{"id":6890,"date":"2012-11-15T11:54:35","date_gmt":"2012-11-15T09:54:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6890"},"modified":"2012-11-15T11:54:35","modified_gmt":"2012-11-15T09:54:35","slug":"antoni-castells-els-ponts-trencats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-castells-els-ponts-trencats\/","title":{"rendered":"Antoni Castells: Els ponts trencats"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Estimat Fernando:<\/p>\n

Acabo de llegir el teu article a EL PA\u00cdS de dissabte 10 de novembre, i vull felicitar-te per la teva ponderaci\u00f3, claredat i prud\u00e8ncia.\u00a0Tant de bo hi hagu\u00e9s a Espanya molta gent com tu!<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, no puc resistir cridar-te l’atenci\u00f3 sobre un punt que per a mi \u00e9s molt revelador del problema de fons que tenim davant, que no \u00e9s altre que el de tractar de veure almenys els fets que podr\u00edem anomenar objectius (si \u00e9s que existeixen) amb un m\u00ednim de coincid\u00e8ncia des de les dues parts, requisit indispensable per fer possible el di\u00e0leg.\u00a0Perqu\u00e8 un di\u00e0leg que tingui per objectiu arribar a un acord que no sigui la constataci\u00f3 que \u00e9s impossible continuar junts (ja que tamb\u00e9 per aix\u00f2 caldria dialogar) exigeix \u200b\u200bunes m\u00ednimes bases comunes en la percepci\u00f3 de la realitat.<\/p>\n

Et posar\u00e9 un exemple.\u00a0Una de les q\u00fcestions sensibles que s\u00f3n al nucli del conflicte actual \u00e9s el de la relaci\u00f3 fiscal entre Catalunya i Espanya.\u00a0I aqu\u00ed, uns podran opinar que el d\u00e8ficit fiscal \u00e9s excessiu, fins i tot molt excessiu, i altres que \u00e9s el que hauria de ser.\u00a0Per\u00f2 el que resulta impossible \u00e9s qualsevol tipus de di\u00e0leg que no es basi en l’acceptaci\u00f3 que aquest d\u00e8ficit fiscal existeix i que se situa en una forquilla determinada.\u00a0Per\u00f2, \u00e9s clar, si una de les parts creu que qualsevol solidaritat equival a una espoliaci\u00f3 i l’altra considera, no ja que Catalunya t\u00e9 el d\u00e8ficit fiscal que li correspon, sin\u00f3 que \u00e9s la CA m\u00e9s insolid\u00e0ria d’Espanya!\u00a0(Com les enquestes indiquen que passa avui en dia, gr\u00e0cies a la tergiversaci\u00f3 sistem\u00e0tica a la qual s’han dedicat durant anys alguns mitjans i formacions pol\u00edtiques, davant el silenci soroll\u00f3s d’alguns dels que ara us preocupeu, i de les altes institucions de l’Estat que ara parlen de quimeres), llavors no ja l’acord, sin\u00f3 simplement el di\u00e0leg, \u00e9s senzillament impossible.<\/p>\n

En el teu article afirmes que “(…) la immensa majoria dels tuits [derivats del\u00a0Manifest]<\/em> mostraven el distanciament creixent entre les posicions independentistes i aquelles que posen esperances en alguna forma de reconciliaci\u00f3 [s’ha d’entendre que referint-te als dels signants del Manifest]”,<\/em> i m\u00e9s endavant assenyales que alguns d’ells v\u00e9nen a dir” (…) vosaltres, els que dieu que ens compreneu, hav\u00edeu d\u2019haver-vos mobilitzat abans”.<\/p>\n

Vull comen\u00e7ar per recon\u00e8ixer amb tota claredat que el\u00a0Manifest<\/em> suposa una presa de posici\u00f3 valenta i que es trobava a faltar (deixant a part l’article, per a mi important\u00edssim, de Francisco Rubio Llorente<\/strong>, possiblement la m\u00e0xima autoritat d’Espanya en mat\u00e8ria constitucional, publicat, tamb\u00e9 a EL PA\u00cdS, el dia 8 d’octubre).\u00a0Especialment, des del meu punt de vista, per la proclamaci\u00f3 expl\u00edcita i rotunda que formula en el sentit d’acceptar el que decideixin els ciutadans de Catalunya respecte a la seva relaci\u00f3 amb Espanya.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, permet-me que et digui que jo crec que \u00e9s summament esbiaixat i poc objectiu en l’an\u00e0lisi que fa del conflicte actual i de les causes que han condu\u00eft fins aqu\u00ed.\u00a0En aquest punt, el grau de comprensi\u00f3 del\u00a0Manifest<\/em> (del que fas gala al teu article) \u00e9s perfectament descriptible.\u00a0Et recordo algunes de les seves frases: “Els independentistes converteixen la seva particular idea d’Espanya en el boc expiatori en el qual carregar tots els malestars”, “L’afirmaci\u00f3 que Espanya va perpetrar agressions contra Catalunya \u00e9s una desgraciada manipulaci\u00f3 del passat, que oblida deliberadament com en els conflictes i guerres civils en qu\u00e8 tot el pa\u00eds es va veure embolicat, els catalans, igual que la resta dels espanyols, es van dividir entre els diferents b\u00e0ndols”, “Ni Catalunya est\u00e0 sotmesa a l’espoli per part d’Espanya, ni el com\u00fa dels espanyols alberga sentiment algun menyspreu cap a ella”, “Cal que CiU<\/strong> i altres forces d’afinitat independentista assumeixin les seves greus responsabilitats en l’equivocada gesti\u00f3 d’aquesta crisi econ\u00f2mica i en els abusos en qu\u00e8 van inc\u00f3rrer i deixin d\u2019exculpar-se sota el suposat espoli perpetrat per Espanya”.\u00a0Llegint el\u00a0Manifest,<\/em> un t\u00e9 la impressi\u00f3 que no hi ha cap causa objectiva que expliqui que la societat catalana hagi arribat a aquest punt gaireb\u00e9 de ruptura amb la resta d’Espanya.\u00a0Sembla com si tot aix\u00f2 obeeixi a una mena de paranoia.<\/p>\n

