{"id":6850,"date":"2012-11-08T11:47:10","date_gmt":"2012-11-08T09:47:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6850"},"modified":"2012-11-08T11:47:10","modified_gmt":"2012-11-08T09:47:10","slug":"antoni-gutierrez-rubi-el-valor-politic-de-la-discrepancia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-gutierrez-rubi-el-valor-politic-de-la-discrepancia\/","title":{"rendered":"Antoni Guti\u00e9rrez-Rub\u00ed: El valor pol\u00edtic de la discrep\u00e0ncia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>“Quan un partit se n\u2019adona que un afiliat s’ha convertit d’un adepte incondicional a un adepte amb reserves, tolera aix\u00f2 tan poc que, mitjan\u00e7ant tota mena de provocacions i greuges, tracta de fer la defecci\u00f3 irrevocable i de convertir-lo en adversari; doncs t\u00e9 la sospita que la intenci\u00f3 de veure en el seu credo alguna cosa de valor relatiu que permet un pro i un contra, un sospesar i descartar, sigui m\u00e9s perillosa per a ell que una oposici\u00f3 frontal”. Friedrich Nietzsche<\/p>\n

El fet que, en la majoria dels partits pol\u00edtics, el n\u00famero dos sigui el secretari d’organitzaci\u00f3 \u00e9s alguna cosa m\u00e9s que una casualitat o una tradici\u00f3. Un lloc estrat\u00e8gic, just darrere -i no necess\u00e0riament sota- del m\u00e0xim responsable del partit, sigui el secretari general o el president del partit (segons sigui la cultura pol\u00edtica). Una posici\u00f3 que inspira m\u00e9s por que respecte, m\u00e9s rever\u00e8ncia que complicitat.<\/p>\n

\u00c9s sorprenent aquesta posici\u00f3 jer\u00e0rquica. Sembla que per a una for\u00e7a pol\u00edtica, i m\u00e9s en l’\u00e0mbit progressista, les propostes, l’acci\u00f3 pol\u00edtica o la comunicaci\u00f3 haurien de ser \u00e0rees executives amb m\u00e9s protagonisme i rellev\u00e0ncia, assumint que no \u00e9s possible el lideratge electoral i social, si abans no es guanya i es competeix pel cultural i el de les idees (veure encara a Antonio Gramsci). Per\u00f2 no. Els secretaris d’organitzaci\u00f3 manen m\u00e9s. Molt m\u00e9s.<\/p>\n

Els partits pol\u00edtics que s’organitzen -la majoria- a trav\u00e9s de la cultura del centralisme democr\u00e0tic necessiten poderosos instruments d’organitzaci\u00f3 que r\u00e0pidament deriven en disciplina, no en processos culturals d’efic\u00e0cia i efici\u00e8ncia. Aquest \u00e9s el p\u00e0nic que genera la discrep\u00e0ncia -que \u00e9s vista com un q\u00fcestionament de l’autoritat- que se li nega qualsevol valor pol\u00edtic. Per\u00f2 el que es guanya en suposada homogene\u00eftat \u00e9s comparable amb el que es perd en plasticitat i porositat social?<\/p>\n

Hi ha una greu incapacitat en les forces pol\u00edtiques per oferir la seva pluralitat interna com un atractiu pol\u00edtic en la societat de la diversitat. Aquesta limitaci\u00f3, que deriva en una patologia autorit\u00e0ria, invoca la unitat i la lleialtat com a valors suprems que no es poden interpretar des de la complementarietat ni des de la llibertat. Ambdues virtuts -personals i professionals- s\u00f3n jutjades perillosament en la seva articulaci\u00f3 pol\u00edtica col\u00b7lectiva. Es desconfia de l’aut\u00f2nom i del lliure pensador. Es premia a l\u2019homogeni i el silent.<\/p>\n

En un l\u00facid i pedag\u00f2gic article, El futur (probable) del PSOE<\/a>, Juan Jos\u00e9 Laborda (membre del Consell d’Estat, senador constituent el 1978 i president del Senat entre 1989-1996) aborda el tema de la pluralitat interna dels partits, en particular en l’espai socialdem\u00f2crata, amb gran habilitat i precisi\u00f3. I reclama un ambici\u00f3s programa de reformes que, entre altres desafiaments, garanteixi que la selecci\u00f3 de candidats i dirigents pol\u00edtics per a la representaci\u00f3 s’articuli des dels principis de la diversitat i la democr\u00e0cia interna per oferir un nova representaci\u00f3 que recuperi la legitimitat. “La fi d’aquestes reformes no \u00e9s altre que tornar als ciutadans la confian\u00e7a en els partits pol\u00edtics. La causa profunda de la desconfian\u00e7a actual i per la qual el PSOE<\/strong> no es recupera electoralment \u00e9s la percepci\u00f3 ciutadana que els partits instrumentalitzen les institucions, en lloc de servir -com assenyala l’article 6 de la Constituci\u00f3- com a instruments de “participaci\u00f3 pol\u00edtica”<\/em>.<\/p>\n

