{"id":6777,"date":"2012-10-30T11:42:22","date_gmt":"2012-10-30T09:42:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6777"},"modified":"2012-10-30T11:42:22","modified_gmt":"2012-10-30T09:42:22","slug":"vicenc-navarro-la-gran-estafa-a-catalunya-part-i","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/vicenc-navarro-la-gran-estafa-a-catalunya-part-i\/","title":{"rendered":"Vicen\u00e7 Navarro: La gran estafa a Catalunya (Part I)"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Catalunya \u00e9s un dels poqu\u00edssims pa\u00efsos de l’Eurozona en el que el Govern, tot i ser un dels governs que han portat a terme amb m\u00e9s intensitat la pol\u00edtica de retallades de despesa p\u00fablica, incloent la despesa p\u00fablica social, i haver donat suport a reformes laborals orientades a facilitar l’acomiadament dels treballadors i empleats, no ha perdut substancialment el suport popular que va determinar la seva vict\u00f2ria electoral -fa gaireb\u00e9 dos anys-, vict\u00f2ria basada en part en un programa electoral que exclo\u00efa el desenvolupament d’aquestes pol\u00edtiques, tal com tamb\u00e9, per cert, va fer el Partit Popular que governa actualment a Espanya (que s\u00ed que ha patit una p\u00e8rdua de suport electoral). Com \u00e9s que la pol\u00edtica de retallades ha tingut un cost electoral al partit governant a Espanya i a la gran majoria dels partits governants a la UE, i no l’ha tingut a Catalunya?<\/p>\n

Les causes d’aquesta situaci\u00f3, clarament excepcional, \u00e9s que tal Govern de la Generalitat de Catalunya, que t\u00e9 ple control dels majors mitjans p\u00fablics d’informaci\u00f3 p\u00fablics, com ara Catalunya R\u00e0dio i la Televisi\u00f3 de Catalunya (TV3, C33, 3\/24, etc.), i que rep el suport de la majoria de mitjans d’informaci\u00f3 privats, ha estat reeixit alhora de promoure el missatge que “no hi ha alternatives” a aquestes pol\u00edtiques, a causa del gran d\u00e8ficit p\u00fablic que havia deixat el Govern tripartit anterior (i que es va trobar “inesperadament” quan va arribar al Govern) i tamb\u00e9 al “espoli de Catalunya per part d’Espanya” que havia creat un enorme forat en les arques de la Generalitat de Catalunya. El terme una mica bel\u00b7licista de “espoli” es refereix al d\u00e8ficit fiscal de Catalunya versus l’Estat espanyol, \u00e9s a dir, la difer\u00e8ncia entre el que els ciutadans que viuen a Catalunya contribueixen amb els seus impostos i el que reben d’aquest Estat a trav\u00e9s de la despesa p\u00fablica.<\/p>\n

