{"id":6696,"date":"2012-10-18T12:23:09","date_gmt":"2012-10-18T10:23:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6696"},"modified":"2012-10-18T12:23:09","modified_gmt":"2012-10-18T10:23:09","slug":"francois-hollande-%e2%80%9cper-l%e2%80%99eurozona-el-pitjor-de-la-crisi-ha-passat%e2%80%9d","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francois-hollande-%e2%80%9cper-l%e2%80%99eurozona-el-pitjor-de-la-crisi-ha-passat%e2%80%9d\/","title":{"rendered":"Fran\u00e7ois Hollande: \u201cPer l\u2019eurozona, el pitjor de la crisi ha passat\u201d"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Els jardins de l’Elisi, els s\u00f2ls encerats i els grans miralls que multipliquen des de tots els angles el moviment compassat i tranquil dels exclusius serveis de protocol i intend\u00e8ncia uniformada de la\u00a0Presid\u00e8ncia\u00a0no han canviat pr\u00e0cticament des de 1848, quan aquest palau requisat a l’aristocr\u00e0cia es va convertir en seu i s\u00edmbol de la Rep\u00fablica.\u00a0El que s\u00ed que ha canviat en nom\u00e9s mesos -minuts per a la hist\u00f2ria- \u00e9s l’atmosfera que indefectiblement sorgeix amb cada cap d\u2019estat malgrat els rigors del lloc.\u00a0Si fins fa poc era Sarkozy qui rebia a les seves visites amb la seva hiperactivitat, les seves ulleres de sol i una teatralitat gestual que tot ho omplia, avui \u00e9s\u00a0Fran\u00e7ois Hollande<\/strong>, de 58 anys, que ha incorporat aquest toc de serietat i quietud que l’acompanya.<\/p>\n

I no obstant aix\u00f2, no \u00e9s quietud precisament el que vol.<\/p>\n

Davant d’una Alemanya que frena els\u00a0plans de la uni\u00f3 banc\u00e0ria acordats al juny, claus per a Espanya, promet presentar batalla per accelerar-los. Davant uns pa\u00efsos del sud d’Europa ofegats per l’austeritat, insisteix a mantenir la bandera desplegada del creixement.\u00a0La batalla que aquest dijous i divendres lliuraran els socis europeus\u00a0promet renovar el vell enfrontament que est\u00e0 llastant les solucions a la crisi: acceleraci\u00f3 o fre; solidaritat o rigor extrem.<\/p>\n

Altres coses, per\u00f2, no han canviat: la uni\u00f3 pol\u00edtica, diu Hollande<\/strong> mentre rep a sis diaris europeus per aquesta entrevista, millor despr\u00e9s, d’un tractat constitucional, millor ens oblidem, i ja posats, endavant amb l’Europa a diverses velocitats.<\/p>\n

La primera vegada que aquesta periodista va entrevistar Hollande<\/strong>, el 2004, Zapatero<\/strong> acabava de guanyar a Espanya i ell visitava Madrid a la recerca d’inspiraci\u00f3 per a uns socialistes francesos malmesos.\u00a0El recorda b\u00e9: “Era un gran temps d’esperan\u00e7a a Espanya”.<\/p>\n

I aix\u00f2, de la mateixa manera que l’atmosfera de l’Elisi, tamb\u00e9 ha canviat.\u00a0Avui, en el millor dels casos, l’esperan\u00e7a de canvi est\u00e0 a Fran\u00e7a.<\/p>\n

Pregunta.<\/strong> La Uni\u00f3 Europea (UE) ha estat\u00a0guardonada amb el premi Nobel de la Pau\u00a0en vig\u00edlies d’un nou consell europeu, en el qu\u00e8 vost\u00e8 participa, que intentar\u00e0, un cop m\u00e9s, salvar l’euro. Aquest premi els d\u00f3na a tots una responsabilitat afegida.\u00a0Com han de salvar l’euro i Europa?<\/strong><\/p>\n

