{"id":6640,"date":"2012-10-12T10:09:55","date_gmt":"2012-10-12T08:09:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6640"},"modified":"2012-10-12T10:09:55","modified_gmt":"2012-10-12T08:09:55","slug":"lluis-bassets-el-mirall-escoces","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bassets-el-mirall-escoces\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bassets: El mirall escoc\u00e8s"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/esc\u00f2cia.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-6405\" title=\"esc\u00f2cia\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/esc\u00f2cia-300x200.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/esc\u00f2cia-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/09\/esc\u00f2cia.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Europa es troba a les portes de la major redistribuci\u00f3 de poder que hagin vist diverses generacions.\u00a0No n&#8217;hi ha prou amb remuntar a 1989, quan va acabar la guerra freda, perqu\u00e8 per aquell temps el terratr\u00e8mol va afectar fonamentalment a l&#8217;antic bloc sovi\u00e8tic.\u00a0<!--more-->Tampoc serveix la data de 1945, despr\u00e9s de l&#8217;enfonsament de l&#8217;imperi hitleri\u00e0, quan els Estats Units i R\u00fassia van imposar la divisi\u00f3 del continent mitjan\u00e7ant un sistema d&#8217;equilibri del terror garantit per la seguretat de la destrucci\u00f3 m\u00fatua en cas de conflagraci\u00f3.\u00a0Ni tan sols d\u00f3na de si la data de 1815, quan del Congr\u00e9s de Viena que va enterrar l&#8217;Europa napole\u00f2nica va sorgir l&#8217;anomenat concert de les nacions.\u00a0Aquest m\u00f3n que ara comen\u00e7a a trontollar \u00e9s el dels vells Estats naci\u00f3 europeus, modelats entre els tractats de Westf\u00e0lia (1648), signats en finalitzar la Guerra dels 30 anys, i el tractat d&#8217;Utrecht (1714), en acabar la guerra de successi\u00f3 espanyola.<\/p>\n<p>A difer\u00e8ncia de llavors, l&#8217;actual redistribuci\u00f3 no \u00e9s un moviment tect\u00f2nic dins d&#8217;Europa sin\u00f3 part dels despla\u00e7aments de poder i de riquesa dins del m\u00f3n globalitzat.\u00a0El que ens passa a nosaltres \u00e9s part del que els passa als altres. Cr\u00e8iem que \u00e9rem el melic del m\u00f3n per\u00f2 de sobte ens adonem i estem actuant com la perif\u00e8ria que ja comencem a ser.\u00a0El centre de gravetat geopol\u00edtic del planeta, situat a l&#8217;Atl\u00e0ntic durant els darrers segles, est\u00e0 ara al Pac\u00edfic.\u00a0Som menys, m\u00e9s febles, m\u00e9s dividits i m\u00e9s dependents.\u00a0Tamb\u00e9 m\u00e9s endeutats.\u00a0El nostre model de vida i de societat est\u00e0 en q\u00fcesti\u00f3.\u00a0I som causa i efecte alhora.<\/p>\n<p>Hi ha redistribuci\u00f3 de poder i riquesa a Europa i a l&#8217;interior dels seus estats naci\u00f3 perqu\u00e8 hi ha un nou repartiment de cartes en el joc global.\u00a0No hi ha com abans superpot\u00e8ncies que vigilin amb les seves armes l&#8217;estabilitat del continent.\u00a0L&#8217;OTAN s&#8217;ocupa de les \u00e0rees exteriors quan s&#8217;ocupa d&#8217;alguna cosa.\u00a0Europa no es troba en cap de les alarmes del Departament d&#8217;Estat.\u00a0Els marges de llibertat, de sobte, s&#8217;han eixamplat.\u00a0Tamb\u00e9 els perills, la incertesa.<\/p>\n<p>La redistribuci\u00f3 del poder europeu va a funcionar en tres direccions.\u00a0Una de transfer\u00e8ncia cap amunt, una altra de transfer\u00e8ncia cap avall i una tercera de disgregaci\u00f3 centr\u00edfuga, resultat de la ruptura de les actuals estructures pels punts m\u00e9s febles.\u00a0Hi ha not\u00edcies que acompanyen cadascuna de les tres tend\u00e8ncies.\u00a0Cap amunt assenyala el projecte d&#8217;uni\u00f3 fiscal i banc\u00e0ria que els 17 socis de l&#8217;euro tenen sobre la taula, urgida per la crisi dels deutes sobirans dels pa\u00efsos perif\u00e8rics, i notablement d\u2018Espanya i It\u00e0lia.\u00a0La fletxa que assenyala cap avall t\u00e9 en Esc\u00f2cia la seva punta m\u00e9s aguda, no l&#8217;\u00fanica: en dos anys, hi haur\u00e0 un refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia.\u00a0Amb una sola pregunta, clara i precisa, de manera que nom\u00e9s permeti la resposta afirmativa o la negativa.