D’aquesta lectura de les causes del problema financer de tal Govern, la coalici\u00f3 governant CiU<\/strong> (una coalici\u00f3 d’un partit liberal, Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica de Catalunya<\/strong>, pertanyent a la Internacional Liberal, i un partit cristianodem\u00f2crata, Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya<\/strong>, pertanyent al grup del Partit Popular Europeu<\/strong>, el mateix, per cert, al qual pertany el Partit Popular<\/strong>) ha proposat (a m\u00e9s de retallar la despesa p\u00fablica per reduir el d\u00e8ficit i aix\u00ed corregir els suposats excessos de despesa incorreguts per la coalici\u00f3 de partits d’esquerres que van constituir el Govern anterior) una redefinici\u00f3 de la relaci\u00f3 financera entre l’Estat central espanyol i la Generalitat de Catalunya, proposant un pacte fiscal encaminat a desenvolupar un concert econ\u00f2mic semblant a l’existent al Pa\u00eds Basc i a Navarra. Aquesta petici\u00f3, a partir de la manifestaci\u00f3 del 11-S (que exigia un Estat propi per a Catalunya) que va reunir un mili\u00f3 i mig de persones als carrers de Barcelona, \u200b\u200bes va convertir, en mans del Govern Mas<\/strong>, en un simple pas en el cam\u00ed cap a la independ\u00e8ncia de Catalunya, objectiu que no estava al programa electoral de CiU<\/strong> ni tampoc era un objectiu desitjat pel Govern de la Generalitat per tal manifestaci\u00f3 del 11-S que, segons CiU<\/strong>, s’hauria d’haver centrat en la demanda per un pacte fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol. \u00c9s obvi que el Govern Mas<\/strong> va quedar desbordat per la pr\u00f2pia manifestaci\u00f3 i que intenta ara canalitzar aquesta protesta (que en altres pa\u00efsos hagu\u00e9s anat en contra del propi Govern) cap a l’Estat espanyol. L’enorme enuig popular cap a les retallades, entre molts altres greuges, s’intenta canalitzar, no en contra de la Generalitat i el seu partit, CiU<\/strong>, sin\u00f3 cap al Govern d’Espanya governat pel major aliat que CiU<\/strong> ha tingut en el desenvolupament de les seves pol\u00edtiques.<\/p>\n

Les contradiccions de l’argumentari de CiU<\/em><\/strong><\/p>\n

En la l\u00ednia argumentativa de CiU<\/strong> hi ha diversos fets que s’ignoren i\/o oculten. Vegem les dades. El deute de la Generalitat va passar de ser el 7% del PIB catal\u00e0 el 2003 (quan va iniciar el seu mandat el primer tripartit) al 17% el 2010 (quan va acabar el mandat del 2 \u00ba Govern tripartit). Durant aquest per\u00edode, la despesa p\u00fablica social en els serveis p\u00fablics de l’Estat del benestar van pujar com mai abans havien pujat: en aquests quatre anys es va augmentar la despesa en protecci\u00f3 social a 1.025 euros per habitant, passant de 3.781 euros a 4.806 euros, mentre que en els quatre anys anteriors l’augment havia estat de 768 euros, \u00e9s a dir 257 euros per habitant menys.<\/p>\n

El 2010, el Govern Mas<\/strong> va comen\u00e7ar el seu govern amb l’intent de baixar aquest deute p\u00fablic. Per\u00f2 tot i les enormes retallades, la intensitat de les quals no tenia precedents ni a Catalunya ni a Espanya, el deute p\u00fablic es va disparar passant del 17% del PIB a Catalunya al 22% el 2012, un dels majors increments del deute p\u00fablic ocorreguts en els pa\u00efsos de l’Eurozona. Les causes d’aix\u00f2 eren previsibles, tal com vam indicar unes poques veus, marginades quan no insultades en aquests mitjans p\u00fablics de la Generalitat (veure “Comentari del professor Navarro als fets vergonyosos que van passar en l’entrevista que li va fer Manel Fuentes a Catalunya R\u00e0dio” a www.vnavarro.org).<\/p>\n

Les retallades del Govern Mas, juntament amb les del Govern del PP<\/strong> (aprovades a les Corts Espanyoles amb el suport del partit governant a la Generalitat de Catalunya, CiU<\/strong>), van accentuar d’una manera molt marcada la recessi\u00f3 econ\u00f2mica, amb la conseq\u00fcent baixada d’activitat econ\u00f2mica i disminuci\u00f3 dels ingressos a l’Estat. S’ha mostrat un cop m\u00e9s que les pol\u00edtiques d’austeritat han estat un su\u00efcidi econ\u00f2mic, tal com fins i tot el Fons Monetari Internacional (que ha estat una de les institucions que m\u00e9s ha pressionat els governs perqu\u00e8 es facin aquestes retallades de despesa p\u00fablica, incloent la social) ha hagut de recon\u00e8ixer en un recent informe (veure el meu article “Los neoliberales deber\u00edan pedir perd\u00f3n al pueblo espa\u00f1ol, incluido el catal\u00e1n”, El Plural<\/em>, 22.10.12).<\/p>\n

