{"id":687,"date":"2009-10-15T18:52:26","date_gmt":"2009-10-15T16:52:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=687"},"modified":"2009-10-15T18:52:26","modified_gmt":"2009-10-15T16:52:26","slug":"angel-castanyer-sobre-anatomia-de-un-instante-dalejandro-cercas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/angel-castanyer-sobre-anatomia-de-un-instante-dalejandro-cercas\/","title":{"rendered":"\u00c0ngel Castanyer: Sobre “Anatom\u00eda de un instante” d’Alejandro Cercas"},"content":{"rendered":"

\"23-f\"<\/a>Anatomia de un instante<\/strong>, de Javier Cercas<\/strong> (Mondadori, 2009), descriu el cop d\u2019estat del 23-F a trav\u00e9s la fascinaci\u00f3 que han exercit sobre l\u2019autor les actituds que van mantenir Adolfo Su\u00e1rez<\/strong>, el general Guti\u00e9rrez Mellado<\/strong> i Santiago Carrillo<\/strong> aquella nit del cop d\u2019Estat fracassat. De saber-la, suposo que Cercas<\/strong> tamb\u00e9 hagu\u00e9s estat fascinat per l\u2019actitud del aleshores Secretari General del PSC, Raimon Obiols<\/strong> que al saber que la plana major socialista estava presonera dels colpistes a l\u2019Assemblea, es va presentar a Madrid, a la gola del llop, fent front als esdeveniments. \u00a0Per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria que mereixeria ser m\u00e9s coneguda.<\/p>\n

Que Cercas<\/strong> \u00e9s un gran escriptor no en cap el menor dubte. Aix\u00f2 s\u00ed, durant les m\u00e9s de 450 p\u00e0gines del llibre que \u201ces un ensayo en forma de cr\u00f3nica\u00a0 o una cr\u00f3nica en forma de ensayo\u201d<\/em> com es pot llegir a la\u00a0solapa, l\u2019autor nom\u00e9s fa que repetir-se. \u00d2bviament si es pret\u00e9n analitzar solament \u201cun instant<\/em>\u201d, dif\u00edcilment es pot fer altrament amb tantes p\u00e0gines!<\/p>\n

Aleshores, com \u00e9s que comences el llibre i no el deixes fins al final? Doncs el que d\u00e8iem, un gran escriptor Javier Cercas<\/strong>:\u00a0 ja ho va demostrar a Soldados de Salamina<\/strong>.<\/em> El partit que treu de la comparaci\u00f3 d’Adolfo Su\u00e1rez<\/strong> amb el general itali\u00e0 De la Rovere<\/strong> que el diari El Pa\u00eds va fer a la seva editorial cinc dies abans del 23-F, \u00e9s extraordinari.<\/p>\n

Al seu assaig\/cr\u00f2nica o cr\u00f2nica\/assaig, Cercas<\/strong> esmicola tota la informaci\u00f3 coneguda sobre la trama del 23-F. No em detindr\u00e9 amb detalls; em limitar\u00e9 a recomanar-ne la lectura que atrapar\u00e0 el lector, fins i tot, n’estic conven\u00e7ut,\u00a0aquell al que el tema no interessi especialment.\u00a0M\u2019agradaria comentar, aix\u00f2 s\u00ed,\u00a0un passatge del llibre on l’autor\u00a0parla, sense estendre\u2019s prou, del president Tarradellas<\/strong>.<\/p>\n

Cercas<\/strong> escriu, al meu entendre de manera expeditiva i\u00a0un poc fr\u00edvola: \u201ca fin de conjurar el peligro de que la izquierda que havia ganado las elecciones <\/em>(en Catalunya) formaran un gobierno auton\u00f3mico de izquierdas, Su\u00e1rez se sac\u00f3 de la manga a Josep Tarradellas\u201d .<\/em><\/p>\n

Anem per pams. Aix\u00f2 de “se sac\u00f3 de la manga”, <\/em>vist els resultats, res de res. I el d’evitar “un gobierno auton\u00f3mico de izquierdas”<\/em> encara menys, perqu\u00e8 Tarradellas<\/strong> va formar un govern d’unitat nacional catalana amb dos consellers comunistes que altrament dif\u00edcilment haguessin format part\u00a0de cap\u00a0govern. O sigui, que si era aquest el\u00a0prop\u00f2sit de\u00a0Su\u00e1rez<\/strong>, li va sortir el tir per la culata.<\/p>\n

