{"id":6896,"date":"2012-11-15T18:29:31","date_gmt":"2012-11-15T16:29:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6896"},"modified":"2012-11-16T17:29:24","modified_gmt":"2012-11-16T15:29:24","slug":"javier-perez-royo-avaria-greu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/javier-perez-royo-avaria-greu\/","title":{"rendered":"Javier P\u00e9rez Royo: Avaria greu"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>No n\u2019estic segur, \u00e9s clar, per\u00f2 no nom\u00e9s no crec probable, sin\u00f3 que crec que \u00e9s altament improbable que Catalunya acabi esdevenint un Estat independent.\u00a0Per\u00f2 el fet que la independ\u00e8ncia de Catalunya s’hagi convertit en el centre del debat pol\u00edtic no nom\u00e9s en aquesta comunitat aut\u00f2noma sin\u00f3 a tot l’Estat, ja \u00e9s un indicador d’una avaria greu en la proposta constituent de la Transici\u00f3, amb base a la qual s’ha constru\u00eft l’\u00fanica experi\u00e8ncia estable i duradora de democr\u00e0cia a l’Espanya contempor\u00e0nia.<\/p>\n

En els dos \u00fanics processos constituents democr\u00e0tics de la hist\u00f2ria d’Espanya, el de 1931 i el de 1977-78, la compatibilitat de la unitat pol\u00edtica d’Espanya amb l’exercici del dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren ha estat el problema central al qual calia donar resposta.\u00a0Democr\u00e0cia i dret a l’autonomia han anat de la m\u00e0 en la nostra hist\u00f2ria pol\u00edtica i constitucional.\u00a0Sense democr\u00e0cia, les nacionalitats i regions no podrien exercir el dret a l’autonomia, per\u00f2 sense exercici del dret a l’autonomia no podria estabilitzar la democr\u00e0cia a Espanya.<\/p>\n

L’experi\u00e8ncia de la Constituci\u00f3 de 1931 va ser molt breu i convulsa, i la revolta feixista i el r\u00e8gim nascut de la Guerra Civil van posar fi a la mateixa de la manera m\u00e9s traum\u00e0tica imaginable.\u00a0La constru\u00efda amb base a la Constituci\u00f3 de 1978 ha corregut una altra sort.\u00a0El dret a l’autonomia s’ha exercit durant m\u00e9s de 30 anys en tots els territoris de l’Estat, sense que s’hagi vist suspesa la vig\u00e8ncia de la Constituci\u00f3 o d’algun estatut d’autonomia en cap moment.<\/p>\n

A finals del segle passat, el binomi Constituci\u00f3-Estatut d’Autonomia com a f\u00f3rmula per definir la constituci\u00f3 territorial d’Espanya semblava assentada, gaudint segons tots els estudis d’opini\u00f3 d’un suport molt majoritari a tot el pa\u00eds, inclosos Pa\u00eds Basc i Catalunya.<\/p>\n

Va ser en la segona legislatura de Govern presidit per Jos\u00e9 Mar\u00eda Aznar<\/strong> quan aquest model comen\u00e7aria a ser impugnat.\u00a0Inicialment nom\u00e9s pel Pa\u00eds Basc, el Parlament va aprovar, amb els vots de PNB<\/strong> i HB<\/strong>, una reforma de l’Estatut de Gernika que suposava la negaci\u00f3 de la unitat del poder constituent del poble espanyol i la definici\u00f3 unilateral pel Parlament basc de la seva posici\u00f3 en l’Estat mitjan\u00e7ant un “estatut de lliure associaci\u00f3 amb Espanya”.\u00a0La f\u00f3rmula era manifestament anticonstitucional i el Congr\u00e9s dels Diputats la va acabar rebutjant de ple.<\/p>\n

Posteriorment, a Catalunya es va procedir no a impugnar frontalment la f\u00f3rmula auton\u00f2mica, sin\u00f3 que es va pretendre una reforma de l’Estatut d’Autonomia, per tal de, sense posar en q\u00fcesti\u00f3 el principi d’unitat pol\u00edtica de l’Estat, poder exercir el dret a l’autonomia amb un contingut i abast m\u00e9s amplis.\u00a0La reforma va ser tramitada de manera escrupolosament respectuosa, tant de la Constituci\u00f3 com de l’Estatut d’Autonomia.\u00a0Va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, negociada amb el Congr\u00e9s dels Diputats i aprovada per les Corts Generals, sotmesa a refer\u00e8ndum, sancionada pel cap de l’Estat i publicada.\u00a0No es va produir cap pertorbaci\u00f3, ni greu ni lleu, en el funcionament de l’Estat auton\u00f2mic amb la seva entrada en vigor.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el nou Estatut va ser recorregut pel PP<\/strong> i declarat anticonstitucional pel Tribunal Constitucional, amb una fonamentaci\u00f3 jur\u00eddica que tancava qualsevol porta a l’evoluci\u00f3 de l’exercici del dret a l’autonomia que no es fes mitjan\u00e7ant la reforma de la Constituci\u00f3.\u00a0El que el TC li va dir a la immensa majoria de la societat catalana que havia aprovat la reforma de l’Estatut \u00e9s que, pel que a l’exercici del dret a l’autonomia es refereix, Catalunya ja tenia constitucionalment tot el que podia tenir i que no podia pretendre aconseguir res m\u00e9s.\u00a0En aquestes estem.\u00a0Si volen estar dins de la Constituci\u00f3, s’han de conformar amb el que tenen.\u00a0Si volen alguna cosa m\u00e9s, per molt que ho facin pac\u00edfica i democr\u00e0ticament, per molt que ho negoci\u00efn amb les Corts Generals i sotmetin l’acord assolit a refer\u00e8ndum, es posen fora de la Constituci\u00f3. Aquesta \u00e9s la doctrina del Constitucional.<\/p>\n

\u00c9s el major obstacle que tenim per trobar un ancoratge constitucional de Catalunya a Espanya en el present i en l’immediat futur.\u00a0No \u00e9s la Constituci\u00f3, sin\u00f3 la interpretaci\u00f3 de la Constituci\u00f3 pel TC, que \u00e9s la m\u00e9s restrictiva de totes les possibles, la qual impedeix que es puguin aproximar posicions.\u00a0La independ\u00e8ncia no es pot admetre en cap cas en termes constitucionals.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s que no es pot admetre res que vagi m\u00e9s enll\u00e0 del que hi ha, per molt lluny que es quedi de la independ\u00e8ncia. Aquest \u00e9s el problema en termes constitucionals despr\u00e9s de la STC 31\/2010.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No n\u2019estic segur, \u00e9s clar, per\u00f2 no nom\u00e9s no crec probable, sin\u00f3 que crec que \u00e9s altament improbable que Catalunya acabi esdevenint un Estat independent.\u00a0Per\u00f2 el fet que la independ\u00e8ncia de Catalunya s’hagi convertit en el centre del debat pol\u00edtic no nom\u00e9s en aquesta comunitat aut\u00f2noma sin\u00f3 a tot l’Estat, ja \u00e9s un indicador d’una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6896","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6896","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6896"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6896\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6904,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6896\/revisions\/6904"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6896"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6896"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6896"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}