Per\u00f2 l’altra causa del descens dels ingressos a l’Estat era la baixada d’impostos que el Govern espanyol, amb el suport de CiU<\/strong> havia dut a terme durant el per\u00edode d’expansi\u00f3 econ\u00f2mica. Tal baixada d’impostos va crear un creixement del d\u00e8ficit p\u00fablic estructural de l’Estat (i de la Generalitat), dada silenciada a la majoria de mitjans de la Generalitat de Catalunya. En realitat, segons les dades del Ministeri d’Hisenda, l’aplicaci\u00f3 de la reforma fiscal del 2006 (aprovada amb el suport de CiU<\/strong>) a nivell de l’estat espanyol (i que naturalment va afectar els ingressos de la Generalitat) va significar una baixada d’ingressos (equivalent a 19.540 milions d’euros) el 2007, baixada d’impostos que va ser molt accentuada a l’impost de societats i a les rendes superiors. L’impacte d’aquesta baixada d’impostos en els ingressos a l’Estat, que tamb\u00e9 afectava la Generalitat, ha estat una de les not\u00edcies menys visibles als mitjans de major difusi\u00f3 a Catalunya. Tal baixada d’impostos va causar, com he indicat, un augment del d\u00e8ficit p\u00fablic estructural, tant de l’Estat com de la Generalitat de Catalunya, d\u00e8ficit que va apar\u00e8ixer amb tota claredat quan el creixement econ\u00f2mic es va frenar i finalment es va col\u00b7lapsar, resultat de l’esclat de la bombolla immobili\u00e0ria.<\/p>\n

Com va respondre CiU a la crisi<\/em><\/strong><\/p>\n

Quan el d\u00e8ficit p\u00fablic es va incrementar, la resposta de CiU<\/strong> va ser donar suport a les mesures de retallades de despesa p\u00fablica dutes a terme pels governs espanyols i m\u00e9s tard, quan va governar la Generalitat de Catalunya, realitzar-les amb gran intensitat amb la intenci\u00f3 -segons declaracions dels portaveus del Govern CiU- d’impressionar a Brussel\u00b7les de la “serietat i comprom\u00eds del Govern de la Generalitat”, homologant serietat amb la voluntat de prendre mesures impopulars (tal com tamb\u00e9 ha dit i fet el portaveu del Govern del PP<\/strong> a Espanya). Aquestes retallades es van fer amb l’argument que “no hi havia una altra alternativa”, missatge promogut activament pels mitjans d’informaci\u00f3, tant p\u00fablics com privats, ocultant que s\u00ed que havia alternatives. Vegem-les.<\/p>\n

CiU<\/strong> va aprovar a les Corts Espanyoles la proposta del Govern Zapatero de congelar les pensions, incloent, naturalment, les pensions catalanes (per tal d’estalviar 1.200 milions d’euros, dedicats a reduir el d\u00e8ficit p\u00fablic). Podria haver pres, per\u00f2, altres mesures que haurien aconseguit fins i tot m\u00e9s fons. Aix\u00ed, CiU podria haver donat suport al manteniment de l’impost de patrimoni (amb la qual cosa s’haurien aconseguit 2.100 milions d’euros) en lloc de eliminar-lo, com va fer. O podria haver recolzat l’eliminaci\u00f3 de les rebaixes (que va recolzar) en l’impost de successions (per valor de 2.552 milions d’euros), o podria haver donat suport a revertir la baixada d’impostos (que havia aprovat) de les persones que ingressaven m\u00e9s de 120.000 euros a l’any, aconseguint 2.500 milions.<\/p>\n

