{"id":6753,"date":"2012-10-28T13:18:47","date_gmt":"2012-10-28T11:18:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6753"},"modified":"2012-10-28T13:18:47","modified_gmt":"2012-10-28T11:18:47","slug":"antoni-castells-un-pronunciament-necessari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/antoni-castells-un-pronunciament-necessari\/","title":{"rendered":"Antoni Castells: Un pronunciament necessari"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Vivim temps d’efervesc\u00e8ncia, d’ebullici\u00f3 nacional. El que fins fa poques setmanes era un poder\u00f3s corrent de fons, que nom\u00e9s podien no veure els que prefereixen ignorar la realitat, s’ha convertit en una gran onada. La hist\u00f2ria sembla que s’acceleri i els esdeveniments se succeeixen amb una rapidesa inusual.<\/p>\n

En situacions com aquesta, els dirigents i els partits pol\u00edtics tenen una gran responsabilitat. Primer de tot, convertir aquesta efervesc\u00e8ncia, aquesta il\u00b7lusi\u00f3, en projecte pol\u00edtic. I, despr\u00e9s, saber quina \u00e9s la prioritat de cada moment. Mai com ara cal saber estar a l’altura i recordar que els primers responsables dels nostres \u00e8xits i dels nostres fracassos som nosaltres mateixos. I haur\u00edem de tenir ben present que malauradament la hist\u00f2ria ens diu quantes vegades, a l’hora de la veritat, no hem sabut estar-ne a l’altura.<\/p>\n

Ara mateix, la prioritat immediata (crisi a part, naturalment) \u00e9s aconseguir que al Parlament de Catalunya hi hagi una \u00e0mplia, una inq\u00fcestionable majoria que es pronunci\u00ef a favor de la celebraci\u00f3 d’un refer\u00e8ndum, d’una consulta o com se n’hagi de dir, en qu\u00e8 els ciutadans de Catalunya ens puguem expressar sobre el nostre futur en relaci\u00f3 amb Espanya. Aquesta \u00e9s la prioritat i aquest \u00e9s l’objectiu immediat. \u00c9s l’objectiu en primer pla, que d\u00e8iem abans.<\/p>\n

Cal tenir-ho clar i no confondre’ns ni confondre. I aix\u00f2 val en totes direccions. L’objectiu d’aquestes eleccions no \u00e9s la independ\u00e8ncia. Plantejar-les en aquests termes seria posar el carro davant dels bous, un defecte al qual de vegades es mostra especialment propens el nostre pa\u00eds, que molts cops ja est\u00e0 guanyant la Champions de l’any que ve, abans d’haver guanyat la Lliga d’aquest any. La independ\u00e8ncia no \u00e9s el que ens juguem en aquestes eleccions. El que ens hi juguem \u00e9s que hi hagi una majoria indiscutible a favor de l’objectiu que he assenyalat, i mentre que \u00e9s clar que tots els partidaris de la independ\u00e8ncia votaran a favor d’aquest objectiu, no tots els ciutadans que volen exercir aquest dret estan a favor de la independ\u00e8ncia. I avui cal sumar, no restar, i cal facilitar que tots els que s\u00f3n partidaris d’aquest refer\u00e8ndum, per\u00f2 no veuen clara la independ\u00e8ncia (i, com acabo de dir, n’hi ha uns quants), votin partits que hi estan a favor.<\/p>\n

Tamb\u00e9 val per a aquells que ara parlen de federalisme i passen de puntetes sense pronunciar-se sobre la q\u00fcesti\u00f3 del refer\u00e8ndum. Per cert, n’hi ha que sembla que nom\u00e9s es recorden del federalisme (com una esp\u00e8cie de cantarella) quan trona. En aquestes eleccions no \u00e9s aix\u00f2 el que est\u00e0 en joc. Independ\u00e8ncia, federalisme (asim\u00e8tric o no), continuar igual, tot aix\u00f2 vindr\u00e0 despr\u00e9s. Per\u00f2, ja que en parlem, haig de dir, francament, que aquells que encara continuen repetint “federalisme, federalisme, federalisme”, alguns, sens dubte portats per la millor intenci\u00f3, demostren una candidesa entendridora, i altres sembla que ho facin per no parlar del que ara toca.<\/p>\n