Segon punt, les eleccions legislatives del 15 de juny de 1977, gaireb\u00e9 tots els partits\u00a0catalans \u2013en particular el PSC- tenien als seus programes el retorn del president exiliat i el restabliment de la Generalitat. I a m\u00e9s l’11 de setembre d’aquell mateix any, la manifestaci\u00f3 m\u00e9s important que mai havia hagut a Barcelona es va fer al crit de: “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia<\/em>” i “Volem el retorn del nostre President<\/em>“.\u00a0Descartat qualsevol acte insurreccional per part de tots els partits\u00a0amb representants elegits a\u00a0les Corts espanyoles, dif\u00edcilment es podia seguir un altre gui\u00f3 que l’establert pel govern\u00a0i que Su\u00e1rez<\/strong> tenia m\u00e9s o menys pactat amb Jordi Pujol<\/strong> consistent: primer, en una esp\u00e8cie de m\u00ednima autonomia\u00a0\u00a0anomenada Consejo<\/em>, i solament despr\u00e8s\u00a0l’Estatut, aprovat per les Corts espanyoles, restabliria la Generalitat. En el seu llibre Ja soc aqu\u00ed. Record d’un retorn <\/em>(Editorial Planeta, 1989)\u00a0que probablement Cercas<\/strong> ha llegit, i si no l’ha llegit l’invito a\u00a0\u00a0a llegir, el president Tarradellas<\/strong>, realista,<\/strong> escriu “Els elegits catalans tindrien tota l\u2019autoritat del vot democr\u00e0tic. M\u00e9s enll\u00e0 no tindrien res. Disposarien del respecte de les autoritats. Despr\u00e9s caldria constituir les Corts, formar un nou govern. La pol\u00edtica espanyola entraria en una din\u00e0mica pr\u00f2pia, en la qual seria dif\u00edcil encabir la resoluci\u00f3 dels problemes espec\u00edficament catalans.” <\/em> \u00c9s\u00a0per a aquest gui\u00f3\u00a0que Su\u00e1rez <\/strong>volia l’aval de Tarradellas<\/strong>,\u00a0i\u00a0no li feia falta\u00a0perqu\u00e8 els partits d’esquerra, en cas de voler <\/em>formar “un gobierno auton\u00f3mico de izquierdas”<\/em> ho haguessin fet per la via prevista per Su\u00e1rez<\/strong>, car no en cabia cap altra, fora d’una insurrecci\u00f3 en cap moment contemplada per ning\u00fa. S\u00ed, potser pel vicepresident Guti\u00e9rrez Mellado<\/strong>, que la vig\u00edlia de les eleccions recordava les regles de joc quan declarava a la televisi\u00f3 espanyola: \u201cEncara que s\u00f3n vost\u00e8s els qui decidiran el futur d\u2019Espanya, el govern no oblida la responsabilitat que li pertoca en les pr\u00f2ximes hores i en els dies que ens separen de la constituci\u00f3 de les noves Corts, i disposa dels mitjans necessaris per tal que la vida ciutadana es desenrotlli amb normalitat, sense consentir que sigui alterada per grups que realitzin actes de for\u00e7a o intentin situacions de fet, anticipant decisions que nom\u00e9s corresponen a les futures Corts\u201d.<\/em><\/p>\n

El que no estava previst, justament, \u00e9s que Catalunya pogu\u00e9s anticipar \u201cdecisions que nom\u00e9s corresponien a les futures Corts<\/em>\u201d, \u00e9s a dir al vot de l\u2019aclaparadora majoria \u201cespanyola\u201d, enfront de la minoria catalana. En lloc d’imposar Su\u00e1rez<\/strong> la seva voluntat, va ser doncs Tarradellas<\/strong> qui li va imposar la seva, que no era altra que la que es va aplicar durant el primer any i mig de Rep\u00fablica a Catalunya: la necessitat que la Generalitat comenc\u00e9s a funcionar amb les primeres compet\u00e8ncies executives rebudes de l’Estat i de les Diputacions. El president Tarradellas<\/strong> sempre va considerar que el restabliment de la Generalitat havia de ser una operaci\u00f3 d’Estat i no de partit, i amb la seva estrat\u00e8gia va obtenir que el restabliment de la Generalitat, amb la derogaci\u00f3 del decret franquista de 1938 que l’havia abolit, fos immediat, sense esperar la formaci\u00f3 de les futures Corts espanyoles i finalment l’\u00fanic acte rupturista de la transici\u00f3 espanyola.<\/p>\n

