{"id":6811,"date":"2012-11-04T14:33:41","date_gmt":"2012-11-04T12:33:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6811"},"modified":"2012-11-04T15:18:53","modified_gmt":"2012-11-04T13:18:53","slug":"intel%c2%b7lectuals-i-professionals-surten-al-pas-de-lonada-sobiranista-de-mas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/intel%c2%b7lectuals-i-professionals-surten-al-pas-de-lonada-sobiranista-de-mas\/","title":{"rendered":"Manifest d’intel\u00b7lectuals i professionals espanyols sobre la situaci\u00f3 a Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Aquest \u00e9s el text \u00edntegre:<\/p>\n

Volem atendre aquesta crida perqu\u00e8 els promotors d’una independ\u00e8ncia immediata de Catalunya addueixen beneficis obviant penoses conseq\u00fc\u00e8ncies per a tots.\u00a0A m\u00e9s s’eximeixen de respondre als ingents problemes que, com a europeus, com a espanyols, com a ciutadans d’una comunitat aut\u00f2noma i com a ve\u00efns d’un municipi, ens planteja la crisi econ\u00f2mica i la incapacitat que aqu\u00ed i a Europa s’adverteix per adoptar decisions v\u00e0lides.\u00a0Afegir una proposta de secessi\u00f3 augura, sota el pavell\u00f3 d’un nacionalisme exacerbat, el desbordament a curt termini del malestar social a qu\u00e8 ens ve arrossegant el sobtat empobriment i el vertigen de la desesperan\u00e7a d’un nombre creixent de ciutadans.<\/p>\n

Els independentistes converteixen la seva particular idea d’Espanya en el boc expiatori sobre el qual carregar tots els malestars.\u00a0Abonen aix\u00ed el terreny a la minsa minoria que, des de la resta d’Espanya, es proposa fer el mateix amb la seva particular idea de Catalunya.\u00a0L’afirmaci\u00f3 que Espanya va perpetrar agressions contra Catalunya \u00e9s una desgraciada manipulaci\u00f3 del passat, que oblida deliberadament com en els conflictes i guerres civils en qu\u00e8 tot el pa\u00eds es va veure embolicat, els catalans, igual que la resta dels espanyols, es van dividir entre els diferents b\u00e0ndols.<\/p>\n

Ni Catalunya est\u00e0 sotmesa a una espoliaci\u00f3 per part d’Espanya, ni el com\u00fa dels espanyols alberga cap sentiment de menyspreu cap a ella. Ben al contrari: Catalunya suscita afecte, admiraci\u00f3 i reconeixement, entre altres raons perqu\u00e8 sense ella, sense la seva llengua, sense la seva cultura i sense la seva aportaci\u00f3 solid\u00e0ria, no pot entendre\u2019s l’Espanya democr\u00e0tica.\u00a0Les forces pol\u00edtiques que han abra\u00e7at l’independentisme calculen que, donada la dr\u00e0stica reducci\u00f3 dels recursos de l’Estat i els patiments de la crisi, seria arribada l’hora de pugnar per les seves aspiracions maximalistes, sense atendre a l’ordre constitucional pactat per tots.<\/p>\n

A Catalunya hi ha un profund sentiment nacional, del qual la resta dels espanyols s\u00f3n plenament conscients.\u00a0D\u2019aqu\u00ed que sostinguin amb fermesa que hagi de ser reconegut i integrat de nou en el si de les institucions compartides.\u00a0Tanmateix, si aquest sentiment de manera majorit\u00e0ria es manifest\u00e9s contrari de manera irreductible i permanent al manteniment de les institucions que entre tots ens vam donar, la convicci\u00f3 democr\u00e0tica ens obligaria a la resta dels espanyols a prendre\u2019l en consideraci\u00f3 per trobar una soluci\u00f3 apropiada i respectuosa: els ciutadans de Catalunya han de saber que aquest \u00e9s el nostre comprom\u00eds irrenunciable.\u00a0Per\u00f2 han de saber tamb\u00e9 que a la resta d’Espanya i en la mateixa Catalunya hi ha moltes veus que reclamen seguir avan\u00e7ant junts.<\/p>\n