No ens enganyem, el federalisme tal vegada pot continuar sent un bon model per a un pacte bilateral d’autogovern de Catalunya amb Espanya. Per\u00f2 crec que ha deixat de ser un model per a la transformaci\u00f3 de l’estat espanyol. O, en tot cas, ha deixat de ser-ho fins que els mateixos espanyols no decideixin que volen un estat federal i no un estat unitari, centralitzat a Madrid i impregnat per tot arreu de nacionalisme espanyol. \u00c9s a dir, per ser exactes, ha deixat de ser un projecte m\u00ednimament rellevant de transformaci\u00f3 de l’estat espanyol impulsat des de Catalunya.<\/p>\n

Per\u00f2, com deia, el que es juga avui mateix en aquestes eleccions no \u00e9s aix\u00f2. La q\u00fcesti\u00f3 clau a qu\u00e8 tots els partits que s’hi presenten haurien de respondre \u00e9s: \u00bfestan a favor que al Parlament de Catalunya hi hagi una majoria inq\u00fcestionable favorable a la consulta? I aqu\u00ed no s’hi valen subterfugis, ni excuses de mal pagador, per no entrar en el fons del tema. Gaireb\u00e9 tots els partits s’han manifestat clarament en aquest sentit. El PSC<\/strong> no ho ha fet.<\/p>\n

Parlem clar. El president Mas<\/strong> va cometre un error infantil i lamentable (dels pocs que ha com\u00e8s al llarg d’aquest proc\u00e9s, val a dir-ho), quan va manifestar que el refer\u00e8ndum es faria dins o fora de la legalitat. Crec que va ser un error, no per un escr\u00fapol formalista respecte a la legalitat (que s’hauria de modificar, si calgu\u00e9s, per permetre la soluci\u00f3 dels problemes plantejats d’acord amb el principi democr\u00e0tic, i no utilitzar-la per fer-ne impossible la soluci\u00f3), sin\u00f3 perqu\u00e8 afeblia clarament les nostres posicions en un tema en qu\u00e8 \u00e9s fonamental carregar-se de ra\u00f3. De flancs vulnerables, nosaltres haur\u00edem de mirar de deixar-ne com menys millor. I el president de la Generalitat, simplement, no n’hauria de deixar cap.<\/p>\n

Perqu\u00e8 em sembla clar que sigui quina sigui la resoluci\u00f3 d’aquest conflicte, nom\u00e9s s’hi podr\u00e0 arribar a trav\u00e9s de la negociaci\u00f3, per dura, exasperant i dif\u00edcil que sigui, i a trav\u00e9s del pacte, com ha succe\u00eft a Esc\u00f2cia i abans al Quebec. Finalment, els conflictes nom\u00e9s es poden resoldre de dues maneres. Per mitj\u00e0 de la negociaci\u00f3 o per mitj\u00e0 de la imposici\u00f3. I en aquest cas, no crec que cap de les dues parts tingui prou for\u00e7a per fer-ho per aquesta segona via. B\u00e9, nosaltres no la tenim, ni l’hem tinguda mai. L’estat s\u00ed que est\u00e0 acostumat a imposar-se, abans que a negociar, i a fer valdre les seves raons recorrent a l’expedient de la for\u00e7a. Per\u00f2 aquesta vegada ser\u00e0 dif\u00edcil que pugui fer-ho acudint al tipus de for\u00e7a que ha fet servir en el passat.<\/p>\n

De manera que en aquesta negociaci\u00f3 caldr\u00e0 carregar-se de ra\u00f3 i de raons. I se’n sortir\u00e0 millor aquell que es mostri m\u00e9s propens al di\u00e0leg i menys intransigent i intolerant. El que cometi menys errors i caigui en menys provocacions.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, per mi queda clar que el president Mas<\/strong> es va equivocar. Per\u00f2 \u00e9s que la direcci\u00f3 del PSC<\/strong> ha semblat que estava esperant la relliscada per trobar l’excusa que necessitava per no fer el que ha de fer i per no situar-se on s’ha de situar, que no pot ser en cap altre lloc que entre la majoria de ciutadans de Catalunya que volen expressar-se lliurement sobre la relaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el lloc que correspon al PSC<\/strong>. Al PSC<\/strong> de Joan Revent\u00f3s<\/strong> i dels presidents Maragall<\/strong> i Montilla<\/strong>. Al PSC<\/strong> que va fer del seu comprom\u00eds amb la causa nacional de Catalunya i amb la llibertat i la igualtat dels seus ciutadans la seva ra\u00f3 de ser.<\/p>\n

