{"id":6595,"date":"2012-10-08T11:02:41","date_gmt":"2012-10-08T09:02:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=6595"},"modified":"2012-10-09T13:06:23","modified_gmt":"2012-10-09T11:06:23","slug":"francisco-rubio-llorente-un-referendum-per-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francisco-rubio-llorente-un-referendum-per-a-catalunya\/","title":{"rendered":"Francisco Rubio Llorente: Un refer\u00e8ndum per a Catalunya"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/referendum.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-6596\" title=\"referendum\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/referendum-300x200.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"200\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/referendum-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/referendum.jpg 575w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>\u00c9s dif\u00edcil no compartir l&#8217;opini\u00f3 del Govern sobre la inoportunitat del moment escollit pel president de la Generalitat, m\u00e9s guiat per la\u00a0<em>rauxa <\/em>que pel\u00a0<em>seny, <!--more--><\/em>i\u00a0si no es vol fer el greuge de pensar, com alguns, que l&#8217;ha mogut el desig que en l&#8217;\u00e0nim dels votants pesin m\u00e9s els sentiments identitaris ferits que el descontentament amb les conseq\u00fc\u00e8ncies socials de l&#8217;austeritat pressupost\u00e0ria o el judici sobre els errors de la pol\u00edtica econ\u00f2mica i fiscal, etc.<\/p>\n<p>Per\u00f2 ni la inoportunitat de la iniciativa, ni la major o menor malaptesa de les raons que la mouen, permeten al Govern ignorar-la, ni el dispensen de prendre al seu torn les mesures necess\u00e0ries per canalitzar pac\u00edficament, i fins ara no ha fet cap gest en aquest sentit.\u00a0L\u2019assossec de la primera resposta del seu president s\u2019ha anat afeblint, i tot i que no s&#8217;ha caigut encara en la temptaci\u00f3 d&#8217;esgrimir l&#8217;amena\u00e7a de l&#8217;article 155 de la Constituci\u00f3, a la qual tanta afici\u00f3 tenen alguns membres del seu partit, dins o fora del Govern, s&#8217;ha recordat emf\u00e0ticament que aquest t\u00e9 la possibilitat de rec\u00f3rrer al Tribunal Constitucional per impedir la celebraci\u00f3 d&#8217;un refer\u00e8ndum convocat per la Generalitat.<\/p>\n<p>Aquest recordatori tampoc ha estat oport\u00fa.\u00a0L&#8217;\u00fanic efecte evident de recordar el jur\u00eddicament obvi \u00e9s molt perjudicial per danyar la imatge del Tribunal, ja prou malmesa per l&#8217;\u00fas que d&#8217;ell se n&#8217;ha fet en aquests darrers anys.\u00a0Per\u00f2 a m\u00e9s, i aix\u00f2 \u00e9s el pitjor, transmet l&#8217;err\u00f2nia idea que, si no aconsegueix dissuadir-lo perqu\u00e8 abandoni, l&#8217;\u00fanic que el Govern ha de fer en relaci\u00f3 amb la iniciativa del president <strong>Mas<\/strong> \u00e9s impedir que la posi en pr\u00e0ctica.<\/p>\n<p>No \u00e9s aix\u00ed.\u00a0Si la iniciativa es mant\u00e9, \u00e9s deure del Govern contribuir a la recerca de vies que permetin dur-la a terme de la manera menys traum\u00e0tica per a tots, sense violar la Constituci\u00f3, per\u00f2 sense negar tampoc la possibilitat de reformar-la si \u00e9s necessari fer-ho.\u00a0Si aquesta necessitat es presenta no ser\u00e0 per\u00f2 sin\u00f3 dintre d&#8217;alguns anys, i nom\u00e9s en la mesura exigida per l&#8217;acord que s&#8217;assoleixi sobre la manera de satisfer les aspiracions catalanes.