{"id":6899,"date":"2012-11-16T10:43:24","date_gmt":"2012-11-16T08:43:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6899"},"modified":"2012-11-16T10:44:46","modified_gmt":"2012-11-16T08:44:46","slug":"jordi-marti-barcelona-i-la-independencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-marti-barcelona-i-la-independencia\/","title":{"rendered":"Jordi Mart\u00ed: Barcelona i la independ\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/01\/bcn.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-1605\" title=\"bcn\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/01\/bcn-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/01\/bcn-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/01\/bcn.jpg 800w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>En aquests temps tan apassionats -i apassionants- que vivim he d&#8217;insistir una vegada m\u00e9s en la necessitat de situar en el debat p\u00fablic el paper de Barcelona, \u200b\u200bque hist\u00f2ricament ha tingut un paper molt singular i ha exercit sempre la capitalitat amb un punt de rebel\u00b7lia.\u00a0<!--more-->El motiu?\u00a0Ser una ciutat feta a si mateixa.\u00a0La seva pot\u00e8ncia no ve derivada d&#8217;un Estat que li atribueix capitalitat pol\u00edtica, econ\u00f2mica o cultural, sin\u00f3 de la pr\u00f2pia capacitat d&#8217;atrevir-se amb projectes ideats i impulsats per ella mateixa.\u00a0De l&#8217;Eixample a les exposicions universals, dels Jocs Ol\u00edmpics al 22@ i la ciutat del coneixement, Barcelona ha anat construint el seu propi cam\u00ed fins a apar\u00e8ixer, als ulls del m\u00f3n, com una mena de ciutat-estat en qu\u00e8 l&#8217;energia emergeix de la seva pr\u00f2pia din\u00e0mica, del pols dels seus carrers i dels seus ciutadans.\u00a0D&#8217;aqu\u00ed les difer\u00e8ncies amb Madrid, que ha crescut com a resultat de la seva condici\u00f3 de capital i d&#8217;una repetida aposta pol\u00edtica nacional.<\/p>\n<p>El m\u00e9s curi\u00f3s, de tota manera, no \u00e9s que aquesta resili\u00e8ncia urbana de Barcelona no compti amb la complicitat dels governants espanyols, entestats a pensar en Madrid com a centre de l&#8217;univers.\u00a0El m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s el recel tradicional del nacionalisme catal\u00e0.\u00a0<strong>Pujol<\/strong> sempre va pugnar per domesticar Barcelona.\u00a0Ho va fer amb les retic\u00e8ncies inicials al projecte ol\u00edmpic o amb l&#8217;eliminaci\u00f3 absurda de la corporaci\u00f3 metropolitana.\u00a0El nacionalisme tamb\u00e9 va atacar la ciutat amb el recorregut de l&#8217;AVE, una batalla guanyada per l&#8217;alcalde <strong>Hereu<\/strong>.\u00a0Ara ho fa amb el Barcelona World, una proposta d&#8217;oci a les costes de Tarragona.\u00a0Hilarant perqu\u00e8 una cosa \u00e9s que la ciutat disposi d&#8217;una marca amb clara projecci\u00f3 internacional i una altra l&#8217;\u00fas fr\u00edvol de la mateixa.\u00a0Les ciutats tenen una identitat -molt m\u00e9s fr\u00e0gil i evanescent que la pot\u00e8ncia dels s\u00edmbols i institucions nacionals- del tot necess\u00e0ria per no acabar sent meres urbanitzacions. El nacionalisme conservador mai ha ent\u00e8s l&#8217;\u00e0nima urbana i Barcelona sempre ha estat un forat negre en el seu relat de pa\u00eds.<\/p>\n<p>A l&#8217;horitz\u00f3 s&#8217;albiren noves possibilitats per al futur de Catalunya.\u00a0La paraula la tenen els catalans.\u00a0Tots, per\u00f2, haurien de vetllar perqu\u00e8 no s&#8217;apagui el principal motor econ\u00f2mic i cultural que t\u00e9 aquest pa\u00eds. Barcelona sempre ha exercit la capitalitat volent eixamplar horitzons.\u00a0Ho va fer pugnant per ser co-capital espanyola, aspirant a un paper rellevant en l&#8217;\u00e0rea iberoamericana, apostant per la capitalitat mediterr\u00e0nia, articulant l&#8217;Euroregi\u00f3 m\u00e9s potent del sud d&#8217;Europa.<\/p>\n<p>La ciutat, avui, est\u00e0 absent del debat pol\u00edtic, comen\u00e7a a ser l\u2019halo del que va ser i la seva projecci\u00f3 internacional viu de renda.\u00a0Per sort, els seus indicadors econ\u00f2mics assenyalen que segueix sent el motor de Catalunya.\u00a0No obstant aix\u00f2, el projecte\/model nascut a la Transici\u00f3 s&#8217;ha esgotat.\u00a0El govern <strong>Trias<\/strong> s&#8217;escuda en el relat nacional: Barcelona ser\u00e0 capital d&#8217;un Estat sobir\u00e0, afirma l&#8217;alcalde.\u00a0Una manera subtil de liquidar el plus que Barcelona sempre ha aportat al pa\u00eds, la capacitat de reinventar-se de baix a dalt.\u00a0Per aquest cam\u00ed, alerto, la ciutat corre el perill d&#8217;acabar subordinada a Catalunya i ser atractiva per turistes i inversors per\u00f2 amputada del nervi que permet assegurar el seu futur com a ciutat.<\/p>\n<p>Barcelona ha de ser menys municipi i m\u00e9s metr\u00f2poli, menys marca i m\u00e9s ciutat, menys museu i m\u00e9s laboratori, menys smart i m\u00e9s humana. En un m\u00f3n de sobiranies compartides, a la nostra ciutat li toca definir el projecte de futur i convertir els seus habitants en ciutadans.\u00a0Barcelona es resisteix a la cotilla nacional.\u00a0Una independ\u00e8ncia, una voluntat de ser, que no \u00e9s una tra\u00efci\u00f3 a la seva catalanitat sin\u00f3 la forma genu\u00efna d&#8217;expressar-la.\u00a0Caldr\u00e0 anar amb compte: apassionats per assolir la plenitud nacional podr\u00edem oblidar el motor que ens ha perm\u00e8s arribar on som.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2012\/11\/15\/catalunya\/1353011122_371395.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En aquests temps tan apassionats -i apassionants- que vivim he d&#8217;insistir una vegada m\u00e9s en la necessitat de situar en el debat p\u00fablic el paper de Barcelona, \u200b\u200bque hist\u00f2ricament ha tingut un paper molt singular i ha exercit sempre la capitalitat amb un punt de rebel\u00b7lia.\u00a0El motiu?\u00a0Ser una ciutat feta a si mateixa.\u00a0La seva pot\u00e8ncia &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6899","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6899","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6899"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6899\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6903,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6899\/revisions\/6903"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6899"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6899"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6899"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}