Resposta.<\/strong> La concessi\u00f3 del premi Nobel a la UE ha estat alhora un homenatge i una crida.\u00a0L’homenatge \u00e9s per als pares fundadors d’Europa, per haver estat capa\u00e7os de construir la pau despr\u00e9s d’una carnisseria.\u00a0I la crida \u00e9s per als governants de l’Europa d’avui, perqu\u00e8 siguin conscients que \u00e9s obligatori reaccionar.\u00a0Sobre la sortida de la crisi de l’eurozona, crec que estem preparats perqu\u00e8 vam prendre les decisions encertades en la cimera del 28 i el 29 de juny i les aplicarem amb la major rapidesa possible.\u00a0Per comen\u00e7ar, arreglant de manera definitiva la situaci\u00f3 de Gr\u00e8cia, que tants esfor\u00e7os ha fet i a la qual cal garantir que romangui a l’eurozona.\u00a0Despr\u00e9s, responent a les demandes dels pa\u00efsos que han fet les reformes exigides i han de disposar de finan\u00e7ament a un preu raonable.\u00a0Finalment, posant en marxa la uni\u00f3 banc\u00e0ria.\u00a0Vull que tot aix\u00f2 s’arregli d’aqu\u00ed a finals d’any.\u00a0Llavors podrem abordar el canvi de les nostres maneres de prendre decisions i l’aprofundiment de la nostra uni\u00f3.\u00a0Aquesta ser\u00e0 la nostra gran tasca per al comen\u00e7ament de 2013.<\/p>\n

P.<\/strong> Aquests pa\u00efsos que han fet esfor\u00e7os, en efecte, amb grans sacrificis per a la seva poblaci\u00f3, no veuen millores.\u00a0Quant temps creu vost\u00e8 que podran resistir sense un canvi d’estrat\u00e8gia que permeti rellan\u00e7ar el creixement?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Des de la meva elecci\u00f3, he fet tot el possible perqu\u00e8 Europa adopti com a prioritat el creixement sense posar en dubte la serietat pressupost\u00e0ria, que \u00e9s una cosa indispensable a causa de la crisi dels deutes sobirans.\u00a0Perqu\u00e8 estic conven\u00e7ut que, si no donem un nou al\u00e8 a l’economia europea, les mesures de disciplina, per molt desitjables que siguin, no poden traduir-se en res.\u00a0El retorn al creixement significa mobilitzar finan\u00e7ament a escala europea, i aquest \u00e9s el pacte que vam aprovar al juny, per\u00f2 tamb\u00e9 millorar la nostra competitivitat i coordinar les nostres pol\u00edtiques econ\u00f2miques.\u00a0Els pa\u00efsos que estan en super\u00e0vit han rellan\u00e7at la seva demanda interior mitjan\u00e7ant un augment de sous i una baixada de retencions, \u00e9s la millor manera d’expressar la seva solidaritat.\u00a0No \u00e9s possible, pel b\u00e9 de tots, imposar una cadena perp\u00e8tua a unes nacions que ja han fet sacrificis considerables si les seves poblacions no veuen, en algun moment, els resultats dels seus esfor\u00e7os.\u00a0Avui \u00e9s tan important l’amena\u00e7a de la recessi\u00f3 com la dels d\u00e8ficits!<\/p>\n

