{"id":6705,"date":"2012-10-19T11:40:39","date_gmt":"2012-10-19T09:40:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6705"},"modified":"2012-10-19T12:11:07","modified_gmt":"2012-10-19T10:11:07","slug":"rafael-poch-segona-transicio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/rafael-poch-segona-transicio\/","title":{"rendered":"Rafael Poch: Segona transici\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/avan\u00e7ar.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-6706\" title=\"avan\u00e7ar\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/avan\u00e7ar-300x200.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/avan\u00e7ar-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/avan\u00e7ar.jpg 450w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Els tres grans temes de l&#8217;agenda espanyola, social, hist\u00f2ric i territorial, no s\u00f3n incompatibles sin\u00f3 complementaris.\u00a0Patim la mateixa malaltia que Europa, per\u00f2 en una dosi m\u00e9s concentrada.<!--more--><\/p>\n<p>Espanya es va formar com a estat modern en condicions d&#8217;abs\u00e8ncia de llibertat.\u00a0Els pocs per\u00edodes de llibertat que vam tenir van ser breus, es van fer malb\u00e9 i van ser succe\u00efts pels &#8220;grans retrocessos&#8221; que, en paraules de <strong>Ram\u00f3n Carande<\/strong>, caracteritzen la nostra hist\u00f2ria nacional.\u00a0Els \u00faltims 37 anys han perm\u00e8s per primera vegada &#8220;respirar&#8221; al cos social espanyol. Per aix\u00f2 l&#8217;Espanya de 1978 ja no existeix, precisament perqu\u00e8 va rebre oxigen i el va utilitzar per desenvolupar-se i evolucionar.\u00a0I per aix\u00f2 l&#8217;Espanya real d&#8217;ara exigeix \u200b\u200bprofundes reformes. Una\u00a0<em>segona transici\u00f3,<\/em> com s&#8217;ha dit.<\/p>\n<p>Ja no \u00e9s viable un nacionalisme espanyol que s&#8217;entengui com antag\u00f2nic cap als altres nacionalismes que el pa\u00eds cont\u00e9.\u00a0El 1978 aquest antagonisme es va resoldre amb la dissimulaci\u00f3 auton\u00f2mica del &#8220;caf\u00e8 per a tots&#8221;.\u00a0Per\u00f2 avui el pa\u00eds s&#8217;ha alliberat d&#8217;alguns dels factors &#8220;dissuasoris&#8221; que van determinar aquell consens, entre ells la por a una reacci\u00f3 militar consagrada en l&#8217;article vuit\u00e8 de la Constituci\u00f3.\u00a0Per aix\u00f2 \u00e9s imperatiu deixar d&#8217;aferrar-se a aquell consens, basat en l&#8217;antiga Espanya de 1978, per impedir un debat de tipus federal i obrir-se a aix\u00f2. Hi est\u00e0 disposat el nacionalisme espanyol?\u00a0<strong>Pasqual Maragall<\/strong>, segurament el pol\u00edtic catalanista m\u00e9s obert i universalista, va intentar obrir aquest debat per\u00f2 va xocar amb l&#8217;oposici\u00f3 del propi <strong>PSOE<\/strong> llavors governant. Ser\u00e0 el <strong>PP<\/strong> capa\u00e7 de fer el qu\u00e8 el <strong>PSOE<\/strong> va negar?<\/p>\n<p>Per\u00f2 el tema nacional n\u2019\u00e9s nom\u00e9s un entre els temes de l&#8217;agenda d&#8217;aquesta\u00a0<em>&#8220;segona transici\u00f3&#8221;. <\/em>Hi ha el tema de la hist\u00f2ria, \u00e9s a dir de la just\u00edcia cap a l\u2019holocaust espanyol dels anys trenta i quaranta, el que es coneix com &#8220;mem\u00f2ria hist\u00f2rica&#8221;, i hi ha la idea d&#8217;una \u00e0mplia regeneraci\u00f3 democr\u00e0tica sorgida al 15-M, que inclogui una pol\u00edtica anticrisi raonable i desmarcada de l&#8217;actual estafa social.