{"id":6940,"date":"2012-11-21T16:49:55","date_gmt":"2012-11-21T14:49:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6940"},"modified":"2012-11-21T16:49:55","modified_gmt":"2012-11-21T14:49:55","slug":"jose-ignacio-torreblanca-que-canviar-que-mantenir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jose-ignacio-torreblanca-que-canviar-que-mantenir\/","title":{"rendered":"Jos\u00e9 Ignacio Torreblanca: Qu\u00e8 canviar, qu\u00e8 mantenir"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Un pa\u00eds que s’enfronti a circumst\u00e0ncies extraordin\u00e0ries pot considerar que els procediments existents no s\u00f3n adequats o resulten insuficients per resoldre els problemes a qu\u00e8 s’enfronta.\u00a0Per aix\u00f2 \u00e9s leg\u00edtim plantejar-se la q\u00fcesti\u00f3 de quines normes o institucions ha de canviar i, alhora, quins ha de preservar. L’equilibri entre aquests dos extrems \u00e9s de tot menys f\u00e0cil.\u00a0D’una banda, el perill de canviar les regles del joc sota la pressi\u00f3 de la necessitat i la urg\u00e8ncia \u00e9s degradar el valor d’aquestes normes i la confian\u00e7a de la gent en elles.\u00a0Doncs si les normes es suspenen o es canvien en situacions cr\u00edtiques, per a qu\u00e8 estan llavors? Per\u00f2 d’altra banda, hem de considerar fins a quin punt hem de ser flexibles i acceptar entaular una discussi\u00f3 sobre quines normes i quins procediments hem de modificar, incloses aquelles de rang constitucional.\u00a0Ho hem fet, recordem, en el context d’aquesta crisi (en introduir els l\u00edmits al d\u00e8ficit en el text constitucional) amb la finalitat d’assegurar la nostra superviv\u00e8ncia econ\u00f2mica.\u00a0No hi ha doncs cap ra\u00f3 perqu\u00e8 no puguem fer-ho per assegurar la nostra superviv\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 ve al cas del debat obert al voltant de la possible realitzaci\u00f3 d’una consulta independentista a Catalunya.\u00a0Doncs igual que el fi no justifica els mitjans i de cap manera s’hauria d’acceptar que la legalitat constitucional fos violentada unilateralment, tamb\u00e9 \u00e9s cert que considerar materialment impossibles fins com la secessi\u00f3 siguin quins siguin els procediments que s’utilitzin per arribar-hi no t\u00e9 cap sentit i constitueix un element deslegitimador del sistema pol\u00edtic.<\/p>\n

No deixaria de ser paradoxal que un pa\u00eds com Espanya, que ha dut a terme un proc\u00e9s de transici\u00f3 considerat generalment mod\u00e8lic quant a la seva capacitat d’invertir de forma pac\u00edfica un marc pol\u00edtic autoritari i tornar-lo en democr\u00e0tic sense fer una ruptura des del punt de vista legal, es trob\u00e9s ara en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 la seva rigidesa constitucional l’aboqui a un conflicte de legitimitats entre el marc jur\u00eddic-legal (la Constituci\u00f3) i un nou marc pol\u00edtic que, de forma pac\u00edfica i majorit\u00e0ria, advoqu\u00e9s des de Catalunya per realitzar una consulta al voltant de la independ\u00e8ncia.\u00a0Perqu\u00e8 aquesta \u00e9s la situaci\u00f3 que es ve configurant en els \u00faltims mesos, el d’un escenari en qu\u00e8 s’enfrontaran dues legitimitats, la formal-constitucional, que prohibeix tant els refer\u00e8ndums unilaterals com la secessi\u00f3 d’una part del territori, i una legitimitat democr\u00e0tica sorgida del pronunciament majoritari dels representants electes o, posteriorment, d’una majoria rellevant de la poblaci\u00f3 catalana.<\/p>\n