Quelcom semblant podria haver fet amb les retallades, fins i tot m\u00e9s intenses, realitzades pel Govern del PP<\/strong>, presidit pel Sr Rajoy<\/strong>. Aix\u00ed, en lloc de donar suport les retallades del Govern Rajoy (que han imposat una reducci\u00f3 de 6.000 milions d’euros a la sanitat p\u00fablica, que tindr\u00e0 com a conseq\u00fc\u00e8ncia el desmantellament d’aquest servei p\u00fablic), CiU<\/strong> podria haver donat suport a l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 de la baixada d’impostos de societats (que CiU havia aprovat) de les grans empreses que facturen m\u00e9s de 150 milions d’euros a l’any (que representen un 0,12% de totes les empreses d’Espanya), aconseguint amb aix\u00f2 5.300 milions d’euros per a l’erari p\u00fablic (incloent a la Generalitat de Catalunya).<\/p>\n

O CiU<\/strong> podria haver donat suport a les Corts Espanyoles a la reducci\u00f3 del subsidi que l’Estat d\u00f3na a l’Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica per impartir doc\u00e8ncia de religi\u00f3 cat\u00f2lica a les escoles p\u00fabliques (incloses les catalanes) per tal d’estalviar 600 milions d’euros, permetent evitar les retallades als serveis domiciliaris per a les persones amb discapacitats i dependents. I aqu\u00ed, a Catalunya, el Govern CiU<\/strong> podria haver redu\u00eft el seu d\u00e8ficit a base d’augmentar els ingressos a la Generalitat de Catalunya en lloc de centrar-se tant en les retallades. Fins i tot el Govern Cameron de Gran Bretanya, amb afinitats pol\u00edtiques a les del Govern Mas, va intentar reduir el d\u00e8ficit p\u00fablic, no nom\u00e9s retallant la despesa p\u00fablica, sin\u00f3 tamb\u00e9 augmentant els impostos. El Govern Obama<\/strong> dels Estats Units va intentar una reducci\u00f3 del d\u00e8ficit a base d’un equilibri 50%\/50%. I el Govern socialista franc\u00e8s acaba d’aprovar un pressupost en qu\u00e8 el 80% de la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit p\u00fablic s’ha fet a costa d’augmentar els impostos del capital i de les grans fortunes, i nom\u00e9s un 20% a base de m\u00e9s retallades del despesa p\u00fablica. No aix\u00ed el Govern Mas. El 98% de la reducci\u00f3 del d\u00e8ficit s’ha fet a base de retallades.<\/p>\n

El major problema del endarreriment social de Catalunya i d’Espanya \u00e9s l’escassetat de recursos de l’Estat, incloent de la Generalitat de Catalunya<\/em><\/strong><\/p>\n

El Govern Mas podria haver evitat moltes de les seves retallades si hagu\u00e9s recollit fons ja existents a Catalunya. Catalunya no \u00e9s pobre. El seu PIB per c\u00e0pita \u00e9s el 110% de la mitjana de la UE-15. La seva despesa p\u00fablica social, per\u00f2, \u00e9s nom\u00e9s el 73% de la mitjana de la UE-15. Si fos el 110%, Catalunya es gastaria gaireb\u00e9 20.000 milions m\u00e9s que no es gasten, perqu\u00e8 la Generalitat no els recull. La Generalitat podria haver recollit, per exemple, 2.788 milions d’euros mitjan\u00e7ant les seg\u00fcents mesures: 1.000 milions d’euros a trav\u00e9s d’un impost finalista progressista que an\u00e9s a la sanitat p\u00fablica, tal com ha fet el Govern canadenc, 600 milions d’euros a for\u00e7a de gravar els beneficis exuberants del capital financer (tal com ha suggerit, paradoxalment, el Fons Monetari Internacional), 400 milions d’euros mantenint l’impost de successions, 538 milions d’euros a base de recuperar l’impost de patrimoni, modificant-lo per centrar-se en les grans fortunes; 150 milions modificant les multes i sancions per fer-les progressives (\u00e9s a dir, que una multa sancionadora sigui major en la mesura que els ingressos de la persona o instituci\u00f3 sancionada siguin majors, tal com passa als pa\u00efsos n\u00f2rdics); 150 millons d’euros en impostos verds, fent pagar 5 euros per cada vol que s\u2019enlairi d’aeroports catalans, i aix\u00ed un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n