P.<\/strong> Com pensa superar la divisi\u00f3 que subsisteix entre els partidaris de l’austeritat i els del creixement?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Fran\u00e7a t\u00e9 la responsabilitat, per ser un dels grans pa\u00efsos de la UE, d’aconseguir aquest comprom\u00eds entre el desendeutament i el creixement, per transformar la perspectiva.\u00a0Crec que hi ha dos instruments imprescindibles.\u00a0El primer \u00e9s la confian\u00e7a.\u00a0Com m\u00e9s aviat sortim de la crisi de l’eurozona, \u00e9s a dir, abans puguem arreglar la situaci\u00f3 grega i abans aconseguim finan\u00e7ar a tipus d’inter\u00e8s raonables deutes dels pa\u00efsos ben gestionats, abans tornaran els inversors a l’eurozona.\u00a0Disposem de tots els mitjans per actuar: el Mecanisme Europeu d’Estabilitat, regles d’intervenci\u00f3 del\u00a0Banc Central Europeu\u00a0.\u00a0Utilitzem-los.\u00a0El segon instrument consisteix a donar coher\u00e8ncia a la pol\u00edtica econ\u00f2mica europea.\u00a0Hem definit\u00a0un pacte de creixement, i ara s’ha de posar en pr\u00e0ctica.\u00a0Alguns diran que 120.000 milions d’euros \u00e9s massa poc.\u00a0Per\u00f2 el que compta \u00e9s que es gastin de pressa i b\u00e9.\u00a0El pressupost europeu \u00e9s un factor d’est\u00edmul de l’economia, sobretot a trav\u00e9s dels fons estructurals.\u00a0Ara b\u00e9, jo proposo que anem m\u00e9s lluny, que mobilitzem recursos suplementaris.\u00a0La taxa sobre les transaccions financeres ser\u00e0 objecte d’una cooperaci\u00f3 refor\u00e7ada.\u00a0Onze pa\u00efsos l’han aprovat.\u00a0M’agradaria que el producte d’aquesta taxa es destini en part a projectes d’inversi\u00f3 i en part a un fons de formaci\u00f3 per als joves.\u00a0El paper de Fran\u00e7a ha de consistir en dir sense descans als nostres socis que l’austeritat no \u00e9s una fatalitat.<\/p>\n

P.<\/strong> Vost\u00e8 diu que estem a prop de la sortida d’aquesta crisi.\u00a0Per remotivar als ciutadans d’Europa, per “tornar-li la m\u00e0gia”, A quina idea d’Europa d\u00f3na suport?\u00a0A una Europa federal?\u00a0A una Europa de nacions?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> El debat no \u00e9s el mateix que al comen\u00e7ament dels anys seixanta: l’Europa de les p\u00e0tries, la federaci\u00f3… Llavors hi havia sis pa\u00efsos, despr\u00e9s vuit, despr\u00e9s 12, avui som 27 i\u00a0aviat en serem 28 amb Cro\u00e0cia.\u00a0Europa, en canviar de dimensi\u00f3, ha canviat de model.\u00a0La meva postura \u00e9s la d’una Europa que avanci a diverses velocitats, amb diferents cercles. Podem anomenar-los l’avantguarda, els Estats precursors, el nucli dur, no importa, el que compta \u00e9s la idea.\u00a0Tenim una eurozona amb un patrimoni que s’anomena moneda \u00fanica i que requereix una nova forma de governar.\u00a0Aquesta eurozona ha d’assumir una dimensi\u00f3 pol\u00edtica. Estic a favor que l\u2019eurogrup, que reuneix els ministres de Finances, reforci els seus poders, que el president de l’eurogrup tingui un mandat reconegut, clar i prou llarg.\u00a0Tamb\u00e9 s\u00f3c partidari, i aix\u00ed ho he dit als meus col\u00b7legues de l’eurozona, d’una reuni\u00f3 mensual dels caps d’Estat i de Govern d’aquests pa\u00efsos.\u00a0Acabem amb aquestes cimeres “a la desesperada”, aquestes cimeres “hist\u00f2riques”, aquestes cites excepcionals.\u00a0I que en el passat no han aconseguit m\u00e9s que \u00e8xits ef\u00edmers.\u00a0Els mercats actuen cada dia, les decisions de les empreses s\u00f3n instant\u00e0nies.\u00a0Europa no pot seguir anant amb retard.\u00a0El Consell de la zona euro permetr\u00e0 coordinar millor la pol\u00edtica econ\u00f2mica i prendre, pa\u00eds per pa\u00eds, les decisions apropiades.\u00a0I aix\u00f2 no exclou els altres pa\u00efsos.\u00a0Els que vulguin incorporar-se a l’eurozona estaran vinculats als nostres debats.\u00a0Per\u00f2 alguns pa\u00efsos no ho volen: tenen tot el dret.\u00a0Ara b\u00e9, per qu\u00e8 vindran llavors a dir com cal dirigir l’eurozona?\u00a0\u00c9s una pretensi\u00f3 que no em sembla que respongui al nostre deure de ser coherents.\u00a0A m\u00e9s de tot aix\u00f2, hi ha aquesta Europa dels 27, aviat 28 i en el futur m\u00e9s.\u00a0\u00c9s un espai pol\u00edtic de solidaritat, un gran mercat, una voluntat de converg\u00e8ncia econ\u00f2mica, social, cultural.\u00a0M’agradaria donar-li una nova dimensi\u00f3 per a la joventut, la universitat, la investigaci\u00f3, l’energia.\u00a0Per\u00f2 aquesta Uni\u00f3 \u00e0mplia no pot impedir cooperacions refor\u00e7ades, les que vulguin establir uns Estats determinats entre si, amb desemborsaments de recursos a part del pressupost europeu.\u00a0\u00c9s el cas de la taxa sobre les transaccions financeres<\/p>\n

