{"id":6924,"date":"2012-11-20T12:23:28","date_gmt":"2012-11-20T10:23:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6924"},"modified":"2012-11-20T12:24:02","modified_gmt":"2012-11-20T10:24:02","slug":"vicenc-navarro-la-gran-estafa-a-catalunya-i-a-espanya-part-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/vicenc-navarro-la-gran-estafa-a-catalunya-i-a-espanya-part-ii\/","title":{"rendered":"Vicen\u00e7 Navarro: La gran estafa a Catalunya (i a Espanya) part II"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Joan B. Culla<\/strong> \u00e9s un historiador que treballa tamb\u00e9 com a columnista i periodista per als mitjans de major difusi\u00f3 a Catalunya, incloent Catalunya R\u00e0dio i TV3. \u00c9s, sens dubte, el comentarista pol\u00edtic de major visibilitat en els mitjans de major difusi\u00f3 radiotelevisiva p\u00fablics de Catalunya. Aix\u00f2 es deu, en gran part, a les postures que promou, pr\u00f2ximes al partit governant avui a Catalunya. T\u00e9 tamb\u00e9 una columna a ‘El<\/em> Pa\u00eds<\/em>‘ (Edici\u00f3 Catalunya), on cobreix la quota del nacionalisme conservador en les p\u00e0gines d’aquest rotatiu, quota negada, per cert, a pensadors d’esquerres.<\/p>\n

En un recent article de la seva columna, titulat “Desmesuras” (09.11.12) criticava les esquerres catalanes per fer el joc a les veus procedents de l’altre costat de l’Ebre, que denuncien el que \u00e9s obvi, que el govern de CiU<\/strong> est\u00e0 utilitzant la mobilitzaci\u00f3 independentista (la qual cosa no vol dir que aquest moviment sigui un instrument de CiU<\/strong>, com err\u00f2niament es percep a gran part d’Espanya) per amagar les retallades que tal govern ha fet al llarg del seu mandat. Segons Joan B. Culla<\/strong>, aquesta cr\u00edtica a les retallades per part de les esquerres \u00e9s malintencionada i reflecteix una doble moral, ja que aquestes veus critiquen el govern Mas per fer una cosa -les retallades- que, en realitat, totes les CCAA estan fent. Segons ell, no \u00e9s just, per tant, centrar-se en les retallades del govern Mas i ignorar tots els altres.<\/p>\n

Aquesta va ser tamb\u00e9 la resposta que el mateix president Mas<\/strong> va donar a M\u00f2nica Terribas<\/strong> al diari Ara, en qu\u00e8 aquest va respondre, en la seva defensa a la cr\u00edtica de les retallades, amb l’argument que el que ell feia era l’\u00fanic possible, com testificava el fet que totes les altres CCAA ho estiguessin fent tamb\u00e9. El president Mas<\/strong> va afegir que fins i tot a Andalusia, governada per una alian\u00e7a del PSOE<\/strong> amb Izquierda Unida<\/strong>, s’estava fent el mateix. Com era predictible, gaireb\u00e9 la mateixa expressi\u00f3 ha estat ara escrita pel Sr. Culla<\/strong> en el seu article d’El Pa\u00eds<\/em>. Tant el Sr. Culla<\/strong> com la Sra.\u00a0M\u00f2nica Terribas<\/strong> van presentar, aix\u00ed, les retallades del govern Mas com l’\u00fanica pol\u00edtica possible, com ho demostra que totes les CCAA estiguin fent el mateix.<\/p>\n

Degut a l’enorme domini que les dretes catalanes tenen en els mitjans de major difusi\u00f3 a Catalunya, aquest argument ja es considera tan obvi que no requereix documentaci\u00f3. Ara b\u00e9, si aquests defensors del govern Mas miressin les dades -cosa que rarament fan, doncs perceben que la seva missi\u00f3 no \u00e9s la d’informar, sin\u00f3 la de promoure un ideari- veurien que s\u00ed que hi ha alternatives a les pol\u00edtiques de retallades del govern Mas. Em remeto a les dades presentades per Juan Torres, Alberto Garz\u00f3n i jo, en el llibre Hay Alternativas<\/em>, que mostren que per cada retallada que han fet els governs Rajoy i Mas, havia i continua havent altres alternatives que ni tan sols han estat considerades. \u00c9s m\u00e9s, si analitzessin les retallades fetes per les CCAA tamb\u00e9 podrien haver vist que no totes les CCAA estan fent el mateix. Andalusia est\u00e0 seguint una pol\u00edtica de retallades que \u00e9s molt diferent de la que est\u00e0 seguint el govern Mas. La coalici\u00f3 PSOE<\/strong>–IU<\/strong> no ha retallat ni la sanitat ni l’educaci\u00f3, ni ha imposat sistemes de copagament en sanitat, com el govern Mas ha fet.<\/p>\n

