{"id":6844,"date":"2012-11-07T13:36:33","date_gmt":"2012-11-07T11:36:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6844"},"modified":"2012-11-07T13:36:33","modified_gmt":"2012-11-07T11:36:33","slug":"david-espinos-la-catalunya-silenciada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/david-espinos-la-catalunya-silenciada\/","title":{"rendered":"David Espin\u00f3s: La Catalunya silenciada"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>S\u2019ha parlat molt de la majoria silenciosa, per\u00f2 no \u00e9s parla mai de la majoria silenciada. Artur Mas<\/strong> quan ho ha cregut convenient, davant de les manifestacions del 15M, ha utilitzat a la majoria silenciosa per assegurar que als ciutadans que guarden silenci no se\u2019ls pot oblidar. Tamb\u00e9 ho ha fet Al\u00edcia S\u00e1nchez-Camacho<\/strong> despr\u00e9s de l\u201911 de setembre. \u00c9s un recurs senzill per intentar amagar una realitat que no interessa.<\/p>\n

Apropiar-se del silenci dels altres<\/strong><\/p>\n

Si els que protesten defensen \u201cles meves\u201d tesis la gran majoria ha parlat. Si passa el contrari, llavors s\u2019ha de confiar en la majoria silenciosa.\u00a0La majoria silenciosa no parla, per\u00f2 pensa per si sola encara que alguns pol\u00edtics pensin que callar \u00e9s estar d\u2019acord amb el que ells pensen. De nou el tant recurrent oportunisme pol\u00edtic, que demostra molt poc respecte per els ciutadans.<\/p>\n

Alguns pol\u00edtics tenen el costum d\u2019apropiar-se del silenci de les persones i sovint tamb\u00e9 del seu vot. Entenen que el vot dels electors \u00e9s per fer el que vulguin i no per complir els compromisos del seu programa electoral.\u00a0El dia que se sancionin els incompliments electorals la democr\u00e0cia far\u00e0 un considerable pas endavant. Per\u00f2 de moment aquesta possibilitat sembla una quimera. Per desgr\u00e0cia.<\/p>\n

La nova dimensi\u00f3<\/strong><\/p>\n

Des de la Diada Catalunya viu en una nova dimensi\u00f3. S\u2019ha produ\u00eft un gir sobtat. Tot va molt r\u00e0pid. Nom\u00e9s hi ha un tema sobre la taula. Molt soroll. Poca reflexi\u00f3. I manca d\u2019an\u00e0lisi serena i pausada.Catalunya \u00e9s monotem\u00e0tica medi\u00e0tica i pol\u00edticament parlant. Independ\u00e8ncia o estat propi, cadasc\u00fa li posa el nom que m\u00e9s li conv\u00e9 per defensar les seves tesis ja siguin independentistes, sobiranistes, federalistes, unionistes\u2026 La gran majoria de pol\u00edtics i mitjans de comunicaci\u00f3 redueixen TOT el que passa a Catalunya a aquest debat.\u00a0El reduccionisme \u00e9s perill\u00f3s per tendenci\u00f3s.<\/p>\n

Al carrer, als bars, en les converses amb els amics o la fam\u00edlia els debats sobre la Independ\u00e8ncia o el dret a decidir evidentment existeixen, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s parla i molt sobre la dificultat de les fam\u00edlies per arribar a fi de mes, dels desnonaments, de la por a ser acomiadats, de la precarietat salarial, del declivi de la sanitat i l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica, de les dificultats en el m\u00f3n de la investigaci\u00f3\u2026<\/p>\n

Millor debatre sobre declaracions incendi\u00e0ries?<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 aquests temes venen poc. I els mitjans, que estan en crisi profunda en tots els sentits, han de vendre. I resulta molt m\u00e9s atractiu dedicar hores i hores de tert\u00falies o p\u00e0gines de diaris a parlar i discutir de les declaracions incendi\u00e0ries i intencionades d\u2019alguns ministres o pol\u00edtics espanyols que s\u2019han begut l\u2019enteniment, que a tractar en profunditat els temes esmentats i que angoixen a molts catalans.<\/p>\n

A la majoria de partits els va molt b\u00e9 que la pol\u00edtica es redueixi al debat nacional.\u00a0Polaritzant el debat eviten que es parli de la seva gesti\u00f3. Per\u00f2 seria molt interessant que a part de dir el que volen ens expliquessin amb sinceritat el per a qu\u00e8 la volen (la Independ\u00e8ncia, l\u2019Estat propi, la Transici\u00f3 Nacional), com pretenen aconseguir-la i quina mena de pa\u00eds volen construir.\u00a0 Con\u00e8ixer quines politiques socials, educatives o sanit\u00e0ries volen els partits \u00e9s indispensable per poder votar amb m\u00e9s coneixement de causa el 25 de novembre.<\/p>\n

