{"id":6887,"date":"2012-11-14T11:38:09","date_gmt":"2012-11-14T09:38:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6887"},"modified":"2012-11-14T11:38:09","modified_gmt":"2012-11-14T09:38:09","slug":"victoria-camps-ferrater-mora-una-llico-de-seny","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/victoria-camps-ferrater-mora-una-llico-de-seny\/","title":{"rendered":"Vict\u00f2ria Camps: Ferrater Mora, una lli\u00e7\u00f3 de seny"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El passat 30 d’octubre Jos\u00e9 Ferrater Mora<\/strong> hagu\u00e9s complert cent anys.\u00a0En aquests moments en que el rellegim i el recordem, no estar\u00e0 de m\u00e9s reparar en algunes de les coses que va escriure sobre el que ell va anomenar el “problema peninsular”, ara de nou en primera l\u00ednia de la pol\u00edtica.\u00a0Les reflexions del fil\u00f2sof ens ajudarien a insuflar una mica d’intel\u00b7lig\u00e8ncia en el discurs inarticulat i mancat de subst\u00e0ncia que est\u00e0 acompanyant l\u2019arravatament independentista de Catalunya i a la reacci\u00f3 soliviantada del Govern espanyol.\u00a0Ferrater Mora <\/strong>no es va limitar a escriure aquesta obra monumental que \u00e9s el\u00a0Diccionari de Filosofia,<\/em> tamb\u00e9 va desenvolupar un m\u00e8tode o una manera pr\u00f2pia de fer filosofia, que va anomenar “integracionisme”, l’aplicaci\u00f3 del qual s’est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 de l’estrictament acad\u00e8mic.\u00a0A m\u00e9s d’expressar una perspectiva filos\u00f2fica personal, l\u2019integracionisme \u00e9s una actitud que es perfila ja en l’assaig primerenc (de 1956)\u00a0Les formes de la vida catalana,<\/em> aix\u00ed com en altres textos que va dedicar a meditar sobre l’encaix mai ben resolt entre Catalunya i Espanya.\u00a0Textos que poden semblar menors dins de l’obra d’un fil\u00f2sof, per\u00f2 que ell va pensar i repensar, escriure i corregir, traduir del catal\u00e0 al castell\u00e0, i va anar ampliant amb “noves q\u00fcestions” a mesura que les circumst\u00e0ncies li empenyien a fer-ho.<\/p>\n

Ferrater<\/strong> no va pensar mai que la secessi\u00f3 de Catalunya fora raonable i assenyada.\u00a0Al contrari, va rebutjar rotundament el separatisme a qui titllava de “xacra tan vuitcentista com el nacionalisme i el centralisme”. Va proclamar una i altra vegada la seva fe en el federalisme com el pas a una nova interrelaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya i de les dues amb Europa.\u00a0Tanmateix, era un home pragm\u00e0tic, que estimava als que tenien els peus a terra i que detestava les “obsessions in\u00fatils” i els conflictes inacabables.\u00a0No tinc cap dubte que, davant l’explosi\u00f3 sobiranista catalana, hauria estat partidari de la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum com la forma m\u00e9s democr\u00e0tica de saber qu\u00e8 vol la gent, aix\u00f2 s\u00ed, sempre que la consulta es propos\u00e9s no confondre i plantejar una pregunta clara i inequ\u00edvoca.<\/p>\n

Donar suport a la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum com a mesura democr\u00e0tica no vol dir ser independentista ni \u00e9s incompatible amb la posici\u00f3 federal que Ferrater<\/strong> sempre va sostenir i desenvolupar amb algun detall.\u00a0Veia en el federalisme l’\u00fanica forma d’acabar amb l’oposici\u00f3 de dos pols que solen presentar-se com irreconciliables: la unitat i la pluralitat.\u00a0La filosofia integracionista que va propugnar es basa justament en la voluntat d’acabar amb els absoluts, les subst\u00e0ncies i les ess\u00e8ncies, tracta de veure la realitat no com una pugna entre extrems per anul\u00b7lar m\u00fatuament, sin\u00f3 com un “continu” inapresable per categories rotundes i tancades .\u00a0Aquesta perspectiva est\u00e0 ja present en el seu assaig sobre “les formes de la vida catalana”, la primera de les quals \u00e9s la continu\u00eftat, seguida de la ironia, el seny i la mesura.\u00a0No s\u00f3n nom\u00e9s maneres de ser, sin\u00f3 qualitats a adquirir.<\/p>\n

