![\"\"](\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/decidir.jpg\" "\\"Hands")
<\/a>El resultat de la convocat\u00f2ria electoral anticipada del proper 25 de novembre ser\u00e0\u00a0 decisiu per al futur dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Des que fa dos anys CiU va arribar al Govern de la Generalitat, hem viscut un proc\u00e9s pol\u00edtic paradoxal. D\u2019una banda, el Govern d\u2019Artur Mas s\u2019ha situat a l\u2019avan\u00e7ada d\u2019un model de pol\u00edtica fiscal i\u00a0 de\u00a0 dures retallades socials, educatives i sanit\u00e0ries, que ens allunya del model social dels pa\u00efsos m\u00e9s avan\u00e7ats d\u2019Europa, alhora que a les Corts espanyoles ha donat suport reiterat a les pol\u00edtiques laborals m\u00e9s regressives de la democr\u00e0cia. L\u2019alian\u00e7a CiU-PP ha fet possible tamb\u00e9 un retroc\u00e9s escandal\u00f3s en els mitjans p\u00fablics de comunicaci\u00f3, revertint els passos endavant cap a una major llibertat, que havien donat els governs progressistes a Espanya i Catalunya. I de l\u2019altra , CiU ha consumat, en molt poc temps, un gir estrat\u00e8gic oportunista, posant-se al davant d\u2019un moviment independentista que pret\u00e9n iniciar un proc\u00e9s de secessi\u00f3 de Catalunya.<\/p>\nLa societat catalana est\u00e0 patint una greu crisi econ\u00f2mica que ja ha esdevingut una crisi social i pol\u00edtica, que s\u2019ha tradu\u00eft en un augment de la pobresa i la desigualtat i en una minva en el principi d\u2019igualtat d\u2019oportunitats. Moltes persones avui\u00a0 estan patint i veient truncats els seus projectes vitals. Aquesta situaci\u00f3 reclama per part de tothom un exercici de responsabilitat pol\u00edtica i \u00e8tica, sobretot en un moment on el descr\u00e8dit dels partits i les institucions \u00e9s extraordin\u00e0riament greu. Considerem que el trencament amb Espanya no \u00e9s la \u00fanica sortida de futur\u00a0 i que\u00a0 l\u2019inici d\u2019un proc\u00e9s de secessi\u00f3 en un context com l\u2019actual, posa en perill la cohesi\u00f3 social i\u00a0 no \u00e9s el cam\u00ed per millorar les condicions de vida dels catalans, ni des del punt de vista econ\u00f2mic, ni social ni cultural.<\/p>\n
Avui molts proposen la independ\u00e8ncia com un cam\u00ed \u201cm\u00e0gic\u201d per sortir de les dificultats, deslliurant-nos del pes mort que, diuen, representa Espanya. Un discurs on es barregen veritats a mitges i exageracions diverses, particularment pel que fa a les relacions fiscals entre Catalunya i l\u2019Estat, fins al punt que \u00e9s habitual escoltar afirmacions tan populistes i agressives com \u201cEspanya ens roba\u201d. Paral\u00b7lelament, alguns sectors independentistes han aconseguit estendre la idea que la secessi\u00f3, que vol dir el trencament de l\u2019Estat, ser\u00e0 un proc\u00e9s sense costos econ\u00f2mics excessius, sense fractura social, pol\u00edticament amable, en qu\u00e8 tot seran nom\u00e9s beneficis. El sobiranisme creu que el fenomen de la globalitzaci\u00f3 nom\u00e9s pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies positives per a Catalunya i per aix\u00f2 ha assumit sense complexes el model econ\u00f2mic neoliberal. Per a la societat catalana, disposar d\u2019un estat propi ser\u00e0 un \u201cbon negoci\u201d, s\u2019afirma. L\u2019\u00e8mfasi en les virtuts econ\u00f2miques de la independ\u00e8ncia, que no se sostenen en una an\u00e0lisi rigorosa, no \u00e9s altra cosa que una calculada estrat\u00e8gia per esquivar una realitat social rotunda des de fa moltes generacions: el fet que la major part de la ciutadania de Catalunya compartim catalanitat i espanyolitat en graus diversos.<\/p>\n
