{"id":6853,"date":"2012-11-08T19:26:31","date_gmt":"2012-11-08T17:26:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6853"},"modified":"2012-11-08T19:26:31","modified_gmt":"2012-11-08T17:26:31","slug":"antonio-franco-laparicio-de-federalistes-espanyols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antonio-franco-laparicio-de-federalistes-espanyols\/","title":{"rendered":"Antonio Franco: L’aparici\u00f3 de federalistes espanyols"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El debat sobre la independ\u00e8ncia est\u00e0 sent bastant decebedor per l’ab\u00fas de la simplicitat. Tampoc aquesta vegada, com en tantes altres, un tema important arriba a l’opini\u00f3 p\u00fablica catalana i espanyola sense distorsions, amb frontalitat, des de plantejaments clars, perqu\u00e8 la gent decideixi amb ampli coneixement de causa. Els interessos estrictament partidistes, el creuament de desitjos amb la realitat, aix\u00ed com els arguments curtterministes, predominen en la gran tert\u00falia medi\u00e0tica en qu\u00e8 estem instal\u00b7lats. Les dades contrastades se situen en segon pla. I en aquesta ocasi\u00f3 no \u00e9s que el tema sigui important: \u00e9s transcendental. Per\u00f2 ni aix\u00ed.<\/p>\n

Crida l’atenci\u00f3 l’entusiasme amb qu\u00e8 els sobiranistes catalans menyspreen el manifest subscrit per ciutadans de la resta d’Espanya que ens demanen que no marxem perqu\u00e8 ells s\u00f3n federalistes que volen seguir fent el seu cam\u00ed al costat nostre. Els sobiranistes d’aqu\u00ed han esgrimit durant anys, enfront dels federalistes catalans, l’argument central que els seus plantejaments eren ut\u00f2pics perqu\u00e8 a la resta d’Espanya no hi havia federalistes amb qui associar-se. Ara que aquests donen senyals de vida, opten per menystenir-los.<\/p>\n

Els menystenen i formulen una pregunta capciosa: els federalistes espanyols surten a la llum, per\u00f2 \u00bfon eren fins ara?, \u00bfon eren quan el Tribunal Constitucional va triturar l’Estatut? Com si a partir d’ara l’important ja no sigui si hi ha o no federalistes a la resta d’Espanya, sin\u00f3 jutjar-los. I, evidentment, trobar la manera de condemnar-los. Per\u00f2 la resposta \u00e9s senzilla: eren a Espanya, previsiblement recolzaven els partits que van acabar donant llum verda a l’Estatut i van haver d’encaixar, igual que nosaltres, la sent\u00e8ncia del daltabaix, la que va passar per sobre de la voluntat del Parlament catal\u00e0, la del Parlament espanyol i el vot referendatari popular dels catalans. Entre els firmants del manifest no hi ha cap dels membres del Tribunal Constitucional que ens van ofendre.<\/p>\n

Amb la seva postura, els independentistes rebutgen la possibilitat que, per altra banda, el debat intern catal\u00e0 pugui estar ressuscitant o obrint din\u00e0miques noves en sectors espanyols narcotitzats en aquests \u00faltims anys pel nacionalisme espanyol excloent del PP i de la part m\u00e9s conservadora i centralista del seu socialisme. Neguen l’evoluci\u00f3 aliena mentre celebren amb entusiasme la pr\u00f2pia, perqu\u00e8, en qualsevol cas, \u00bfon eren fins ara els nous independentistes catalans?, \u00bfno han tingut dret ells a modificar les seves postures?, \u00bftamb\u00e9 se’ls ha de jutjar-a ells?<\/p>\n

\u00c9s interessant veure com evoluciona aix\u00ed mateix el debat sobre la continu\u00eftat a Europa, un tema complex en si mateix per\u00f2 cada vegada m\u00e9s fosc per les ganes de desnaturalitzar-lo. Els espanyolistes recalcitrants esgrimeixen l’amena\u00e7a que la independ\u00e8ncia li costar\u00e0 a Catalu-<\/p>\n

nya, tant s\u00ed com no, la sortida de la UE. \u00c9s l’argument que substitueix, ara amb suposada presentabilitat, la seva anterior amena\u00e7a de la intervenci\u00f3 militar. Per\u00f2 davant d’aix\u00f2 el sobiranisme catal\u00e0 tampoc juga net: nega o relativitza la import\u00e0ncia del m\u00e9s previsible en cas de secessi\u00f3, que \u00e9s una sortida temporal de la UE fins que culmini una negociaci\u00f3 reincorporadora. Per\u00f2 com que a l’opini\u00f3 p\u00fablica catalana, el seu teixit empresarial i el m\u00f3n financer els terroritza aquest termini de temps indefinit en el buit, els independentistes treballen perqu\u00e8 aquest tema sigui objecte d’una sobreinformaci\u00f3 confusa. Perqu\u00e8 \u00e9s veritat: aterreix pensar en una Catalunya fora de la UE, davant d’una Espanya hostil i pol\u00edticament en mans d’un corrent sobiranista inexpert, molt sobrevingut, i amb un carrer molt heterogeni malgrat l’atipament majoritari de la situaci\u00f3 actual.<\/p>\n

En qualsevol cas, m\u00e9s que debatre on estaven fins ara els federalistes espanyols i el que podr\u00e0 passar amb les institucions europees, val la pena intentar esgotar la possibilitat d’un replantejament acceptable dins d’Espanya. Perqu\u00e8 continua sent molt dif\u00edcil materialitzar una independ\u00e8ncia contra Espanya, i no solament pel dret de veto dels estats de la UE -incloent-hi Espanya- davant de qualsevol candidatura d’ingr\u00e9s. I tots hem de celebrar l’aparici\u00f3 dels federalistes espanyols, perqu\u00e8 els catalans els necessitem per seguir a Espanya, necessitem la seva comprensi\u00f3 si al final majorit\u00e0riament decidim anar-nos-en, i ens hauran d’ajudar, en aquest cas, per afluixar les postures maximalistes espanyoles que ens voldran allunyar d’Europa. Per\u00f2 des d’Espanya s’han de fer m\u00e9s passos que el d’aquest manifest positiu, perqu\u00e8 Espanya tamb\u00e9 sap fins a quin punt \u00e9s absurd pretendre que Catalunya continu\u00ef formant-ne part simplement per la for\u00e7a, encara que aquesta ja no sigui militar.<\/p>\n

Revista de premsa “Tribuna Libre”<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El debat sobre la independ\u00e8ncia est\u00e0 sent bastant decebedor per l’ab\u00fas de la simplicitat. Tampoc aquesta vegada, com en tantes altres, un tema important arriba a l’opini\u00f3 p\u00fablica catalana i espanyola sense distorsions, amb frontalitat, des de plantejaments clars, perqu\u00e8 la gent decideixi amb ampli coneixement de causa. Els interessos estrictament partidistes, el creuament de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6853","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6853","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6853"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6853\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6854,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6853\/revisions\/6854"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6853"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6853"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6853"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}