Davant d’aquesta realitat, un espera que la Sra. M\u00f2nica Terribas <\/strong>en la seva entrevista al Sr. Mas<\/strong> hagu\u00e9s fet aquesta l\u00f2gica pregunta: “Per qu\u00e8 vost\u00e8, Sr. Mas, retalla en sanitat i educaci\u00f3 i el govern andal\u00fas no ho fa?” Ni a la Sra. Terribas<\/strong> ni al Sr Culla<\/strong>, per\u00f2, els interessa que aquesta pregunta es faci ja que la resposta mostraria clarament la sensibilitat neoliberal que el govern Mas representa. En realitat, el govern Mas \u00e9s el m\u00e9s neoliberal dels governs existents a Espanya. Membres del seu equip econ\u00f2mic fins i tot han criticat el Sr. Rajoy<\/strong> per ser massa tou en les seves reformes laborals, exigint una major duresa que faciliti encara m\u00e9s la baixada de salaris i l’acomiadament dels treballadors. I el govern Mas va aprovar la Llei que va configurar la necessitat de retallar despesa p\u00fablica a nivell auton\u00f2mic, delegant fins i tot al govern central la potestat de sancionar les CCAA que no seguissin aquestes pol\u00edtiques. Cap d’aquestes mesures i propostes les va fer el govern andal\u00fas d’esquerres.
\n\u00c9s m\u00e9s, \u00e9s f\u00e0cilment demostrable que l’argument que les retallades del govern Mas eren necess\u00e0ries, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del “desastre” heretat del govern tripartit anterior, no es correspon a la realitat. El deute p\u00fablic ha augmentat enormement durant el per\u00edode Mas, conseq\u00fc\u00e8ncia de les pol\u00edtiques preses pel partit ara governant, incloent les retallades que han contribu\u00eft a la recessi\u00f3 econ\u00f2mica i, amb aix\u00f2, a la reducci\u00f3 dels ingressos p\u00fablics. Aquesta reducci\u00f3 d’ingressos va ser tamb\u00e9 facilitada per la baixada d’impostos aprovada amb el suport de CiU l’any 2006 i realitzada m\u00e9s tard pel govern Mas, baixada d’impostos que va augmentar, encara m\u00e9s, el d\u00e8ficit i el deute p\u00fablic tant espanyol com catal\u00e0. Avui el govern Mas \u00e9s un dels governs m\u00e9s neoliberals existents, no nom\u00e9s a Espanya, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l’Eurozona. Com b\u00e9 ha dit el mateix president Mas<\/strong>, “hem de mostrar a Brussel\u00b7les que som seriosos en les nostres promeses”, clarificant que, per a ell, serietat significa retallades i el que anomena disciplina fiscal. Aquestes retallades estan deteriorant els serveis p\u00fablics, com la sanitat, la qual cosa est\u00e0 beneficiant als serveis sanitaris privats, dels quals el conseller de Salut, el Sr. Boi Ruiz<\/strong> era, abans de ser nomenat conseller, un m\u00e0xim exponent com a dirigent de la patronal hospital\u00e0ria privada.<\/p>\n

El PP com el millor aliat de CiU: la complementarietat de les dretes nacionalistes<\/em><\/strong><\/p>\n

Dit tot aix\u00f2, voldria subratllar que no tenen credibilitat les cr\u00edtiques al govern Mas procedents de m\u00e9s enll\u00e0 de l’Ebre que provenen del govern Rajoy i del partit de dretes espanyol, el PP<\/strong>, que ha estat responsable de pol\u00edtiques de retallades gaireb\u00e9 id\u00e8ntiques a les realitzades pel govern Mas. El PP<\/strong>, per cert, amb les seves declaracions, est\u00e0 estimulant el sentiment independentista i la seva reacci\u00f3 espanyolista que electoralment l’afavoreix. El millor aliat de la dreta catalana sempre ha estat la dreta espanyola, fins i tot en la seva suposada adversitat, m\u00e9s fict\u00edcia, per cert, que real.<\/p>\n