Desactivar el xoc de trens entre aquestes dues legitimitats \u00e9s imperatiu doncs d’ell ning\u00fa sortir\u00e0 guanyant, ni a Catalunya, ni a la resta d’Espanya, ni a Europa.\u00a0Tornem la mirada sobre el reformisme que va evitar un gran estrip a l’Espanya dels anys setanta ja que segueix sent un bon model per resoldre els problemes del futur.\u00a0Si els constituents de 1978 van dotar a Espanya d’una Constituci\u00f3 molt r\u00edgida va ser m\u00e9s per por a una involuci\u00f3 democr\u00e0tica i per la necessitat de preservar els delicats equilibris pol\u00edtics, socials i territorials en qu\u00e8 es va assentar la transici\u00f3 que per un menyspreu a la flexibilitat i el reformisme, que est\u00e0 en el seu codi gen\u00e8tic.\u00a0Clarament, les millors d\u00e8cades de la nostra hist\u00f2ria han vingut de la m\u00e0 d’un reformisme continuat i de la construcci\u00f3 de ponts entre ideologies i territoris, no de la ruptura.\u00a0Espanya \u00e9s una societat plural i alhora plurinacional, on com demostren reiteradament els processos electorals celebrats a Catalunya i al Pa\u00eds Basc, el joc pol\u00edtic \u00e9s un estira i arronsa entre minories que s\u00f3n prou \u00e0mplies com per haver de ser incloses o, si m\u00e9s menys, no marginades, i majories que normalment s\u00f3n massa minses i transit\u00f2ries com per governar de manera hegem\u00f2nica o canviar unilateralment el marc jur\u00eddic-pol\u00edtic.\u00a0Malgrat les transformacions crucials que ha experimentat Espanya en aquests \u00faltims trenta anys, aquesta doble pluralitat segueix present i exercint un paper moderador.\u00a0No mostrar ara la flexibilitat i la voluntat de di\u00e0leg i comprom\u00eds que es va mostrar llavors seria una tra\u00efci\u00f3 a aquest esperit que va animar el retorn de la democr\u00e0cia a Espanya.<\/p>\n

Com mostren els casos del Quebec o Esc\u00f2cia, que res obligui a un Estat a prendre en compte les aspiracions secessionistes d’un territori (ja que ni en el dret internacional existeix, m\u00e9s enll\u00e0 dels casos de descolonitzaci\u00f3, un dret a l’autodeterminaci\u00f3 ni \u00e9s preceptiu que una constituci\u00f3 democr\u00e0tica inclogui el dret a la secessi\u00f3) no vol dir que una comunitat pol\u00edtica pugui esquivar indefinidament la presa en consideraci\u00f3 de la voluntat d’una part de la poblaci\u00f3 de separar l’Estat, si aquesta exist\u00eds, i de fer-ho mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s democr\u00e0tic.<\/p>\n

A data d’avui, els catalans s\u00f3n ciutadans d’una democr\u00e0cia occidental que, al seu torn, \u00e9s membre de la Uni\u00f3 Europea i del Consell d’Europa pel que autom\u00e0ticament gaudeixen del m\u00e0xim nivell i protecci\u00f3 de drets pol\u00edtics, econ\u00f2mics i socials existents al m\u00f3n.\u00a0\u00c9s doncs als independentistes a qui correspon valorar quin seria el cost d’una secessi\u00f3 unilateral i no pactada que no an\u00e9s acompanyada d’un acord amb un Estat, l’espanyol, que \u00e9s membre de la UE.\u00a0Per aix\u00f2, encara que per a qualsevol Govern espanyol, fer d’un bloqueig de l’adhesi\u00f3 d’una Catalunya independent com una q\u00fcesti\u00f3 de principi o brandar aquest com amena\u00e7a no \u00e9s una posici\u00f3 raonable, tampoc li pot ser exigible que es plegui sense m\u00e9s a convalidar internacionalment una secessi\u00f3 no pactada constitucionalment.\u00a0Per\u00f2 igual que el fi no justifica els mitjans ni els partidaris de la independ\u00e8ncia poden pretendre sense m\u00e9s saltar-se el marc legal existent, una comunitat ha de disposar de mitjans amb qu\u00e8 resoldre conflictes sobre els fins \u00faltims del seu pacte social.\u00a0Per aix\u00f2, mentre que els sentiments d’identitat i pertinen\u00e7a a la naci\u00f3 s\u00f3n incommensurables i no es poden negociar ni dividir, els procediments s\u00ed que ho s\u00f3n.<\/p>\n

