{"id":6741,"date":"2012-10-26T14:25:29","date_gmt":"2012-10-26T12:25:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6741"},"modified":"2012-10-27T17:35:14","modified_gmt":"2012-10-27T15:35:14","slug":"joan-majo-fites-i-projectes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-majo-fites-i-projectes\/","title":{"rendered":"Joan Maj\u00f3: Fites i projectes"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/meta.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-6744\" title=\"meta\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/meta-300x216.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"216\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/meta-300x216.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/meta.jpg 460w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>La psicologia humana \u00e9s complicada. La psicologia col\u00b7lectiva encara ho \u00e9s m\u00e9s. Les saludables difer\u00e8ncies d&#8217;opini\u00f3 entre els seus membres dificulten la identificaci\u00f3 de les aspiracions dels grups. I les dificultats per gestionar les contradiccions entre les voluntats populars i els interessos dels grups dirigents encara ho compliquen m\u00e9s. <!--more-->Per aix\u00f2 passa a vegades que les societats aconsegueixen fites sense haver elaborat conscientment un projecte. L&#8217;objectiu final \u00e9s bo, a posteriori es valora satisfact\u00f2riament, per\u00f2 no \u00e9s el resultat d&#8217;un projecte amb un full de ruta (avui dia, el que no tingui un full de ruta que no surti al carrer&#8230;), sin\u00f3 el resultat d&#8217;una necessitat imposada per una circumst\u00e0ncia no prevista.<\/p>\n<p>Deixeu-me expressar dues conviccions, fruit del desig, per\u00f2 consistents amb la reflexi\u00f3 que acabo de fer: hi haur\u00e0 una Uni\u00f3 pol\u00edtica a Europa, i hi haur\u00e0 una Constituci\u00f3 federal o confederal a Espanya. Tardaran m\u00e9s o menys, per\u00f2 les circumst\u00e0ncies ho imposaran.<\/p>\n<p>Europa. Cal acceptar que l&#8217;euro, que s\u00ed que era un projecte, ha estat mal gestionat, i ha portat a una situaci\u00f3 contr\u00e0ria a la que es buscava. La bona marxa de l&#8217;economia dels primers anys va amagar els advertiments, ara acceptats, que en abs\u00e8ncia d&#8217;una pol\u00edtica econ\u00f2mica comuna i d&#8217;un pressupost federal era molt dif\u00edcil o potser impossible aconseguir la converg\u00e8ncia de les economies europees. El manteniment del control estatal sobre les institucions financeres, inundades de liquidat, no va permetre evitar una deriva cap a la diverg\u00e8ncia fins a l&#8217;explosi\u00f3 de la crisi.  No cal plantejar si tots els que van entrar a l&#8217;euro havien de fer-ho o no. Ara ja hi s\u00f3n, i a mitj\u00e0 termini ser\u00e0 per a ells una situaci\u00f3 molt bona. Amb alguna petita excepci\u00f3, qualsevol pas enrere seria fatal per a qui el fes, per\u00f2 tamb\u00e9 fatal per a tota l&#8217;eurozona. Aix\u00f2 vol dir quatre coses. 1) La millor sortida possible \u00e9s anar endavant. Consolidar l&#8217;eurozona amb la Uni\u00f3 econ\u00f2mica, i amb la inevitable Uni\u00f3 pol\u00edtica perqu\u00e8 no torni a passar el mateix. 2) Com que tenim la fita clara haurem de ressuscitar el projecte, ja que aquests darrers anys, precisament per les dificultats indicades, el projecte Europa ha perdut molt del seu atractiu, i s&#8217;ha d&#8217;evitar que la imatge sigui que anem a la Uni\u00f3 arrossegats. En les perspectives mundials \u00e9s la millor manera d&#8217;intentar evitar la decad\u00e8ncia de tots els nostres pa\u00efsos. 3) Potser serem menys. No hem de pretendre que la Uni\u00f3 pol\u00edtica s&#8217;hagi d&#8217;estendre a 27 o 30 pa\u00efsos, per\u00f2 ning\u00fa pot adoptar l&#8217;euro sense formar-ne part. 4) Aquesta Uni\u00f3 ha de tenir un car\u00e0cter federal, ja que la pluralitat nacional, cultural i ling\u00fc\u00edstica \u00e9s prou gran perqu\u00e8 nom\u00e9s una f\u00f3rmula aix\u00ed pugui recollir-la.