\u00a0L\u2019urgent, l\u2019inajornable, \u00e9s verificar la solidesa i el contingut d&#8217;aquestes aspiracions i per aix\u00f2 no hi ha altre cam\u00ed que el del refer\u00e8ndum.<\/p>\n<p>Molts pensen, o pensem, que aquest s&#8217;hauria de fer encara que la Generalitat no ho hagu\u00e9s demanat. Fa alguns mesos a EL PA\u00cdS i pocs dies a\u00a0<em>La Vanguardia,<\/em> dos intel\u00b7lectuals distingits i res sospitosos de simpaties nacionalistes, Ruiz Soroa i Francesc de Carreras, han reclamat la convocat\u00f2ria d&#8217;un refer\u00e8ndum, al Pa\u00eds Basc l&#8217;un i a Catalunya l&#8217;altre, per verificar si la voluntat d&#8217;independ\u00e8ncia existeix, desarmar els nacionalistes si aquesta voluntat no t\u00e9 l&#8217;amplitud i la solidesa que ells li atribueixen i sobretot per obrir un debat que, abans de decidir, il\u00b7lustri als ciutadans sobre el significat real de la independ\u00e8ncia, els seus avantatges i els seus inconvenients.\u00a0Per\u00f2 si ho ha demanat -\u00e9s inexcusable fer-ho, per dolorosa que sigui per a molts espanyols (entre els quals per descomptat em compto) &#8211; la idea d&#8217;una Espanya sense Catalunya.<\/p>\n<p>Si una minoria territorialitzada, \u00e9s a dir, no dispersa per tot el territori de l&#8217;Estat, com succeeix en alguns pa\u00efsos de l&#8217;Est d&#8217;Europa, sin\u00f3 concentrada en una part definida, delimitada administrativament i amb les dimensions i recursos necessaris per constituir-se en Estat, desitja la independ\u00e8ncia, el principi democr\u00e0tic impedeix oposar a aquesta voluntat amb obstacles formals que poden ser eliminats.\u00a0Si la Constituci\u00f3 ho impedeix caldr\u00e0 reformar-la, per\u00f2 abans d&#8217;arribar a aquest extrem, cal esbrinar l&#8217;exist\u00e8ncia, i solidesa d&#8217;aquesta suposada voluntat.\u00a0Una doctrina que avui pocs neguen i l&#8217;expressi\u00f3 m\u00e9s coneguda pot trobar-se en el fam\u00f3s dictamen que la Cort Suprema del Canad\u00e0 va emetre el 1999 sobre la legitimitat de la celebraci\u00f3 d&#8217;un refer\u00e8ndum al Quebec (que, dit sigui de passada, els independentistes van perdre per poc m\u00e9s de 50.000 vots).<\/p>\n<p>La Generalitat de Catalunya no pot convocar un refer\u00e8ndum, per\u00f2 res no impedeix demanar i fins i tot col\u00b7laborar en la seva convocat\u00f2ria.<\/p>\n<p>D&#8217;acord amb la Constituci\u00f3, aquesta ha de ser feta pel Rei, a proposta del president del Govern, pr\u00e8via autoritzaci\u00f3 de les Corts, que en el present cas ha d&#8217;anar emmarcada en un conjunt de normes que donin resposta a les moltes q\u00fcestions que no la tenen en la Llei Org\u00e0nica sobre modalitats del refer\u00e8ndum, que no contempla una modalitat d&#8217;aquesta naturalesa.\u00a0Cal precisar, entre altres coses, quina \u00e9s la majoria indispensable per considerar aprovada la proposta, qui pot votar, quina ser\u00e0 la circumscripci\u00f3 (\u00fanica o provincial) en qu\u00e8 es far\u00e0 l&#8217;escrutini, quin el contingut de la pregunta que es formula i quina el procediment a seguir en cas que sigui aprovada.\u00a0Com ja va dir la Cort Suprema del Canad\u00e0 en la sent\u00e8ncia que abans he citat, una decisi\u00f3 d&#8217;aquesta naturalesa requereix alguna cosa m\u00e9s que una majoria simple, ha de ser una majoria molt qualificada, encara que no potser fins al punt de considerar-la indestructible, com pel que sembla el mateix president de la Generalitat ha dit recentment.