{"id":6690,"date":"2012-10-17T13:10:13","date_gmt":"2012-10-17T11:10:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6690"},"modified":"2012-10-17T13:10:13","modified_gmt":"2012-10-17T11:10:13","slug":"pere-navarro-la-solucio-federal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pere-navarro-la-solucio-federal\/","title":{"rendered":"Pere Navarro: La soluci\u00f3 federal"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Ens ha tocat viure en un m\u00f3n on l\u2019explosi\u00f3 informativa es produeix a cada instant, el temps s\u2019accelera i ens costa aixecar la mirada amb la que observem el que passa. Ens falta temps i ens falta espai sembla que ens juguem tota la vida en un minut a cop de noticies sobtades i flashos informatius.<\/p>\n

He volgut avui fugir d\u2019aquesta s\u00edndrome per uns minuts potser una mica m\u00e9s de trenta minuts, i cercar la seva complicitat en la reflexi\u00f3 tranquil\u00b7la i la paraula meditada.<\/p>\n

Cap lloc millor per aquesta feina, que consisteix en pensar junts amb una mica de tranquil\u00b7litat, que una gran Casa dels Llibres com aquest auditori d\u2019RBA i de la seva Fundaci\u00f3 que fa tant de goig. Gr\u00e0cies, Ricardo, pel teu ajut per fer possible aquesta trobada.<\/p>\n

Gr\u00e0cies a tu tamb\u00e9, Joan, per la teva presentaci\u00f3. \u00c9s possible que alg\u00fa s\u2019hagi preguntat si demanar-te a tu que em presentessis, no seria un acte de masoquisme, sabent que les teves opinions poden donar la sensaci\u00f3 que discrepem, \u201cAll\u00e0 va l\u2019abnegat Pere Navarro\u201d, pensaran\u2026 \u201cEs presenta a unes eleccions dificil\u00edssimes als pocs mesos d\u2019arribar al lideratge del Partit li sorgeixen veus cr\u00edtiques un dia si i un altre tamb\u00e9 i a sobre va i li demana a Joan Maj\u00f3 que el presenti\u2026\u201d<\/p>\n

No, Joan, no \u00e9s abnegaci\u00f3 \u00e9s, primer, amistat. La que tu saps molt b\u00e9 que sempre t\u2019he ofert i amb la que tinc el privilegi de comptar per part teva. I tamb\u00e9 admiraci\u00f3. Admiraci\u00f3 pel teu comprom\u00eds amb el nostre pa\u00eds i tamb\u00e9 amb el nostre Partit. I, saps qu\u00e8? \u00e9s tamb\u00e9 coincid\u00e8ncia, s\u00ed. A Catalunya tenim \u00faltimament la sensaci\u00f3 que, de cop i precipitadament se\u2019ns obliga a escollir: Espanya o Catalunya. Estat propi, s\u00ed o no.<\/p>\n

I tamb\u00e9 tenim la sensaci\u00f3 que no hi ha temps per matisos. Hem de respondre d\u2019immediat, r\u00e0pidament, sense remei, sense reflexi\u00f3. I en aquest crit precipitat, el senyor Mas, incapa\u00e7 de donar al pa\u00eds el govern que mereix en menys de dos anys, ens obliga de forma irresponsable a haver-nos de plantejar el tot o res, el ser o no ser.O estem amb la independ\u00e8ncia i llavors tenim el segell de catalans de veritat. O estem venuts a l\u2019Espanya que ens maltracta, i som, en aquest cas, uns tra\u00efdors a la p\u00e0tria. Doncs b\u00e9, defenso i reclamo el dret a estar d\u2019acord, amb tots els matisos, amb tots aquells que no creuen ni en una Catalunya independent, ni en una Espanya que vol \u201cespanyolitzar\u201d Catalunya.<\/p>\n

Defenso i reclamo un espai de l\u2019acord i el di\u00e0leg, de la trobada, del respecte. Un espai federal, l\u2019espai en qu\u00e8 el Joan, el Partit dels Socialistes de Catalunya, i jo mateix, ens trobem perfectament c\u00f2modes.\u00a0I ara, si us sembla b\u00e9, fem una mica d\u2019hist\u00f2ria. Terrassa era, el 23 de desembre de 1959, l\u2019any en que jo vaig n\u00e9ixer, una ciutat grisa. Una grisor producte d\u2019un enfrontament que 20 anys abans havia constru\u00eft una Catalunya i una Espanya de guanyadors i perdedors, de bons i dolents.<\/p>\n

Una grisor producte d\u2019una dictadura que llavors vivia moments d\u2019esplendor en la seva tasca d\u2019opressi\u00f3. Una grisor que nom\u00e9s 20 anys despr\u00e9s, i fruit de la lucidesa de molts i de la generositat de la gran majoria, va donar pas a l\u2019esperan\u00e7a i a la gran ciutat que \u00e9s avui.<\/p>\n