<\/p>\n<p>Espanya. Tamb\u00e9 cal acceptar que la Constituci\u00f3 espanyola, que ha fet un bon servei durant 25 anys, ara est\u00e0 esgotada. El model auton\u00f2mic ja es q\u00fcestiona en el conjunt d&#8217;Espanya, i els esfor\u00e7os catalans d&#8217;aquests darrers vuit anys per intentar encaixar-hi la nostra identitat i les nostres necessitats fiscals han estat ignorats, quan no rebutjats o desqualificats. La reacci\u00f3 ha estat un sentiment majoritari d&#8217;incomoditat i un creixement de la voluntat de separaci\u00f3. Per\u00f2 el que ara domina per sobre de tot \u00e9s el desconcert.<\/p>\n<p>A Catalunya es formulen fites per\u00f2 no tenim projecte, i a Espanya no hi ha ni fita ni projecte, cosa que es dissimula convertint en fita l&#8217;immobilisme.  Cap on hem d&#8217;anar? 1) Abandonem l&#8217;est\u00fapid debat sobre la sostenibilitat d&#8217;una Catalunya separada. \u00c9s evident que seria sostenible, per\u00f2 aquesta evid\u00e8ncia no aclareix si ho seria m\u00e9s o menys que lligada a Espanya. Aix\u00f2 dep\u00e8n de les condicions de la separaci\u00f3. 2) Enfoquem l&#8217;atenci\u00f3 en les dificultats de recuperar el creixement que tindria una Espanya que perd\u00e9s el gran potencial cient\u00edfic, industrial i exportador de Catalunya, i pensem les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives per a la zona euro d&#8217;aquesta eventual crisi d&#8217;Espanya. Prescindint de reaccions prim\u00e0ries, aix\u00f2 ens ajudar\u00e0 a entendre una mica les inevitables retic\u00e8ncies de Madrid i les inhibicions de Brussel\u00b7les. 3) L&#8217;an\u00e0lisi que, sense prou rigor, es fa ara a Madrid, \u00e9s: no ho volem ni ho podem acceptar, i com que no estem disposats a negociar un pacte, hem de mantenir la situaci\u00f3 congelada. 4) L&#8217;an\u00e0lisi alternativa i m\u00e9s intel\u00b7ligent seria: no podem permetre la secessi\u00f3; negociem una nova entesa constitucional. 5) L&#8217;an\u00e0lisi que, crec que amb rigor, es far\u00e0 des de Brussel\u00b7les, ser\u00e0: \u00e9s bo que ajudem a fer que Catalunya pugui desenvolupar el seu potencial, ara ofegat en part per l&#8217;Estat, per\u00f2 hem d&#8217;evitar un trencament que pugui agreujar l&#8217;actual crisi econ\u00f2mica espanyola. Aconsellem que facin les reformes que calguin d&#8217;acord amb els desitjos catalans, sense arribar a la desmembraci\u00f3 d&#8217;Espanya.<\/p>\n<p>El govern de Madrid no t\u00e9 projecte i nom\u00e9s va a la defensiva. Abans que la independ\u00e8ncia, el govern catal\u00e0 i el <strong>PSC<\/strong> haurien de plantejar-ne un que supos\u00e9s el reconeixement del dret a decidir (consulta) i la signatura d&#8217;un pacte fiscal, cultural i ling\u00fc\u00edstic (reforma constitucional). Si no queda prou intel\u00b7lig\u00e8ncia a Madrid per encetar aquesta via, tant el Govern com el <strong>PSC<\/strong> n&#8217;han de treure les seves conseq\u00fc\u00e8ncies.  Quan fa unes setmanes vol\u00edem el pacte fiscal, ten\u00edem fita, projecte i suport. Ara tenim una fita t\u00e8rbola, no tenim projecte, i no sabem quin suport tenim. Per sort, tenim seny i temps&#8230;  <a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/premium\/opinio\/Fites-projectes_0_799120106.html\">Ara.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La psicologia humana \u00e9s complicada. La psicologia col\u00b7lectiva encara ho \u00e9s m\u00e9s. Les saludables difer\u00e8ncies d&#8217;opini\u00f3 entre els seus membres dificulten la identificaci\u00f3 de les aspiracions dels grups. I les dificultats per gestionar les contradiccions entre les voluntats populars i els interessos dels grups dirigents encara ho compliquen m\u00e9s. Per aix\u00f2 passa a vegades que &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-6741","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6741","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6741"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6741\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6749,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6741\/revisions\/6749"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6741"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6741"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6741"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}