Les pr\u00f2ximes eleccions catalanes confirmaran fins a quin punt els ciutadans d’aquesta comunitat validen amb el seu vot la idea de rec\u00f3rrer el cam\u00ed fins a la independ\u00e8ncia mitjan\u00e7ant una consulta sobiranista. Acceptar aquesta consulta, fins i tot a risc de perdre-la, \u00e9s millor que rebutjar de ple la seva mera possibilitat.\u00a0Aix\u00f2 no nom\u00e9s invalidaria l’estrat\u00e8gia victimista i deslegitimadora de la qual fan gala molts independentistes, sin\u00f3 que permetria al Govern recuperar la iniciativa, tant pel que fa a les negociacions dels aspectes substantius (Estatut, concert fiscal, etc) com pel que fa a els procediments, doncs l’Estat, un cop acceptada la consulta, s\u00ed que tindria tota la legitimitat, via les Corts Generals, per decidir sobre els terminis i, sobretot, la formulaci\u00f3 de la pregunta o preguntes i, a posteriori, la gesti\u00f3 de seves conseq\u00fc\u00e8ncies legals o constitucionals.<\/p>\n

Per aix\u00f2, igual que l’Estat no pot rebutjar indefinidament la celebraci\u00f3 d’una consulta sobiranista, tan sols com a possibilitat, tampoc hauria acceptar-la sense m\u00e9s.\u00a0Aquesta consulta hauria d’estar situada dins d’un proc\u00e9s, un “full de ruta” on, idealment, aquesta es produ\u00eds nom\u00e9s al final, com a instrument ratificador d’un acord o, eventualment, d’un frac\u00e0s.\u00a0Aix\u00f2 obriria l’oportunitat de comen\u00e7ar a pensar en com podrien els partidaris de la unitat guanyar aquesta consulta, q\u00fcesti\u00f3 a la qual entre prohibicions, amenaces i desqualificacions, ni el Govern, ni l’oposici\u00f3, ni l’opini\u00f3 p\u00fablica sembla que han dedicat molt temps.\u00a0Perqu\u00e8 si resulta que en el seu fur \u00edntim, el Govern, l’oposici\u00f3 i la majoria de la societat espanyola estan conven\u00e7uts que no disposen d’argument de pes o oferta pol\u00edtica o econ\u00f2mica que pogu\u00e9s inclinar la balan\u00e7a del costat de la perman\u00e8ncia a Espanya en cas d’una eventual consulta, llavors l’escenari al qual ens enfrontem \u00e9s molt pitjor del que imaginem ja que, certament, anir\u00edem a aquest xoc de trens entre les dues legitimitats.\u00a0Per aix\u00f2, m\u00e9s que negar-se a una consulta, Govern i oposici\u00f3 haurien de plantejar com construir una opci\u00f3 de perman\u00e8ncia a Espanya que fos atractiva per a una \u00e0mplia majoria de ciutadans de Catalunya i que, en la mesura que resolgu\u00e9s els mateixos problemes a un cost menor i amb un benefici major, permet\u00e9s acreditar i ameritar la perman\u00e8ncia com una opci\u00f3 de major valor que la secessi\u00f3.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un pa\u00eds que s’enfronti a circumst\u00e0ncies extraordin\u00e0ries pot considerar que els procediments existents no s\u00f3n adequats o resulten insuficients per resoldre els problemes a qu\u00e8 s’enfronta.\u00a0Per aix\u00f2 \u00e9s leg\u00edtim plantejar-se la q\u00fcesti\u00f3 de quines normes o institucions ha de canviar i, alhora, quins ha de preservar. L’equilibri entre aquests dos extrems \u00e9s de tot menys …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6940","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6940","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6940"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6940\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6942,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6940\/revisions\/6942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6940"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6940"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6940"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}