La falta de pluralitat debilita la democr\u00e0cia<\/strong><\/p>\n

Els mitjans de comunicaci\u00f3 han entrat al joc de la pol\u00edtica, o al rev\u00e9s. El dilema de sempre.\u00a0En plena \u00e8poca d\u2019eleccions cal, m\u00e9s que mai, una pluralitat informativa que cada vegada est\u00e0 m\u00e9s en perill. En les persones que hi diuen la seva en els mitjans p\u00fablics impera cada cop m\u00e9s el pensament \u00fanic. Pel que fa els mitjans \u201cprivats\u201d caldria dedicar-los un altre article.<\/p>\n

Les persones que tenen veu en els mitjans, majorit\u00e0riament periodistes, quasi sempre s\u00f3n\u00a0 els mateixos i l\u00f2gicament acaben defensant les mateixes idees. I aix\u00ed es fomenta una opini\u00f3 p\u00fablica determinada. En els informatius darrerament tamb\u00e9 se li est\u00e0 donant un for\u00e7a al debat nacional abandonant el social que potencia aquest pensament monotem\u00e0tic. Costa trobar veus cr\u00edtiques que q\u00fcestionin l\u2019acci\u00f3 del Govern i encara m\u00e9s d\u2019Artur Mas. \u00a0\u00c9s bo per una televisi\u00f3 p\u00fablica aquest posicionament tan clar?<\/p>\n

Una tert\u00falia on hi hagi cinc persones dient el mateix de manera diferent no se la pot considerar plural, si de cas la podem anomenar nombrosa. Cada vegada hi ha menys ideologies representades en els mitjans.\u00a0El pensament \u00fanic pot enfortir un Govern o a un candidat, per\u00f2 debilita la democr\u00e0cia.<\/p>\n

Aprofitar la materia prima<\/strong><\/p>\n

Seria interessant que els mitjans aprofitessin a la gran quantitat de polit\u00f2legs, economistes, experts en dret internacional que hi ha a Catalunya per analitzar amb solidesa el debat sobre el dret a decidir i els camins a seguir.\u00a0Aix\u00f2 s\u00ed, seria molt positiu que no fossin sempre els mateixos que defensen \u201ccasualment\u201d les idees de la l\u00ednia editorial del mitj\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n

Tamb\u00e9 estaria b\u00e9 donar veu a metges, professors, cient\u00edfics, actors, m\u00fasics, arquitectes, treballadors socials, psic\u00f2legs, cooperants, publicistes, perruquers, peixaters, bombers, persones aturades, desnonats\u2026 perqu\u00e8 hi poguessin dir la seva.\u00a0I aix\u00ed, comprovar de primera m\u00e0 com estan patint els canvis socials a la seves feines -els que en tenen- i qu\u00e8 esperen dels pol\u00edtics i del Govern que surti de les eleccions del 25 de novembre.<\/p>\n

I seria delici\u00f3s poder escoltar en directe les converses que hi ha als mercats, als casals d\u2019avis, als CAP, a les universitats, a l\u2019hora del caf\u00e8 a les empreses\u2026 Aix\u00ed, tindr\u00edem una idea m\u00e9s \u00e0mplia i plural del que pensen molts catalans.\u00a0Perqu\u00e8 sin\u00f3 al final nom\u00e9s tenen veu\u00a0 els empresaris, sobretot els que van en la direcci\u00f3 correcta. I a Catalunya, a m\u00e9s dels empresaris, hi ha treballadors assalariats, aut\u00f2noms i aturats.<\/p>\n

Llibertat per tot i per tothom<\/strong><\/p>\n

Q\u00fcestionar no \u00e9s dolent. Discrepar tampoc. Debatre tampoc. Preguntar tampoc. Plantejar el debat identitari des d\u2019altres punts de vista tampoc. Qui reclama llibertat per poder decidir sobre el seu futur com a pa\u00eds, no hauria de tenir por a parlar i debatre sobre temes b\u00e0sics per a qualsevol pa\u00eds.\u00a0Un pa\u00eds que vol ser lliure i independent no pot tenir temes tab\u00fas, ni idees, ni veus silenciades.<\/p>\n

Brave Spin Doctors
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u2019ha parlat molt de la majoria silenciosa, per\u00f2 no \u00e9s parla mai de la majoria silenciada. Artur Mas quan ho ha cregut convenient, davant de les manifestacions del 15M, ha utilitzat a la majoria silenciosa per assegurar que als ciutadans que guarden silenci no se\u2019ls pot oblidar. Tamb\u00e9 ho ha fet Al\u00edcia S\u00e1nchez-Camacho despr\u00e9s de …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6844","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6844","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6844"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6844\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6845,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6844\/revisions\/6845"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6844"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6844"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6844"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}