P.<\/strong> Alguns parlen de crear un embri\u00f3 de parlament de l’eurozona que estigui a part.\u00a0No corre la UE el risc de quedar redu\u00efts als pa\u00efsos de l’euro, una Europa de dues velocitats?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Ja hi ha una Europa de diverses velocitats.\u00a0Per\u00f2 el Parlament Europeu t\u00e9 la vocaci\u00f3 de representar tota Europa i, si l’eurozona s’estructura encara m\u00e9s, \u00e9s perfectament capa\u00e7 de definir procediments democr\u00e0tics refor\u00e7ats dedicats als pa\u00efsos membres de l’eurozona dins del Parlament Europeu.<\/p>\n

P.<\/strong> Per una Europa m\u00e9s integrada amb la uni\u00f3 pol\u00edtica, potser fins i tot una pol\u00edtica de defensa, no \u00e9s necessari un nou tractat constitucional que es sotmeti a refer\u00e8ndum?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Crec recordar que el 2005 vam intentar aquesta soluci\u00f3 i que no va donar els resultats esperats…\u00a0Perqu\u00e8, abans de comen\u00e7ar una mec\u00e0nica institucional, els europeus han de saber qu\u00e8 \u00e9s el que volen fer junts.\u00a0El contingut ha d’importar m\u00e9s que el marc.\u00a0S’invoca sovint l’obstacle institucional per no prendre decisions.\u00a0No se m’escapa que els que m\u00e9s parlen d’uni\u00f3 pol\u00edtica han estat de vegades els m\u00e9s reticents a prendre les decisions urgents que la farien ineludible.<\/p>\n

P.<\/strong> Els alemanys?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> No.\u00a0Han fet en diverses ocasions propostes sinceres sobre la uni\u00f3 pol\u00edtica que no han trobat acollida.\u00a0Avui estem d’acord.\u00a0Fran\u00e7a defensa la “integraci\u00f3 solid\u00e0ria”: cada vegada que fem un pas cap a la solidaritat, la uni\u00f3, \u00e9s a dir, el respecte a les regles comunes al voltant d’una governan\u00e7a, s\u2019ha d’avan\u00e7ar.\u00a0La uni\u00f3 banc\u00e0ria, que ens conduir\u00e0 a tenir una supervisi\u00f3 a trav\u00e9s de l’\u00f2rgan que ser\u00e0 el banc central, i que permetr\u00e0 una resoluci\u00f3 de les crisis i fins i tot una recapitalitzaci\u00f3 dels bancs, \u00e9s una compet\u00e8ncia molt important.\u00a0Aquesta solidaritat no pot produir-se sense controls democr\u00e0tics, i la uni\u00f3 banc\u00e0ria, que pret\u00e9n controlar els aspectes financers, ser\u00e0 una etapa fonamental de la integraci\u00f3 europea.<\/p>\n