El programa de construcci\u00f3 nacional incentiva als independentistes a sentir-se v\u00edctimes d’una opressi\u00f3 per part d’Espanya, a rebutjar la presa en consideraci\u00f3 de les propostes d’entesa i a silenciar o relegar a tots aquells ciutadans catalans que no subscriguin aquest programa de secessi\u00f3.\u00a0La transici\u00f3 de la dictadura a la democr\u00e0cia es va fer de la llei a la llei passant per la llei.\u00a0Ara, paradoxalment, els independentistes per tirar endavant la seva anomenada transici\u00f3 nacional es proposen violentar la llei democr\u00e0tica, feta per tots i per a tots, amb el prop\u00f2sit d’il\u00b7luminar una llei nova, feta nom\u00e9s pels que se senten cridats a una missi\u00f3 sense comptar amb els altres.\u00a0En l’aritm\u00e8tica pol\u00edtica succeeix que l’ordre dels factors altera el producte<\/p>\n

Ni Espanya ni la Constituci\u00f3 de 1978 ni l’Estatut del 2006 neguen als ciutadans de Catalunya exercir el seu dret a decidir, s\u00f3n els partits que donen suport a la fulminant independ\u00e8ncia de Catalunya que confonen les opcions en conc\u00f3rrer, una per una, a les cites electorals amb programes edulcorats, indolors i sense cost pol\u00edtic, social o econ\u00f2mic, pensant ampliar aix\u00ed els seus suports a les urnes.<\/p>\n

Cal que CiU<\/strong> i les altres forces d’afinitat independentista assumeixin les seves greus responsabilitats en l’equivocada gesti\u00f3 d’aquesta crisi econ\u00f2mica i en els abusos en qu\u00e8 van inc\u00f3rrer i deixin d\u2019exculpar-se sota el sup\u00f2sit de l\u2019espoli perpetrat per Espanya.\u00a0Aquesta estrat\u00e8gia d’exculpaci\u00f3 els estalvia el debat econ\u00f2mic i social que necessiten tant Catalunya com la resta d’Espanya, exacerbant i absolutizant, en el seu lloc, un debat nacional i nacionalista.<\/p>\n

Considerem, a m\u00e9s, que totes les forces democr\u00e0tiques haurien de sumar-se en la recerca d’un millor encaix institucional per a Catalunya, d’un finan\u00e7ament m\u00e9s just i d’una federalitzaci\u00f3 del deteriorat Estat de les autonomies, que s’inscrigui en la seva norma suprema la solidaritat interterritorial i els criteris de la seva aplicaci\u00f3 compatibles amb l’esfor\u00e7 com\u00fa de tots i el principi d’ordinalitat.\u00a0Per aquest cam\u00ed podrem seguir ampliant les cotes de llibertat, igualtat, progr\u00e9s i respecte mutu aconseguides amb la Constituci\u00f3 de 1978.<\/p>\n

[Tamb\u00e9 ahir, un altre grup de persones de diversos \u00e0mbits de la pol\u00edtica, la cultura o l’economia difonia un altre comunicat sobre els \u00faltims esdeveniments relacionats amb el futur de Catalunya, en el qual exposen arguments aproximats al text anterior.\u00a0Entre el mig centenar de de signants d’aquest segon text figuren Antonio Elorza (catedr\u00e0tic de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques de la Universitat Complutense), Jon Juaristi (escriptor), Javier Varela (professor de la Hist\u00f2ria del Pensament Pol\u00edtic), Enrique Gimbernat (catedr\u00e0tic de Dret Penal ), Agust\u00edn Ibarrola (pintor i escultor), F\u00e9lix Ovejero (professor d’Economia) o Emilio Lamo de Espinosa (catedr\u00e0tic de Sociologia)].<\/p>\n

Alguns signants del text<\/p>\n