En realitat, hi ha semblances entre la ideologia nacionalista de les dues formacions pol\u00edtiques, CiU<\/strong> i PP<\/strong>. El seu nacionalisme \u00e9s de car\u00e0cter essencialista, utilitzat per mobilitzar la poblaci\u00f3 per tal que doni suport a les seves pol\u00edtiques de clara orientaci\u00f3 neoliberal que estan danyant a les classes populars de tots dos territoris. Ambd\u00f3s han tingut en els seus or\u00edgens una ideologia supremacista, considerant-se superiors als seus ve\u00efns, element especialment accentuat en el nacionalisme conservador espanyol, que parlava fins i tot de superioritat de ra\u00e7a. El seu dia nacional es va dir durant molts anys el dia de la Ra\u00e7a. Tal narrativa i concepte no es presentava amb tal intensitat en el nacionalisme conservador catal\u00e0, tot i que solia utilitzar termes despectius, amb connotacions \u00e8tniques per referir-se als ciutadans procedents d’altres parts d’Espanya, anomenant-los “xarnegos”. Alguns dels escrits del que va ser m\u00e9s tard president de Catalunya, el Sr. Jordi Pujol<\/strong>, parlaven fins i tot d’una inferioritat de l’andal\u00fas.<\/p>\n

Aquests components de la ideologia nacionalista a banda i banda de l’Ebre han anat canviant amb el temps, havent estat el canvi particularment accentuat en el cas catal\u00e0. Avui el nacionalisme conservador catal\u00e0 -les dretes catalanes- ha acceptat en el seu si als catalans procedents d’altres parts d’Espanya. I aix\u00f2 com a resultat de la influ\u00e8ncia de les esquerres amb les quals la dreta catalana ha hagut de competir i que tenien una visi\u00f3 oposada a la conservadora. La hist\u00f2ria de Catalunya (ocultada, per cert, pel nacionalisme conservador catal\u00e0) mostra que van ser precisament les esquerres les que sempre van defensar a la naci\u00f3 catalana (defensant-la com un col\u00b7lectiu que compartia llengua i hist\u00f2ria comuna, amb especificitats pr\u00f2pies), incl\u00f2s el seu dret d’autogovern i autodeterminaci\u00f3 (el que ara es diu “poder de decidir”), lluitant heroicament durant la dictadura, per tal defensa de Catalunya. Per aquestes esquerres, (socialistes, comunistes i anarcosindicalistes) la lluita pels interessos del m\u00f3n del treball comportava la defensa de Catalunya, integrant plenament al treballador nouvingut d’altres parts d’Espanya a Catalunya i a la seva identitat. Ning\u00fa va lluitar amb tanta intensitat per Catalunya i la seva pr\u00f2pia identitat i govern com les esquerres, liderades durant la lluita antifeixista pel PSUC<\/strong>. S’ha oblidat, per cert, que els socialistes havien tingut tamb\u00e9, durant la clandestinitat, el comprom\u00eds que Catalunya tingu\u00e9s autogovern i autodeterminaci\u00f3, comprom\u00eds que la direcci\u00f3 del PSOE<\/strong> va abandonar com a resultat de les pressions de l’Ex\u00e8rcit, eix -amb l’Esgl\u00e9sia i la Monarquia- del nacionalisme conservador espanyol (tal com ha documentat l’historiador catal\u00e0 Josep Fontana).<\/p>\n

El nacionalisme espanyol \u00e9s el m\u00e9s opressiu i asfixiant doncs nega l’exist\u00e8ncia d’altres nacions i imposa la seva visi\u00f3 d’Espanya, presentant-la com l’\u00fanica Espanya possible (veure el meu article “El nacionalisme espanyolista” a www.vnavarro.org). Tal nacionalisme, (que nega fins i tot que sigui nacionalisme) t\u00e9 la seva m\u00e0xima expressi\u00f3 en l’establishment espanyol, basat principalment a Madrid. Aquesta visi\u00f3 apareix tamb\u00e9 en dirigents del PSOE<\/strong>, entre els quals Jos\u00e9 Bono <\/strong>\u00e9s el m\u00e0xim exponent.<\/p>\n