I per si no queda clar, Laborda<\/strong> ho precisa, sense ambig\u00fcitats: “Cercar la representaci\u00f3 de milions d’individus, de persones conscients dels seus drets, exigeix \u200b\u200bacceptar plenament el pluralisme. Aix\u00f2 vol dir que el PSOE ser\u00e0 una organitzaci\u00f3 de persones que, pensant de diferent manera, s\u00f3n capa\u00e7os de posar-se d’acord. Un partit aix\u00ed aconsegueix que la seva democr\u00e0cia interna li permeti aspirar a l’ideal aristocr\u00e0tic quan proposa els seus candidats a les institucions. Les eleccions prim\u00e0ries per elegir s\u00f3n congruents amb el que s’ha dit anteriorment. Per\u00f2 aquestes eleccions nom\u00e9s obtindran les virtuts que s’esperen d’elles si tot el Partit Socialista es transforma com a organitzaci\u00f3 pol\u00edtica, pr\u00e8viament a la seva convocat\u00f2ria. Els votants han de ser milions de persones, ja que els afiliats no s\u00f3n representatius de la societat, sin\u00f3 una minoria que lluita per canviar-la. I \u00e9s una (frustrant) temeritat que es tri\u00ef un candidat per prim\u00e0ries i el partit, com “intel\u00b7lectual org\u00e0nic”, decideixi tota la resta, des del programa electoral, a la resta dels candidats i c\u00e0rrecs org\u00e0nics “<\/em>(fi de la cita) [ 1].<\/p>\n

Qui t\u00e9 por de la llibertat? Aquesta segueix sent la pregunta clau. \u00c9s possible abra\u00e7ar un model d’organitzaci\u00f3 que no s’esclerotitzi en la gesti\u00f3 del poder clientelar (llistes i c\u00e0rrecs) i en la lleialtat acr\u00edtica? Cal recuperar un nou codi de conducta interna que estimuli la regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica i actualitzi l’oferta pol\u00edtica amb una altra cultura de la participaci\u00f3. Aquestes podrien ser algunes de les claus.<\/p>\n

1. La diversitat de perfils, car\u00e0cters i estils enriqueix i fa m\u00e9s atractiva una oferta electoral si aspira a ser representativa i majorit\u00e0ria. La pluralitat de la nostra societat es representa millor amb la pluralitat pol\u00edtica interna, no amb la seva negaci\u00f3 o la seva ocultaci\u00f3.<\/p>\n

2. La discrep\u00e0ncia estimula el combat de les idees. I \u00e9s absolutament compatible amb la cohesi\u00f3 interna si s’accepten les regles democr\u00e0tiques dins de l’organitzaci\u00f3. La lleialtat del silenci \u00e9s pitjor, sempre, que la lleialtat de la llibertat. Els ciutadans han de percebre que hi ha matisos, difer\u00e8ncies i estils diferents, per\u00f2 que \u00e9s possible estar junts, competir units i oferir coher\u00e8ncia estimulant, no claudicant. I competir, lleialment, quan es produeixen els processos de selecci\u00f3 de lideratges.<\/p>\n

3. Els lideratges pol\u00edtics han de ser corals, si volen establir connexions m\u00faltiples amb la societat a la qual es vol representar i servir. Aix\u00f2 \u00e9s clau. \u00c9s molt dif\u00edcil que una sola persona (o molt poques) representin b\u00e9 l’\u00e0mplia gamma de registres socials i culturals que una profunda i transversal majoria electoral significa. Equips plurals per majories diverses.<\/p>\n

4. Els reptes (propostes i solucions) que cal abordar s’han de resoldre amb alt\u00edssimes dosis de creativitat. Necessitem solucions noves. Disrupci\u00f3 i caos creatiu. Cal reivindicar -i estimular- la pluralitat interna, fins i tot la discrep\u00e0ncia -i no castigar-la-, com a font legitimadora de la democr\u00e0cia i de solucions plurals i creatives en l’oferta pol\u00edtica dels partits. En el m\u00f3n de la innovaci\u00f3 (empresarial, social, acad\u00e8mica) la discrep\u00e0ncia, l’heterogene\u00eftat, la pluralitat, la difer\u00e8ncia s\u00f3n l\u2019ecosistema natural per crear i desenvolupar productes, serveis, idees… \u00c9s aix\u00ed sempre, per\u00f2 en la pol\u00edtica, no. Quan es busquen solucions noves, aquestes no es troben en el mateix aire que es respira. Cal obrir les finestres.<\/p>\n

La transformaci\u00f3 dels nostres partits en organitzacions poroses i creadores d’atmosferes i entorns de llibertat i participaci\u00f3 passen per una profunda reconversi\u00f3 organitzativa. Cal fer un reset total.<\/p>\n

Els partits pol\u00edtics es mouen amb un ADN cada vegada m\u00e9s allunyat de la realitat de la nostra societat. Jerarquia organitzativa, davant autoritat meritocr\u00e0tica. Centralisme radial, davant xarxes distribu\u00efdes. Consignes pol\u00edtiques, davant creativitat pol\u00edtica. Cultura anal\u00f2gica, davant realitat digital. Model vertical, enfront de societat horitzontal. Lideratge unipersonal, davant lideratge coral.<\/p>\n

No hi ha temps a perdre. La discrep\u00e0ncia no \u00e9s el problema. La por, l’enveja, el recel… s\u00ed que ho s\u00f3n.<\/p>\n

[1]<\/a> El futuro (probable) del PSOE<\/em>. Juan Jos\u00e9 Laborda (El Pa\u00eds, 1.08.2012)<\/p>\n

Bloc d\u2019Antoni Guti\u00e9rrez-Rub\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Quan un partit se n\u2019adona que un afiliat s’ha convertit d’un adepte incondicional a un adepte amb reserves, tolera aix\u00f2 tan poc que, mitjan\u00e7ant tota mena de provocacions i greuges, tracta de fer la defecci\u00f3 irrevocable i de convertir-lo en adversari; doncs t\u00e9 la sospita que la intenci\u00f3 de veure en el seu credo alguna …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6850","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6850","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6850"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6850\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6852,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6850\/revisions\/6852"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6850"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6850"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6850"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}