{"id":671,"date":"2009-10-15T11:07:06","date_gmt":"2009-10-15T09:07:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=671"},"modified":"2009-10-26T14:59:11","modified_gmt":"2009-10-26T12:59:11","slug":"xavier-vidal-folch-desmemoria-d%e2%80%99un-banquer","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/xavier-vidal-folch-desmemoria-d%e2%80%99un-banquer\/","title":{"rendered":"Xavier Vidal-Folch: Desmem\u00f2ria d\u2019un banquer"},"content":{"rendered":"

\"billetes-500-300x245\"<\/a>Fins i tot els grans llibres de mem\u00f2ries, com els de Churchill o De Gaulle, alberguen exculpes autocomplaents i atribueixen errors propis a tercers. Per\u00f2 contenen dades, converses i fets rellevants o in\u00e8dits. El lector sap descomptar l’autodefensa i processar el relat, perqu\u00e8 \u00e9s de part de<\/em>. \u00c9s la regla d’aquestes lectures.<\/p>\n

El segon i flamant volum de les mem\u00f2ries de l’ex president de la Generalitat, Jordi Pujol, Temps de construir<\/em>, comporta quilos de comprensible vindicaci\u00f3 pr\u00f2pia. I de victimisme. Poques dades. I poques explicacions imbatibles. Almenys en els cap\u00edtols sobre la crisi de la Banca Catalana, que ell va fundar i de la qual va ser primer accionista.<\/p>\n

Sost\u00e9 Pujol que la seva “era una entitat s\u00f2lida”. Obvia que el grup Catalana exhibia el 1982 un d\u00e8ficit patrimonial o forat<\/em> de m\u00e9s de 661 milions d’euros (segons els gestors), de 677 milions (Price Waterhouse) o de 797 (segons el Fons de Garantia). Es recolza nom\u00e9s en que el president del Biscaia, Pedro Toledo, li va dir al 1988 que havia fet un bon negoci comprant la seva banca. Et pour cause<\/em>. La va adquirir neta. Per sanejar el grup s’havien aportat ja 340.000 milions de pessetes (2.043 milions d’euros) de fons p\u00fablics.<\/p>\n

Erra Pujol fins a seq\u00fc\u00e8ncies b\u00e0siques. Escriu que el nou consell (notables empresaris i part de la vella gu\u00e0rdia pujoliana), que va intentar sense \u00e8xit salvar el banc despr\u00e9s de la deficient gesti\u00f3 del fundador, es va nomenar al setembre de 1982. Va ser al juliol, i no \u00e9s un detall perqu\u00e8 en aquest lapse van passar moltes coses. S’equivoca en dir que la nova direcci\u00f3 va ser “imposada pel Banc d’Espanya”. La va pactar, ai desmem\u00f2ria, ell mateix amb el banc emissor i els nous gestors, gr\u00e0cies a la mediaci\u00f3 d’un \u00edntim seu, gran empresari i millor persona, Antoni Forrellad. Es va jubilar a la vella gu\u00e0rdia, aix\u00f2 s\u00ed, al setembre.<\/p>\n

Sost\u00e9 Pujol que la causa del fiasco no va ser el forat, sin\u00f3 una “campanya agressiva” d’EL PA\u00cdS contra el banc entre 1980 i 1982. Per\u00f2, per qu\u00e8 va cooptar de seguida a l’autor de les cr\u00f2niques, Alfons Quint\u00e0, com a director general de TV3, el seu projecte estrella de la Generalitat? L’absol <\/em>arg\u00fcint que “la campanya no va ser iniciativa” d’aquest, “sin\u00f3 del diari”. \u00bfVa triar doncs a un babau? La veritat li pot explicar el seu cunyat i col\u00b7lega al banc, l’historiador Francesc Cabana, que la coneix: l’autor dels textos els va decidir per si. Encerta en canvi exal\u00e7ant a Cabana, persona seriosa.<\/p>\n

Al\u00b7lega Pujol, aportant poc m\u00e9s que sospites, que una “m\u00e0 pol\u00edtica” va voler “destruir-lo”, mitjan\u00e7ant la querella que el va afectar el 1984. Acusa: tampoc la fiscalia va actuar per iniciativa pr\u00f2pia, va seguir el tim\u00f3 d’algun ministre socialista. Pregunti als propis fiscals i als periodistes judicials de l’\u00e8poca. Li confirmaran, amb dades, el contrari. O llegiu l’\u00fanic llibre independent sobre el cas: M\u00e9s que un banc, m\u00e9s que una crisi<\/em> (Baiges \/ Gonz\u00e1lez \/ Reixach, Plaza y Jan\u00e9s, p\u00e0gines 226-233).<\/p>\n

Encerta Pujol al registrar que hi va haver “molts bancs en dificultats” (m\u00e9s de 50), per\u00f2 s’equivoca en considerar com a greuge comparatiu que “cap va ser objecte de querelles”: de 1977 fins avui, un m\u00ednim de 25 consellers de banc han estat condemnats a pres\u00f3. Erra tamb\u00e9 en dir que a la querella sel\u2019s “acusava d’haver pagat extratipus [tipus d’inter\u00e8s als dipositants superiors als legals] a trav\u00e9s de la caixa negra del banc, i de tenir autocartera”. No \u00e9s aix\u00ed. Se’ls va acusar d’usar la Caixa B per desviar diners del banc i adquirir accions per a si. L’acte judicial, 33 vots favorables i 8 contraris, els va exonerar d’apropiaci\u00f3 indeguda i falsedat mercantil, i va elogiar la Caixa B com “admissible” i “efica\u00e7”.<\/p>\n

Neguiteja Pujol al mostrar “gratitud” al seu advocat, Joan Piqu\u00e9 Vidal, per les seves bones “gestions” en el cas. Quines? Expliqui-les i tranquil\u00b7litzi\u2019ns a tots. Perqu\u00e8 inquieta Piqu\u00e9, un tipus que va contractar com a socis de despatx als dos primers jutges condemnats per suborn, Garc\u00eda Lavernia i Lorenzo Penalva. Compleix avui condemna, tamb\u00e9 per suborn, com\u00e8s en un altre cas. En companyia del seu c\u00f2mplice l’ex jutge Luis Pascual Estivill, que es va posicionar al Poder Judicial a proposta de Converg\u00e8ncia. I de Javier de la Rosa, a qui Pujol va glorificar com “empresari exemplar”. \u00bfCaldr\u00e0 esperar al tercer volum de mem\u00f2ries?<\/p>\n

FONT: El Pa\u00eds, 15.10.09<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fins i tot els grans llibres de mem\u00f2ries, com els de Churchill o De Gaulle, alberguen exculpes autocomplaents i atribueixen errors propis a tercers. Per\u00f2 contenen dades, converses i fets rellevants o in\u00e8dits. El lector sap descomptar l’autodefensa i processar el relat, perqu\u00e8 \u00e9s de part de. \u00c9s la regla d’aquestes lectures. El segon i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[47],"class_list":["post-671","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-crisi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/671","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=671"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/671\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":673,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/671\/revisions\/673"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=671"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=671"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=671"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}