Defugim les visions apocal\u00edptiques sobre una virtual secessi\u00f3, per\u00f2 tampoc no estem disposats a acceptar acr\u00edticament els arguments ensucrats de l\u2019independentisme.\u00a0 No creiem que pert\u00e0nyer a Espanya sigui una obligaci\u00f3 perp\u00e8tua, per\u00f2\u00a0 no compartim tampoc\u00a0 les raons dels qui sostenen la necessitat hist\u00f2rica de la ruptura. Pensem que la secessi\u00f3 no \u00e9s la resposta raonable als problemes de la societat catalana en el marc de les complexitats, interdepend\u00e8ncies i sobiranies compartides del segle XXI. Especialment, no \u00e9s la resposta intel\u00b7ligent en el context d\u2019una Europa que necessita avan\u00e7ar cap a nivells m\u00e9s elevats d\u2019unitat pol\u00edtica en el marc d\u2019una crisi que amena\u00e7a la seva pr\u00f2pia superviv\u00e8ncia. La comparaci\u00f3 entre beneficis i costos socials \u00e9s molt m\u00e9s favorable en el cas d\u2019un millor encaix federal de Catalunya a Espanya i a Europa, que no pas en el cas de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2, reconeixent-nos hereus de les esquerres catalanes que han defensat sempre \u201cCatalunya, un sol poble\u201d, alcem la nostra veu per defensar obertament que el trencament amb Espanya no \u00e9s la millor opci\u00f3 ni per sortir de la crisi actual ni per articular una alternativa des de l\u2019esquerra a les pol\u00edtiques d\u2019austeritat europees. A m\u00e9s, els riscos, les tensions i les incerteses d\u2019un proc\u00e9s de secessi\u00f3 no s\u00f3n pas el millor escenari per millorar les condicions de vida de la gent, particularment dels sectors m\u00e9s humils i vulnerables.<\/p>\n
Fins al dia d\u2019avui no hi hagut a penes controv\u00e8rsia democr\u00e0tica, on els interrogants de la ruptura hagin pogut ser debatuts \u00e0mpliament en el marc d\u2019un debat p\u00fablic basat en els principis del pluralisme democr\u00e0tic. El federalisme t\u00e9 profundes arrels entre els sectors progressistes de Catalunya i compta amb\u00a0 experi\u00e8ncies d\u2019\u00e8xit en altres estats del m\u00f3n que haurien de ser tingudes en compte.\u00a0 Reclamem a les forces pol\u00edtiques d\u2019esquerres que, en un moment electoral com aquest, siguin valentes, escoltin la gent, facin un esfor\u00e7 pedag\u00f2gic, s\u2019atreveixin a parlar clar i apostin per explorar i explicar a la ciutadania els camins d\u2019un federalisme nou, desacomplexat i exigent amb l\u2019Estat, on la ciutadania de Catalunya s\u2019hi pugui sentir b\u00e9 des de les seves identitats compartides.<\/p>\n
Volem una Espanya federal en el marc d\u2019una Europa federal i socialment justa. No se\u2019ns escapen les dificultats del que proposem i la sensaci\u00f3 real fins avui d\u2019un cert frac\u00e0s en aquest prop\u00f2sit. D\u2019una banda, perqu\u00e8 l\u2019esquerra espanyola majorit\u00e0ria no ha volgut jugar a fons aquesta carta, i, de l\u2019altra, perqu\u00e8 la dreta espanyola \u00e9s profundament nacionalista i s\u2019atrinxera quan li conv\u00e9 en l\u2019immobilisme constitucional. A Catalunya, els darrers anys s\u2019han anat acumulant molts greuges i incomprensions, des de la desgraciada sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional sobre l\u2019Estatut fins als reiterats incompliments dels successius governs espanyols en mat\u00e8ria d\u2019inversi\u00f3. La relaci\u00f3\u00a0 entre els governs democr\u00e0tics d\u2019Espanya i de Catalunya s\u2019ha caracteritzat per la irresponsabilitat\u00a0 d\u2019aquells que\u00a0 han tingut voluntat de monopolitzar\u00a0 i apropiar-se de les idees d\u2019Espanya i de Catalunya, amb objectius partidistes clars. Tanmateix, creiem que no hi ha raons suficients per defallir i que, en qualsevol