No s\u00f3c dels que pensa que tot est\u00e0 per fer. Hem fet molt, entre tots. Hem avan\u00e7at molt, entre tots. Hem aconseguit consolidar el b\u00e9 m\u00e9s preuat d\u2019un poble. Un b\u00e9 que no pod\u00edem imaginar el 23 de desembre de 1959: la democr\u00e0cia.\u00a0Potser l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 tendeix a oblidar r\u00e0pid all\u00f2 dolent que passa a la seva vida i tendeix a mirar endavant. Potser aquesta \u00e9s una de les grans virtuts de la humanitat. Per\u00f2, potser tamb\u00e9, un dels seus defectes \u00e9s oblidar el passat i c\u00f3rrer el risc de repetir-lo. Jo, tracto de mirar el futur amb il\u00b7lusi\u00f3, per\u00f2 alhora, el passat amb plena responsabilitat.\u00a0S\u00f3c d\u2019una generaci\u00f3 de catalans que va viure els seus primers anys de vida sense democr\u00e0cia i sense llibertats. S\u00f3c d\u2019una generaci\u00f3 de catalans que mai no van poder aprendre la seva llengua a l\u2019escola. S\u00f3c d\u2019una generaci\u00f3 de catalans que va haver d\u2019aprendre a escriure el catal\u00e0 a casa i de forma autodidacta. S\u00f3c d\u2019una generaci\u00f3 de catalans que no ens pod\u00edem dir Pere, sin\u00f3 Pedro, i que anys despr\u00e9s vam haver de regularitzar una de les coses m\u00e9s preuades d\u2019una persona, el nom que per ell han decidit els seus pares.<\/p>\n

S\u00f3c d\u2019una generaci\u00f3 de catalans que no oblida el mal que ha fet l\u2019autoritarisme al nostre pa\u00eds i el progr\u00e9s que ens ha ofert la democr\u00e0cia. Ben d\u2019hora vaig decidir lluitar contra la injust\u00edcia que significava la manca de llibertats pol\u00edtiques, culturals i socials del meu pa\u00eds\u2026 I com jo, tant i tants d\u2019altres.<\/p>\n

Per\u00f2 amigues i amics, ara que sembla que alguns li han agafat el gust a repartir certificats de catalanitat, jo apel\u00b7lo a la mem\u00f2ria.<\/p>\n

A la Terrassa dels anys 60 en la que vaig n\u00e9ixer i vaig cr\u00e9ixer, no tothom va reivindicar el seu nom en catal\u00e0, no tothom s\u2019esfor\u00e7ava a aprendre la seva llengua encara que fos clandestinament Per aix\u00f2, no admeto que als catalans ning\u00fa no ens doni lli\u00e7ons d\u2019identitat.<\/p>\n

Per\u00f2 menys encara si aquestes lli\u00e7ons venen de qui defensen el fet catal\u00e0 quan m\u00e9s f\u00e0cil \u00e9s fer-ho, per\u00f2 callaven quan defensar la nostra identitat era dif\u00edcil i suposava riscos. Vaig decidir lluitar a la universitat, a les manifestacions antifranquistes dels inicis de la Transici\u00f3.<\/p>\n

Soc, en definitiva, d\u2019una generaci\u00f3 orgullosa d\u2019aquella lluita, i del que hem fet en els darrers 35 anys. Una generaci\u00f3 que, amb els seus encerts i els seus errors, considera que no, que no est\u00e0 tot per fer, que molt ja ho hem fet i ho hem fet b\u00e9 entre tots.<\/p>\n

S\u00ed, soc d\u2019aquesta generaci\u00f3 que ja als anys de la Transici\u00f3, com aquell lluny\u00e0 1977 en que vaig comen\u00e7ar a militar al PSC Congr\u00e9s, va confiar el canvi al di\u00e0leg, a l\u2019entesa i a la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n

Soc dels molts, milions, que de la Catalunya grisa del 59, passant per l\u2019esperan\u00e7a del gran pacte constitucional del 78, per l\u2019estatut del 79, pel del 2006 i, finalment, arribant a la diada del 2012, creuen que la resposta als nostres reptes com a poble, passen pel federalisme. Un federalisme de cap i de cor, ent\u00e8s com a di\u00e0leg i entesa, igualtat i llibertat.<\/p>\n

Davant les altres forces pol\u00edtiques, els socialistes partim amb avantatge i \u00e9s que nosaltres portem molt de temps reflexionant sobre el federalisme i els continguts que hauria de tenir una reforma constitucional que fes d\u2019Espanya un Estat federal respectu\u00f3s de la seva pluralitat nacional, cultural i ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n

El PSC ha estat federalista des de la seva fundaci\u00f3, com federalistes eren tamb\u00e9 els partits que van fer la unitat socialista i els seus predecessors. Les nostres aportacions al debat constitucional de 1978 anaven en aquesta direcci\u00f3 i ja en el 5\u00e8 Congr\u00e9s del PSC, l\u2019any 1987, obr\u00edem la possibilitat d\u2019una evoluci\u00f3 federal de l\u2019Estat de les Autonomies amb una proposta concreta que va elaborar, en aquell moment, Antoni Castells.<\/p>\n

Si es tracta de federalisme, doncs, sense ser-ne dipositaris \u00fanics, s\u00ed que reclamem alguna autoritat al respecte. En Joan Maj\u00f3 definia fa ben poc la seva posici\u00f3 federal: Parlava d\u2019un pacte Catalunya endins, d\u2019un pacte amb Europa i d\u2019un pacte amb Espanya, per aquest ordre.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que en un moment tant transcendental com el que vivim no ens hem de deixar endur ni per l\u2019\u00e8pica messi\u00e0nica ni per una ambig\u00fcitat tramposa. El moment ens exigeix rigor, que potser requereix m\u00e9s temps de reflexi\u00f3 que el que proporciona una convocat\u00f2ria precipitada d\u2019eleccions.<\/p>\n