Fixem-nos en la continu\u00eftat: “una comunitat humana \u00e9s ‘cont\u00ednua’ quan no hi ha, hist\u00f2ricament parlant, punts i aparts, o quan aquests s\u00f3n nom\u00e9s una manera de reordenar el que segueix apareixent com un conjunt en marxa”.\u00a0Significa no ancorar-se en el passat ni deixar de transformar amb vistes al futur.\u00a0En l’escrit\u00a0Reflexions sobre Catalunya <\/em>(recollit al volum:\u00a0Tres mons: Catalunya, Espanya, Europa),<\/em> posa en gu\u00e0rdia els catalans contra la reiterada tend\u00e8ncia a contemplar el passat com el que hagu\u00e9s pogut ser i no va ser, ja que nom\u00e9s aix\u00ed deixaran de viure “obsessionats pel passat”, seran lliures d\u2019”intervenir en la realitat sense convertir-la en somni”.\u00a0Nom\u00e9s si ens alliberem de la “malaltia del passat”, del desig immarcescible de “ren\u00e9ixer” constantment, deixarem d’interpretar el que va ser com una cosa que determina irremeiablement el futur.<\/p>\n

El m\u00e8tode de Ferrater<\/strong> requereix ironia -ell la va conrear amb enginy exquisit-, la dist\u00e0ncia imprescindible per contemplar les dues cares d’un mateix problema sense por de sucumbir a les raons del contrari.\u00a0Des de la ironia s’enfronta al pesat debat de la “llengua pr\u00f2pia”.\u00a0El 1960 ja escriu a favor de la “catalanitzaci\u00f3 de Catalunya”, perqu\u00e8 est\u00e0 conven\u00e7ut que Catalunya perd la seva personalitat si renuncia a la seva llengua.\u00a0No obstant aix\u00f2, no secunda la opci\u00f3 pel monoling\u00fcisme, que nom\u00e9s veu explicable des de la neciesa i la ignor\u00e0ncia.\u00a0Totes les “lleng\u00fces petites” necessiten l’empara i el suport d’una llengua m\u00e9s universal, perqu\u00e8 la llengua \u00e9s “un instrument cultural i social” i no “un \u00f2rgan misteri\u00f3s -una v\u00edscera punt menys que m\u00edstica i m\u00edtica”, inventada per una “psicologia ling\u00fc\u00edstica casolana-“.\u00a0Per\u00f2 no cal precipitar-se: apostar pel biling\u00fcisme no \u00e9s f\u00e0cil, no consisteix en conformar-se amb un patois que barregi alborotadament ambd\u00f3s idiomes: “El biling\u00fcisme cultural \u00e9s pernici\u00f3s nom\u00e9s quan es perd consci\u00e8ncia d’ell – i es perd, a m\u00e9s, l’habilitat d’emprar amb raonable soltesa les dues lleng\u00fces-“.<\/p>\n

Aquesta “raonable soltesa”, Ferrater<\/strong> va comen\u00e7ar a trobar-la a faltar quan l’administraci\u00f3 catalana va oficialitzar el catal\u00e0, preferint la quantitat de catalanoparlants a la qualitat ling\u00fc\u00edstica.\u00a0El celebrat lema “pus parla en catal\u00e0, D\u00e9u li’n do gl\u00f2ria”,<\/em> semblava ser la norma.\u00a0Ferrater<\/strong> es posava les mans al cap: “M’arriben cartes de la Generalitat amb faltes d’ortografia!”.<\/p>\n