P.<\/strong> Quina capacitat real t\u00e9 Fran\u00e7a de conv\u00e8ncer Alemanya i els pa\u00efsos m\u00e9s reticents perqu\u00e8 se segueixi aquest cam\u00ed?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Vam prendre decisions conjuntes en el Consell Europeu de juny.\u00a0I hi va haver unes indubtables conseq\u00fc\u00e8ncies positives: la calma va tornar als mercats.\u00a0El BCE va contribuir aclarint les seves modalitats d’intervenci\u00f3. \u00c9s a dir, pel que fa a mi, tot el Consell Europeu, de 28 de juny, res m\u00e9s que el Consell Europeu, de 28 de juny, per\u00f2 aplicat amb la major rapidesa possible.\u00a0L’objectiu \u00e9s regularitzar-ho tot d’aqu\u00ed a finals d’any.\u00a0Ja ning\u00fa pensa que l’euro hagi de desapar\u00e8ixer ni que l’eurozona hagi d\u2019esclatar a trossos.\u00a0Per\u00f2 la perspectiva que conservi la seva integritat no \u00e9s suficient.\u00a0Ara hem de sortir de la crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n

P.<\/strong> Llavors, la uni\u00f3 pol\u00edtica no \u00e9s per ara?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> La uni\u00f3 pol\u00edtica ser\u00e0 despr\u00e9s, \u00e9s l’etapa que seguir\u00e0 a la uni\u00f3 pressupost\u00e0ria, la uni\u00f3 banc\u00e0ria, la uni\u00f3 social.\u00a0Donar\u00e0 un marc democr\u00e0tic al que h\u00e0gim aconseguit en mat\u00e8ria d’integraci\u00f3 solid\u00e0ria.<\/p>\n

P.<\/strong> Quan preveu aquesta uni\u00f3 pol\u00edtica?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Despr\u00e9s de les eleccions europees de 2014.\u00a0El futur de la Uni\u00f3 ser\u00e0 el gran repte d’aquesta consulta.\u00a0\u00c9s la condici\u00f3 per mobilitzar els ciutadans i elevar els \u00edndexs de participaci\u00f3 al voltant d’un aut\u00e8ntic debat, el del futur d’Europa.\u00a0Els partits europeus hauran de presentar les seves propostes en contingut, marc institucional i personalitats, de manera que els permeti arribar a la presid\u00e8ncia de la Comissi\u00f3 Europea.<\/p>\n

P.<\/strong> Se senten moltes veus contra l’objectiu de reduir el d\u00e8ficit al 3% del PIB.\u00a0Claude Bartolone [president de l’Assemblea Nacional francesa] ha arribat a qualificar-lo d\u2019”absurd”.\u00a0\u00c9s possible arribar a un acord europeu per ajornar-ho un any?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> No tots els pa\u00efsos estan en la mateixa situaci\u00f3.\u00a0I dependr\u00e0 molt de les nostres decisions en mat\u00e8ria de disciplina pressupost\u00e0ria i creixement.\u00a0Aquesta discussi\u00f3 es desenvolupar\u00e0 el 2013.\u00a0Per\u00f2, pel que fa a Fran\u00e7a, he fixat l’objectiu de reducci\u00f3 del d\u00e8ficit en un 3% per al 2013 i del restabliment de l’equilibri dels comptes p\u00fablics el 2017.\u00a0Per una ra\u00f3 senzilla: de 2007 a 2012, el deute p\u00fablic a Fran\u00e7a va passar del 62% del PIB al 90%.\u00a0Perllongar aquesta tend\u00e8ncia no seria sostenible.\u00a0A m\u00e9s, l’objectiu, a escala europea, \u00e9s harmonitzar els tipus d’inter\u00e8s a l’eurozona.\u00a0La pol\u00edtica monet\u00e0ria i la pol\u00edtica pressupost\u00e0ria s’han de coordinar.\u00a0No es pot admetre que en un mateix espai monetari hi hagi pa\u00efsos que es financin a l’1% a 10 anys i altres al 7%.<\/p>\n