Joan, crec que l\u2019ordre potser no \u00e9s ben b\u00e9 aquest. Catalunya endins primer, s\u00ed. Per\u00f2 despr\u00e9s amb Espanya, per poder fer el tercer pacte amb Europa. Per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 fonamental, no \u00e9s l\u2019ordre, el tema \u00e9s el contingut del pacte, la pr\u00f2pia idea que tot comen\u00e7a i acaba amb un pacte. I aqu\u00ed hi ha molts punts de coincid\u00e8ncia. I \u00e9s d\u2019aix\u00f2 del que us vull parlar. Del pacte que proposo. Del federalisme que necessitem. Del nou pacte federal que vull impulsar. La meva tesi \u00e9s que l\u2019alternativa federalista \u00e9s l\u2019\u00fanica capa\u00e7 d\u2019articular de manera justa per a tothom la naci\u00f3 de nacions que \u00e9s Espanya. Que el poble de Catalunya ha de poder formar part d\u2019Espanya sense renunciar a la seva identitat. Que el federalisme \u00e9s un ideal irrenunciable de fraternitat. Que el futur d\u2019Espanya \u00e9s federal i el futur d\u2019Europa \u00e9s federal.<\/p>\n

Per suposat, la idea de federalisme no \u00e9s nova: ben al contrari, el federalisme \u00e9s una de les idees pol\u00edtiques amb major tradici\u00f3 en el pensament occidental. Parlem d\u2019una idea segons la qual la sobirania es distribueix en dos nivells, com a m\u00ednim.<\/p>\n

Els ciutadans tenen, per tant, obligacions cap a dues autoritats. I tamb\u00e9 tenen drets garantits per aquestes mateixes dues autoritats. Disculpin aquesta trivial i senzilla definici\u00f3, per\u00f2 volia assenyalar nom\u00e9s que la idea \u00e9s tan antiga com l\u2019Estat modern, encara que \u00faltimament se li hagi tret la pols com a soluci\u00f3 per Estats amb dificultats d\u2019encaix entre les seves nacions, les seves minories, les seves \u00e8tnies o cultures, com hem vist al Canad\u00e0, Austr\u00e0lia, el Regne Unit, la Uni\u00f3 Europea o a R\u00fassia.<\/p>\n

El federalisme, s\u2019ha posat sovint com exemple de model de relaci\u00f3 pol\u00edtica, per alguns dels m\u00e9s il\u00b7lustres pensadors pol\u00edtics des del segle disset.<\/p>\n

L\u2019any 1603, el te\u00f2leg i filosof calvinista Altusio, qui podria ser reconegut com a pare del federalisme pol\u00edtic, fa una gran defensa de les seves virtuts en la conviv\u00e8ncia pacifica de les comunitats, superant el\u00a04 La soluci\u00f3 federal<\/p>\n

centralisme religi\u00f3s de l\u2019\u00e8poca. A partir d\u2019ell, van elogiar el federalisme, entre molts altres pensadors, fil\u00f2sofs i intele\u00b7lectuals com Montesquieu, David Hume, Kant o John Stuart Mill.\u00a0Aquests pensadors, i tamb\u00e9 l\u2019experi\u00e8ncia dels estats federals, que s\u00f3n alguns dels m\u00e9s pr\u00f2spers i estables del m\u00f3n, ens donen alguns motius pels quals la federaci\u00f3 \u00e9s millor que la secessi\u00f3.<\/p>\n

En donar\u00e9 tres:<\/p>\n

Primer, la federaci\u00f3 preservar\u00e0 la pau millor que els estats independents. La federaci\u00f3 es fa forta davant els agressors externs i els seus membres evitaran per conviv\u00e8ncia l\u2019enfrontament. Els estats independents es debiliten.<\/p>\n

Segon, els estats federals afavoreixen la prosperitat econ\u00f2mica trencant barreres internes. Els estats independents s\u2019empobreixen creant aquestes barreres.<\/p>\n

Tercer, els estats federals, si estan ben articulats, generen el millor equilibri fiscal entre les parts i el conjunt, i tamb\u00e9 les millors sin\u00e8rgies econ\u00f2miques.<\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia dels estats federals i la doctrina dels federalistes, tamb\u00e9 considera que el federalisme \u00e9s superior al centralisme. Per exemple, pels seg\u00fcents motius: Els estats centralistes cauen amb m\u00e9s facilitat en la temptaci\u00f3 del domini hegem\u00f2nic.<\/p>\n

Com va dir el gran historiador angl\u00e8s del segle XIX, Lord Acton: \u201cUna gran democr\u00e0cia o b\u00e9 ha de sacrificar l\u2019autogovern en favor de la unitat, o b\u00e9 ha de preservar-lo per mitj\u00e0 del federalisme. La coexist\u00e8ncia de varies nacions sota un mateix Estat \u00e9s una prova, i tamb\u00e9 la millor garantia de la seva llibertat\u2026 La combinaci\u00f3 de diferents nacions \u00e9s una condici\u00f3 tan necess\u00e0ria per a la vida civilitzada com ho \u00e9s la combinaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 en societat\u201d.<\/p>\n