<\/p>\n<p>Per desgr\u00e0cia no es veuen grans possibilitats, ni disposici\u00f3 ni capacitat institucional favorable, per a un proc\u00e9s aix\u00ed.\u00a0Llevat que el terreny de joc sigui dinamitzat per algun tipus de potent <em>&#8220;revoluci\u00f3 civil de vellut&#8221;<\/em> des de baix, escenari que no pot descartar-se en absolut en l&#8217;actual Europa i particularment a Espanya, que \u00e9s la baula m\u00e9s feble i vulnerable de la crisi europea.<\/p>\n<p>El debat separatista, irredemptista, independentista, sobiranista, com es vulgui dir, catal\u00e0, \u00e9s completament leg\u00edtim des del punt de vista de la hist\u00f2ria.\u00a0Tan leg\u00edtim \u00e9s parlar de l&#8217;Espanya dels 500 anys, com de la Catalunya del mil\u00b7lenni, amb la seva llengua i tradici\u00f3 cultural diferenciada i fins i tot anterior a l&#8217;espanyola-castellana.\u00a0Hist\u00f2ricament el sentiment catal\u00e0 cap a Espanya ha conegut de tot, des d&#8217;una profunda hostilitat i una alian\u00e7a antiespanyola amb el rei de Fran\u00e7a al XVII, fins a l\u2019exacerbat patriotisme espanyol de la Catalunya pr\u00f2spera de finals del XVIII.\u00a0El que cal comprendre \u00e9s que l&#8217;actual irredemptisme catal\u00e0 \u00e9s un fill de la llibertat dels \u00faltims trenta anys.<\/p>\n<p>A difer\u00e8ncia del catalanisme dels anys setanta, que era pura societat civil, l&#8217;actual inclou factors institucionals que avui estan en mans d&#8217;una classe pol\u00edtica molt desacreditada.\u00a0Est\u00e0 tamb\u00e9 mediatitzat pel filtre de tota una generaci\u00f3 educada en cert esperit\u00a0<em>pujolista<\/em> provinci\u00e0, i tamb\u00e9 pels interessos electorals a curt termini del partit neoliberal i catalanista que governa Catalunya.\u00a0Per\u00f2 amb tots aquests defectes, aquest catalanisme \u00e9s un fill completament leg\u00edtim de la llibertat, de la rara llibertat espanyola dels \u00faltims 37 anys.\u00a0Sempre que Catalunya ha tingut una mica d&#8217;aquesta breu llibertat ha tret aquest impuls que tant desagrada a alguns a Espanya.<\/p>\n<p>Cal comprendre que la hist\u00f2ria \u00e9s una obra en construcci\u00f3, que els amors i desamors d&#8217;una societat s\u00f3n canviants, i que en un matrimoni lliure i modern &#8211; encara que tingui fills i un volumin\u00f3s patrimoni com\u00fa- s&#8217;inclou el dret al divorci.\u00a0Aquest dret \u00e9s v\u00e0lid, encara que la classe pol\u00edtica desprestigiada com la catalana, no menys corrupta i inepta que l&#8217;espanyola, intenta utilitzar com a substitut i alternativa a la possibilitat d&#8217;una marea civil de vellut que reclami un ordre social menys injust i m\u00e9s decent.<\/p>\n<p>Aix\u00ed, la segona transici\u00f3 no nom\u00e9s representa reptes per al nacionalisme espanyol, sin\u00f3 tamb\u00e9 per al catal\u00e0.\u00a0Si la primera transici\u00f3 va expressar el nostre nivell com a pa\u00eds i societat, amb la segona passar\u00e0 el mateix: obtindrem all\u00f2 que siguem capa\u00e7os de batallar, negociar i consensuar.<\/p>\n<p>Els tres grans temes de l&#8217;agenda de la segona transici\u00f3 (social, hist\u00f2ric i territorial) no s\u00f3n incompatibles sin\u00f3 complementaris, per\u00f2 els seus adversaris, a Catalunya i a Espanya, intentaran enfrontar a uns contra altres.