cas, l\u2019alternativa de la secessi\u00f3 \u00e9s enormement inquietant i perillosa per a la cohesi\u00f3 social. En sentim c\u00f2mplices de les veus que, des d\u2019altres territoris d\u2019Espanya, expressen el seu disgust i impot\u00e8ncia davant la imatge monol\u00edtica que des de Catalunya alguns projecten d\u2019Espanya, una imatge tan injusta i irreal com la que des de la resta de l\u2019estat\u00a0 molts tenen de Catalunya. En aquest sentit, \u00e9s del tot imprescindible que s\u2019engegui un moviment federalista d\u2019abast espanyol, que serveixi tamb\u00e9 per subratllar que s\u00f3n m\u00e9s les coses que ens uneixen que no pas les que ens separen.<\/p>\n
Les properes eleccions al Parlament de Catalunya no poden esdevenir un plebiscit on \u201cindepend\u00e8ncia s\u00ed, independ\u00e8ncia no\u201d sigui el tema \u00fanic de campanya. Democr\u00e0ticament \u00e9s imprescindible jutjar\u00a0 l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica del govern sortint i confrontar els programes electorals en relaci\u00f3 a tots els altres aspectes on el nostre Parlament t\u00e9 compet\u00e8ncies i atribucions espec\u00edfiques, particularment en el camp de les pol\u00edtiques de benestar. Igualment, no podem deixar de recordar que el President Mas arriba a aquestes eleccions sota l\u2019ombra de la corrupci\u00f3 i de la responsabilitat del seu partit, CDC, en el cas del saqueig al Palau de la M\u00fasica.<\/p>\n
Aquestes eleccions, en canvi, s\u00ed que poden ser el comen\u00e7ament d\u2019un exercici col\u00b7lectiu per debatre i articular les diferents alternatives pol\u00edtiques \u2013totes elles leg\u00edtimes- en relaci\u00f3 a\u00a0 l\u2019anomenat \u201cencaix\u201d de Catalunya dins d\u2019Espanya i Europa. Per\u00f2 des d\u2019un debat lliure i plural, ser\u00e8 i ordenat, sobre les raons que porten a uns, des l\u2019anomenat \u201cdret a decidir\u201d, a demanar el trencament i als altres a demanar un nou acord. Un proc\u00e9s que es resolgui des del principi democr\u00e0tic, en el marc d\u2019un estat de dret, i\u00a0 que, si s\u2019escau, conclogui amb la celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum. Avui el principal risc no \u00e9s que Catalunya (o Espanya) perdi sobirania sin\u00f3 que anem enrere en termes de democratitzaci\u00f3, que els ciutadans de tota Europa perdin encara m\u00e9s sobirania davant els mercats i el capital. No la recuperarem si no ens esforcem per enderrocar les fronteres que queden entre els europeus, en comptes de crear-ne de noves.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2, volem fer una crida a la ciutadania progressista de Catalunya perqu\u00e8 el proper 25 de novembre es mobilitzi i faci confian\u00e7a a aquelles formacions pol\u00edtiques que presentin programes n\u00edtidament d\u2019esquerres i que contemplin una renovada i potent opci\u00f3 federal. Que posin tamb\u00e9 en el centre del debat electoral la forma com s\u2019han efectuat les pol\u00edtiques de retallades de l\u2019estat de benestar realitzades pel Govern de Mas, amb el suport del PP.\u00a0 I\u00a0 que confrontin l\u2019exist\u00e8ncia de diferents alternatives davant\u00a0 la crisi. Que reclamin de la Uni\u00f3 Europea pol\u00edtiques d\u2019impuls al creixement econ\u00f2mic a fi d\u2019evitar que l\u2019austeritat recaigui nom\u00e9s en els serveis p\u00fablics i les prestacions socials. \u00c9s a dir, una Europa unida al servei de la gent. En definitiva, que apostin amb claredat per un model d\u2019estat federal on la major part de la ciutadania de Catalunya pugui sentir-se c\u00f2moda i reconeguda, compartint amb altres pobles un projecte com\u00fa de conviv\u00e8ncia, just\u00edcia i cohesi\u00f3 social.<\/p>\n