Aquesta virtut del federalisme es veu amb tota claretat en casos com el de Catalunya, una naci\u00f3 que lluita des de fa molt temps per defensar i refor\u00e7ar la seva pr\u00f2pia identitat dins d\u2019Espanya. El federalisme es transforma aix\u00ed en una aspiraci\u00f3 i una inspiraci\u00f3, en diversos nivells, des dels m\u00e9s amplis als m\u00e9s quotidians.\u00a0\u00c9s l\u2019aspiraci\u00f3 de la Societat de Nacions, primer, i de la Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides, despr\u00e9s. \u00c9s l\u2019aspiraci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

Ja el 1871 V\u00edctor Hugo parlava dels Estats Units d\u2019Europa, de la mateixa forma que George Washington anunciava que: \u201cUn dia, sobre el model dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica, els Estats Units d\u2019Europa es faran realitat\u201d.\u00a0L\u2019ideal federal tampoc va passar desapercebut a Espanya, que va ser de forma malauradament ef\u00edmera una Rep\u00fablica Federal els anys 1873 i 74. En aquella primera Rep\u00fablica, els catalans hi vam tenir un paper clau. Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras en foren presidents. Van defensar-ne la viabilitat per\u00f2 no van aconseguir fer avan\u00e7ar un projecte que hagu\u00e9s perm\u00e8s articular, de forma efica\u00e7, la pluralitat espanyola.\u00a0I ja en el segle XX de la definici\u00f3 de Joan Maragall d\u2019uni\u00f3 i llibertat, i la m\u00e9s contempor\u00e0nia, de sobiranies compartides, ja ben entrat el segle XXI, han aprofundit en la idea del federalisme modern per\u00f2 a la vegada els reptes globals, la primacia dels mercats i l\u2019organitzaci\u00f3 de grans \u00e0rees econ\u00f2miques, han enterrat definitivament la idea d\u2019independ\u00e8ncia basada en el tr\u00edpode: fronteres, moneda i ex\u00e8rcit.<\/p>\n

Ben al contrari, avui els vells Estat-naci\u00f3 han de renunciar volunt\u00e0riament a una part important de la seva sobirania. Si volem seguir formant part del mercat obert europeu i global i mantenir un sistema democr\u00e0tic, haurem de renunciar a una part de la sobirania nacional. I aix\u00f2 ho haur\u00e0 de fer sobretot Espanya, per\u00f2 tamb\u00e9 ho haur\u00e0 de fer Catalunya.<\/p>\n

El federalisme no est\u00e0 nom\u00e9s en els documents fundacionals o en les cartes magnes de les organitzacions m\u00e9s respectables i estables del m\u00f3n. El federalisme est\u00e0 tamb\u00e9 en la vida quotidiana dels ve\u00efns ben avinguts.\u00a0Qu\u00e8 \u00e9s sin\u00f3 federalisme, la decisi\u00f3 dels ve\u00efns d\u2019un bloc d\u2019habitatges, de cedir una part de la seva sobirania i la seva identitat al conjunt del bloc, amb la garantia de que cadasc\u00fa fa el que li d\u00f3na la gana portes endins de casa seva?<\/p>\n

En una comunitat de ve\u00efns cadasc\u00fa pot posar el marbre de la cuina o la fusta de les portes com ell vulgui, com m\u00e9s li agradi com millor li vagi a la seva butxaca i com m\u00e9s c\u00f2mode es senti. I ning\u00fa n\u2019ha de fer res de com ho fa el ve\u00ed. En canvi, per gestionar els espais comuns les escales i l\u2019ascensor ens posem tots d\u2019acord. Perqu\u00e8 ens conv\u00e9 a tots, i perqu\u00e8 \u00e9s millor pel conjunt. Per tant, ni cap ve\u00ed pot prohibir-nos posar un marbre o un altre a la cuina. Ni cap de nosaltres pot aixecar un mur al mig de l\u2019escala, que ens impedeixi a la resta arribar a casa nostra.\u00a0\u00c9s just i honest recon\u00e8ixer que en el disseny de la Constituci\u00f3 Espanyola existia aquest incipient esperit federal. S\u2019entenia l\u2019Estat espanyol com un tot descentralitzat, en qu\u00e8 es preveia l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019unitats amb govern propi, les Comunitats Aut\u00f2nomes.<\/p>\n

Sense atrevir-se a dir-li naci\u00f3, un terme que avui ja nom\u00e9s espanta a la dreta espanyola, els constitucionalistes parlaven de nacionalitat, per\u00f2 l\u2019Esperit federal ja estava en l\u2019arquitectura del nostre edifici auton\u00f2mic.\u00a0S\u00ed, \u00e9s cert, Espanya t\u00e9 un sistema quasi federal. Per\u00f2 no \u00e9s menys cert que el sistema es troba esgotat, i amb greus defici\u00e8ncies. Catalunya, en particular, sent que ha estat agreujada al llarg de la seva hist\u00f2ria recent. Que pateix un d\u00e8ficit fiscal immerescut. Que aporta molt m\u00e9s del que d\u00f3na en una proporci\u00f3 intolerable. Que no es reconeix en forma suficient la seva identitat pr\u00f2pia.<\/p>\n