Les barbaritats del Sr Bono<\/em><\/strong><\/p>\n

Jos\u00e9 Bono<\/strong>, va declarar a Sitges que la negaci\u00f3 de la possibilitat de dues identitats va ser l’origen de la barb\u00e0rie nazi. Assumeix err\u00f2niament que els nacionalistes conservadors catalans estan negant als catalans que se senten tamb\u00e9 espanyols els mateixos drets que els dels que se senten nom\u00e9s catalans, insinuant, per tant, que els primers serien els jueus de la Catalunya dominada pels nacionalistes catalans (en cas d’aconseguir la independ\u00e8ncia), referint-se al nazisme com exemple d\u2019aix\u00f2. No cal dir que les declaracions del Sr. Jos\u00e9 Bono<\/strong> van ser, com era previsible, \u00e0mpliament difoses per la televisi\u00f3 catalana TV3, controlada pel govern Mas, i que han danyat enormement el PSC<\/strong> (el partit de la mateixa fam\u00edlia pol\u00edtica de Bono<\/strong>) i van ajudar enormement al partit governant a Catalunya.<\/p>\n

Acusar avui als partits nacionalistes catalans de considerar els catalans que ens sentim espanyols com jueus \u00e9s m\u00e9s que una acusaci\u00f3 profundament err\u00f2nia i maliciosa: \u00e9s una declaraci\u00f3 antidemocr\u00e0tica que arriba nivells menyspreables, orientada a crear odi. La seva acusaci\u00f3 \u00e9s tan absurda que \u00e9s utilitzada astuta i intel\u00b7ligentment per CiU<\/strong> com a representativa de l’enorme intoler\u00e0ncia present en el nacionalisme espanyolista. Tal nacionalisme, representat per Bono<\/strong>, \u00e9s enormement perjudicial no nom\u00e9s per als independentistes sin\u00f3 tamb\u00e9 per als espanyols que ens sentim catalans que, com vaig dir anteriorment, tenim una altra visi\u00f3 d’Espanya -una Espanya republicana plurinacional- compartida amb milions d’espanyols. Tal intoler\u00e0ncia i exclusivitat va assolir extrems menyspreables quan el Sr. Bono<\/strong> sent president del Congr\u00e9s va tenir la barra de recriminar als republicans per enarborar la bandera republicana en un acte d’homenatge de les Corts a les brigades internacionals, una de les reprimendes m\u00e9s vergonyoses que hagi ocorregut en aquella Cambra. El Sr. Bono<\/strong> ha escrit que va aprendre del seu pare -que era falangista- el seu amor a Espanya, reproduint aix\u00ed la seva visi\u00f3 d’Espanya, heretada del feixisme. Han estat ell i la seva concepci\u00f3 d’Espanya els que han negat dues identitats als catalans que ens sentim espanyols, en negar-nos el poder de decidir, fent la nostra espanyolitat volunt\u00e0ria i no for\u00e7ada. Tal visi\u00f3 d’Espanya ha fet molt de mal al nostre pa\u00eds i acabar\u00e0, sens dubte, trencant-lo.<\/p>\n

La desafortunada resposta de Pere Navarro<\/em><\/strong><\/p>\n

Malauradament, la resposta del candidat del PSC<\/strong> al Govern de la Generalitat, Pere Navarro<\/strong>, a les barbaritats de Bono<\/strong> ha estat molt desafortunada. Davant la barbaritat de Bono<\/strong>, Pere Navarro<\/strong> ha indicat que “no contestava a jubilats”, amb la qual cosa va ofendre als jubilats, pels quals, per cert, el socialisme catal\u00e0 i espanyol han fet molt\u00edssim. El comentari de Pere Navarro <\/strong>semblava reflectir que els arguments de la gent gran, la gran majoria dels jubilats, no s’han de tenir en compte, la qual cosa, a m\u00e9s de ser ofensiu, \u00e9s su\u00efcida electoralment ja que els votants m\u00e9s fidels que t\u00e9 el socialisme a Catalunya i a Espanya han estat precisament els jubilats per vellesa. Inconscientment Pere Navarro<\/strong> estava reproduint una discriminaci\u00f3 molt generalitzada en contra de la vellesa, que s’ha de denunciar amb tota contund\u00e8ncia.<\/p>\n