Cap d’aquestes mesures, per cert, hauria afectat la majoria de la ciutadania a la qual s\u00ed, en canvi, l’afecten les retallades en la sanitat, l\u2019educaci\u00f3 i altres serveis p\u00fablics de la Generalitat. I, naturalment, podria tamb\u00e9 reduir, cam\u00ed d’eliminar, l’enorme frau fiscal, molt accentuat entre les rendes superiors de Catalunya i en les grans empreses. Aplicant a Catalunya la metodologia utilitzada pels t\u00e8cnics d’Hisenda per calcular la mida del frau, aquest \u00e9s a Catalunya de 18.000 milions d’euros (xifra que els propis t\u00e8cnics consideren molt conservadora). CiU no s’ha distingit, ni en les Corts Espanyoles ni al Parlament de Catalunya, per haver iniciat o recolzat mesures correctores de tal frau.<\/p>\n

Altres fonts d’ingr\u00e9s per a la Generalitat de Catalunya, que haurien evitat les retallades, haguessin estat donar suport l’augment d’impostos al tabac i l’alcohol que haguessin pogut recollir 200 milions, fons que haurien repercutit en majors ingressos per a Catalunya, o exigir a les m\u00fatues patronals d’accidents i malalties laborals que paguin al sistema sanitari p\u00fablic catal\u00e0 les despeses d’atendre els pacients accidentats o malalts per causes laborals, i que avui no paguen (representant un d\u00e8ficit de la sanitat p\u00fablica de 230 milions d’euros).<\/p>\n

Totes aquestes s\u00f3n mesures que CiU<\/strong> i el seu Govern podria haver recolzat a les Corts espanyoles, i aprovat i\/o dut a terme al seu govern, i que no van fer. I que no ho fessin respon a causes pol\u00edtiques. \u00c9s a dir, haurien afectat els grups socials o interessos financers i econ\u00f2mics als que CiU<\/strong> representa o als que no s’atreveix a enfrontar-se. Com va dir recentment un dirigent de C\u00e0ritas a Catalunya, com els pol\u00edtics poden donar tants diners a la banca (CiU ha estat el partit que m\u00e9s ha donat suport al PP en el rescat bancari), i tan pocs diners a les poblacions vulnerables que avui estan patint enormement? La resposta del Govern CiU a l’increment de la pobresa va ser fer la Marat\u00f3 Antipobresa de la televisi\u00f3 p\u00fablica TV3, que va recollir 4 milions d’euros. Si CiU<\/strong> i el seu aliat en les Corts i al Parlament (el PP<\/strong>) haguessin aprovat un impost sobre les transaccions banc\u00e0ries de curt termini (la majoria de clara orientaci\u00f3 especulativa) la Generalitat hauria obtingut 300 milions d’euros. Totes aquestes s\u00f3n mesures que CiU<\/strong> podria haver dut a terme en el seu Govern que hagu\u00e9s pogut fer com alternatives a les retallades. Ara b\u00e9, com \u00e9s que, amb l’evid\u00e8ncia existent, i que presento en aquest article, el Govern CiU<\/strong> no nom\u00e9s no est\u00e0 perdent popularitat, sin\u00f3 que pot guanyar per majoria? La resposta \u00e9s l’argument de \u201cl\u2019espoli\u201d.<\/p>\n

El d\u00e8ficit fiscal \u00e9s un problema, per\u00f2 no \u00e9s el major problema de Catalunya<\/em><\/strong><\/p>\n