Aix\u00f2 ha produ\u00eft un malestar creixent en molts sectors de l\u2019opini\u00f3 catalana sobre l\u2019actual moment de les relacions entre Catalunya i Espanya.<\/p>\n

Recordem, perqu\u00e8 mai l\u2019hem oblidat, aquell moment \u00e0lgid: la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut. Un Tribunal que va retallar el text estatutari despr\u00e9s d\u2019haver estat votat pel poble.<\/p>\n

Recordem tamb\u00e9 la percepci\u00f3 d\u2019un tracte fiscal injust per Catalunya. Injust en relaci\u00f3 a la inversi\u00f3 en infraestructures. Injust perqu\u00e8 veu com s\u2019oblida la seva aportaci\u00f3 solid\u00e0ria a la resta d\u2019Espanya i, per acabar-ho d\u2019adobar, el seu esfor\u00e7 de solidaritat acaba perjudicant-la en termes d\u2019ingressos disponibles per c\u00e0pita. Una percepci\u00f3 d\u2019injust\u00edcia que esdev\u00e9 per a molts insuportable en un moment de profunda crisi econ\u00f2mica i social.Entenc, respecto i lamento tamb\u00e9 que aquests mateixos sentiments de greuge puguin existir, com sembla que hi ha, en altres comunitats aut\u00f2nomes, per\u00f2 \u00e9s innegable que a Catalunya el sentiment est\u00e0 justificat i no es pot obviar com si no exist\u00eds.<\/p>\n

Amb tot aix\u00f2, ha arribat el moment de reformar la Constituci\u00f3 per consolidar un veritable sistema federal a Espanya. Sembla que en aix\u00f2 s\u00ed estem tots d\u2019acord. Per ser fidels al pacte constitucional de 1978, ara cal reformar la Constituci\u00f3.<\/p>\n

Entre altres motius perqu\u00e8 l\u2019Estat auton\u00f2mic est\u00e0 esgotat. Hem de fer canvis que no s\u00f3n nom\u00e9s de matisos, sin\u00f3 que han de ser de fons.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, la independ\u00e8ncia \u00e9s una falsa drecera davant la fatiga del nostre actual sistema auton\u00f2mic. Una soluci\u00f3 que, a m\u00e9s, troba un bon caldo de cultiu quan creix l\u2019angoixa, la crisi econ\u00f2mica i el cansament.\u00a0La soluci\u00f3 de la independ\u00e8ncia, que avui \u00e9s la que se\u2019ns planteja sense embuts, \u00e9s la proposta cl\u00e0ssica dels partits independentistes catalans, i avui \u00e9s la proposta d\u2019Artur Mas i de CiU.<\/p>\n

Al pret\u00e8s profeta que ens ofereix aquesta soluci\u00f3 el m\u00ednim que caldria demanar-li \u00e9s que la concret\u00e9s, i tamb\u00e9 que ens permet\u00e9s saber quines s\u00f3n les seves credencials i els seus avals per oferir-la. Aix\u00f2 \u00e9s el que cal demanar-li al senyor Mas, que ens vol portar a la independ\u00e8ncia, per\u00f2 no sap com.\u00a0No sap si Catalunya ser\u00e0 una Rep\u00fablica o una Monarquia. I, si pensa en una Monarquia, en qui est\u00e0 pensant? No sap si Catalunya tindr\u00e0 o no un ex\u00e8rcit, no ens explica si Catalunya tindr\u00e0 un servei exterior potent i present arreu; no ens diu com gestionaria el necessari proc\u00e9s d\u2019adhesi\u00f3 a la Uni\u00f3 Europa o a les Nacions Unides.\u00a0No sabem com afrontaria la transici\u00f3 cap a l\u2019Estat independent. Doble nacionalitat, deia divendres passat Artur Mas. Aix\u00f2 ser\u00e0 si Espanya vol, \u00e9s clar. I si no vol? Perdrem el nostre passaport europeu? No.\u00a0La soluci\u00f3 no pot passar pel messianisme de qui, impotent davant la crisi econ\u00f2mica i social del seu poble, de qui ha fracassat amb un govern incapa\u00e7, proposa de forma abrupta un cam\u00ed incert cap a la independ\u00e8ncia com si aquesta fos la soluci\u00f3 als seus mals, i com si aquesta soluci\u00f3 fos f\u00e0cil i pogu\u00e9s assolir, com ell diu, simplement amb fe.<\/p>\n

Per\u00f2 si la nostra soluci\u00f3 no \u00e9s la independ\u00e8ncia, tampoc ho \u00e9s el centralisme. I com que la primera temptaci\u00f3 que tenen molts sobiranistes consisteix en afirmar que qui est\u00e0 contra la independ\u00e8ncia \u00e9s un tra\u00efdor nacionalista espanyol que es posa del costat del Partit Popular, haig de dir amb tota claredat i rotunditat que en el rebuig a la independ\u00e8ncia finalitzen les nostres coincid\u00e8ncies amb el Partit Popular.<\/p>\n

Imagino que de la mateixa manera que les coincid\u00e8ncies entre ERC i el PP acabaven en el seu moment en el rebuig conjunt a l\u2019Estatut, fos per les causes que fos. El PP, en tot cas, vol espanyolitzar els catalans. Nosaltres no volem que ning\u00fa ens \u201cespanyolitzi\u201d. Ells volen recuperar compet\u00e8ncies que ara s\u00f3n de les Autonomies.<\/p>\n