\u00a0El seu objectiu seria que en lloc de debatre la llei electoral, la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, el refer\u00e8ndum sobre el deute, les responsabilitats pel totxo, els \u201cpufos\u201d de la banca, la corrupci\u00f3 pol\u00edtica, l&#8217;atur i els desnonaments, al costat de les grans \u00e0nsies sobiranistes de Catalunya, Euskadi, Gal\u00edcia i els que es puguin apuntar, es convidi a la gent a una baralla identit\u00e0ria sota diverses banderes.\u00a0Aix\u00f2 canalitza els mals humors socials cap a un carrer\u00f3 sense sortida molt a la conveni\u00e8ncia de l&#8217;oligarquia internacional que governa la crisi europea.<\/p>\n<p>El pitjor que es pot fer davant els independentismes \u00e9s precisament el que t\u00e9 m\u00e9s possibilitats de passar: que s&#8217;insulti, desqualifiqui o deslegitimi el desig de canvis de la poblaci\u00f3, expressat en eleccions, resolucions parlament\u00e0ries i pressions c\u00edviques majorit\u00e0ries.\u00a0Res ser\u00e0 m\u00e9s contraproduent que l&#8217;amena\u00e7a perqu\u00e8 alimentar\u00e0 la baralla.\u00a0Si aix\u00f2 passa assistirem a un divorci desagradable, perqu\u00e8 la possibilitat de ficar-nos en un improductiu bassal de mutu desgast de la m\u00e0 de la nostra fallida classe pol\u00edtica hispano-catalana, \u00e9s molt gran.<\/p>\n<p>Espanya \u00e9s un pa\u00eds que pot permetre certs marges de demag\u00f2gia identit\u00e0ria en la seva perif\u00e8ria.\u00a0El que \u00e9s letal per a la seva integritat \u00e9s aquest mateix discurs i actitud en la seva matriu castellana-espanyola.\u00a0La situaci\u00f3 no \u00e9s comparable en molts aspectes, per\u00f2 la URSS va morir, no a causa de Litu\u00e0nia o Ge\u00f2rgia, sin\u00f3 quan la seva matriu russa es va apuntar a la dissoluci\u00f3 afirmant un discurs nacional rus.\u00a0Tal com s&#8217;estan posant les coses a Europa, aviat al govern del <strong>PP<\/strong> no li quedar\u00e0 m\u00e9s recurs\u00a0<em>&#8220;mascle&#8221;<\/em> que exhibir la defensa nacionalista espanyola del centre contra la perif\u00e8ria.\u00a0Per aix\u00f2, qualsevol reinvenci\u00f3 d&#8217;Espanya en direcci\u00f3 a una major democr\u00e0cia, equitat i federalisme necessita un fort vector popular des de baix. Sense aquest moviment, tindrem una doble fallida.\u00a0Fallida social i fallida nacional.\u00a0Espanya pateix la mateixa malaltia que la Uni\u00f3 Europea, encara que en una dosi m\u00e9s concentrada.<\/p>\n<p>Bloc de Rafael Poch a <a href=\"mailto:http:\/\/blogs.lavanguardia.com\/berlin\/segunda-transicion\/http:\/\/blogs.lavanguardia.com\/berlin\/segunda-transicion\/\">La Vanguardia<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els tres grans temes de l&#8217;agenda espanyola, social, hist\u00f2ric i territorial, no s\u00f3n incompatibles sin\u00f3 complementaris.\u00a0Patim la mateixa malaltia que Europa, per\u00f2 en una dosi m\u00e9s concentrada. Espanya es va formar com a estat modern en condicions d&#8217;abs\u00e8ncia de llibertat.\u00a0Els pocs per\u00edodes de llibertat que vam tenir van ser breus, es van fer malb\u00e9 i &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,1],"tags":[],"class_list":["post-6705","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6705","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6705"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6705\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6708,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6705\/revisions\/6708"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6705"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6705"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6705"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}