P.<\/strong> La seva elecci\u00f3 va crear enormes expectatives.\u00a0Qu\u00e8 li diria a un grec en atur, que no t\u00e9 diners per anar al metge?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Que far\u00e9 tot el possible perqu\u00e8 Gr\u00e8cia romangui a l’eurozona i tingui els recursos indispensables d’aqu\u00ed a finals d’any sense que sigui necessari imposar noves condicions a part de les que ja ha acceptat el Govern de Samaras.\u00a0Per\u00f2 tamb\u00e9 em dirigeixo als espanyols i portuguesos, que estan pagant cars els disbarats comesos per altres: ha arribat l’hora d’oferir una perspectiva que no sigui nom\u00e9s la de l’austeritat.\u00a0Espanya ha de poder con\u00e8ixer les condicions concretes per accedir als finan\u00e7aments previstes pel Consell Europeu del 28 de juny. No t\u00e9 sentit seguir afegint llast.\u00a0Fran\u00e7a \u00e9s el nexe d’uni\u00f3 entre l’Europa del nord i l’Europa del sud.\u00a0Rebutjo la divisi\u00f3 d’Europa.\u00a0Si Europa es va reunificar no va ser per caure a continuaci\u00f3 en l’egoisme, el campi qui pugui.\u00a0El nostre deure \u00e9s fixar regles comunes al voltant de principis de responsabilitat i solidaritat.\u00a0Com a franc\u00e8s, faig tot el possible perqu\u00e8 els europeus siguin conscients que pertanyen a una mateixa comunitat.<\/p>\n

P.<\/strong> L’hi diu tamb\u00e9 a Angela Merkel?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Ella ho compr\u00e8n a la perfecci\u00f3.\u00a0La prova \u00e9s que ha anat a Atenes.<\/p>\n

P.<\/strong> Els preocupa la resist\u00e8ncia creixent a Alemanya a la solidaritat amb els pa\u00efsos del sud?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Per\u00f2 la solidaritat \u00e9s cosa de tots, no nom\u00e9s dels alemanys!\u00a0Els francesos, els alemanys i tots els europeus, en el marc del Mecanisme Europeu de Solidaritat (MES).\u00a0Deixem de pensar que hi ha un sol pa\u00eds que paga per tots els altres.\u00a0No \u00e9s veritat.\u00a0A canvi, s\u00f3c conscient de la sensibilitat dels nostres amics alemanys davant el problema del deute. Qui paga ha de controlar, qui paga ha de sancionar.\u00a0Hi estic d’acord.\u00a0Per\u00f2 la uni\u00f3 pressupost\u00e0ria s\u2019ha aconseguir mitjan\u00e7ant la mutualitzaci\u00f3 parcial dels deutes, a trav\u00e9s dels eurobons.\u00a0S\u00e9 tamb\u00e9 el que pesen els records de la hiperinflaci\u00f3, transmesos de generaci\u00f3 en generaci\u00f3 a Alemanya. Les modalitats d’intervenci\u00f3 del BCE eviten tot perill d’aquest tipus, perqu\u00e8 va en suport de les decisions preses en el si del MEE.\u00a0I que \u00e9s el MEE, sin\u00f3 els Estats?\u00a0\u00c9s a dir, el BCE no emetr\u00e0 moneda per ajudar els pa\u00efsos endeutats.\u00a0Contribuir\u00e0 a donar m\u00e9s efic\u00e0cia a la pol\u00edtica monet\u00e0ria.\u00a0Aix\u00ed mateix he tingut en compte els arguments democr\u00e0tics plantejats a Alemanya.\u00a0Reconec que els parlaments han de poder autoritzar els compromisos exigits als Estats tant en el marc de la uni\u00f3 pressupost\u00e0ria com en el de la uni\u00f3 banc\u00e0ria.\u00a0Aquests principis comuns ens permetran construir una solidaritat.\u00a0Per\u00f2 no hi ha temps per perdre. Fran\u00e7a est\u00e0 llesta.<\/p>\n