\u00c9s cert que el president exiliat disposava personalment d’aquesta sola carta\u00a0per\u00f2 que corresponia als interessos de Catalunya, i com es va poder comprovar, a la voluntat massiva de la ciutadania en aquells moments hist\u00f2rics; va saber jugar la\u00a0carta magistralment com a gran pol\u00edtic que va demostrar ser. Si m’apura Javier Cercas<\/strong>, al mateix nivell -per\u00f2 no menys- que Su\u00e1rez<\/strong> que disposava per\u00f2 de tots els ressorts de l’Estat. I per tant, amb l\u2019afany d\u2019exal\u00e7ar la figura de Su\u00e1rez<\/strong>, no era necessari la desimboltura amb la que tracta en el llibre el restabliment de la Generalitat.<\/p>\n

Cercas <\/strong>acaba el llibre dient\u00a0al seu pare -d’Acci\u00f3n Cat\u00f3lica<\/em> i\u00a0falangista- que moriria al poc temps i amb qui adolescent havia topat per les idees, que el llibre\u00a0tractava sobre el gest d’Adolfo Su\u00e1rez<\/strong> quan es mant\u00e9\u00a0estoic\u00a0al\u00a0seu banc\u00a0de l’Assemblea, i no tant sobre el 23F. Quan li pregunta al pare perqu\u00e8 ell i la seva mare havien confiat amb Su\u00e1rez<\/strong>, aquest li contesta “Porqu\u00e9 era como nosotros (…) Era de pueblo, habia sido de Falange, habia sido de Acci\u00f3n Cat\u00f3lica, no iba\u00a0a hacer nada malo, lo entiendes, \u00bfno?\u201d<\/em> Despr\u00e8s de la mort del\u00a0seu pare, Cercas<\/strong> es pregunta “si no havia empezado a escribir este libro no para intentar entender a Adolfo Su\u00e1rez o un gesto de Adolfo Suarez sino para intentar entender a mi padre, si habia querido terminar-lo para seguir hablando con mi padre, si habia seguido escribiendolo para que mi padre lo leyera y supiera que por fin habia entendido, habia entendido que yo no tenia tanta raz\u00f3n y \u00e9l no estava tan equivocado, que yo no soy mejor que \u00e9l, y que ya no voy a serlo.”<\/em> \u00c9s evident\u00a0que l’autor quan escriu “no estava tan equivocado”<\/em> es refereix\u00a0a l’opini\u00f3 del seu pare sobre Adolfo\u00a0Su\u00e1rez\u00a0i no sobre el r\u00e8gim.<\/p>\n

Aquest grau d\u2019enteniment del pare no \u00e9s solament comprensible\u00a0sin\u00f3 lloable de la part d’un fill, com li passa a Juan Jos\u00e9 Lopez Burniol<\/strong> en un article seu que vaig llegir i com deu passar a tots els fills del camp dels vencedors malgrat haver estudiat honestament el que va passar en aquella guerra.<\/p>\n

Jo, fill d’un dels\u00a0perdedors, no sabr\u00e9 mai per\u00f2, trobant-me en el cas de Cercas<\/strong> i havent-me com ell interessat per saber el que va passar, si hagu\u00e9s\u00a0pogut\u00a0arribar a\u00a0la conclusi\u00f3\u00a0que\u00a0en aquella trag\u00e8dia tan marcada d’una guerra de rics contra pobres, el meu pare “no estava tan equivocat<\/em>” encara que solament es tract\u00e9s de l’opini\u00f3 sobre un personatge d\u2019aquell r\u00e8gim.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Anatomia de un instante, de Javier Cercas (Mondadori, 2009), descriu el cop d\u2019estat del 23-F a trav\u00e9s la fascinaci\u00f3 que han exercit sobre l\u2019autor les actituds que van mantenir Adolfo Su\u00e1rez, el general Guti\u00e9rrez Mellado i Santiago Carrillo aquella nit del cop d\u2019Estat fracassat. De saber-la, suposo que Cercas tamb\u00e9 hagu\u00e9s estat fascinat per l\u2019actitud …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[194],"class_list":["post-687","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-espanya","tag-llibres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/687","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=687"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/687\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":692,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/687\/revisions\/692"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=687"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=687"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=687"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}