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 de Londres arriba la not\u00edcia sobre el trencament de la Uni\u00f3 Europea, esbossada ja per David Cameron el desembre passat quan va rebutjar la uni\u00f3 fiscal proposada per Fran\u00e7a i Alemanya i ara refor\u00e7ada per la seva negativa a aprovar les perspectives financeres de la Uni\u00f3 Europea fins al 2020 i la seva disposici\u00f3 a desdoblar els pressupostos europeus, un per als membres de l&#8217;euro i un altre per als que conserven les seves monedes nacionals.\u00a0Ja tindrem dues europes en comptes d&#8217;una.<\/p>\n<p>La redistribuci\u00f3 organitzada i civilitzada \u00e9s l&#8217;\u00fanica via s\u00f2lida i segura.\u00a0L\u2019euroescepticisme brit\u00e0nic s&#8217;ha acomodat f\u00e0cilment a realitzar-se pac\u00edfica i amablement dins del Regne Unit, primer a Irlanda del Nord i ara amb Esc\u00f2cia.\u00a0Per\u00f2 t\u00e9 dificultats insalvables per dissoldre la seva sobirania nacional en l&#8217;europea.\u00a0Exactament el contrari del que passa a Espanya, on no \u00e9s la transfer\u00e8ncia cap a Brussel\u00b7les i Frankfurt la qual tensiona, sin\u00f3 les reclamacions de les nacionalitats hist\u00f2riques, amb Catalunya al capdavant, per convertir-se en agents directament protagonistes de la nova empenta federal europea.<\/p>\n<p>Si les transfer\u00e8ncies de poder en direcci\u00f3 vertical, amunt i avall, es realitzen raonablement b\u00e9, seran escasses les ruptures disgregadores i majors les fortaleses europees.\u00a0Amb menys poder, Europa ser\u00e0 capa\u00e7 de jugar en l&#8217;escena internacional com un agent que compta.\u00a0Per\u00f2 si predominen les forces centr\u00edfugues, Europa afegir\u00e0 major debilitat a la seva actual debilitat.<\/p>\n<p>La imatge que ens retorna el mirall escoc\u00e8s \u00e9s alli\u00e7onadora i diu molt en favor del tarann\u00e0 democr\u00e0tic del primer ministre brit\u00e0nic David Cameron i del talent pol\u00edtic del \u201cpremiar\u201d escoc\u00e8s Alex Salmond.\u00a0Londres reconeix el principi democr\u00e0tic: els escocesos decidiran el futur de les seves relacions amb el Regne Unit.\u00a0Ser\u00e0 gr\u00e0cies a la negociaci\u00f3 bilateral d&#8217;Edimburg amb Londres.\u00a0Per autoritzaci\u00f3 del Parlament de Westminster.\u00a0No hi haur\u00e0 consulta sobre una tercera via, l&#8217;anomenada devolution max, el m\u00e9s semblant al pacte fiscal que proposava Artur Mas o l&#8217;actual r\u00e8gim de concert vigent a Euskadi i Navarra.<\/p>\n<p>Les enquestes afavoreixen de moment als que prefereixen seguir al Regne Unit, per\u00f2 en cas d&#8217;un resultat contrari hi haur\u00e0 una altra negociaci\u00f3 per organitzar una independ\u00e8ncia en qu\u00e8 Esc\u00f2cia mantindria el cap de l&#8217;Estat i la lliura esterlina, si m\u00e9s no fins a ingressar en l&#8217;euro.\u00a0L&#8217;aposta per la claredat i la democr\u00e0cia que fa Londres refor\u00e7ar\u00e0 a Europa despr\u00e9s de debilitar-la.\u00a0Qu\u00e8 farem nosaltres?<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/blogs.elpais.com\/lluis_bassets\/2012\/10\/el-espejo-escoc%C3%A9s.html\">Bloc de Llu\u00eds Bassets a El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Europa es troba a les portes de la major redistribuci\u00f3 de poder que hagin vist diverses generacions.\u00a0No n&#8217;hi ha prou amb remuntar a 1989, quan va acabar la guerra freda, perqu\u00e8 per aquell temps el terratr\u00e8mol va afectar fonamentalment a l&#8217;antic bloc sovi\u00e8tic.\u00a0Tampoc serveix la data de 1945, despr\u00e9s de l&#8217;enfonsament de l&#8217;imperi hitleri\u00e0, quan &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6640","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6640","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6640"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6640\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6641,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6640\/revisions\/6641"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6640"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6640"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6640"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}