Es pot analitzar amb un m\u00ednim de serietat la situaci\u00f3 actual sense fer ni una miserable menci\u00f3 a la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i al proc\u00e9s que va conduir fins all\u00e0? Es poden criticar seriosament les exageracions que sens dubte han com\u00e8s alguns parlant d’espoli fiscal i no criticant amb igual severitat a aquells altres que un dia s\u00ed, i un altre, tamb\u00e9, han alimentat la idea d’una Catalunya carronyera i insolid\u00e0ria?\u00a0Cal criticar nom\u00e9s a aquells que diuen que Espanya roba a Catalunya i no als que diuen que Catalunya roba a Espanya (l’antic president de la Junta d’Extremadura, en l’apogeu del deliri, va arribar a afirmar que Catalunya va robar a Extremadura – ni m\u00e9s ni menys que immigrants!)?\u00a0Es pot afirmar seriosament que tot aix\u00f2 no \u00e9s m\u00e9s que un moviment t\u00e0ctic d’Artur Mas <\/strong>per amagar les retallades i guanyar les eleccions, quan la pol\u00edtica de retallades ve imposada per la UE i es porta a terme a tot arreu?\u00a0No \u00e9s una mica ofensiu per a la immensa majoria dels catalans que mostra obertament el seu disgust, per dir-ho suaument, amb la pol\u00edtica de l’Estat espanyol respecte a Catalunya, plantejar les coses d’aquesta manera?\u00a0En fi, per no parlar del mal que ha fet la campanya obsessiva contra el catal\u00e0 d’alguns mitjans i del PP<\/strong>, pretenent que a Catalunya hi ha una esp\u00e8cie de persecuci\u00f3 del castell\u00e0, que nom\u00e9s existeix en la imaginaci\u00f3 delirant dels que ho afirmen (alguns d’ells, per cert, signants del\u00a0Manifest).<\/em><\/p>\n

Aquest \u00e9s el problema, Fernando. Fins i tot persones com tu i jo, que podr\u00edem estar dialogant sobre els pilars en qu\u00e8 s’haurien assentar els ponts que cal reconstruir, veiem la mateixa realitat de forma sensiblement allunyada.\u00a0All\u00e0 on tu veus un enorme esfor\u00e7 de comprensi\u00f3 i generositat envers Catalunya, jo veig una presa de posici\u00f3, en qu\u00e8 s\u00ed estimo i valoro, com abans t’he dit, el coratge que suposa la important\u00edssima afirmaci\u00f3 que feu referent a acceptar la voluntat de la societat catalana, per\u00f2, en canvi, tamb\u00e9 veig malauradament uns plantejaments molt parcials, esbiaixats i incomplets.<\/p>\n

Els ponts, simplement, estan dinamitats.\u00a0Ara ser\u00e0 molt complicat reconstruir-los.\u00a0I tu i els signants del\u00a0Manifest<\/em> haur\u00edeu de ser conscients de fins a quin punt per aix\u00f2 la pilota \u00e9s al camp d’Espanya, i que, si de veritat vol reconstruir, hauria de moure\u2019s r\u00e0pid, amb una valentia molt superior a la mostrada fins ara i tractant de superar de manera radical prejudicis que em temo estan instal\u00b7lats molt en el fons de l’\u00e0nima espanyola, que \u00e9s m\u00e9s propensa a la imposici\u00f3 que no al pacte i a l’acceptaci\u00f3 de la diversitat.<\/p>\n

No us enganyeu, els nacionalistes radicals no estan nom\u00e9s en un costat.\u00a0No us enganyeu, el nacionalisme que fins avui ha fet impossible que a Espanya es pogu\u00e9s viure en conc\u00f2rdia acceptant la seva diversitat nacional, no \u00e9s el nacionalisme catal\u00e0, sin\u00f3 el nacionalisme espanyol.\u00a0I no us enganyeu, no s\u00f3n nom\u00e9s els nacionalistes radicals catalans els que han protagonitzat aquest corrent de fons que ens ha portat fins aqu\u00ed.\u00a0S\u00f3n molts, molt\u00edssims, els catalans que estan molt decebuts i disgustats, i molt allunyats afectivament ara mateix de la resta d’Espanya.<\/p>\n

I tamb\u00e9 som molts els catalans que tenim la impressi\u00f3 que ho hem donat tot, i m\u00e9s, per dialogar i pactar, i que al final sempre han estat les institucions de l’Estat espanyol les que ens han tancat la porta als nassos.<\/p>\n

Carta de resposta d\u2019Antoni Castells a Fernando Vallesp\u00edn.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Estimat Fernando: Acabo de llegir el teu article a EL PA\u00cdS de dissabte 10 de novembre, i vull felicitar-te per la teva ponderaci\u00f3, claredat i prud\u00e8ncia.\u00a0Tant de bo hi hagu\u00e9s a Espanya molta gent com tu! No obstant aix\u00f2, no puc resistir cridar-te l’atenci\u00f3 sobre un punt que per a mi \u00e9s molt revelador del …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6890","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6890","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6890"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6890\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6892,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6890\/revisions\/6892"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}