\u00a0I la pregunta ha de ser clara i inequ\u00edvoca, el que al meu parer no implica necess\u00e0riament que hagi de ser \u00fanica, en algun dels projectes preparats per al refer\u00e8ndum sobre la independ\u00e8ncia que el Partit Nacionalista Escoc\u00e8s es proposa convocar el 2014 es fan fins a quatre preguntes diferents, per\u00f2 al meu entendre en el nostre cas seria preferible fer una pregunta que permet\u00e9s per\u00f2 arribar a solucions diferents al terme del procediment llarg i complex que en tot cas haur\u00e0 d&#8217;obrir-se per satisfer la voluntat dels votants, que tamb\u00e9 podria inspirar-se en el que el Tractat de Lisboa per a la separaci\u00f3 de la Uni\u00f3.\u00a0Un text no gaire lluny\u00e0 al que figura en la Resoluci\u00f3 aprovada pel Parlament de Catalunya a proposta de <strong>CiU<\/strong>.<\/p>\n<p>No \u00e9s el meu prop\u00f2sit, per\u00f2, avan\u00e7ar ara idees sobre aquestes q\u00fcestions, sin\u00f3 subratllar la conveni\u00e8ncia que sigui precisament el Parlament de Catalunya el que proposi la resposta que se li ha de donar, utilitzant per a aix\u00f2 la facultat d&#8217;iniciativa legislativa que la Constituci\u00f3 li concedeix.\u00a0L&#8217;autoritzaci\u00f3 per convocar el refer\u00e8ndum requereix, per les raons que abans he dit, una llei org\u00e0nica i en la nostra actual situaci\u00f3 pol\u00edtica no sembla possible que aquesta neixi d&#8217;un projecte del Govern i improbable que vingui d&#8217;una proposici\u00f3 de llei. Per\u00f2 no nom\u00e9s per aix\u00f2, o per la necessitat de fer pal\u00e8s que els que volen la independ\u00e8ncia de Catalunya (o alternativament, una modificaci\u00f3 substancial del marc de relacions amb la resta de l&#8217;Estat) volen arribar-hi aprofitant totes les vies que la Constituci\u00f3 ofereix i sobretot, per participar aix\u00ed en la convocat\u00f2ria d&#8217;un refer\u00e8ndum que constitucionalment les institucions catalanes no poden fer, \u00e9s indispensable al meu entendre que, si donat el resultat de les eleccions, el nou Parlament de Catalunya d\u00f3na suport a les resolucions que el que ara es dissol ha aprovat, ho faci a trav\u00e9s d&#8217;un proposici\u00f3 de llei org\u00e0nica d&#8217;autoritzaci\u00f3 d&#8217;aquest refer\u00e8ndum.<\/p>\n<p>Abans de posar-nos en la discussi\u00f3 sobre els avantatges i els inconvenients de les diferents metes, cal reflexionar sobre la manera de comen\u00e7ar el cam\u00ed.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/elpais.com\/elpais\/2012\/10\/03\/opinion\/1349256731_659435.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s dif\u00edcil no compartir l&#8217;opini\u00f3 del Govern sobre la inoportunitat del moment escollit pel president de la Generalitat, m\u00e9s guiat per la\u00a0rauxa que pel\u00a0seny, i\u00a0si no es vol fer el greuge de pensar, com alguns, que l&#8217;ha mogut el desig que en l&#8217;\u00e0nim dels votants pesin m\u00e9s els sentiments identitaris ferits que el descontentament amb &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-6595","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6595","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6595"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6595\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6603,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6595\/revisions\/6603"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6595"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6595"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6595"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}