{"id":6800,"date":"2012-11-02T11:39:24","date_gmt":"2012-11-02T09:39:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6800"},"modified":"2012-11-02T11:39:24","modified_gmt":"2012-11-02T09:39:24","slug":"antoni-puigverd-la-neu-trepitjada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-puigverd-la-neu-trepitjada\/","title":{"rendered":"Antoni Puigverd: La neu trepitjada"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>A mesura que avan\u00e7a pels camins de la precampanya, el discurs catalanista sembla que perdi la desimboltura, l’alegria i el candor amb qu\u00e8 es va manifestar pels carrers de Barcelona el mes de setembre, desplegant-se al marge de la pol\u00edtica partid\u00e0ria. Aix\u00ed com la neu que acaba de caure \u00e9s enlluernadorament blanca, per\u00f2 tan bon punt la trepitgen agafa color de gos com fuig, aquell impuls il\u00b7lusionat adopta, en mans dels partits, un car\u00e0cter m\u00e9s prosaic, costerut i fatig\u00f3s. El portaveu del Govern, Francesc Homs<\/strong>, els partits que donen suport al proc\u00e9s sobiranista i fins i tot el president Mas estan perdent la iniciativa despr\u00e9s d’haver infravalorat el pes de la realpolitik europea i d’haver acceptat la discussi\u00f3 sobre les hip\u00f2tesis de futur. Cada dia es produeixen m\u00e9s discussions bizantines sobre la viabilitat legal de l’Estat catal\u00e0. Unes discussions que tendeixen a l’abstracci\u00f3 i obliguen els sobiranistes a somiar truites legals, truites que els seus oponents aixafen f\u00e0cilment. Mentre el sobiranisme impulsa alguna cosa nova que, com que encara no ha cristal\u00b7litzat, no forma part de les dades de la realitat, els seus adversaris apel\u00b7len a la realitat present: a les lleis d’ara i a l’actual correlaci\u00f3 de forces a Europa. Aviat sabrem si el progr\u00e9s dels que s’oposen al corrent de l’Onze de Setembre \u00e9s ret\u00f2ric o es tradueix a les enquestes.<\/p>\n

Per\u00f2 el sobiranisme tamb\u00e9 s’embolica sol. \u00c9s el cas de l’anunci institucional que animava a votar el dia 25 amb imatges de la manifestaci\u00f3 independentista. L’anunci ha estat impugnat per diversos partits i prohibit per la Junta Electoral Central amb bon criteri: no es pot fer una crida institucional a les votacions amb unes imatges amb biaix ideol\u00f2gic expl\u00edcit. No s’hi val argumentar que hi ha altres imatges al v\u00eddeo que remeten a idees i fets que potser no s\u00f3n compartits per tots els electors. I no s’hi val per dues raons. Primera, les altres imatges del v\u00eddeo institucional fan refer\u00e8ncia a esdeveniments que no estan en discussi\u00f3 en aquestes eleccions. La segona ra\u00f3 \u00e9s m\u00e9s important, perqu\u00e8 fa refer\u00e8ncia al moll de l’os de la proposta sobiranista. El corrent que va cristal\u00b7litzar l’Onze de Setembre apel\u00b7la fervorosament a la democr\u00e0cia. Al\u00e7a com a bandera principal, m\u00e9s que la senyera o l’estelada, el dret a decidir. Un corrent que apel\u00b7la a la democr\u00e0cia no pot jugar amb la democr\u00e0cia. Per raons \u00e8tiques i est\u00e8tiques; i tamb\u00e9 per ast\u00facia i serietat: no \u00e9s fa un gir hist\u00f2ric amb l’ajut de trampes infantils. En un v\u00eddeo institucional, les imatges de la manifestaci\u00f3 de l’Onze de Setembre, per ser vera\u00e7ment democr\u00e0tiques, haurien de tenir un contrap\u00e8s. Un grup de persones hauria de dir, per exemple: “Nosaltres no hi vam voler anar, a aquella manifestaci\u00f3, no ens agradava; i votarem”. La pulcritud democr\u00e0tica refor\u00e7ar\u00e0 el proc\u00e9s de la mateixa manera que cada error d’aquesta mena alimenta a l’exterior el t\u00f2pic que identifica catalanisme amb populisme. Cal tornar-ho a recordar: aquest proc\u00e9s o \u00e9s exquisidament democr\u00e0tic, o no ser\u00e0.<\/p>\n

La Vanguardia
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A mesura que avan\u00e7a pels camins de la precampanya, el discurs catalanista sembla que perdi la desimboltura, l’alegria i el candor amb qu\u00e8 es va manifestar pels carrers de Barcelona el mes de setembre, desplegant-se al marge de la pol\u00edtica partid\u00e0ria. Aix\u00ed com la neu que acaba de caure \u00e9s enlluernadorament blanca, per\u00f2 tan bon …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6800","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6800","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6800"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6800\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6803,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6800\/revisions\/6803"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6800"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6800"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6800"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}