{"id":6865,"date":"2012-11-11T17:50:11","date_gmt":"2012-11-11T15:50:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6865"},"modified":"2012-11-11T17:50:11","modified_gmt":"2012-11-11T15:50:11","slug":"jordi-font-la-independencia-mitja","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-la-independencia-mitja\/","title":{"rendered":"Jordi Font: La independ\u00e8ncia-mitj\u00e0?"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/independencia.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-5868\" title=\"independencia\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/independencia-300x199.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/independencia-300x199.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/06\/independencia.jpg 550w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Un sector intel\u00b7lectual espanyol, al voltant del diari progressista de la capital de l&#8217;Estat ha promogut un \u201cmanifest federalista\u201d. Per fi, s&#8217;ha esquin\u00e7at l&#8217;esp\u00e8s silenci il\u00b7lustrat espanyol. <!--more-->Fa molt de temps que trob\u00e0vem a faltar aquesta veu col\u00b7lectiva exercint la seva autoritat cultural i moral sobre la societat i la pol\u00edtica espanyoles, fins al punt que l&#8217;hav\u00edem donat per difunta, definitivament dissolta en el nacionalisme espanyol. Em refereixo, \u00e9s clar, al viacrucis estatutari: a la recollida de signatures contra l&#8217;Estatut, al boicot comercial, a l&#8217;insult i la befa per tota resposta, al linxament medi\u00e0tic, al franquisme sobtadament ressuscitat i rampant, a l&#8217;acovardiment de l&#8217;esquerra espanyola, al cinisme i la impunitat amb qu\u00e8 es va partiditzar el Tribunal Constitucional, a la sent\u00e8ncia contra l&#8217;Estatut, contra la decisi\u00f3 dels parlaments catal\u00e0 i espanyol, contra el referendament del poble de Catalunya i contra el pacte constitucional de 1978.<\/p>\n<p>Arriba tard, molt tard, per\u00f2 no per aix\u00f2 \u00e9s menys important. Sobretot perqu\u00e8, en un moment donat, diu: \u201c&#8230;si aquest sentiment (nacional, el dels catalans) es manifest\u00e9s majorit\u00e0riament contrari, de manera irreductible i permanent, al manteniment de les institucions que entre tots ens v\u00e0rem donar, la convicci\u00f3 democr\u00e0tica ens obligaria a la resta dels espanyols a prendre&#8217;l en consideraci\u00f3 per trobar una soluci\u00f3 apropiada i respectuosa: els ciutadans de Catalunya han de saber que aquest \u00e9s el nostre comprom\u00eds irrenunciable\u201d. \u00c9s a dir, dues coses: 1) Els ciutadans de Catalunya han de poder manifestar la seva voluntat democr\u00e0tica sobre la seva relaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya. I 2) Si aquesta voluntat democr\u00e0tica assenyal\u00e9s un cam\u00ed distint del que comporten les institucions conjuntes, un cam\u00ed amb institucions independents, Espanya ho hauria de respectar i facilitar. Aquest \u00e9s, diuen els signants, el seu comprom\u00eds. \u00c9s la primera vegada que una veu col\u00b7lectiva i transversal espanyola d&#8217;aquesta envergadura s&#8217;adre\u00e7a a Catalunya en termes clarament democr\u00e0tics. Aquesta \u00e9s, sens dubte, una important constataci\u00f3. No pas decisiva, perqu\u00e8 no ve del camp de la pol\u00edtica executiva ni legislativa. Per\u00f2 important en termes culturals i morals, en els quals ha d&#8217;acabar recolzant per for\u00e7a la pol\u00edtica democr\u00e0tica. No val a minimitzar-ho des de cap \u00e8pica nostrada, menys encara si \u00e9s una \u00e8pica que no acaba d&#8217;esbargir les boires que l&#8217;envolten.<\/p>\n<p>Les paraules del manifest tenen una remarcable semblan\u00e7a amb les de <strong>Manuel Aza\u00f1a<\/strong> fa m\u00e9s de vuitanta anys (1930), un nom tan grapejat per tiris i troians: volia, entre Catalunya i Espanya, una \u201cuni\u00f3 lliure d&#8217;iguals amb el mateix rang\u201d i afegia que, \u201csi algun dia domin\u00e9s a Catalunya una altra voluntat que resolgu\u00e9s remar sola en el seu navili, seria just permetre-ho i seria el nostre deure deixar-vos en pau, amb el menor perjudici possible per a uns i altres, i desitjar-vos bona sort, fins que cicatritz\u00e9s la ferida i pogu\u00e9ssim establir almenys relacions de bons ve\u00efns\u201d.<\/p>\n<p>Si aquesta cultura pol\u00edtica fos dominant a Espanya, qui se&#8217;n voldria separar? Per ara, tanmateix, \u00e9s nom\u00e9s l&#8217;afirmaci\u00f3 d&#8217;uns intel\u00b7lectuals espanyols importants. Caldr\u00e0 veure si contamina la pol\u00edtica espanyola o si aquesta es mant\u00e9 pura i immune, \u201c<em>impasible el adem\u00e1n<\/em>\u201d. Una cosa cal constatar: la bona nova del manifest nom\u00e9s ha pres cos arran de l&#8217;\u201conada independentista\u201d. Nom\u00e9s aquesta sembla tenir capacitat de moure Espanya. Per aix\u00f2, cal persistir, per boir\u00f3s que sigui l&#8217;horitz\u00f3. I \u00e9s que la independ\u00e8ncia, si no hi ha m\u00e9s remei, pot ser un objectiu, per\u00f2 es revela tamb\u00e9 i sobretot com l&#8217;\u00fanic mitj\u00e0 capa\u00e7 d&#8217;encarar Espanya amb la seva realitat negada: amb la seva pluralitat nacional. Ser\u00e0 l&#8217;\u201conada independentista\u201d, finalment, el mitj\u00e0 que ens dur\u00e0 al federalisme plurinacional?<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elpuntavui.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/591960.html\">El Punt Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un sector intel\u00b7lectual espanyol, al voltant del diari progressista de la capital de l&#8217;Estat ha promogut un \u201cmanifest federalista\u201d. Per fi, s&#8217;ha esquin\u00e7at l&#8217;esp\u00e8s silenci il\u00b7lustrat espanyol. Fa molt de temps que trob\u00e0vem a faltar aquesta veu col\u00b7lectiva exercint la seva autoritat cultural i moral sobre la societat i la pol\u00edtica espanyoles, fins al punt &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6865","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6865","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6865"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6865\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6866,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6865\/revisions\/6866"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6865"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6865"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6865"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}