Nosaltres volem que ens donin m\u00e9s. Ells volen caf\u00e8 per a tothom per\u00f2 la hist\u00f2ria, els espanyols i la Constituci\u00f3, reconeixen que Catalunya, Euskadi i Gal\u00edcia s\u00f3n diferents, tenen personalitats diferents, diferent \u00e9s la seva hist\u00f2ria i singulars han de ser les seves compet\u00e8ncies, precisament per aix\u00f2.<\/p>\n

Permetin-me una confid\u00e8ncia. Si jo fos un independentista com CiU, o un nacionalista espanyol com el PP, jo tamb\u00e9 voldria ignorar el PSC. Tan l\u2019extrem independentista de CiU com l\u2019extrem recentralitzdor del PP s\u2019autoalimenten uns als altres aprofitant els seus excessos verbals per atreure vots del radicalisme i la polaritzaci\u00f3 i sense haver de donar explicacions a ning\u00fa.<\/p>\n

Nom\u00e9s cal veure que, tot i les lamentables declaracions de Wert, que pret\u00e9n espanyolitzar els nostres fills, Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 segueix governant amb el Partit Popular a la Diputaci\u00f3 de Barcelona a l\u2019Ajuntament de Badalona i a l\u2019Ajuntament de Reus\u2026<\/p>\n

Nom\u00e9s cal que comptem les vegades que ha votat CiU amb el PP a Madrid o el PP amb CiU a Barcelona: Pressupostos, i tots els decrets que han suposat les m\u00e9s greus contrareformes des de que tenim democr\u00e0cia, contrareformes que estan desmantellant el nostre model social.<\/p>\n

Mentre els extrems semblen lluitar pel simb\u00f2lic, en realitat es posen d\u2019acord per retallar drets dels treballadors, per erosionar la sanitat i l\u2019educaci\u00f3 de tots, per fer pagar la crisi als que no van tenir cap culpa del seu origen, i posar-li les coses f\u00e0cils als especuladors i els poderosos.<\/p>\n

Doncs b\u00e9: que tothom ho tingui clar, els socialistes no ens oblidem i no deixarem de parlar de tot aix\u00f2 durant la campanya. Parlarem de persones, no de banderes. I per aix\u00f2, pel que fa a la q\u00fcesti\u00f3 territorial, que \u00e9s sobre el que us vull parlar avui jo he optat, nosaltres hem optat, el PSC ha optat, per una tercera via.<\/p>\n

La \u00fanica viable, la \u00fanica possible segons el nostre punt de vista. La \u00fanica realista i la \u00fanica sensata. La via del di\u00e0leg, l\u2019acord i la democr\u00e0cia. Infinitament m\u00e9s realista que organitzar una consulta il\u00b7legal per sol\u00b7licitar un vot independentista, i despr\u00e9s amena\u00e7ar a Espanya amb la independ\u00e8ncia.\u00a0La nostra opci\u00f3 \u00e9s l\u2019opci\u00f3 federal. \u00c9s la soluci\u00f3 federal. La soluci\u00f3 que vull tractar de definir de manera molt concreta:\u00a0La soluci\u00f3 federal \u00e9s pol\u00edticament, la m\u00e9s viable econ\u00f2micament, la m\u00e9s estable i socialment, la m\u00e9s justa. Per aix\u00f2 proposo canviar la incertesa de la transici\u00f3 cap a la independ\u00e8ncia per la seguretat i estabilitat de la soluci\u00f3 federal.\u00a0La nostra proposta \u00e9s molt clara: una reforma constitucional perqu\u00e8 Espanya esdevingui un Estat federal respectu\u00f3s de la seva pluralitat nacional, cultural i ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n

Permetin-me que descrigui els punts essencials d\u2019aquest model federal que proposo per a Catalunya i per a Espanya:<\/p>\n

Haurem de reformar la Constituci\u00f3. Sense por i en profunditat. Perqu\u00e8 Espanya passi a ser un Estat Federal. No ser\u00e0 f\u00e0cil, per\u00f2, en tot cas, ser\u00e0 menys dif\u00edcil que la independ\u00e8ncia. I menys conflictiu que intentar espanyolitzar els nostres fills o enviar-nos la Gu\u00e0rdia Civil.\u00a0La nova constituci\u00f3, com l\u2019actual, reconeixer\u00e0 la singularitat de Catalunya i de les altres nacions que constitueixen Espanya. A aix\u00f2 t\u00e8cnicament se li diu federalisme asim\u00e8tric.<\/p>\n

No, no \u00e9s un invent del PSC: \u00e9s el terme que s\u2019utilitza des de fa segles per descriure el sistema federal en qu\u00e8 es reconeix la peculiaritat d\u2019alguna o algunes de les parts. I \u00e9s evident que Catalunya t\u00e9 singularitats que la Constituci\u00f3 hauria de recon\u00e8ixer.<\/p>\n

Des del PSC creiem que el federalisme asim\u00e8tric \u00e9s la millor manera de conjugar el futur Estat federal espanyol amb la realitat del car\u00e0cter nacional catal\u00e0. Catalunya tindr\u00e0 aix\u00ed un tracte espec\u00edfic diferent al del conjunt de les Comunitats Aut\u00f2nomes, que recollir\u00e0 la seva singularitat, i un marge de maniobra particular, diferent al del conjunt de les Comunitats Aut\u00f2nomes actuals.<\/p>\n