P.<\/strong> En aquesta Europa de diverses velocitats, quin lloc ocupar\u00e0 l’eix Par\u00eds-Berl\u00edn?\u00a0\u00c9s el primer cercle?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> \u00c9s l’eix que permet l’acceleraci\u00f3.\u00a0I, per tant, el que tamb\u00e9 pot ser el fre si no es posa d’acord.\u00a0D’aqu\u00ed la necessitat d’aquesta coher\u00e8ncia entre Fran\u00e7a i Alemanya.\u00a0Tenim l’obligaci\u00f3 d’estar units, per\u00f2 aix\u00f2 exigeix \u200b\u200btenir un sentit elevat dels interessos europeus i, per tant, del comprom\u00eds.\u00a0Al meu entendre, no ha de ser una relaci\u00f3 exclusiva. Europa no es decideix entre dos.\u00a0L’amistat francoalemanya ha d’agregar, associar, reunir.\u00a0Per aix\u00f2 vaig amb compte de no crear divisions entre pa\u00efsos suposadament grans i petits, entre pa\u00efsos fundadors i pa\u00efsos que se’ns van unir despr\u00e9s.\u00a0Europa ens necessita a tots, no \u00e9s nom\u00e9s una relaci\u00f3 entre governs.\u00a0Les institucions comunit\u00e0ries, Comissi\u00f3 i Parlament, han d’exercir el seu paper.\u00a0I apel\u00b7lo m\u00e9s a una ambici\u00f3.\u00a0La visi\u00f3 que es va confiar hist\u00f2ricament a Fran\u00e7a i Alemanya.\u00a0Si nosaltres vam poder unir-nos, com no serem capa\u00e7os d’aconseguir-ho entre tots.\u00a0\u00c9s el que recordarem durant les cerim\u00f2nies del 50\u00e8 aniversari del Tractat de l’Elisi.<\/p>\n

P.<\/strong> En la seva relaci\u00f3 personal amb Angela Merkel, qu\u00e8 ha apr\u00e8s d’ella?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> \u00c9s una persona clara, que diu les coses…\u00a0Aix\u00f2 permet guanyar temps.\u00a0I jo tinc la mateixa actitud.\u00a0Despr\u00e9s, des dels nostres respectius punts de partida, busquem el millor punt de trobada.\u00a0\u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil amb punts de partida expl\u00edcits que amb punts de partida ambigus i no podem retreure a Merkel que sigui ambigua.\u00a0No tenim el mateix calendari, a mi em van elegir fa cinc mesos i la cancellera t\u00e9 les seves eleccions d’aqu\u00ed a 10, per\u00f2 aix\u00f2 ens fa no ajornar les decisions.<\/p>\n

P.<\/strong> I vost\u00e8, qu\u00e8 li aporta?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Demaneu-li a ella.\u00a0Crec que \u00e9s conscient que l’alternan\u00e7a a Fran\u00e7a ha creat una nova situaci\u00f3.\u00a0\u00c9s molt sensible a les q\u00fcestions de pol\u00edtica interior i a les exig\u00e8ncies del seu Parlament.\u00a0Ho entenc i ho respecto. Per\u00f2 tots tenim la nostra pr\u00f2pia opini\u00f3 p\u00fablica.\u00a0La nostra responsabilitat comuna \u00e9s que prevalgui l’inter\u00e8s d’Europa.<\/p>\n

P.<\/strong> Se suposa que vost\u00e8 \u00e9s europeista, per\u00f2, durant la campanya, nom\u00e9s va parlar del “somni franc\u00e8s”, mai del “somni europeu”.\u00a0Quina afecci\u00f3 personal t\u00e9 amb Europa?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> L’ideal europeu est\u00e0 contingut en el somni franc\u00e8s.\u00a0Des de sempre. Els revolucionaris de 1789 van imaginar una naci\u00f3 oberta a tots els ciutadans d’Europa.\u00a0Victor Hugo va ser el primer que va parlar d’uns Estats Units d’Europa.\u00a0Despr\u00e9s de la carnisseria de 1914-1918, Aristide Briand ja defensava la idea d’Europa en nom de la pau.\u00a0En el moment de l’alliberament, tant per Jean Monnet com per Charles de Gaulle, construir Europa era reconstruir Fran\u00e7a.\u00a0Fran\u00e7ois Mitterrand va concebre la seva presid\u00e8ncia en nom d’Europa.\u00a0Aquesta \u00e9s la perspectiva a la qual m’adhereixo jo.\u00a0El que desitjo per al meu pa\u00eds \u00e9s que recuperi l’orgull i la capacitat de renovar la promesa republicana dirigida a la joventut.\u00a0Per qu\u00e8 s\u00f3c europeu?\u00a0Perqu\u00e8 Europa ens permet arribar a aix\u00f2.\u00a0I si es produeix una fractura entre Europa i la p\u00e0tria, llavors el perill ser\u00e0 perdre al mateix temps la cohesi\u00f3 nacional i l’ideal europeu.<\/p>\n

