador d\u2019opini\u00f3 \u00e9s la mod\u00e8stia que el fa conscient del fet que transmet not\u00edcies i opinions tal i com les veu en un moment concret i que sap que les ha de modificar sempre que surtin nous elements que l\u2019obliguin a canviar la informaci\u00f3.<\/p>\n

Si consulten l\u2019hemeroteca de La Vanguardia veuran que el 25 de gener de 1939 titulava en primera p\u00e0gina: NO PASAR\u00c1N. El dia 27 donava la benvinguda a Franco a Barcelona. Les q\u00fcestions verdaderament importants de la pol\u00edtica son les q\u00fcestions de fons, les tend\u00e8ncies generals. Les q\u00fcestions importants son aquelles que no surten en els diaris i que s\u2019analitzen una vegada han passat.<\/p>\n

El periodisme, en totes les seves formes, deixa rastres superficials o profunds, que no son ni definitius ni necessariament aut\u00e8ntics. Son pistes, estats d\u2019opini\u00f3, impressions, fets que s\u2019han de relacionar i posar-se en un context. Totes les democr\u00e0cies han disposat, al marge dels seus legisladors, de veus i pensaments independents que vetllen per l\u2019estat moral de la societat i son els ulls cl\u00ednics de la llibertat. Aquests \u201cespectadors compromesos\u201d, en paraules de\u00a0Raymond Aron<\/strong>, exerceixen un control del Estat, sempre temptat pel maquiavelisme, i davant la societat, sempre temptada per el servilisme voluntari.<\/p>\n

Cal recordar el cas emblem\u00e0tic d\u2019Emile Zola.<\/strong> Fou un moment de gl\u00f2ria en la consci\u00e8ncia humana com va ser-ho al seu temps el llibre que\u00a0Voltaire<\/strong> consagr\u00e0 a l\u2019affair\u00a0Calas<\/strong>, defensant a un personatge de Toulouse que era v\u00edctima de la just\u00edcia arbitr\u00e0ria. Zola pos\u00e0 de relleu l\u2019antisemitisme a Fran\u00e7a el segle avant passat en el seu c\u00e8lebre article\u00a0J\u2019Accuse<\/em>publicat al diari l\u2019Aurore<\/em> que permet\u00e9 l\u2019alliberament del coronel\u00a0Dreyfuss<\/strong> que va ser condemnat per ser jueu. Voltaire ho va fer defensant una causa justa dos segles abans.<\/p>\n

Ni la oligarquia pol\u00edtica administrativa, ni la intel\u00b7lig\u00e8ncia org\u00e0nica ben pensant, poden ocupar el lloc de la opini\u00f3 independent e il\u00b7lustrada, adherida a la llibertat perqu\u00e8 \u00e9s el conducte respiratori de la societat. Diu\u00a0Marc Fumaroli<\/strong> en un llibre tradu\u00eft recentment al castell\u00e0 amb el t\u00edtol de\u00a0El Estado Cultural <\/em>que \u201caquesta pres\u00e8ncia en les democr\u00e0cies liberals de esperits lliures, eloq\u00fcents i l\u00facids, \u00e9s del tot necess\u00e0ria ja que les seves costums, animades pel confort, els transports f\u00e0cils, les proteccions i seguretats de tota mena, segreguen la mateixa passivitat c\u00edvica que dugu\u00e9 a la seva perdici\u00f3 a les antigues rep\u00fabliques\u201d. Qu\u00e8 \u00e9s sin\u00f3 passivitat c\u00edvica quan contemplem la realitat des de la televisi\u00f3, la xarxa i els mitjans com si \u00e9s tractes de una obra de teatre?<\/p>\n

El periodisme d\u2019una societat lliure explica la situaci\u00f3 i el estat d\u2019opini\u00f3 en un cert moment. Tamb\u00e9 explica la mateixa societat i la seva tradici\u00f3 democr\u00e0tica. Als Estats Units i a Europa els bons treballs period\u00edstics son premiats amb el Pulitzer, amb Pr\u00edncipe de Ast\u00farias, amb el Ciutat de Barcelona, etc. I a R\u00fassia els periodistes cr\u00edtics simplement son eliminats.\u00a0Anna Politvoskaya<\/strong> i\u00a0Paul Klebnikov<\/strong> van ser oportunament assassinats. La primera a trets i el segon enverinat. Durant molt temps, es podia diferenciar el model anglosax\u00f3 i model continental de periodisme. Ara, s\u2019estan atansant fins al punt que la difer\u00e8ncia \u00e9s m\u00ednima.<\/p>\n

A Anglaterra hi ha un periodisme de gran qualitat. Per\u00f2 t\u00e9 m\u00e9s \u00e8xit, \u00e9s llegit per m\u00e9s gent, el periodisme populista, groc, fet per al consum r\u00e0pid, una mena de fast food de la comunicaci\u00f3, que no t\u00e9 cap volada. El model anglosax\u00f3 ho vol saber tot i no s\u2019atura a les fronteres de la intimitat i la privacitat de les persones. Una relaci\u00f3 sentimental secreta d\u2019un personatge p\u00fablic ha estat sempre examinada fins als detalls m\u00e9s \u00edntims. Ho hem vist darrerament en el tracte que ha rebut la Fam\u00edlia Reial. Fins al punt que el pare del que era company de\u00a0Lady Di<\/strong> es permet\u00e9 dir que aquell accident en un t\u00fanel de Par\u00eds havia estat un complot organitzat pels serveis de intel\u00b7lig\u00e8ncia de l\u2019Estat. S\u2019ha debilitat la instituci\u00f3 mon\u00e0rquica a Anglaterra? No n\u2019estic segur per\u00f2 penso que no.<\/p>\n