En una societat plural com l\u2019espanyola no s\u2019han d\u2019aplanar les difer\u00e8ncies sin\u00f3 respectar-les. Per aix\u00f2 Catalunya ha de poder tenir un reconeixement constitucional a la seva singularitat pol\u00edtica, que blindi les seves compet\u00e8ncies en relaci\u00f3 al govern central, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019acci\u00f3 que aquest dugui a terme en altres territoris.Per definir la reforma constitucional que proposem per Catalunya, tot i que pugui ser aplicable a d\u2019altres nacions o territoris federats en el nou Estat federal, em referir\u00e9 a les quatre \u201cerres\u201d: Reconeixement, regles, representaci\u00f3 i recursos.<\/p>\n

Primer, reconeixement. La reforma constitucional que proposo assegurar\u00e0 el reconeixement de la identitat nacional catalana, de la seva singularitat dintre d\u2019Espanya, que t\u00e9 arrels hist\u00f2riques profundes i es manifesta especialment en la seva llengua, la seva cultura, el dret civil i les institucions d\u2019autogovern.<\/p>\n

\u00c9s a dir, em proposo constitucionalitzar el reconeixement. Constitucionalitzar la singularitat. Catalunya seria reconeguda com a naci\u00f3 dins d\u2019Espanya. A aquesta naci\u00f3 dins d\u2019Espanya, li podem dir \u201cEstat\u201d? Jo crec que s\u00ed, per\u00f2 a la Rep\u00fablica Federal Alemanya existeix \u201cl\u2019Estat Lliure de Baviera\u201d, mentre que a l\u2019estat federal canadenc, Qu\u00e9bec \u00e9s una prov\u00edncia amb identitat nacional pr\u00f2pia, i al Regne Unit Esc\u00f2cia \u00e9s reconeguda com a naci\u00f3 en el marc de la Gran Bretanya. El problema no \u00e9s de noms, sin\u00f3 de contingut. I nosaltres volem que Catalunya, com a naci\u00f3, gaudeixi del m\u00e0xim autogovern, dins d\u2019Espanya, a partir d\u2019un reconeixement espec\u00edfic.<\/p>\n

Segon, regles. La reforma constitucional que proposem contindr\u00e0 regles clares que delimitin amb precisi\u00f3 els espais competencials entre l\u2019Estat federal i les nacions, estats, territoris o prov\u00edncies, tinguin el nom que tinguin permetent que, en el cas de Catalunya, la Generalitat pugui desenvolupar les pol\u00edtiques p\u00fabliques que t\u00e9 encomanades, procurant la m\u00e0xima proximitat, efic\u00e0cia i efici\u00e8ncia, evitant duplicitats i innecess\u00e0ries interfer\u00e8ncies del govern federal.<\/p>\n

La nostra nova constituci\u00f3 recolliria tres llistes de compet\u00e8ncies. Hi hauria, primer, compet\u00e8ncies de la Federaci\u00f3, compet\u00e8ncies d\u2019Espanya: la defensa, la subscripci\u00f3 de tractats internacionals, la protecci\u00f3 civil del territori en casos de desastres o problemes que van m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits d\u2019un territori, una part de la fiscalitat per el manteniment del pressupost federal\u2026<\/p>\n

Hi hauria, tamb\u00e9, compet\u00e8ncies que serien exclusives de les nacions o els territoris federats. L\u2019educaci\u00f3 o la sanitat, l\u2019habitatge, la llengua i la cultura catalanes\u2026 Als que tenen por que els territoris federats tinguin massa disparitat en el seu autogovern, potser els tranquil\u00b7litzi recordar que als Estats Units, un Estat federal mod\u00e8lic, nom\u00e9s amb passar la frontera d\u2019un a un altre estat, canvien tant les coses que de sobte pots o no casar-te sent homosexual, pots o no jugar al casino, portar determinades armes, tenir o no pena de mort o pagar uns impostos i no altres respecte als que tenies abans de passar la frontera.<\/p>\n

I, finalment, hi haur\u00e0 compet\u00e8ncies compartides, que haurien de ser les menys. Seguint les t\u00e8cniques del federalisme dual, les compet\u00e8ncies concurrents serien les menys possibles i se suprimiria la legislaci\u00f3 b\u00e0sica I aix\u00f2 qu\u00e8 vol dir? Doncs que si la Generalitat t\u00e9 la compet\u00e8ncia en Educaci\u00f3, en Cultura, o en Sanitat, el govern d\u2019Espanya no hi podr\u00e0 interferir.<\/p>\n

Si la nostra primera \u201cerra\u201d era reconeixement, i la segona era regles, la tercera \u00e9s representaci\u00f3. La reforma constitucional que proposo reformar\u00e0 profundament el Senat. Hi ha poques coses en les que hi hagi acord: el Senat tal com el tenim avui no serveix. Senzillament \u00e9s inoperant, redundant, no \u00e9s la c\u00e0mera de representaci\u00f3 territorial que hauria de ser.<\/p>\n