En uns moments com els que vivim, en qu\u00e8 el pa\u00eds haur\u00e0 de pronunciar-se sobre una q\u00fcesti\u00f3 tan decisiva per al seu futur, el PSC<\/strong> ha d’estar entre els partits que defensen inequ\u00edvocament la celebraci\u00f3 del refer\u00e8ndum. \u00c9s m\u00e9s, jo desitjaria que el PSC<\/strong> no solament figur\u00e9s entre ells, sin\u00f3 que fos capa\u00e7 de recuperar el lloc de centralitat que mai hauria d’haver perdut. Aquestes no poden ser unes eleccions plebiscit\u00e0ries, ni a favor d’una persona, ni a favor d’un partit que tracti de monopolitzar la voluntat d’afirmaci\u00f3 nacional del nostre poble. Aquest pa\u00eds no necessita cap partit-naci\u00f3. Aquestes han de ser unes eleccions en qu\u00e8 el catalanisme s’expressi amb la pluralitat que sempre l’ha caracteritzat i en qu\u00e8 les forces catalanistes obtinguin un ampli suport dels ciutadans, havent expressat pr\u00e8viament de manera expl\u00edcita la seva voluntat de fer possible una \u00e0mplia majoria al Parlament a favor de la consulta, perqu\u00e8 ning\u00fa no pugui dir despr\u00e9s que els ciutadans no sabien qu\u00e8 votaven.<\/p>\n

A mi se’m fa inconcebible que, arribat el moment, el PSC<\/strong> estigui al costat de la l\u00ednia divis\u00f2ria amb aquells que, amb arguments diversos, s’oposen al fet que els ciutadans de Catalunya s’expressin lliurement respecte al futur de les seves relacions amb Espanya. El PSC<\/strong> ha d’estar al costat que li pertoca d’aquesta l\u00ednia de demarcaci\u00f3. Vetllant perqu\u00e8 les coses es facin amb fermesa i responsabilitat, per descomptat. Tractant d’evitar que no es cometin errors que puguin deixar exposats els flancs m\u00e9s vulnerables, esclar. Mirant d’evitar que les esbravades no ens facin perdre la batalla, naturalment. Intentant mantenir controlats aquells dels nostres que semblen mostrar una curiosa fascinaci\u00f3 per caure en tots els paranys i en totes les provocacions, per descomptat. Per\u00f2 tenint molt clar que nom\u00e9s pot ser en un dels costats de la trinxera.<\/p>\n

La direcci\u00f3 del PSC<\/strong> no pot anar a aquestes eleccions sense pronunciar-se de manera clara i expl\u00edcita sobre el tema fonamental que est\u00e0 en joc: \u00bfestar\u00e0 entre aquells que al Parlament de Catalunya votaran de manera favorable a aquesta consulta?<\/p>\n

Els ciutadans tenen dret a saber quina ser\u00e0 la posici\u00f3 de cadasc\u00fa en el moment de la veritat. Jo empla\u00e7o Pere Navarro<\/strong> -i invito els amics i companys que pensen com jo a fer el mateix- a pronunciar-se clarament i favorablement sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. Per poder votar per ell.<\/p>\n

Ara.cat
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vivim temps d’efervesc\u00e8ncia, d’ebullici\u00f3 nacional. El que fins fa poques setmanes era un poder\u00f3s corrent de fons, que nom\u00e9s podien no veure els que prefereixen ignorar la realitat, s’ha convertit en una gran onada. La hist\u00f2ria sembla que s’acceleri i els esdeveniments se succeeixen amb una rapidesa inusual. En situacions com aquesta, els dirigents i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6753","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6753","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6753"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6753\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6755,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6753\/revisions\/6755"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6753"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6753"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6753"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}