En els mateixos anys seixanta, quan Europa encara era lluny, Ferrater Mora<\/strong> entreveu una relaci\u00f3 “Catalunya, Espanya, Europa” m\u00e9s enll\u00e0 de les nacions i les sobiranies nacionals.\u00a0Pel mateix que els separatismes estan passats, pensa que les nacions s\u00f3n anacr\u00f2niques.\u00a0Els clients que han fet seu, sense pensar-ho dues vegades, l’esl\u00f2gan de l’11 de setembre:\u00a0Catalunya, nou Estat d’Europa,<\/em> farien b\u00e9 en reflexionar sobre aquest par\u00e0graf del fil\u00f2sof: “Al presumir que catalanizant a Catalunya es la fa\u00e7 m\u00e9s europea, no vull dir que Catalunya hagi de ser una ‘naci\u00f3’ tal com abans perqu\u00e8 de tal manera pugui incorporar-se a un presumptu\u00f3s ‘concert de nacions europees’.\u00a0Perqu\u00e8 resulta que: primer, no hi ha ja, en el sentit ‘tradicional’, nacions, i segon: el ‘concert’ en q\u00fcesti\u00f3 produeix melodies for\u00e7a diferents de les somiades pels economistes i pol\u00edtics vuitcentistes.\u00a0Una Catalunya ‘urbana’ i alerta: aix\u00f2 \u00e9s el que significa una ‘Catalunya europea’.\u00a0La resta s\u00f3n jocs florals i sardanes”.<\/p>\n

Podria seguir enfilant cites que no nom\u00e9s resulten tremendament actuals, sin\u00f3 que ofereixen bones raons per q\u00fcestionar el simplisme sobiranista, aix\u00ed com l’oposici\u00f3 visceral i recalcitrant dels grans partits espanyols a revisar a fons l’Estat de les autonomies i convertir-lo en l’Estat federal que ja gaireb\u00e9 \u00e9s.\u00a0En el discurs d’investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, \u200b\u200bel 1979, Ferrater Mora<\/strong> nomenava quatre elements que, segons ell, havien caracteritzat la filosofia i, podr\u00edem dir, a la reflexi\u00f3 en general que es pre\u00ef de parlar de problemes reals i es proposi solucionar-los.\u00a0S\u00f3n els seg\u00fcents: la fidelitat a la realitat, la propensi\u00f3 al pacte, el professionalisme i el desig de claredat.<\/p>\n

S\u00f3n les actituds que voldr\u00edem veure al pol\u00edtic quan aborda situacions in\u00e8dites com la crisi econ\u00f2mica i l’explosi\u00f3 independentista.\u00a0Voldr\u00edem veure, per\u00f2 no les veiem.\u00a0Ni la voluntat de pacte ni la de parlar amb claredat han acompanyat la gesti\u00f3 de la crisi.\u00a0Tampoc els l\u00edders de l’independentisme semblen molt disposats a la claredat i al pacte despr\u00e9s d’un debat seri\u00f3s, rigor\u00f3s i lliure de manipulacions.<\/p>\n

El pensament integracionista de Ferrater Mora<\/strong> \u00e9s una invitaci\u00f3 a la conciliaci\u00f3, te\u00f2rica i pr\u00e0ctica.\u00a0Va ser un fil\u00f2sof que va defugir els ismes que ens tanquen en habitacles sense finestres i impedeixen afrontar els conflictes de manera civilitzada.\u00a0No s\u00f3c la primera a recordar, en commemorar els seus cent anys, que les seves “formes de la vida catalana” no s\u00f3n precisament les que es mostren en el discurs messi\u00e0nic i imprec\u00eds que domina la pol\u00edtica catalana.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat 30 d’octubre Jos\u00e9 Ferrater Mora hagu\u00e9s complert cent anys.\u00a0En aquests moments en que el rellegim i el recordem, no estar\u00e0 de m\u00e9s reparar en algunes de les coses que va escriure sobre el que ell va anomenar el “problema peninsular”, ara de nou en primera l\u00ednia de la pol\u00edtica.\u00a0Les reflexions del fil\u00f2sof ens …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6887","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6887","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6887"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6887\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6889,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6887\/revisions\/6889"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6887"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6887"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6887"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}