Per aix\u00f2, proposem la creaci\u00f3 d\u2019un Senat federal amb pres\u00e8ncia dels governs o, si \u00e9s el cas, dels territoris federats. A trav\u00e9s del Senat reformat les nacions o comunitats participarien de la pol\u00edtica legislativa general.\u00a0En les compet\u00e8ncies exclusives el Senat federal establiria les lleis de cooperaci\u00f3 horitzontal que calguin i les nacions federades podrien ostentar la representaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 a nivell europeu i internacional.<\/p>\n

I quatre, recursos. La reforma constitucional que proposo implsar\u00e0 un federalisme fiscal basat en els principis de sufici\u00e8ncia, just\u00edcia i solidaritat, per assolir un tracte econ\u00f2mic just per Catalunya. En aquest sentit, una Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria de la Generalitat amb participaci\u00f3 del govern federal es far\u00e0 c\u00e0rrec de tots els impostos que paguem els catalans i les catalanes.<\/p>\n

la capacitat per modificar, els impostos que li siguin atribu\u00efts en funci\u00f3 de la distribuci\u00f3 que s\u2019acordi amb el conjunt d\u2019Espanya, tenint en compte les compet\u00e8ncies de la Uni\u00f3 Europea. Aquest sistema de solidaritat entre territoris ha de garantir que el que paguem els catalans al conjunt de l\u2019Estat Federal, com el que paguen la resta de les seves nacions o territoris, sigui transparent.<\/p>\n

Que els catalans sapiguem a qu\u00e8 es destinen els recursos que aportem i que a poc a poc el sistema funcioni per anar fent menys necess\u00e0ria cada vegada la solidaritat entre uns i altres, perqu\u00e8 tots els territoris van igualant-se i anivellant-se.<\/p>\n

Volem constitucionalitzar, per altra banda, el compliment del principi d\u2019ordinalitat, amb les mateixes garanties que actualment t\u00e9 el compliment del principi de solidaritat, de forma que si Catalunya \u00e9s el tercer territori en aportacions al conjunt de l\u2019Estat federat sigui tamb\u00e9 el tercer territori en recepci\u00f3 de recursos per habitant.<\/p>\n

I, finalment, en el marc de la negociaci\u00f3 de la reforma de la Constituci\u00f3 que far\u00e0 d\u2019Espanya un estat federal, que \u00e9s la nostra proposta i la nostra prioritat, es podr\u00e0 incorporar tamb\u00e9 un dels grans anhels dels catalans, la voluntat de decidir el propi futur.<\/p>\n

En aquests moments, aquest anhel \u00e9s un clam, i vuit de cada deu catalans reclama el dret a pronunciar-se sobre el futur de Catalunya en un refer\u00e8ndum. Ning\u00fa no pot negar el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur. Per aix\u00f2, voldrem abordar tamb\u00e9 la regulaci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum espec\u00edfic sobre la independ\u00e8ncia.\u00a0Un refer\u00e8ndum que proposo fer a partir de l\u2019experi\u00e8ncia de la \u201cclaredat\u201d canadenca. Veiem aquests dies com aquest \u00e9s el cam\u00ed que tamb\u00e9 estan emprant el Regne Unit i Esc\u00f2cia. Amb claredat, i sense enganys o subterfugis. El cam\u00ed \u00e9s un refer\u00e8ndum acordat legalment i de l\u2019acord entre els dos governs, el catal\u00e0 i l\u2019espanyol, com a la Gran Bretanya.<\/p>\n

Nom\u00e9s un refer\u00e8ndum pactat entre els dos governs podr\u00e0 aconseguir que el seu resultat els vinculi i els obligui a tots dos. Per\u00f2 tamb\u00e9 m\u2019agradaria que abans de situar els catalans davant de la disjuntiva irreversible d\u2019un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia, se\u2019ls pogu\u00e9s consultar sobre el pacte federal que proposo, sobre la reforma constitucional que abans he detallat.<\/p>\n

I per aix\u00f2 amb la mateixa rotunditat amb que defensem que cal celebrar aquest refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia, que avui \u00e9s desig de la immensa majoria dels catalans, el PSC defensar\u00e0 oficialment una posici\u00f3 favorable al federalisme, \u00e9s a dir, contr\u00e0ria a la independ\u00e8ncia. Que ning\u00fa ho dubti.<\/p>\n

Pensava fa unes hores, qu\u00e8 diria Josep Tarradellas si estigu\u00e9s amb nosaltres aqu\u00ed aquesta tarda i observ\u00e9s la situaci\u00f3 que viu Catalunya. I jo crec que ens repetiria les seves s\u00e0vies paraules pronunciades a l\u2019exili, l\u2019any 1956: \u201cCatalans, no oblidem mai, que tots units arribarem a obtenir all\u00f2 que durant tants d\u2019anys hem desitjat. Per a aquesta obra indispensable, Catalunya necessita de tots els seus fills: \u00e9s massa petita per deixar-ne perdre cap; \u00e9s prou gran perqu\u00e8 tots hi capiguem.\u201d<\/p>\n

Bloc d’en Pere Navarro
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ens ha tocat viure en un m\u00f3n on l\u2019explosi\u00f3 informativa es produeix a cada instant, el temps s\u2019accelera i ens costa aixecar la mirada amb la que observem el que passa. Ens falta temps i ens falta espai sembla que ens juguem tota la vida en un minut a cop de noticies sobtades i flashos …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6690","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6690","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6690"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6690\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6691,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6690\/revisions\/6691"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6690"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6690"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6690"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}