El model continental s\u2019ha trencat a Fran\u00e7a. Recordo que\u00a0Michel Rocard<\/strong> era primer ministre al final dels anys vuitanta quan es divorci\u00e0. Era hugonot. Va convocar una roda de premsa per fer-ho p\u00fablic. Al dia seg\u00fcent va ser publicat de forma insignificant als diaris de Par\u00eds.Fran\u00e7ois Mitterrand<\/strong> tenia una filla natural. Molts periodistes ben informats a Fran\u00e7a ho sabien. Per\u00f2 no es publicava. En acabar la seva segona presid\u00e8ncia, Mitterrand decidir fer-ho p\u00fablic i es deixar retratar amb\u00a0Mazzarine<\/strong>, de 19 anys, en sortir de sopar d\u2019un restaurant. La difer\u00e8ncia dels temps \u00e9s evident. La relaci\u00f3 inicial de\u00a0Nicolas Sarkozy<\/strong> i\u00a0Carla Bruni<\/strong> va sortir primer als mitjans que no pas de forma oficial. Tamb\u00e9 els suposats problemes de la parella.<\/p>\n

El canvi ha vingut per la socialitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3, per l\u2019acc\u00e9s universal a tot el que passa. La xarxa ha canviat els par\u00e0metres del periodisme fins al punt que quan un fet es conegut per tot el m\u00f3n, \u00e9s tot el m\u00f3n el que interv\u00e9 i actua, opina, envia informacions. \u00c9s una revoluci\u00f3 de gran abast. Les informacions i opinions ja no son patrimoni de ning\u00fa. Jo veig\u00a03\u00d724, CNN, BBC i Al Jazeera<\/strong>. Dep\u00e8n dels temes i de la proced\u00e8ncia geogr\u00e0fica de les informacions.<\/p>\n

L\u2019esborrany de la hist\u00f2ria \u00e9s cada vegada m\u00e9s conf\u00fas, m\u00e9s complex i m\u00e9s plural. Es positiu en molts aspectes. Per\u00f2 \u00e9s preocupant perqu\u00e8 no hi ha un marc jur\u00eddic que ho pugui regular tot plegat. De tots els mitjans tradicionals, els diaris son els que tenen m\u00e9s a perdre degut a la redacci\u00f3 universal que est\u00e0 en marxa. No t\u00e9 molta qualitat. Per\u00f2 es la que va formant la massa cr\u00edtica de la opini\u00f3 p\u00fablica al m\u00f3n.<\/p>\n

Internet<\/em> \u00e9s m\u00e9s revolucionari que\u00a0Guttenberg<\/strong> amb la invenci\u00f3 de la impremta. \u00c9s m\u00e9s revolucionari perqu\u00e8 arriba a m\u00e9s gent. A tota la humanitat. La societat global compta amb milions de nous periodistes que no s\u2019han graduat, que no saben d\u2019escoles, per\u00f2 que participen en els debats, donen not\u00edcies, relacionen, critiquen. Els editors que abans es passaven la vida parlant amb els directors i els periodistes sobre els continguts del producte ara es concentren en reunions amb executius, inventant promocions i retallant despeses. La despesa m\u00e9s invisible \u00e9s la del talent que a vegades no va lligada a l\u2019audi\u00e8ncia. Mirin com ha baixat el nivell de preguntes en els programes de televisi\u00f3 basats en concursos.<\/p>\n

Mentre la redacci\u00f3 universal avan\u00e7a, els mitjans tradicionals viuen una din\u00e0mica en la que el que importa \u00e9s el negoci i el poder. L\u2019opini\u00f3 p\u00fablica no \u00e9s un mercat en el que es venen i compren les idees, sin\u00f3 un lloc contaminat pels que fan negoci amb les not\u00edcies i les opinions. L\u2019any 1920\u00a0Walter Lippman<\/strong> va escriure \u201cLiberty and the news<\/em>\u201d, un text que \u00e9s obligatori con\u00e8ixer (es pot trobar a Internet). Lippman,\u00a0that is the day it was<\/em>, va entrar a l\u2019administraci\u00f3\u00a0Wilson<\/strong> el 1917 com a cap del servei de propaganda de la guerra. Va fer un informe sobre la manipulaci\u00f3 de la informaci\u00f3. I va dimitir. Durant el macarthisme va escriure que la \u201ccrisis actual de les democr\u00e0cies occidentals es una crisis del periodisme\u201d.<\/p>\n

Aix\u00f2 es podria dir avui tamb\u00e9. La llibertat i la veracitat del periodisme respecte del poder i respecte de la mateixa praxis professional \u00e9s en el punt de mira. Si falla el bon periodisme tamb\u00e9 falla la democr\u00e0cia. Si les complicitats entre el periodisme, la pol\u00edtica i les finances no s\u2019eliminen el que est\u00e0 en perill \u00e9s el progr\u00e9s, la veritat i la societat lliure.<\/p>\n

Foixblog<\/a>, bloc d’en Llu\u00eds Foix<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La relaci\u00f3 entre el poder i els mitjans de comunicaci\u00f3. La llibertat d\u2019informaci\u00f3 i la llibertat de premsa. La mentida. Elements empresarials, period\u00edstics i pol\u00edtics. Reflexions arran del paper de la premsa en la pol\u00edtica. El periodisme \u00e9s una pota fonamental dels sistemes democr\u00e0tics. No est\u00e0 previst en la estructura jur\u00eddica del Estat de Dret. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6980","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6980","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6980"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6980\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6983,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6980\/revisions\/6983"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6980"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6980"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6980"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}