Pel que fa a \u201cl\u2019espoli\u201d, cal indicar que, darrere de tal terme bel\u00b7licista existeix una realitat que li costa molt a l’Estat espanyol recon\u00e8ixer. I \u00e9s que la contribuci\u00f3 dels impostos derivats de Catalunya \u00e9s excessiva (segons els par\u00e0metres comparatius de transfer\u00e8ncies interregionals a la majoria de pa\u00efsos de l’Eurozona), en relaci\u00f3 als fons que rep de l’Estat. Aquesta \u00e9s una realitat, la manca de reconeixement de la qual per part de l’Estat central \u00e9s un indicador m\u00e9s d’un problema major, que \u00e9s el gran desequilibri que existeix en la relaci\u00f3 Estat central versus Catalunya a favor del primer i a costa del segon (veure el meu article “El nacionalisme espanyolista”. www.vnavarro.org, 09.10.12). La constant oposici\u00f3 de l’establishment espanyol, centrat a Madrid, al reconeixement de la plurinacionalitat d’Espanya, ha estat la major font de frustraci\u00f3 en grans sectors de la poblaci\u00f3 catalana, una manca de reconeixement que apareix tamb\u00e9 en la decisi\u00f3 del Tribunal Constitucional de vetar punts clau de l’Estatut de Catalunya aprovat per refer\u00e8ndum per la poblaci\u00f3 catalana.<\/p>\n

Complementant aquesta decepci\u00f3 hi va haver la manca de resposta i protesta per part de l’establishment espanyol (les Corts Espanyoles havien aprovat pr\u00e8viament tal Estatut), despr\u00e9s del “cepillazo” -terme ofensiu que fins i tot va causar gr\u00e0cia en l’establishment madrileny- a la proposta aprovada pel Parlament Catal\u00e0. La manca de protesta del Govern Zapatero a aquest fet per part d’aquell establishment va ser un factor contribuent a la generalitzaci\u00f3 de l’enuig a Catalunya cap al Govern central.<\/p>\n

Per\u00f2 el punt final que ha desbordat el got ha estat la vict\u00f2ria del PP<\/strong>, que va ser el partit que havia portat l’Estatut al Tribunal Constitucional, i la postura hostil cap a les reivindicacions a Catalunya s’ha tradu\u00eft en les seves declaracions i comportaments. El Govern no ha pres cap mesura sancionadora, per exemple, contra el militar que va amena\u00e7ar amb una intervenci\u00f3 militar ocupant Catalunya, de nou un cas que demostra no nom\u00e9s l’enorme insensibilitat democr\u00e0tica del Govern PP sin\u00f3 tamb\u00e9 la seva hostilitat cap a Catalunya.<\/p>\n