El problema de les esquerres catalanes<\/em><\/strong><\/p>\n

S’ha oblidat (oblit que les dretes catalanes han facilitat a trav\u00e9s de la majoria de mitjans d’informaci\u00f3 que controlen, instrumentalitzen, o influencien) que, tal com he indicat abans, van ser les esquerres les que, sota condicions enormement repressives, van demanar el “dret a decidir”. Tant el PSUC<\/strong> com el PSOE<\/strong> havien incl\u00f2s aquestes reivindicacions en les seves propostes. El socialisme el va abandonar, per\u00f2 el PSUC<\/strong> no. I el problema \u00e9s que les esquerres van abandonar la tradici\u00f3 i sensibilitat del PSUC<\/strong>, \u00e9s a dir, la identificaci\u00f3 de la lluita per l’alliberament del m\u00f3n del treball amb l’autodeterminaci\u00f3 de la naci\u00f3 catalana, autodeterminaci\u00f3 necess\u00e0ria per mostrar que la incorporaci\u00f3 de Catalunya a Espanya \u00e9s un acte voluntari i no imposat. La majoria de catalans s’han sentit sempre espanyols, si m\u00e9s no fins fa poc. Aquest desinter\u00e8s \u00e9s resultat del domini del PP<\/strong> a les institucions pol\u00edtiques de l’Estat i del seu nacionalisme espanyolista (compartit per Jos\u00e9 Bono<\/strong>) que un nombre creixent de catalans troba asfixiant.<\/p>\n

Les esquerres catalanes haurien d’haver emfatitzat que el que m\u00e9s estima Catalunya \u00e9s el que m\u00e9s es compromet amb el benestar de les classes populars de Catalunya (veure el meu article “\u00bfQui\u00e9nes son los patriotas?”, P\u00fablico<\/em> (15.11.12)), que s\u00f3n la majoria de la poblaci\u00f3, a trav\u00e9s, entre altres mitjans, de l’expansi\u00f3 de l’estat del benestar, denunciant a les dretes per utilitzar les banderes per defensar interessos particulars i de classe. La recuperaci\u00f3 electoral d’IC-V-EUiA<\/strong> es deu, en part, al fet que ha anat redescobrint el “vermell” de la seva hist\u00f2ria, que no hauria mai d’haver dilu\u00eft. D’altra banda, \u00e9s important per a les esquerres, incloent el PSC<\/strong>, que perdin els seus complexos i que segueixin l’estrat\u00e8gia que el Partit Dem\u00f2crata dels Estats Units utilitza en les seves campanyes electorals i que el Partit Republic\u00e0 defensivament anomena l’estrat\u00e8gia de la “lluita de classes”, presentant a les dretes pel que s\u00f3n, el mer instrument del poder de les elits financeres i econ\u00f2miques governants. Avui estem veient a Catalunya i a Espanya l’atac m\u00e9s frontal que hi ha hagut durant el per\u00edode democr\u00e0tic a l’estat del benestar, estat del benestar utilitzat per les classes populars als dos costats de l’Ebre, que tenen m\u00e9s en com\u00fa en la defensa dels seus interessos del que les separa. L’objectiu de les dretes \u00e9s impedir que aquestes classes populars ho percebin, creant enfrontaments que les divideixin. Per\u00f2 la cultura pol\u00edtica catalana (hegemonitzada per les dretes), excessivament versallesca, obstaculitza el desenvolupament de tal estrat\u00e8gia. I aix\u00ed els va a les esquerres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joan B. Culla \u00e9s un historiador que treballa tamb\u00e9 com a columnista i periodista per als mitjans de major difusi\u00f3 a Catalunya, incloent Catalunya R\u00e0dio i TV3. \u00c9s, sens dubte, el comentarista pol\u00edtic de major visibilitat en els mitjans de major difusi\u00f3 radiotelevisiva p\u00fablics de Catalunya. Aix\u00f2 es deu, en gran part, a les postures …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6924","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6924","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6924"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6924\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6927,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6924\/revisions\/6927"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6924"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6924"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6924"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}