P.<\/strong> \u00c9s el que va succeir el 2005 amb el refer\u00e8ndum?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Va ser una seriosa advert\u00e8ncia.\u00a0I no se\u2019n va fer cas.\u00a0El repte actual \u00e9s recuperar la confian\u00e7a en nosaltres mateixos i amb Europa.\u00a0El que ens amena\u00e7a no \u00e9s la naci\u00f3, \u00e9s el nacionalisme.\u00a0No \u00e9s Europa, \u00e9s la manca d’Europa.<\/p>\n

P.<\/strong> S’arriscaria a que la Gran Bretanya abandoni Europa?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Vull un Regne Unit plenament involucrat en la construcci\u00f3 d’Europa, per\u00f2 no puc decidir pels brit\u00e0nics.\u00a0He vist que de moment els agradaria estar m\u00e9s apartats.\u00a0Els brit\u00e0nics estan vinculats per compromisos que van assumir en el seu moment.\u00a0No se\u2019n poden desentendre.\u00a0Ara, si m\u00e9s no, cal recon\u00e8ixer que ho diuen a les clares.\u00a0No estan ni a l’eurozona ni en la uni\u00f3 pressupost\u00e0ria.\u00a0Per la meva banda, no els vull obligar.<\/p>\n

P.<\/strong> Quina \u00e9s la major amena\u00e7a que pesa sobre Europa?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> Que ja no la vulguem.\u00a0La que es consideri, en el millor dels casos, una mera finestreta a la qual anem, uns a la recerca de fons estructurals, altres de pol\u00edtica agr\u00edcola i un tercer a la recerca d’un xec, i en el pitjor dels casos, un reformatori.\u00a0Ha de donar sentit al seu projecte i efic\u00e0cia en les seves decisions.\u00a0Per\u00f2, malgrat tot, Europa continua sent la m\u00e9s bella aventura del nostre continent.\u00a0\u00c9s la primera pot\u00e8ncia econ\u00f2mica del m\u00f3n, un espai pol\u00edtic de refer\u00e8ncia, un model social i cultural.\u00a0Mereix que reaccionem per renovar l’esperan\u00e7a.<\/p>\n

P.<\/strong> Ha passat el pitjor?<\/strong><\/p>\n

R.<\/strong> El pitjor, \u00e9s a dir, la por a la ruptura de l’eurozona, s\u00ed, crec que ha passat.\u00a0Per\u00f2 el millor no ha arribat encara.\u00a0Hem de construir-ho nosaltres.<\/p>\n

Entrevista realitzada per:<\/p>\n

Sylvie Kauffmann (Le Monde), Angelique Chrisafis (The Guardian), Berna Gonz\u00e1lez Harbour (EL PA\u00cdS), Jaroslaw Kurski (Gazeta Wyborcza), Alberto Mattioli (La Stampa) i Stefan Ulrich (S\u00fcddeutsche Zeitung)<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els jardins de l’Elisi, els s\u00f2ls encerats i els grans miralls que multipliquen des de tots els angles el moviment compassat i tranquil dels exclusius serveis de protocol i intend\u00e8ncia uniformada de la\u00a0Presid\u00e8ncia\u00a0no han canviat pr\u00e0cticament des de 1848, quan aquest palau requisat a l’aristocr\u00e0cia es va convertir en seu i s\u00edmbol de la Rep\u00fablica.\u00a0El …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,1],"tags":[],"class_list":["post-6696","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6696","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6696"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6696\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6698,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6696\/revisions\/6698"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6696"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6696"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6696"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}