Ara b\u00e9, dit tot el que he dit, diverses realitats necessiten afegir-se. Una d’elles \u00e9s que la major for\u00e7a pol\u00edtica que ha donat suport a les pol\u00edtiques neoliberals que ha estat aprovant el PP<\/strong> i que estan causant uns enormes danys a les classes populars catalanes ha estat precisament CiU<\/strong>. I l’altra vessant \u00e9s que, en reciprocitat, la for\u00e7a pol\u00edtica que ha donat suport constantment les pol\u00edtiques neoliberals i regressives a Catalunya ha estat el PP. Aquestes pol\u00edtiques estan desmantellant l’Estat del benestar a Catalunya convertint un Estat universal (amb drets universals que s’apliquen a tota la ciutadania) en un Estat assistencial (per les persones sense recursos o especialment vulnerables) amb un gran debilitament de la for\u00e7a del treball i una disminuci\u00f3 dels drets laborals, tot aix\u00f2 acompanyat amb una disminuci\u00f3 dels drets civils i augment de la repressi\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00f2 ha estat ocultat en els mitjans de comunicaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya que han jugat un paper clau amb el seu silenci ensordidor sobre la naturalesa d’aquests fets. TV3 ha assolit uns nivells d’instrumentalitzaci\u00f3 desconeguts des de l’era pujolista, emfatitzant la inevitabilitat d’aquesta reforma i \u201c\u2019espoli\u201d de Catalunya per part d’Espanya. Tal espoli, per\u00f2, no pot explicar l’enorme d\u00e8ficit social de Catalunya. Explica part per\u00f2 no tot. De fet, les dades de despesa en protecci\u00f3 social de 2007 per a Catalunya, que s\u00f3n les \u00faltimes disponibles, mostren que si es destinessin els recursos que configuren el d\u00e8ficit fiscal (que s’ha considerat que \u00e9s el 8% del PIB catal\u00e0) a despesa social segons l’assignaci\u00f3 actual del pressupost de la Generalitat, la despesa social per habitant a Catalunya encara estaria lluny d’assolir la xifra que li correspondria pel nivell de riquesa que t\u00e9. En realitat, passaria de 5.475 unitats de poder de compra (upc, unitats monet\u00e0ries que tenen id\u00e8ntica capacitat de compra, estandarditzant el poder adquisitiu de pa\u00efsos amb diferent nivell de riquesa) a 6.236 upc, una quantitat encara molt lluny dels 8.210 upc que s\u2019hauria de gastar pel nivell de riquesa que t\u00e9. La major causa de l\u2019endarreriment social de Catalunya \u00e9s la mateixa causa del subdesenvolupament social d’Espanya (com vaig documentar en el meu llibre El subdesarrollo social de Espa\u00f1a<\/em>), \u00e9s a dir, l’enorme domini de les forces conservadores sobre l’Estat espanyol (incl\u00f2s el catal\u00e0) al llarg de la seva hist\u00f2ria, i que s\u2019ha cristal\u00b7litzat durant aquests dos anys a l’alian\u00e7a PP-CiU a les Corts Espanyoles, i CiU-PP al Parlament. I ara les dues formacions pol\u00edtiques estan agitant les banderes amb fins electorals.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s la gran estafa i el frau existent avui a Catalunya i a Espanya. La coalici\u00f3 governant de Catalunya, que t\u00e9 gran responsabilitat en l\u2019endarreriment social de les classes populars de Catalunya, \u00e9s actualment la gran defensora del poble catal\u00e0, convertint al seu m\u00e0xim aliat, el PP<\/strong>, en el seu m\u00e0xim adversari, enarborant la bandera catalana per mantenir-se al poder i continuar aplicant les pol\u00edtiques neoliberals que han fet tant de mal.<\/p>\n

Ara b\u00e9, els enfadats que van manifestar-se als carrers de Barcelona el 11-S demanant autogovern i el dret a decidir (la qual cosa comparteixo), han de ser conscients que en la mesura que votin a aquest partit i amb aquesta Govern, el motiu del seu enuig no es resoldr\u00e0, ja que una futura Catalunya sota el Govern CiU ser\u00e0 molt semblant a la Catalunya d’avui, amb les mateixes retallades, les mateixes pol\u00edtiques fiscals regressives, la mateixa instrumentalitzaci\u00f3 dels mitjans p\u00fablics, el mateix endarreriment social de Catalunya i la mateixa immunitat enfront de la corrupci\u00f3 que ha esquitxat tan extensament a aquest partit i a aquest Govern. \u00c9s aquesta la Catalunya que volen? No \u00e9s la Catalunya per la qual la generaci\u00f3 dels meus pares, la meva generaci\u00f3 i generacions posteriors van lluitar durant la dictadura perqu\u00e8 els nostres fills i n\u00e9ts puguin viure lliurement en una Catalunya amb democr\u00e0cia, pluralitat i just\u00edcia social. Aquesta Catalunya no existeix i tampoc existir\u00e0 si les forces conservadores dominen la transici\u00f3 d’aquesta Catalunya a l’altra Catalunya.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Catalunya \u00e9s un dels poqu\u00edssims pa\u00efsos de l’Eurozona en el que el Govern, tot i ser un dels governs que han portat a terme amb m\u00e9s intensitat la pol\u00edtica de retallades de despesa p\u00fablica, incloent la despesa p\u00fablica social, i haver donat suport a reformes laborals orientades a facilitar l’acomiadament dels treballadors i empleats, no …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6777","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6777"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6779,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6777\/revisions\/6779"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6777"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6777"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6777"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}