{"id":6827,"date":"2012-11-04T19:48:14","date_gmt":"2012-11-04T17:48:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6827"},"modified":"2012-11-04T19:48:14","modified_gmt":"2012-11-04T17:48:14","slug":"josep-ramoneda-el-malentes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-ramoneda-el-malentes\/","title":{"rendered":"Josep Ramoneda: El malent\u00e8s"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Les crisis tenen un efecte revelador.\u00a0La part s\u00f2rdida del sistema social que en temps de bonan\u00e7a no es veu perqu\u00e8 ning\u00fa t\u00e9 inter\u00e8s en mirar, emergeix quan les coses es torcen de deb\u00f2.\u00a0El cas Bankia, exemple insuperable del malbaratament fruit de la promiscu\u00eftat entre pol\u00edtica i diners, \u00e9s la icona d’una crisi que ha posat en evid\u00e8ncia un alt deteriorament de les institucions espanyoles.\u00a0A la crisi econ\u00f2mica s’hi ha sumat una greu crisi pol\u00edtica: l’esgotament de l’estat de les autonomies i el desgast de tot el sistema institucional.\u00a0Urgeix una reforma institucional profunda, \u00e9s a dir, una redistribuci\u00f3 democr\u00e0tica del poder.<\/p>\n

Enmig d’aquesta crisi institucional, la reivindicaci\u00f3 de la independ\u00e8ncia de Catalunya, que trenca amb el paradigma en qu\u00e8 s’havia mogut fins ara el nacionalisme catal\u00e0, acapara els debats.\u00a0Les eleccions del 25-N s\u00f3n la segona etapa d’un proc\u00e9s obert per la manifestaci\u00f3 de l\u201911-S.\u00a0Des de llavors el debat s’ha mogut sobre dos eixos que aporten poc a la claredat exigible: la por i la faula.\u00a0Des del costat sobiranista han imperat dues tend\u00e8ncies: donar el proc\u00e9s com a irreversible i pintar la independ\u00e8ncia com un quadre de Jauja.\u00a0No tinc cap dubte que, en condicions normals de temperatura i de pressi\u00f3, com d\u00e8iem a l’escola, Catalunya reuneix totes les condicions -poblaci\u00f3, mida, capacitat econ\u00f2mica, infraestructures, etc\u00e8tera- per ser un Estat de la Uni\u00f3 Europea del nivell de Dinamarca, posem per cas.\u00a0Per\u00f2 \u00e9s indubtable que el proc\u00e9s de transici\u00f3 \u00e9s ple d’incerteses.\u00a0La primera, saber si hi ha o no una majoria social per la independ\u00e8ncia.\u00a0Enfront de la faula, la por: les mil plagues que assolarien Catalunya, els rebuigs que vindrien de tot arreu.\u00a0Simplement: la porta tancada.\u00a0No perdin el temps, la independ\u00e8ncia \u00e9s impossible.\u00a0Ning\u00fa ofereix un projecte pol\u00edtic alternatiu a la independ\u00e8ncia: o l’statu quo o el caos, diuen.<\/p>\n

Aquest debat est\u00e0 llastat per un malent\u00e8s, vestit amb vestidures constitucionals.\u00a0No poden anar-se\u2019n.\u00a0O, si es vol dir m\u00e9s ret\u00f2ricament, a l’estil de Ruiz<\/strong> Gallard\u00f3n<\/strong>: Espanya no existeix sense Catalunya, per tant, no podem permetre que se\u2019n vagi perqu\u00e8 \u00e9s negar-nos a nosaltres mateixos. I, en versi\u00f3 constitucional, la sobirania pertany a la totalitat del poble espanyol i ning\u00fa pot anar-se\u2019n unilateralment.\u00a0S\u00f3n posicions que reflecteixen una idea de Catalunya com a part inseparable d’un tot.\u00a0\u00c9s a dir, a Catalunya se li reconeix la condici\u00f3 d’extremitat o fins i tot d’\u00f2rgan vital (en el dramatisme fatu de Gallard\u00f3n<\/strong>), per\u00f2 no de cos.\u00a0\u00c9s una part d’Espanya, no una entitat per si mateixa, enganxada per naturalesa i no per voluntat pr\u00f2pia.\u00a0Una idea organicista de l’Estat que fa impossible el di\u00e0leg de tu a tu.<\/p>\n

El president Pujol<\/strong>, que sempre recorda que ell mai va ser independentista encara que ara potser no tingui altre remei, acaba de publicar un llibre, El caminant davant del congost, on desgrana la seva relaci\u00f3 amb Espanya al llarg de 60 anys, i descriu la sensaci\u00f3 de manca de reconeixement que l\u2019embarga.\u00a0Recon\u00e8ixer no \u00e9s un gest unilateral de toler\u00e0ncia i magnanimitat cap a l’altre.\u00a0El reconeixement \u00e9s tamb\u00e9 atorgar a l’altre el dret a recon\u00e8ixer-te, \u00e9s a dir, convertir-lo en igual. Aix\u00f2 \u00e9s el que Pujol<\/strong> no va trobar.\u00a0Sempre pesa el malent\u00e8s: el cos i l’extremitat.\u00a0Una cama o un bra\u00e7 no poden anar-se\u2019n pel seu compte.\u00a0Com a m\u00e0xim el cos pot decidir amputar-lo per evitar la gangrena, com suggereix un sector de l’extrema dreta medi\u00e0tica.\u00a0D’aqu\u00ed es deriva tota la resta: no al refer\u00e8ndum, no a la independ\u00e8ncia.\u00a0Per\u00f2 precisament aqu\u00ed est\u00e0 el problema: la pol\u00edtica democr\u00e0tica no pot ser org\u00e0nica, \u00e9s funci\u00f3 de la voluntat.\u00a0Votar lliurement una Constituci\u00f3 no significa convertir-se per sempre en \u00f2rgan inseparable d’una entitat superior. Nom\u00e9s d’igual a igual es pot canalitzar democr\u00e0ticament el problema. La resta \u00e9s entrar en la guerra dels ressentiments.<\/p>\n

Les eleccions del 25-N donaran pistes sobre la seg\u00fcent etapa d’un proc\u00e9s gradual en qu\u00e8 res est\u00e0 escrit per endavant.\u00a0La convocat\u00f2ria d’un refer\u00e8ndum obtindr\u00e0 un suport aclaparador a les urnes.\u00a0Que el Parlament espanyol ho accept\u00e9s seria un punt de trobada democr\u00e0tic, un gest real de reconeixement.\u00a0Per qu\u00e8 negar la paraula als catalans? Per por que la independ\u00e8ncia guanyi el refer\u00e8ndum o per una q\u00fcesti\u00f3 de principis: repugna que des de Catalunya s’expressi la voluntat de ser un cos aut\u00f2nom, \u00e9s a dir, de parlar entre iguals?\u00a0Ambdues hip\u00f2tesis remeten a l’eterna prolongaci\u00f3 d’aquest malent\u00e8s.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les crisis tenen un efecte revelador.\u00a0La part s\u00f2rdida del sistema social que en temps de bonan\u00e7a no es veu perqu\u00e8 ning\u00fa t\u00e9 inter\u00e8s en mirar, emergeix quan les coses es torcen de deb\u00f2.\u00a0El cas Bankia, exemple insuperable del malbaratament fruit de la promiscu\u00eftat entre pol\u00edtica i diners, \u00e9s la icona d’una crisi que ha posat …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[187,188],"class_list":["post-6827","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","tag-politica-catalana","tag-politica-espanyola"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6827","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6827"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6827\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6828,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6827\/revisions\/6828"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6827"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6827"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6827"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}